Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
erklà que plàstic!
Fins demà!
És una cosa que hi ha anat a pocs.
El ritme el posa cadascú amb les seves pulsacions internes.
Nosaltres anem a incentivar això.
És una cosa que hi hagi aquest sentit de degustar un vermut i escoltar una música que poques orelles han escoltat fins ara,
perquè és totalment original nostre i encara no ha vist la llum.
Alguna vegada, alguna cosa, ha sortit amb algun treball audiovisual,
amb algun vídeo, com ara, recentment, el viatge d'en Queder,
que va a la muntanyeta i una família que s'ha desplaçat d'aquí,
doncs nosaltres hi posem la música allà.
Una de les peces del nostre disc va servir per posar la música en aquest documental.
i qui ho va escoltar, en aquest cas el Fer,
va considerar que lligava molt bé aquell sentiment de repte i de superació personal que portem tots a dins,
i en aquest cas més remarcat amb gent que ho té molt difícil, amb persones que ho tenen realment difícil,
doncs aquest sentiment queda plasmat amb aquella música i ajuda a que les imatges tinguin encara més força.
Molt bé. I com va ser que va néixer, doncs, el poder treballar conjuntament amb el Miguel Alberto Cruz,
el que comenceu, si ho diu, en aquest camí, cap a aquest treball discogràfic. Com va anar?
Home, doncs mira, vam començar ja fa molts anys.
Vam coincidir amb diferents bandes quan érem jovenets, amb diferents bandes de música rock,
i ja va néixer un interès comú.
A ell li va interessar molt el meu discurs, el meu llenguatge,
i a mi em va interessar molt tot el que em plantejava ell,
amb el seu treball de pedals i de recerca de sons.
Jo soc un buscador nat de melodies i de contextos el més variats possible,
vaig veure... Bé, tots dos vam sentir una atracció artística mútua.
Ah, molt bé. I a partir d'aquí vam començar a treballar...
Fem una cosa, si et sembla, Javier.
De cara a quan ja tingueu aquest treball discogràfic a les vostres mans,
us convido a venir aquí a la ràdio per poder gaudir-lo.
Potser no tot sencer, perquè preferim desballar de mica a mica aquestes petites joies,
però sí, almenys, hem de poder fer un petit especial dedicat a aquest disc,
i que me'l comenteu, que a veure com van anar les composicions,
les creacions, un tant per cent ja teu i del Miguel Alberto,
i ho faríem més endavant, et sembla?
Sí, sí, sí, estarà molt bé parlar d'això.
És un treball molt lent, com el Bonvi,
hem estat tres anys fent-lo, tres anys partint d'una idea
i desenvolupant aquella idea fins a donar-li la forma a dient, saps?
O sigui, ha sigut un treball molt maco,
i poder l'ensenyar i reflectir-lo en un treball,
doncs mira, ens omple de joia.
Fantàstic.
Doncs també hem de comentar una altra cosa també amb el Javier,
perquè el Javier Pé aquesta nit el tindrem a sobre a l'escenari,
dins d'aquest concert, aquest Last Life 13,
del Ramon Romeu,
perquè també, en un moment donat,
també et vas trobar al camí d'ell, del Ramon, no?
Sí, sí, sí, em vaig trobar,
vam compartir escenari,
vam fer junts de taloners de los il·legales,
i també va haver una època que va ser molt maca,
i doncs ara Ramon ha dit,
si és un enrapàs per la meva carrera...
Has de venir, Javier, has de venir, no?
Sí, clar, i vaig acceptar, encantat,
perquè, bueno, perquè és una cosa molt emotiva,
i també va bé trobar-se els amics després de molts anys,
i fer dalt de l'escenari,
i fer una cosa conjunta,
com la que farem avui,
que m'assembla que despertarà més d'una llagrimeta
entre els assistents i entre els que estiguem dalt de l'escenari,
no?, perquè serà...
Crec que serà un motiu,
i valdrà la pena, també.
Doncs t'he de dir que ahir ens va acompanyar el Ramon Romeu...
Ja vaig sentir l'entrevista.
Se'ns va posar, de veritat,
t'asseguro que se'ns va posar la cara de gallina en alguns moments,
i, a més, també hi va haver moments
que ja saps que és difícil per una persona no quedar-se...
I sobretot que és locutora, quedar-se sense paraules,
però a mi em va passar, ja t'ho dic ara.
Quan vas sentir l'avuelo Daniel aquell, eh?
Sí, sí, sí.
Ostres, ostres.
Doncs a la queta hi tocaré,
hi tocaré també amb uns...
Un altre que diu Segundos en el Cielo,
El Silencio de la Noche,
o sigui, en uns quants temes que són molt macos
i que hi participaré,
i que m'hi ha estat treballant,
perquè aquí les coses no són improvisades,
tot bastant...
Hi ha hagut un treball de mesos,
i em consta que Ramon,
amb els seus col·laboradors més propers,
que són Miguel i Fer,
ha fet una feina titànica.
Després ens han anat agregant els altres,
però aquell trio ja d'entrada sona de pel·lícula.
O sigui, pot estar content Ramon,
que ha tingut un recolzament molt maco,
senyal que el deuen estimar.
Moltíssim, moltíssim, crec, eh?
Moltíssim.
I això que s'hagi de retirar de sobre de la seralla,
no sé si el li deixarem.
Això ja ho veurem.
Això ja en parlarem.
Això ja en parlarem.
Xavier, de veritat, agafa la convidada,
accepta-la com a teva,
i el dia que torni a ser que jo que diguis tinc el disc,
veniu cap aquí, que us espero de cor.
D'acord.
Moltes gràcies.
Ara la primera, aquesta nit a la capsa de música,
amb Ramon i els seus amics,
a partir de les 11 de la nit,
i aquest diumenge a les 12,
a la capsa de música,
de nou amb tu,
Xavier Pé i Mac,
amb el film vermunt musical a la capsa de cor.
O sigui, les dues coses,
perquè em sembla que el cartell no ho posa,
és entrada lliure.
Sí, totalment gratuït.
Sí, sí, sí, és veritat.
La gent a vegades diu,
ostres, ostres,
doncs no, és entrada lliure.
Pensant sempre en la butxaca, no?
A la jove de crisi ens toca molt de prop a tots, no?
Sí.
Doncs, Xavier, com sempre, un plaer.
Gràcies.
Moltes gràcies a tu.
Que vagi molt bé.
Un petonès, gràcies.
Gràcies.
Gràcies.