Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Mar, bona tarda!
Molt bona tarda! Ja som aquí!
Ja hem arribat!
Ja som aquí! Ja hem arribat!
Com diuen que baixarà les temperatures...
De fet, fa rato que hi som.
Ja fa rato... Tu ja fa més que jo que hi ets.
Sí, una miqueta, no gaire més.
I desembolicar les galetes.
Que avui estan boníssimes!
Boníssimes! Quina mania tenim tu i jo de parlar fluixet?
Que no ens escoltaran?
No, perquè quan se parla de galetes
s'ha de parlar fluixet, perquè si no, aquí darrere
hi ha molts buitres.
Clar, no, hi ha molta gent que també els agradaria
de tastar-ne alguna.
Doncs no, són les mies!
El que hem de fer és portar...
Saps aquells donuts?
Que tenen una coberta així com de colors...
Tot el que sigui java dolç.
Tu te la dones?
Fem una cosa, anem per feina.
Soc de sucre, soc de sucre.
No, l'aquíl·la que és de sucre sóc jo, tu ets de gominola.
Vinga, s'accepta.
Anem per feina, perquè aquí ens posem a parlar de halà i de baranàs.
I ens anem, i ens anem.
I se'ns omple la boca, i mai més ben dit.
A veure, ens agradi o no, avui és dijous.
Sí!
Això és Manà Manà.
Home!
Benvene, fa adesso!
Benvene.
Benvene!
insurance, romana!
Plaquem!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Foins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Té!
Dés demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A mi no!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
judicials. Si no parles
de monarquies i corones,
si no parles de judicis...
Varis. Varis.
Sembla que no estiguis, sembla que no estiguis, no?
Veus la televisió, lloreixes la premsa
i tot és el mateix.
Soy un pobre presidiario,
soy un triste pajarillo
que soñaba con volar.
Volar, volar.
Sí que vola, sí.
Dua vola.
Per qui no hagi estat en aquest món
en l'última setmana
direm per mil·lèsima vegada
en qualsevol antena de ràdio
que Isabel Pantoja
ja té el seu predicte judicial
que la van haver de treure
que semblava un concert heavy, saps?
Així amb braços.
No, no, però que això encara coeja, eh?
Que potser hi haurà alguna diligència
pel que va passar.
Perquè diuen que la policia va fer la seva feina,
que la va fer bé, que passa que va haver un moment
que la senyora Pantoja es veu que es va aturar
i en aquell moment va haver-hi una espècie com d'avalanxa
i la gent es va llançar a sobre.
No ho sé, és que jo no hi era allà.
I clar, per les imatges de la televisió
tampoc ho vaig veure tant, tant, tant, però bé.
Sí, no, sí, que hi ha un punt que ella s'agòbia.
No, no, tant en el sentit que potser no va haver tanta avalanxa,
que la gent ja hi era allà, no?
Que potser s'havia de fer un passadís una mica tínia més gran.
Més ampla.
O més ampla, no?
Que sí, jo, que sí.
Jo, per exemple, quan anem al ball de bastons,
o quan anàvem,
la gent també, sense voler, se pujava a sobre.
Però t'ensenyaves el bastó.
No, i després ens fèiem a l'espai
i llavors la gent no ho respectava,
que jo crec que ho estic així, no?
Jo, com que era a Trabucaire,
a mi no se'm feia cap mai estret.
Res, veus?
Tal com arribàvem, la plaça es buidava, tu.
I tant, i tant que no corria la gent.
Això és el que tenia a Trabucaire.
Jo, una d'elles, eh?
Jo, una d'elles.
Però no hem vingut a parlar de tu i de mi.
No, no, no.
I en el fons tampoc hem vingut a parlar de la Pantoja,
però ho havíem de dir.
No anirà a la presó,
però ens espera un estiu
que tindrem Pantoja hasta la sopa
i mira que a l'estiu no se'n pren de sopa.
Perquè un milió d'euros de multa...
O no ho treurà.
No es treuen d'aquí i d'allà.
Per això, que ja no estan les bosses per allà,
corrents pels pisos.
Què passa?
Que haurà de fer gales exclusives i...
a casa, tampoc, no?
Com no de sortir de casa?
Ah, no ho sé, no ho sé.
Jo no vas a la presó,
però has d'estar a casa guardant peritència.
No, no, no.
Això són pel·lícules dels Estats Units.
Aquí la dona no va a presó
perquè li han caigut menys de dos anys i pico.
Ai, precisària.
Molt bé.
I, clar, el milió d'euros aquest que ha de pagar
ens obligarà a sentir-la, a veure-la
i a patir-la tot l'estiu
fins que aconsegueixi aquells diners.
Ja pot fer gales, eh?
No, el problema és aquest.
Té sort que, tot i que és culpable
i ja ho era abans del judici,
si no, no l'haguessin jutjat ara,
els seus fans la seguien incondicionalment
i la recolzaven i l'animaven.
Per tant, suposo que aquest estiu
totes les gales a les que vagi
doncs també li seguiran dient
que és inocente
i que és el que ella segueix dient.
Ole, Pantoja, ole.
I que si l'entrada valia 50
ara valdrà 60
i aquells 10 euros de més
doncs seran a les arques
per poder pagar aquest milió d'euros
i punto.
Però que ens preparem psicològicament
perquè venen temps Pantojiles.
No sé si jo estaria preparada, eh?
Tu creus que vindrà a Tarragona
algun concert d'aquests?
A mi això és que n'és igual.
Però ara t'imagines
Amb l'onari?
Igual no, però seria notícia.
Tarragona, Teatre Tarragona,
Isabel Pantoja en concert.
Arena.
Que no seria la primera vegada, eh?
Tarraquarena, Tarraquarena.
També, també, també.
Sí, bé que vingui, escolta.
Ah, qui té que venir, que venga.
Té públic.
Aquesta senyora, en el fons, té públic
i és capaç d'omplir un Tarraquarena
però de calle.
Sí, sí, sí.
I em sembla correcta i perfecta.
Vull dir, tothom és...
Legítim, no?
No, tothom té dret de gastar-se els seus diners
exacte, lliure de gastar-se els seus diners
en un concert
que li doni la gana.
Que li doni la gana.
Molt bé, molt bé.
Ara, tu i jo no hi anirem.
Traiem el prestigiari o hi ha més gent?
Hi ha més gent?
A veure, hi ha moltíssima gent que hi ha anat
i que hi hauria d'anar.
Però bé, com que nosaltres no podem anar a Catar
doncs ens quedem aquí.
Oh!
Segur que era a Catar?
És que he vist una cosa al Facebook
que jo crec que era una altra cosa, eh?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
T'hi va!
Fins demà!
I va entrar ara i tallar la cançó de Michael Jackson!
Ens costava!
Sí!
Perquè estàvem aquí com gaudint-la!
Has començat a agafar el ritme del Billy Jean!
Sílvia!
No ens enganyis!
Teníem una que la tancava d'arribar i se l'havíem d'acabar!
Això també!
I qui vols enganyar?
Fins demà!
Posem-se en situació!
1988!
Tenia jo uns quants anys!
Tu ja eres gran també!
18?
Acabats de fer. Michael Jackson compra un rancho de 1.400 hectàrees.
Que sempre li dic Gryseland. I la transforma en un enorme centre d'atraccions en el que rebia els seus convidats.
Va ser anomenat Neverland, en homenatge al món imaginari de Peter Pan.
Veus? Allí on els nens mai creixien.
Allí sí, van néixer i van créixer els seus fills.
Prince, Peris i Blanquet.
A Neverland no creixien, però allí sí.
Ara, créixer, escriu.
Allí sí.
Recordem que fa no sé, ja no sé quants anys fa, la Sílvia patia moltíssim perquè Michael Jackson no podia pagar aquella hipoteca.
I era una cosa que a mi m'agradava molt. Encara que jo sempre li vaig canviar el nom, m'agradava molt.
Sílvia patia molt per la hipoteca del Michael Jackson durant programes i programes i programes.
Ella feia sempre una crida que tothom féssim una compta voluntària per anar oferint allí euros a que aquest pobre home pogués pagar els milers de milions de dòlars que devia a les financeres.
Bé, molt bé.
Ara estem ja en situació.
Sí.
Recordem que aquest home ja no hi és, que ja han venut hasta el llit on va morir, perquè ja no queda res per vendre.
I que la setmana passada vam comentar que Paris, Paris Jackson, acabava de renunciar a tenir cap contacte amb la seva mare.
La va conèixer el dia de la festa dels 14 aniversari, o 15, 15 aniversari.
Va ser el seu aniversari, sí.
I van estar juntes aquell dia de festa i hem sabut després que ja la va conèixer i va decidir que ja no volia...
Que ja la coneixia i que va posar, per on petarà això?
Jo, però, el que et deia, que jo crec que la tenia una mica idealitzada.
I la volia conèixer.
T'afas la idea de com seria ta mare...
Ah, i és humana.
Es devia pensar que era una fada del bòs.
Per exemple, per exemple.
La qüestió és que, bueno, que ha confessat que el seu únic desig, ara per ara, és restaurar el rancho i tornar-li a donar vida.
Doncs mira, seria molt bonic, eh?
Pero.
Pero.
Malo, malo, malo, quan tu dices pero.
Però, però, ell haurà de treballar moltíssim per guanyar, ja et dic, els milers de milions de dòlars que es deuen.
De qual estem parlant?
No, ara no...
No t'ho puc dir perquè té molts zeros, la cosa.
Uf.
I, a més a més, té competència.
Aquí hi ha algú que ho vol comprar?
Té competència per dues raons.
Perquè Lady Gaga t'he posat els ulls en aquell rancho.
Tens compte, eh?
Que imagina't tu com podia acabar Neverland en mans de Lady Gaga.
Bé, i la companyia a la que pertany gran part d'aquest rancho no està disposada a deixar la seva part per cobrar-se, perquè vol cobrar-se les deudes que...
que va deixar el Michael en aquell moment.
Clar, és a dir, és propietària del rancho a canvi de tots aquells diners que els hi deuen.
però no creus que potser ara amb tota la venda de discos que ha hagut darrerament, amb tota la ravifada que després just de la mort de Michael Jackson va haver, i te'n recordes?
que va haver, teòricament, a càrrec de la família una entrada de diners important.
Sí, sí, però hi ha molta gent amant de la mateixa teta, eh?
Sí, això és veritat.
Hi ha molts Jacksons que s'arrosseguen darrere d'aquest nom, eh?
Ara a veure què passa.
Home, si a mi ja li fa il·lusió, a aquesta xica, pobreta, d'un euli, home, que és del seu pare, home...
A mi ja m'estaria bé, el que no voldria mai, potser, jo m'estimo més, que ho exploti la financera i converteixi en un neurodisney, ja m'estaria bé, abans que Lady Gaga comprés allò i allí fos un museu de l'esperpento.
No.
No, però tu t'imagines que potser la Lady Gaga també té la idea de fer en plan Disney, dona?
Jo no sé quina idea té la Lady Gaga.
Tu ja saps que ella té molts cops amagada la Lady Gaga, eh?
Aquest és el problema.
Que no saps cap a on sortirà, no?
No saps per on petarà la cosa.
Ai, que l'he tret el Michael, eh?
No passa res, no passa res.
Que tonta sóc.
Sí.
No, però a veure, ara m'ho he dit sense voler, però no va per mi, no?
No, no, no, però està bé tenir-ho assumit, perquè quan un assumeix que és tonta ja té...
Que tonta sóc.
Sí, ja té quasi la meitat de la feina feta, ara només falta que ho arregli, ja ho sap.
Clar, ja ho tenim apamat, no?
Colla d'all, no?
Omar, Omar, Omar, Omar.
Don't tell me what you want, what you really, really want.
I wanna, I wanna, I wanna, I wanna, I wanna really, really, really wanna say, say, ah.
Quina d'elles és la que jo penso?
Però és qui ha de ser Beckham, Victoria, la tonta per excel·lència.
Home, tonta, tonta.
Victoria Beckham.
Jo no la diria tonta, tonta ja, eh?
Podria ser, i quan el riu suena Agua i Eva, que hagués donat un ultimàtum al seu marit.
Per què, eh?
Hauria de triar entre ella i el Paris Saint-Germain.
Recordem que l'Espai Gale potser estaria en contra que David Beckham allargui la duració del seu contracte amb el nou club de futbol perquè està cansada de viure lluny del seu home.
És a dir, és cert que entre Anglaterra i França no hi ha una distància enorme, com que allò amb un avió pim-pam-pum, però no li agrada estar vivint ella a Londres i el seu home, doncs, a París.
Però és per motius de feina, a veure, que ell no està allà de vacances, és que també l'Espai és com ho és, eh?
Per una altra banda, recordem que David Beckham és el futbolista millor pagat del món i que està guanyant molts diners gràcies a la publicitat, perquè és un dels calçotets millor pagats del món, també.
Exacte, i també els porta, com els porta?
Els porta posats, com tots els homes del món que porten calçotets.
No, però que hi ha hagut un abans i un després de quan ell es va posar els calçotets, eh?
Tu creus que no?
Hi ha hagut calçotets més ben posats que els deia també.
També, també. Oh, Marc, com ho eres bé.
Home, és que tu també ho idealitzes, tu també ho idealitzes.
És que ell és feio-feio, clar, deu ser per això.
No, ell no és feio, ni té un paquet extraordinari per lluir el calçotet, però...
David Beckham, i ella el que li diu és que ja ha arribat a un punt en què ell és capaç de guanyar suficient diners
dedicant-se a la imatge i la publicitat.
I que quedi amb la família.
I gestionar, exacte, gestionar la seva imatge a partir d'ara i no dedicar-se al futbol.
No perquè tingui por que es lesioni, no.
Llavors, tonta, tonta, no, és molt llesta, el que vol la família unida jamais serà ben tira.
Però escolta'm, escolta'm, escolta'm, escolta'm, si ja és difícil, a casa meva això no passa,
però si ja és, perquè a casa meva no ens agrada el futbol,
ja és difícil que una dona li digui al seu marit o la seva parella al seu home,
tria entre el futbol i jo...
I això que no ha de jugar.
Imagina't si l'home és futbolista.
És molt arriscat, eh?
És molt arriscat.
Se l'ha jugat, eh, la Victòria?
Però jo crec que el seu amor és més fort.
I al final trobarà el millor que podrà fer d'entrenador de seus fills mateix.
Mira, ara em posaré en la situació d'aquesta pobra senyora.
Vinga, pobra senyora.
Que s'aixeca el dematí.
Tants crios com té.
Fes mosars, canvia bolquers,
vesteix els crios, porta'ls al col·les,
vas a recollir-los i fas el balanar,
banyo, pijama, cena, són molts crios per ella sola.
Matt, estàs parlant una mica d'una mama normal i corrent.
Jo crec que dubto moltíssim que ella s'encarregui de tot això.
Justa, justa.
Però dubto, però molt, molt.
Jo crec que el primer que fa és,
a veure, com m'he aixecat avui,
com es veuen les arruguetes...
Són les 11 al dematí, bon dia, no?
Ara, me'n vaig a fer una mica de gimnàstica,
estiraments, me'n vaig a l'espa,
a veure si agafo una miqueta de cos...
Me'n filtro amb alguna cosa.
La qüestió és...
Estem parlant d'altres històries, eh?
Aquí ve la cosa.
La qüestió és, en realitat,
ella per què vol tenir tant a prop al seu marit
si no és perquè...
Per controlar-lo.
Necessito...
Per controlar-lo.
Que no estic gelosa.
Deja la pelota.
Vente conmigo.
Doncs potser el que ha de fer és engreixar-se
i agafar forma de pilota.
I el tindrà tot el dia.
I el seu home, clar, clar.
Tinc ganes de xutar.
Entrar al d'esquena.
Deixem-ho, deixem-ho.
Mira, que facin el que vulguin,
perquè ho faran igual, Marc.
Sí, sí, sí.
Anem a parlar de bicis.
Sí? De bicis?
De bicis.
No, no de bicicletes.
Ah, d'acord.
De bicis.
Em pensava que dic,
oi, que familiaritat amb els bicis.
De bicis.
Bicis, bicis.
George Michael i bicis.
Sí, anava a dir.
No, anava a dir, eh?
Bici i George Michael
i sembla que vinguin de la mà, tu.
Sí, ja van junts.
Sí, sí, molta fe, molta fe.
Mira, si jo, jo ja...
El primer casete.
Casete?
El primer casete que jo em vaig comprar a la meva vida,
la primera paga que jo em vaig gastar en música,
va ser pel casete que estàs sentint.
Què dius, el fate del George Michael?
Sí, ara que hi taxava aquella guitarra batàlica, així.
Uau.
T'ho juro, t'ho juro que encara va per casa.
Jo tenia el single.
El single.
El single.
Bueno, doncs imagina't.
I me vaig comprar el maxi single.
Que hem vingut a parlar de tu i de mi,
o del George Michael i sus vicios?
Vinga, George Michael i vicios.
És que m'adones peu, Omar?
Després és culpa meva.
Perquè se'ns va, se'ns va, se'ns va.
És on de ment te dispersen, altres.
Vinga.
A veure, 49 tacos ja té l'home
i ja l'hauria de posar 100.
No.
Jo crec que el Michael també és...
Sí, el George Michael és una mica Peter Pan, també.
Sí.
No, que sembla que no hagi de créixer.
Ja.
Però sí, ho fas.
Doncs bueno, ha reingressado,
perquè clar, ja havia ingressat, va sortir, ha tornat,
a Byron Bay, a Austràlia,
una clínica de desintoxicació,
i ell va estar dos mesos per un atac d'ansietat,
que va patir després d'haver estat a punt de morir per pneumonia.
És a dir, ell va estar a punt de morir de pneumonia
i de l'estrès i l'ansietat que li va provocar pensar que es podia morir,
va agafar un atac d'ansietat i es va haver d'ingressar allí.
No és un idó, eh? També.
En aquesta ocasió ha ingressat, ja fa quasi un mes,
perquè, no, quasi un mes no, va ingressar a finals de febrer, perdó.
Clar, clar.
Perquè es volia desintoxicar d'alguna de les seves,
alguna de les seves addiccions.
Però quantes té aquest, home?
Unes quantes.
Aquest centre, que costa uns 32.000 euros a la setmana.
No tinc suelto.
A la setmana.
Però com ho fa per pagar?
A veure, pregunto, eh?
Però, clar, recordo que fa temps que no treu cap treball discogràfic.
Però, a veure...
Que ha anat estalviant?
És una persona estalviadora, potser?
No ho sé, però vull dir que 32.000 euros a la setmana per algun moment...
Home, és una pasta, eh?
Que aquesta cançó encara rutlla i encara sona i...
Sí, sí.
En com s'hi diu, allò de...
Los royalties i companyia, no?
Sí, sí.
T'has referint.
Vale, vale.
És allò que ell li va caient.
Jo trobo que ell no té problema.
No?
Home, jo espero també.
Pel seu bé.
No?
I per poder pagar-se...
A més, si et cobren per setmana
és perquè et poden assegurar
que en poques setmanes estarà.
Si no et cobrerien per més, no?
No, clar, que si no hi ha...
Has estat mínim un mes, però si et cobren per setmanes
és perquè vol dir que deu ser radical
i perquè tampoc...
Tampoc va treure totes els vicis, només algun.
Clar, allò justet, justet.
Just per passar, just per passar.
Molt bé.
Però no és l'únic, no és l'únic
que entra i surt del tema de desintoxicació.
Tenim ja la desintoxicada eterna,
que és la Lindsay Lohan,
que ha tornat a comentar...
Bé, que ja sabíem que estava...
No sé quantes vegades l'han jutjat, ja.
I estava condemnada d'entrar en un centre, de tal i qual.
Doncs comenta que si no li permeteixen consumir...
No digue la marca.
Una pastilla que deriva, que és una amfetamina, diguéssim,
per mantenir-se despert, a la que ella és addicte.
O sigui, ella consumeix una marca de pastilles
que, així com la gent fa servir pastilles per dormir,
ella fa servir pastilles per estar desperta.
Jo no sé aquesta xica, eh, de veritat.
Doncs ella diu que si no li deixen consumir aquest tipus d'anfetamina,
no voldran tant cap centre de rehabilitació.
Per més que ho ordeni un jutge.
És a dir, nena, tu saps on vas?
Clar.
Tu vas a una clínica de desintoxicació
i el que has de fer és desintoxicar-te.
És com dir, mira, que vinc aquí,
en aquest centre d'alcohólicos enòminimus,
amb una xiveca a la mà.
Per això?
Però què està pensant?
No pot ser.
Perquè, a més a més, això que ho digui quan acaba de...
Té 18, vinga, 19 anys, 20 anys,
que encara allò que dius, mira, tinc el cervell una mica de festa.
No, però això no té mai excusa.
Això no té mai excusa.
Però per això te deia que ara ja té una edat
i ja pot començar a posar-ho una mica de senya, eh?
Sí, a partir de la base que l'Insei
sempre ha assegurat que ella no té cap problema d'addicció.
Clar, quan tu no ets conscient
que ets addicte a una substància o un medicament,
tu no creus que necessitis cap tipus...
No pots assumir que necessitis...
Sí, primer ha de ser conscient del que té entre mans
i a partir d'aquí ja podrà fer la feina que hagi de fer.
El centre de rehabilitació ha anunciat
que si bé que és normal que alguns malalts prenguin medicació
o que els metges els han receptat,
l'amfetamina en qüestió no pot ser subministrada a ningú
perquè no és un medicament, com dir,
bueno, doncs soc diabètic o tinc la tensió alta
o necessito aquest medicament per una ansietat.
Sí, sí, sí.
No, clar, estem parlant d'una mena d'amfetamina
que no volen ni tenen cap tipus de...
No, i a més a més que pot caure sense voler
que altres malalts de la mateixa mena
li puguin arribar a demanar o li comprin.
Li comprin les amfetamines, clar, clar.
Sí, sí, i es pot fer un gran problema en aquesta clínica, eh?
Sí, sí, sí.
La gente está muy loca.
Anem als aniversaris, a veure, a veure qui ens vol enganyar.
A veure qui ens vol enganyar, Mar.
Doncs potser sí, eh?
Sí? A veure què opines?
Què opines?
Mira, mira, mira, em sembla espectacular.
Clàudia Cardinale, 75 anys.
Molt bé, no?
Ojo, senyora.
Senyora, senyoríssima.
Guapa, espectacular.
Una senyora.
Senyora.
Senyora amb majúscules.
José Luis Moreno, 66.
Bueno, bé, no?
Jo n'hi posava més, que vols que et digui.
Jo crec que es treu anys com el Toma Moreno.
No sé, no sé.
Javier Cerdà, 55.
Bé, no?
Jo també n'hi posava més.
També, més.
Jo també.
Xata, però com estàs avui, no?
Mira, mira, Victoria Beckham, t'aguantes perquè en fas 39.
39, ja?
Està a punt de canviar de numeret, eh?
Victoria.
Ves que això no sigui la crisi de quasi els 40.
Ai, ja hi la tens, eh?
La crisi de quasi els 40.
El que passa és que si ella està en quasi els 40, el seu home també.
I clar, els homes encara són una miqueta més perillós que lo de les dones, eh?
Sí, creus, creus.
Home, sempre te compres la moto, vols canviar no sé què, vols veure la vida d'una altra manera, aprofitar.
Te dejas tu per...
Bé, bé, bé, bé.
Què més?
La Suri Cruís.
La Suri.
Ai, la petitoneta, que guapa.
Set anys ja, eh?
Que guapeta que és, eh?
Jo pregunto si serà de la cienciologia o se m'ha aclaudicat i li...
No ho sé, no ho sé, no ho sé.
La Núria Fergo, que en fa 34, eh?
Ai, felicitats, Núria.
I per acabar, que per això t'he demanat, m'estaria bé perquè fa molt de temps que no la fem servir, el Perpétuo de Tarragona Ràdio, Lluís Miguel, que en fa 43.
Tu què, més?
Jo més?
Home, 43.
Tu creus que més?
Home, clar.
Jo me'n recordo, quan jo era petiteta, ell ja cantava i tenia, jo crec que uns 5 o 6 més que jo, eh?
No m'assorten els números, eh?
Ens enganyen.
El millor és que jo el veia d'uns altres ulls.
El que el veus grans.
Com passa amb les mestres?
Que les veus grans i resulta que no.
Que no, que són grans perquè són més altes que tu, però ja sé.
Exacte, per exemple.
Tornau amb la setmana vinent, Mar?
Sí, no hem rigut amb aquesta cançó, eh?
Oh, i la que...
I la que...
I la que de vegades...
No, no, i la de vegades que l'hem cantada, eh?
Sí, sí, sí, però nosaltres les cantem amb una...
Amb un tarannà diferent, diferent, diferent.
Iiii, mostres, mostres.
Bueno.
Què?
Que molt bon dijous.
Sí.
Millor que de setmana.
Home.
I ens veiem la setmana que ve.
Això mateix.
Portarem bollos allers.
Vinga.
Oh, oh.
Corre con el reloj, corre, corre con el reloj.
Gràcies, Mar.
Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja.
Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja.
Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja.
Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja.
Perquè fa temps que no la posem.
Va tal, eh?
Anem a cantar-la, però fora d'antena, eh?
Posa-li canya, posa-li canya, posa-li canya en això.
Ja, ja, ja, ja, ja, ja.
Relógete en tu camino, porque mi vida se apaga.
Ella es la estrella que alumbra mi ser.
Yo sin su amor no soy nada.
De tener el tiempo en tus manos,
osas esta noche perpetua.
Para que nunca se vaya de mí,
para que nunca amanezca.