.
Gairebé avui puntualitat anglesa, diríem, eh?
Jessy's Weekend, bona tarda, Jessica Linares.
Bona tarda, Sílvia.
Que tal, la Jessica que estava també aquí xalant
amb les músiques que anàvem posant al programa.
No, no ho tenia gaire clar, eh?
Que era l'Alaska i los dinarama.
Sí?
No, m'ha sorprès molt que era aquesta cançó.
Però bona, no?
Aquestes cançons són aquelles cançons
que et posen la capell de gallina perquè dius,
ostres, tenen la seva solera, eh?
Alaska, Alaska és...
Soc molt fans jo d'Alaska, vull dir...
L'Alaska I.
Alaska I.
No, no, no, Alaska.
Perquè jo crec que sinó el I...
Dona igual que faci.
Tot i que sigui Fangoria...
Sense el Mario, però sense el Mario...
El Mario també, soc molt fans.
Jo crec que és Mario i Alaska, eh?
Ara ja.
No Alaska i Mario, no sé si m'entens.
Sí, sí, sí, t'entenc, sí, t'entenc.
A veure, potser de cara a l'estranger no,
perquè és més coneguda Alaska,
però aquí a Espanya...
Per aquí a Espanya...
Per aquí ja, ell és una passada, tothom canta pel carrer.
Mario és...
És que és clar, és un...
Bueno, clar.
És el que comentàvem un dia amb la nostra companya de les revistes del Cor,
que ens deia, clar, és que Mario està parlant amb tu per dir alguna cosa
i el dia següent té un còctel amb no sé quina personalitat.
Sí.
I és igual amb aquella personalitat...
Amb aquella personalitat que amb tu.
Que està prenent una cervesa allà al costat.
Sí, sí, sí, exacte.
I clar, això dius, ostres, és admirar.
Que no hi hagi aquesta dualitat, perquè hi ha molta gent que la té, no?
És de, sobretot, de dir, tu ets una persona com cal...
Normal, normal.
I a més, és que, bueno, està molt crillat.
De vegades, té unes coses tan guais...
Surrealistes.
Sí, però tan guais, perdona, però són tan guais...
De moment, Alaska i Mario, un dia farem un monogràfic de Alaska i Mario...
I a més, parlant dels modelets que surten.
Ah, mira...
Sobretot a l'Alaska, perquè l'Alaska és la que veies, no?
Ella ha canviat molt l'estilisme i ara, últimament, m'agrada molt els estilismes que porta.
Sempre és fidel com a si mateixa, però dintre de la xura que té l'Alaska,
perquè és petiteta i tal, però els modelets que porta i els looks que porta
són molt, molt, molt diferents que els que portava abans i ara m'agraden moltíssim.
Moltíssim.
I els que treu els concerts també són molt interessants.
Posem la seva música, això, i mira, podríem fer una especial.
Doncs mira, potser ho farem.
Mira, ho deixem aquí, eh?
Aquí, ho deixem aquí.
No serà el cas del dia d'avui.
No, en el dia d'avui, com que, bueno, sembla que s'està posant el temps en modo verano on.
En modo verano on?
Sí, perquè sembla ser que no ho tenim gaire clar, això.
El temps no té gaire clar que ja estem al juny, que ens hem de començar a treure la roba,
i, vaja, com ens hem de començar a treure la roba, ens la treurem del tot.
Vaja, aviam, parlarem de les peces de moda més petites que podem portar, diguéssim.
La roba interior, la roba de bany la deixem per un altre moment.
Que també arribarà, també arribarà.
I tant, que arribarà, no patiu.
L'hem de comentar.
I arribarà igual que l'estiu, que li ha costat, però ha arribat.
Per tant...
No parlis massa alt.
Vale, d'acord.
Doncs, que et sembla que s'apropa.
A això.
Sembla que s'apropa i que ja diu que sí, que em vull quedar,
que em vull quedar aquí ja per quedar-me durant tot el juny.
Llavors, començarem amb una mica de, bueno, una mica d'anyos 20.
Doncs, com la setmana passada ho dèiem, Sílvia,
que sembla que l'essència de los años 20 estiguin tornant.
No sembla que m'estigui tornant boja,
perquè allà on miro, allà on veig coses de...
allà on veig roba, allà on veig tendències,
allà on veig estilismes, allà on veig diferents tipus de decoracions,
tot em recorda els anys 20.
Tot.
I em dona la sensació que és que tinc una mica de mania persecutòria o alguna cosa,
perquè no deu ser normal.
A mi em passa amb els 80.
Sí, que t'ho he sentit abans.
Sí, sí, a mi em passa amb els 80.
Tot són samarretes de colors bojos.
Fuforescents.
No?
Fuforescents.
Fufuritos.
Fufuritos.
Exacte, que eren els àcids d'aquell moment, dels 80.
A més a més hi havia la seva música,
la música àcid, que també hi va sonar.
Ara són els flúors.
Són els flúors.
Els flúors, sí.
Els flúors, sí.
Llavors, sí, de veritat, tot recorda els anys 20.
Tu vi i jo 80, perquè veigis.
Va, perquè jo soc més gran, potser.
No, no, no.
Sí, més gran.
Però pensa que...
Des de que han estrenat ara mateix el gran Gatsby.
Per exemple, sí, sí.
O tot un remake.
Fa poc vam fer un programa, un monogràfic sobre el jazz i sobre els looks dels anys 20.
A causa del Dixieland, la Tarragona.
Clar, va coincidir amb la Dixieland i vaig pensar que seria una bona idea pensar o veure com eren els models dels anys 20.
O com vivien els anys 20 o com es vestien els anys 20.
I per què es vestien així?
Perquè també vam treure una idea de per què va ser aquesta revolució total de la forma de vestir.
Perquè recordem que la forma de vestir va canviar en relació després dels joves, després de la Primera Guerra Mundial,
vam deixar de tenir com a fe i confiança en els seus grans.
I els seus grans els deien que vestissin d'una manera i els que es comportessin d'una manera.
però els joves deien Anda y vete. Anda y vete a otro sitio.
I els joves feien el que volien.
I com que feien el que volien, fora corsés i fora tot.
I la llibertat absoluta.
Vestits sueltos i vestits sense formes.
Però era un mirall, eh, pel que vas veure i pel que ens vam trobar després.
Perquè els anys 20 va ser tota la llibertat, o la gran llibertat, fins i tot de cara a la dona.
Sí.
Però després tot això es va començar a girar, m'entens?
Que era un mirall, no?
Sí, sí, sí, era una cosa que no era real, no?
No era real.
Era un somni, aquell moment que s'ha de viure i fora.
No, perquè vivien massa, en realitat vivien massa per sobre de les seves possibilitats.
Per tant, no era real.
Però vaja, aquest estil, aquesta manera de vestir i aquest estil, encara, encara, jolina.
Si és que hi ha inspiració dels anys 20 a tot arreu.
Fins i tot la Yolan Cris, la setmana passada us comentàvem la col·lecció de núvies de Yolan Cris,
que tenia una essència d'anys 20, alguns vestits, que era una passada.
És veritat.
Reinventats i amb una altra idea, però vaja, anys 20.
I penses, bueno, doncs...
I jo pensava, m'estic tornant boja.
Perquè, clar, quan recupero la col·lecció Tardor-hivern de TCN,
que vam presentar la 080 Barcelona Fashion, d'ara fa la darrera edició,
vaig veure que era anys 20.
Inspiració, anys 20.
Sí.
Tornem.
Charles Stone, les flappers, el jazz, els gánsters, els flecos, els terciopelo,
o sigui, els velluts, els encaixos, els llacets...
Vaja.
O sigui, tot el que veig...
Tornem, no?, en el temps.
Tornem.
I quan recupero aquesta col·lecció i veig que és Inspiració, anys 20,
vaig pensar, bueno, a fi meu, ja ho tens, ja són els anys 20.
No ets tu, és que el món torna als anys 20.
Necessitem llibertat, no?
Ara s'estan ofegant massa.
Sí, potser sí.
Necessitem una mica de llibertat i jo crec que ens estem inspirant
en aquells moments tan desenfadats per treure...
Potser per treure ferro a l'assumpte
i en aquells moments tan desenfadats i fer col·leccions,
com la de TCN, la de Tothom com ella,
molt desenfadada amb noies que també poden portar
un pijama còmode, ample, de cotó, amb ratlles,
amb ratlles tipus diplomàtiques,
o bé amb ratlles tipus de presó,
o bé poden portar un vestidet molt sexy,
molt poc arrapat,
perquè no hi ha cap peça de la col·lecció de TCN
que sigui entallada.
Totes les peces, diguem, pijames i camisons
i robar per estar per casa,
perquè, clar, tenim en compte, recordem,
que estem parlant d'una col·lecció de lenceria.
Molt bé.
I, vaja, combinen les peces amb cotó,
les peces de cotó, diguéssim,
sostenidors i calcetes,
amb peces amb detalls en satí,
com a calcetes com si fossin un biquini,
amb llacets, cordades amb llacets de satí i encaix.
I que bonic, no?
Preciós.
Que preciós, només és el que dius,
per portar-ho en un moment així com molt delicat, no?
I molt tendre.
O molt delicat, o per cada dia,
per si et vols sentir bé.
També, també.
Perquè, clar, si és satí, el llacet no et molestarà.
No, no, al contrari,
i depèn de com aniràs fins i tot més còmode
que d'altres peces, no?
Exacte.
Coses com aquests pijames de ratlles
i camisons de ratlles de seda,
com si fossin gànsters.
Però, de veritat, és que a la passarela...
Negre i blanc, sí, sí, sí, negre i blanc.
I elles passejaven per la passarela
i semblaven gànsters, bons gànsters.
Saps que has dit allò de diplomàtiques?
Sí.
És que he fet així com una ganyota...
Has fet, sí, sí, t'has emocionat molt,
has apuntat a alguna cosa i no sé què has fet.
És que la setmana passada em tenia un oient
que parlaves, i diu, no, per què m'agrada?
Mira, porto un pantaló negre, amb una ratlleta...
Dic, ostres, no me'n recordava...
Ratlla diplomàtica.
La ratlla diplomàtica, se li diu.
I ara, quan ho has dit...
T'has apuntat per no oblidar-te mai més de la vida.
I a més, li vaig comentar directament a aquest oient,
li vaig dir, la setmana vinent,
que tenim a la Jessy, li preguntaré com es diu.
I ara que ho deia, es dic, ostres,
és que ha estat perfecte.
És que estem connectades, Sílvia.
Estem connectadíssimes.
Ho tenim tot aquí a la mà.
Ho ha apuntat.
Diplomàtiques.
Ratlles diplomàtiques.
Que no se m'oblidi.
Llavors, tenim que, a més a més dels dissenys amb cotó,
porten també elàstics,
patrons de bellut elàstic
per, bueno, bellut elàstic
adequat a la corseteria.
Bé, doncs, sostenidors de bellut,
calcetes de bellut,
peces de, bueno, peces de...
com a pijames o robades per casa.
M'encanta el tacte del bellut, eh?
I a més a més, aquest tipus de bellut de corseteria
és molt més finet.
S'ha més suau, potser fins i tot, no?
Sí, sí, sí, és molt, molt, molt finet.
I llavors és com a molt, molt amorós.
Ha de ser molt amorós
perquè si t'ha de tocar la pell directament,
vaja, trobo que no ha de ser gens gruixut
i gens pesat.
I tant parella com parell, això que m'has explicat?
No, TCN és més parella.
D'acord, d'acord.
No ho deia, però clar, no sé,
imaginàvem uns bòxers,
també de bellut,
que devien quedar bonics,
molt macos.
A més a més, negres,
amb la ratlla diplomàtica.
Perfecto, total.
El bellut, la ratlla diplomàtica,
tot, lo ponemos todo.
En negre, ratlla diplomàtica i el bellut.
Agafa una olla, poseu-ho tot
i a veure què et surt.
Ja veus que jo de seguida ho ventilo ràpid, eh?
A uns eslips.
Sin pensar-me's.
Sí, sí.
Sin pensar-me's.
No, jo és que no sóc de pensar gaire, eh?
Doncs, durant la desfilada,
vaja, a mi em va donar la sensació
que era una col·lecció molt,
diguéssim, hippie chic.
Però és que entre hippie chic i anys 20.
D'acord.
Perquè hi havia el petit detall dels flecos.
Sí.
M'encanta.
A mi m'encantava.
Bé, i vaig parlar amb algunes persones
que van assistir a la desfilada
i els vaig preguntar què els hi va semblar,
si els hi havia agradat.
Escoltem-ho.
Escoltem-ho, si vols.
Sí, m'ha agradat.
Molt, m'ha agradat.
Doncs, models i més roba que no...
no complements interiors.
Sí, molt.
La roba interior.
Sí, sí, molt.
Bé, tot en general, tot.
Molt maco.
Me ha gustado mucho lo que he echado en falta
así de traje de baño.
Y me gusta mucho baño.
Doncs, exacte.
Va trobar a faltar els vestits de bany de TCN,
que per cert té col·leccions molt, molt, molt boniques de bany,
perquè era una col·lecció de tardor i ver.
Per això no vam veure cap vestit de bany.
Això seria de cara a la propera temporada, no?
Exacte.
Ja no per aquesta a la qual ens trobem, no?
Exacte.
Que moltes vegades, el que dèiem,
que hi ha dissenyadors que juguen amb l'actualitat,
diguem-ho així,
i d'altres que ja miren de cara al futur.
Sí, sí, sí.
La 080 era la presentació de totes les col·leccions de tardor i vern
per a proper tardor i vern,
a la que vindrà, no a la que estàvem.
I llavors,
em va agradar molt perquè tothom sortia encantat,
de que maco, que diferent, que bonic.
I en aquell mateix dia, crec recordar que vam fer-li un homenatge
als 50 anys de...
als 50 anys de...
en aquesta professió a la marca...
bueno, a la marca Andrés Sardà,
perquè Andrés Sardà no podia estar.
llavors,
si vols, canviem totalment de registre.
Vinga, canviem de registre.
Marxem dels anys 20 ja.
Sí, sí.
Fora, els anys 20, per favor.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Anem a l'actualitat.
Exacte.
Fins demà.
que, com ho dèiem,
durant la passada edició de la 080 Barcelona Fashion,
la Núria Sardà, en representació de...
Núria Sardà,
que ara mateix és la directora creativa
de la firma Andrés Sardà,
va rebre un homenatge
als 50 anys de la firma.
50 anys.
50 anys.
A més a més,
amb els temps que corren,
segurament temps també fàcils,
també difícils,
que han hagut de passar segurament,
i que són 50 anys,
i que esperem que durin molt més.
Que durin més,
i a més a més,
tenen la seu a Barcelona.
És a dir,
que tenen la seu aquí,
que la majoria de la producció
la tenen aquí a Espanya,
que és important dir
que no...
que, bueno,
que si es pot,
si algú pot,
podem intentar-ho tots.
Bé, vaja.
Sí, sí, sí.
Perquè,
canvio radicalment de tema
un moment,
perquè avui he vist a les notícies
que la marca,
la firma de moda femenina,
Cita Murt,
no sé si saps quines són.
No,
quines són.
què està passant?
Cita Murt,
bueno,
doncs,
Cita Murt
desfila dues vegades a l'any
a la Mercedes Fashion Week
de Madrid,
i ha sol·licitat
concurs voluntari
de creïdors.
Ostres!
Perquè es veu
que no poden fer front
els compromisos
amb les seves entitats financieres
com a conseqüència
de la caiguda de les ventes.
És que està molt complicat tot.
Això és una pena
que empreses,
que empreses del sector textil,
empreses del sector
que porten molt de temps
a Espanya
i que són,
normalment,
Cita Murt
és familiar,
també.
Igual que Andrés Sardà.
Sí, sí, sí.
Perquè Andrés Sardà
va sortir,
és enginyer textil,
però prové d'una família
que estava
força altament
vinculada
al textil
durant el segle XIX.
Per tant,
és una pena.
I ja feia aquest incís
perquè avui
ho he vist
i m'ha fet molta pena.
Per veure una miqueta
les dues cares
de la mateixa moneda,
del món de la moda,
del món textil
i que estan lluitant
per treure l'endavant
i d'altres
que ja s'han hagut de rendir
davant de l'evidència
que a les cases
no els acaben de rotllar
com a ells els agradaria.
i és una paritabla
llàstima.
Doncs sí, doncs sí.
Doncs canviem
i ja parlem d'Andrés Sardà.
Doncs vinga,
parlem d'aquest 50 aniversari.
Doncs sí,
vaig tenir
el plaer
de poder parlar
amb la Núria Sardà
després de la desfilada.
La desfilada
va ser
un recull
de
no me'n recordo
si
uns 8 o 10
models
significatius
de tots els 50 anys
de vida
de la marca
eren models
de llençaria
no eren
de bany
de les seves línies
de bany
i
recordo
perfectament
que eren
tots delicats
i preciosos
tots
tots
molt delicats
i molt bonics
li vaig preguntar
a la Núria
que
bueno
que
aviam
que
després de
50 anys
com senta
un homenatge
en aquestes alçades
de la
de la carrera
doncs mira
sempre és molt benvingut
molt
molt
agraït
i estima
que el meu pare
ja
ell no ho pot
no pot viure
però sí
que crec
la meva mare
i tots els germans
tota la família
i tots els treballadors
crec
i els col·laboradors
que durant tot aquest any
han sigut part d'Andrés Sardà
doncs
es senten
jo espero
que es sentin part
d'això
i que
crec que ens dona
forces per continuar
que hem fet 50 anys
doncs
a veure si en fem 50 més
i
i podem
millorar dia a dia
doncs
a veure si en fan 50 més
heu coincidit
amb això de la carrera
eh
sí
és que
justament
és que li vaig preguntar
li vaig preguntar així
tal qual
com senta un homenatge
en aquestes alçades
i no em va deixar acabar
i va dir
de la carrera
dic sí
de la carrera
i clar
és que
era una passada
perquè a més a més
l'homenatge va ser
molt molt molt emotiu
l'Àngel Corella
el ballerí
va fer un espectacle
va fer una coreografia
just després de la desfilada
just després de la desfilada
amb les models darrere d'ell
i va ser
bueno
va ser molt molt molt emotiu
amb ella
amb ella per allà
i tothom
tota la premsa
que li preguntava
li preguntava
sobre son pare
i li preguntava
que
creu que li semblaria
son pare
ara
que no ho pot viure
directament
i ella
bueno
ella la notava
jo la notava emocionada
m'estranya
clar
a més a més
parlen de seu pare
parlen de totes les coses
que ha pogut viure
ella
des de la seva infantesa
tenint en compte
que haurà viscut
a veure
no néixer
però sí creixer
perquè jo crec
per el que m'estàs dient
ella és molt jove
no?
ella és molt jove
sí
per això que
ho haurà viscut
des de ben petiteta
igual que ell
igual que son pare
s'ha empregnat
de tot això
al final
tot això
tota aquesta
aquesta tradició
és que els ve de família
és una família
tradicionalment
vinculada
al món del textil
llavors
us explico una mica
digues
els anys 60
sí
bueno
Andrés Cerdà
va decidir
obrir
bueno
obrir aquesta
la seva firma
la seva firma
per canviar
durant aquella època
una mica fosca
en quant
sobretot
a el que va ser
la roba interior
i va
i va donar-li
doncs una idea
diferent
la seva idea
era que la llençaria
femenina
podia ser delicada
afavoridora
i temptadora
i a més a més
fent servir
els teixits
amb formes lleugeres
i colors
doncs uns
colors que no
que ningú havia fet servir
abans
abans
bueno
o color carn
o color blanc
potser
no i el negre
o negre
que era
podíem dir
que aquest es portava
quan era una cosa
ja molt rigorosa
no no
i era molt rigorosa
no
almenys
tinc entès
que era així
no
que la gran majoria
de roba interior
blanca i crua
blanca i crua
sí
no hi havia més
no
no
i després aquí
els colors
compta
exacte
però això va ser
al salt
ja ha entrat
jo podíem dir
que
69-70
ja anàvem cap al 70
sí
quan van entrar
altres colors
a formar part
exacte
i Andrés Sardà
va ser un dels pioners
en aquest país
de bueno
de canviar
la idea
que les dones
bueno
que tenien
sobre la llençaria
sí
llavors a més a més
com a visionari
va
va fer servir
les últimes tecnologies
i va buscar materials
i va ser el primer a Espanya
que va introduir la licra
a les peces de roba interior
i va crear
la mitja com a talla existia
perquè aquest any ens va venir
dels Estats Units
si no recordo malament
exacte
però la licra
feta servir
a la roba interior
a les sostenidors
o les calcetes
la va portar
la va començar
a fer servir ell
molt bé
vaja
amb peces
amb peces diferents
no amb peces
d'aquelles lletges
que dic
bueno
d'aquelles
velles
antigues
diguéssim
no de les
de les nostres àvies
que van vendre
exacte
de les de nostres àvies
d'aquestes
de collal
sí
de les de collal
i manga larga
també
també
exacte
manga larga
per tant
en aquest moment
jo
bueno
li vaig preguntar
a la Núria
li vaig preguntar
sobretot
que
clar
durant 50 anys
com escolleixes
10 models
10 looks
per a fer una desfilada
d'homenatge
bueno
ha sigut una mica
per gust
pel que ens semblava
que quedaria bé
i una mica
també
per voler
representar
el que creiem
que dintre
d'aquestes
50 anys
d'història
ens ha sigut
important
amb Andrés
Cerdà
hem començat
per la mantellina
també
que el meu avi
va començar
en el negoci
dels encaixos
venent mantellines
i fem mantellines
bueno
hi havia l'encaix
elàstic
perquè la licra
per nosaltres
va ser també
bueno
vam ser
dels primers
a utilitzar-la
i molt important
els cristalls
d'Svaroski
i bueno
les persones
que ens fan
tant per
Svaroski
com a empresa
com per TIE
les persones
que ens han fet
totes aquestes
prendes especials
durant aquests anys
bueno
una mica
això
dels models històrics
uns que era
sense esquena
i un altre
amb tul brodat
que han sigut
una mica
peces
representatives
d'aquesta
història
les peces
representatives
com la mantellina
que ha comentat
com que sonavi
va començar
en el món
de les mantellines
era una mantellina
bueno
ja us ho dic ara
el blog
trobareu
la primera entrada
ja us ho dic ara
la primera entrada
és
l'homenatge
a Andrés Cerdà
de la 080
per favor
si us ve de gust
feu-li una ullada
perquè
crec que
val molt la pena
perquè
el disseny
el look
o sigui
el look
de la mantellina
el look
que portava
l'Alejandra Alonso
que era
tot un vestit
de cuentas
d'Sveroski
amb unes calcetes
i uns sostenidors
d'encaix
perdona
però és que
la vaig veure sortir
a més
va ser ella
la primera
que va ser
la que va obrir
la desfilada
i em va deixar
colpida
perquè l'Alejandra Alonso
té una manera
de moure's
molt molt
sensual
i portava
aquell vestit
que cada vegada
que feia una passa
el vestit feia
clinc-clinc
clinc-clinc
i es quedava tothom
callat
no podia dir ningú res
perquè òbviament
allà passava ella
i aquell disseny
era molt molt sexy
i molt subgerent
i a més a més
aquest sostenible
bueno
no ho diré jo
que m'ho digui
la Núria
li vaig preguntar
quina era la peça
que més
li agradava
amb ella
personalment
i de totes
les dels 50 anys
de feina
que porten
a Andrés Sardà
Mira això
és allò
que diem
que no pots
triar
quin que eres
massa
tu padre
o tu madre
però
tots
pel que els hem
escollit
són especials
potser
el cosmos
aquest sostenidor
sense esquena
que va ser
una cosa
més
que després
hem versionat
durant molts anys
que ara està
a París
em demanaven
a cada empresa
que presentés
el seu model
més icònic
vam presentar aquest
per ser
un model
que va ser
molt revolucionari
en el seu moment
doncs el cosmos
el sostenidor
aquest sense esquena
el van presentar
en una model
en blanc
el model en blanc
i són dues tiretes
darrere
darrere
l'esquena
que gairebé
sembla que no
que no hi hagi res
i portava
com unes mànigues
molt amples
molt voluminoses
que semblava
és que en realitat
semblava que no portés
res a l'esquena
simplement
les dues
les dues tiretes
i ja està
són transparents
o qual cosa
feien l'efecte òptic
que vas explicar
que no portava res
exacte
i vaja
la desfilada
va ser
molt delicada
molt sensual
i molt
molt
molt bonica
i a més a més
molt sentida
en algun aspecte
llavors
no sé
jo
us convido tots
que
bueno
Sílvia
què?
convides
convides
convides
convides
convides
perquè abans
ja m'ho ha deixat caure
que si allà
si entreu al nostre
blog
exacte
doncs ara
escoltem-ho bé
escoltem-ho
som-hi
si et pensaves
que Tarragona Ràdio
no tenia glamour
arriba
Jessi's Weekend
el Ja Tardes
cada dilluns
a partir de les 7 de la tarda
Jessica Linares
obre una finestra
al món de la moda
sota el seu punt de vista
Jessi's Weekend
es vesteix
amb la roba
més espectacular
perquè t'enganxis
al món de la moda
cada dilluns
el Ja Tardes
a partir de les 7 de la tarda
Jessi's Weekend
a la passarel·la
de Tarragona Ràdio
ara ja ho saben eh
ara no es poden despistar
Jessi's
ara hi ha tothom
que vulgui veure
la desfilada
tant la desfilada
a homenatge
a Andrés Sardà
teniu les fotos
al blog
Jessi's Weekend
molt bé
també teniu
trobareu
just a sota
d'Andrés Sardà
trobareu
a la col·lecció
de TCN
aquesta col·lecció
Flapper
anys 20
que enamora
a sota
amb tots els dissenys
de la col·lecció
i us agradarà molt
a Jessi's Weekend
punt com
us ho he dit ja
i crec que recordeu
que Jessi's Weekend
punt com
molt bé
llavors
si no ho trobeu
al Facebook
Jessi's Weekend
i si no
a Tarragona
ràdio punt cat
també
també
escoltareu de nou
això que esteu
que hem de fer
ara mateix
si us heu perdut
alguna cosa
o dius
ostres
quina cançó
avui ha posat
la Jessi's
per començar
el seu espai
doncs
tornarem a sentir-ho
una altra vegada
escoltar totes les vegades
tot el que necessiteu
a més a més
us ho podeu baixar
i ho podeu tenir
el que dius
al filat
un podcast col·leccionable
per exemple
i de cara
a la setmana vina
ja m'estàs preparant
alguna cosa
i tant
que t'estic preparant
alguna cosa
es pot anunciar
es pot dir
ja hem dit
que ens estem traient
la roba
perquè ja comença
el temps
a dir que vale
que venga
que me quedo
i verano va
a veure
ja parlarem
la setmana vinent
a veure
què succeeix
doncs
si succeeix
que el verano
es queda
se posarem al banyador
hombre
què et sembla
és que s'ha de fer
s'ha de fer
ens hem de posar
al banyador ja
i ens hem de mullar
hombre
al cap
els peus
al mar
tot
tot
ja està
i a més
hem d'agafar
un pentidam
d'aquells
perquè després
el cabell
no se'ns faci malbé
amb la sal
amb la sal
i amb tant de sol
sobretot
m'has de recomanar
algun altre barret
d'aquests
que siguin macos
les pameles
de palla
les pameles
i tant
però de les grans
grans
es tornen a portar
sí
sí
d'aquelles que són
d'estil mexicano
aquesta amplada
que has fet
amb els dos
ara m'he passat
m'he passat
amb els dos
amb els dos braços oberts
Sílvia
aquesta amplada
gran
de plaza de toros
de gorra
de plaza de toros
de recuarina plaza
no cal
no cal
aquesta amplada
no
però vaja
una que et sigui
que et sigui
ampla fins als teus ombros
sí
ja estaria bé
no?
sí
m'agrada
m'agrada
m'agrada
sí
pareo
un vestiret frescat
tinc cap
com paraqueta
de barrets
home
de barrets
hi ha barrets
de totes les mides
sí
ah
d'acord
ara me tranquilitzes
ja m'estàs tranquilitzant
ja
ja patia
ja patia
no pateixis dona
però això serà ja
de cara a la setmana vinent
sí
el temps aguanta
i ens deixa
que
que s'hi dona
que sí
a més ja saps
que nosaltres estem
amb l'acòpoli
i estem fent coses
ja
però si
la setmana passada
qui hagués anat a l'acòpoli
haguera passat un fred
home
però ja saps que
hi ha molta gent
que té el cor fort
i l'aigua
com sigui
i tant
com caiga
l'aigua com o caiga
com sigui
com sigui
claro
i nosaltres
jo per almenys
jo soc de les que m'ho miro molt
això de l'aigua
o del fred
no no
de les dues coses
jo primer
primer fiques un dit
si el dit surt normal
potser
entre els altres quatre
però si veus que aquest dit
surt de color taronja
taronja o vermell
no no
espera que
després arriba el murat
llavors ja
va pujant els colors
de fosforit
de coloritos
fosforitos
però ja si el podeix
ens estem anant de l'olla
avui
sí avui ja
jo crec que ja hem acabat
Sílvia
sí
tornem la setmana vinent
bona setmana a tothom
gràcies
visiteu el blog
que trobareu
totes les desfilades
a més a més
ara
ara poso jo
una gotita d'aigua
ara poso jo
una gotita d'aigua
així ràpida
digues bé
aquests dos pors
que acabo de comentar
són aptos
per a elles i per a ellos
ah fantàstic
home
roba interior
models
fantàstic
ho poso tot
i totes feíssimes
totes feíssimes
feíssimes
gràcies
fins la setmana que ve
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
just go
fill it up
with love
and then
I'll watch
it explode
if you love it
like I love it
and you feel
what I feel
inside
if you want it
like I want it
baby let's get it
tonight
if you feel it
say hell yeah
hell yeah
say hell yeah
hell yeah
this is love
this is love
this is love
can you feel the love
can you feel the love
can you feel the love
this is love
Fins demà!
Fins demà!