Comença Tràfic d'extraccions amb Núria Calvó.
Bona tarda, continueu sintonitzant Tarragona Ràdio.
Aquí estem, disposats a fer una estoneta, potser avui un pèl més curta, de tràfic d'abstraccions, tot sigui per la Copa Catalunya.
I aviso, avui venim amb moltes ganes de xerrar i de compartir coses, així que apretarem i de fet hem decidit així espontàniament desdoblar el programa en dos.
El programa que teníem per avui probablement serà el d'avui i el proper.
Serà un monogràfic de Sant Jordi, com a prèvia, ja que comença la bogeria literària, sembla que només se llegeixi un dia a l'any en aquest país, o com a mínim només se compren llibres un dia a l'any.
I aquí, com sempre, portem consells alternatius, coses que ens han cridat l'atenció en els últims temps.
Parlarem d'uns quants llibres.
Encara estem amb El primavera, estiu, etcètera, de la Marta Rojal, si no m'equivoco, que és una recomanació de l'excompany Jordi Martí, que avui també el citarem aquí unes quantes vegades, però aquest encara no està acabat.
A veure si ho aconseguim i fem la ressenya per la propera.
I dit això, primera recomanació.
El llibre es diu Mots incendiaris.
Ja es va presentar la setmana passada, fa un parell de setmanes, perdó, a Reus i a Tarragona, i dilluns el presenten a Barcelona.
Estem parlant d'un llibre de Roger Palà.
Roger Palà és el cap de redacció de la revista Enderroc des del febrer de 2005.
Déu-n'hi-do.
Té un blog que es diu El darrere la nevera, especialitzat en música catalana, i és un dels impulsors de l'Observatori Crític dels Mitjans Media.cat, una iniciativa del grup de periodistes Ramon Bernils.
I també és un dels coordinadors de l'anuari Media.cat dels Silencis Mediàtics.
Ha treballat a la revista El Triangle, ha col·laborat amb el Semanari Directe, tot i que ell diu que ja fa més de dos anys que no hi col·labora i que li sap molt de greu que es continuï citant, però vaja, ho citem perquè és important.
També ha col·laborat amb El Temps, en El Punt Avui, i va començar a exercir de periodista els mitjans de comunicació al barri de Gràcia, d'allà on és.
Va ser un dels impulsors de la revista Transversal i també ha col·laborat a Gràcia TV.
I ara torna a sortir el Jordi Martí per aquí, perquè la publicació d'aquest llibre és una iniciativa del col·lectiu editorial Lo Diable Gros,
que aquest nom és un dels pseudònims que va fer servir l'històric anarquista reusenc Josep Llunes,
i que és l'ídol, diríem, la musa inspiradora ideològica en part del Jordi Martí.
Doncs aquest llibre ja està presentat, però us oferirem algun tastet perquè us agafin ganes de buscar-lo.
La primera frase del llibre, del Roger Palà, és «Pensa el que escrius»,
i aquest lema jo crec que és ell el que no deixa de practicar en tot el que publica.
Ell exerceix una gran responsabilitat en tot el que escriu i un gran respecte per la professió periodística.
fa articles d'opinió política, sempre ben fonamentada, i molts cops amb dades i números i tot.
Vull dir que no és un «per què sí», «per què ho dic jo».
I a part d'això, doncs, parla sobre música.
Aquests dies ha publicat una anàlisi super exhaustiu, tema per tema, del nou disc de Manel.
Hi ha hagut molt de rebombori amb aquest disc, fa un parell de dies que no sentim res més.
Aquí no el punxarem avui.
Aquí avui punxarem temes que ens ha suggerit precisament la portada de l'Ende Rock.
Reivindiquem una mica aquest projecte de revista en català, que, com totes les publicacions musicals especialitzades i més en català,
ara mateix estan en hores baixes.
Dèiem que ens hem inspirat en l'Ende Rock, en la portada, per buscar músiques per escoltar avui.
Ens ha cridat l'atenció un nou festival que dura uns mesos, em sembla, fins a final d'any, que es diu Court Circuit.
I entre ells actuarà en el Sidoní, en diferents sales, sales mítiques de tota Catalunya.
Dèiem, actuarà en el Sidoní.
I nosaltres recuperem un tema de l'ELP Costa Azul, del 2007.
Encara no sabem si ens agradaven més quan cantaven en anglès i posaven citar-se.
Però vaja, aquí va, del Costa Azul, el tema Los Olvidados.
En mi, de la colchada, tienen mi cabeza vendada.
Me espera una sesión de electroshocks, para que recupere la razón.
En mi, camisa de puerta, escucho hablar tras la puerta.
Los médicos preparan la poción, es una dosis superior, sí, por favor.
No sé, es horrible el sabor, pero ya verás, te sentirás mejor.
Perdón, no me presenté, soy la paciente de la celda 3.
En la pista de baile, danzamos canciones en braille.
Aquí los locos lo pasamos bien, con un adijón en nuestra sien.
Siento calambres hermosos en mi sistema nervioso.
Nada de esto me hace efecto ya, ya que no consigo olvidar.
Dime por qué estás aquí, qué recuerdo quieres extinguir.
Te van a lobotomizar, la enfermera empieza a conspirar.
No te puedo olvidar, lo siento, no te puedo olvidar.
Aunque lo nuestro se acabó, brillará como una estrella que murió.
No te puedo olvidar, lo siento, no te puedo olvidar.
Aunque lo nuestro se acabó, brillará como una estrella que murió.
No te puedo olvidar, lo siento, no te puedo olvidar.
No te puedo olvidar, lo siento, no te puedo olvidar.
No te puedo olvidar, lo siento, no te puedo olvidar.
No te puedo olvidar, lo siento, no te puedo olvidar.
Ah, ah, ah, ah, ah.
Menti, yo no te olvidé
Y sé que esto me va a enloquecer
Soy yo el intenso fulgor
Que ya no ves porque alguien lo apagó
No te puedo olvidar
Lo siento, no te puedo olvidar
Aunque lo nuestro se acabó
Brillará como una estrella que murió
No te puedo olvidar
Lo siento, no te puedo olvidar
Aunque lo nuestro se acabó
Brillará como una estrella que murió
Brillará como una estrella que murió
Doncs com dèiem, Sidoní formen part d'aquest festival itinerant
Que passarà per diferents sales de tota Catalunya
Entre elles la nostra estimada Sala Zero aquí a Tarragona
Ja estareu oportunament informats quan arribi el moment
I dit això, un altre títol que llança aquesta nova editorial
Aquest Lo Diable Gros, al qual un dels capos n'és el Jordi Martí
El proper títol que treuen, després de mots incendiaris de Roger Palà
És foc a la barraca
Una assemblea calenta, de foc lent, fogons comuns i fogueres comunitàries
Amb Jordi Martí Font, responsable de la masca l'età, escalfant l'ambient
Montse Santolino, periodista, prologuista i torxa per relleus, encenent l'espurna
Roger Palà, precursor ignífug de la iniciativa, inflamant mots incendiaris
Elena Ojeda, entre Gràcia, recremada i Nou Barris, cabrejada, sucarrant la ceba
I David Fernández, responsable penal concret, refregint el dit
Doncs sí, és un llibre que es diu Foca a la barraca
És un recull d'articles del David Fernández, sí, sí, el de la CUP, el parlamentari
I la presentació tindrà lloc a Barcelona, o a Gràcia, a l'Ateneu La Torna
El proper dilluns, 22 d'abril, a dos quarts de vuit del vespre
Una iniciativa sucarrada de l'editorial de base Lo Diable Gros
Porteu extintors, us esperem
I ara, canvi de llibre, canvi de tema
Us recordem que esteu al tràfic d'abstraccions
I avui tenim un programa de recomanacions literàries
I ara parlarem d'un llibre, d'una sèrie de llibres, en realitat
Sobre un tema tan passat de moda com l'amor
Doncs sí, encara hi ha qui reflexiona sobre ell
Concretament, el Manuel Cruz publicava un article, una ressenya
Que lligava uns quants llibres diferents
Però que ronden sobre el mateix tema
Aproximació teòrica, això sí, sobre l'amor
I el titula La vida impossible
El amor tiene dos enemigos
La banalización y la incomprensión de quienes lo consideran una rareza
Són cinc o sis llibres els que ressenya
Les referències serien aquestes
Amor, el porvenir de una il·lusión, de Stasha Romer
De l'amor, Alain de Botón
Por qué duele la mort, de Eva Illuz
Un altre
Sobre l'amor, de Luc Ferri
I per últim
I si l'amor durara, de Alain Finkielkraut
No us llegirem aquí tota la reflexió teòrica
Però sí un parell de les que ens hem subratllat
En concret, sobre el patiment que genera l'amor
¿Cómo puede ser que esta situación
Que la mayor parte de seres humanos
Asocia la intensidad que colma por completo
El anhelo de felicidad que nos atraviesa
Resulte al mismo tiempo
La experiencia que más hondamente nos puede hacer sufrir
La que puede originar en nosotros la más profunda pena
La que en ocasiones nos deja abatidos
En una tristeza sin consuelo
La satisfacción separada de impulsos y necesidades
Tampoco podrá nunca proporcionar una felicidad comparable
A la que proporciona el dispositivo amoroso
Y el amor es la única instancia capaz de alinear
Los tres niveles o elementos señalados
El amor, el sentimiento y el proyecto de vida
Que nuestra sociedad actual parece empeñada
En que materialicemos por separado
Quítenselo de la cabeza
El amor no es lo otro de la vida
Es simplemente demasiada vida
Si teniu ganes de pensar
Us podeu procurar un d'aquests llibres
Tenim aquí una entrevista
Que va publicar el Punt
Per part de la Gemma Busquets
Amb un d'aquests autors
L'Estasha Romer
Que és un filòsof alemany
I això que analitza l'amor
Des de l'òptica d'un filòsof
Una de les preguntes que li fa la Gemma Busquets
És el missatge
És que el futur de l'amor és el de la humanitat
I ell diu
Sí, sí
El futur de l'home és l'home
Perquè l'home troba el seu mateix en l'altre
L'altre no és el límit
Si només ve la possibilitat de la seva autorealització
I de la seva particularitat
Es pot ser feliç sense ser estimat?
No ho crec
Un nen que no experimenta gens d'amor segurament morirà
I per últim
L'experiència de la felicitat
És l'experiència d'una totalitat sense límits
Hegel parla de l'absolut
El camí més fàcil a aquesta totalitat
És l'experiència de l'amor
També en el sentit eròtic
La fe o la religió poden ser un altre camí
L'amor és una força que ens posa en contacte amb la totalitat
Que és també quelcom en el nostre interior
I el resultat d'aquest contacte és la felicitat
Stasha Romer
Amor, el porvenir de una...
En aquest cas ho tradueixen per emoción
En l'altra traducció era
Amor, el porvenir de una il·lusión
Doncs ara que s'acosta a Sant Jordi
Podeu reflexionar en aquesta línia
I per ajudar sempre hi ha la música
Avui ens acompanyem de músics
Que passaran pel Festival Court Circuit
Patrocinat per Damm, per cert
Que fa les funcions de Conselleria de Cultura actualment
I patrocina molts esdeveniments
I escoltarem un dels que ens atreuen més
D'un dels participants en aquest festival
El Juan Perro
El Juan Perro ara es mou amb el Joan Vinyals
Un músic que havia passat diverses vegades per aquí per Tarragona
I fan una cosa que es diu
La Casa ni l'Aire
És un nou interessant projecte
Dins d'aquesta nova formació
Que anomenen Caníbala
Doncs interpreten aquest tema que sentirem
Nomás lágrimes
No más tragos
No más penas
No más cantos
De sirenas
Ni leyendas
Ni leyendas
Ni leyendas
De dolor
Ni leyendas
De dolor
¡Ay amor!
Amor
No más lágrimas
No más lágrimas, no más lágrimas, fortaleza destruida,
no más tierra prometida, ni cadenas de pasión, corazón.
No más lágrimas, no más lágrimas, no más lágrimas, no.
Nadie puede ser el dueño de los mares del ensueño y la flor del pensamiento
La deshoja el viento, déjame con mi ceguera
No más leños en la hoguera
Quedan brazos de rencor, hay amor
No más lágrimas, no más lágrimas, no más lágrimas, no más lágrimas
No más lágrimas, no más lágrimas, no más lágrimas,
Que maco com canta el Santiago Ocerón, no perd mai la seva veu i el seu estilàs.
I ara un dels nostres altres ídols en persona, el Dominic A, Dominic Ané, en aquest cas,
perquè Dominic A, ell explica que és el personatge a l'escenari, quan canta, com a músic.
I Dominic Ané és ell en persona.
Doncs avui que parlem de llibres, també tenim excusa per parlar d'ell,
perquè ell també ha publicat una novel·la, no ho sabem ben bé,
una reflexió autobiogràfica més aviat.
Es titula Regressar
i aquí ell explica la seva relació amb la seva ciutat natal,
que es diu Provenç, en el departament de Saint-Emarne,
on va viure fins a la seva adolescència.
La traducció del francès va ser a càrrec de Mercedes Cebriand
i el pròleg de l'escriptor i editor Julián Rodríguez
i la va presentar el 21 de febrer a la central del Raval a la tarda
i al vespre a la nit a l'Hélio Gaval,
amb el Matías Enard de presentador i, a més a més, amb una mica de bolo.
I per 12 euros te podies endur també la novel·la.
Apa, enveja!
Un parell de fragments d'aquesta novel·la traduïda al castellà
i publicada per Alfa de Cae.
I sense accent francès.
Nazca una tarda d'octubre.
És domingo.
Mi padre espera en casa viendo un partido de fútbol en la tele.
Hubo un tiempo en el que se suponía que me iba a llamar Didier,
pero mis padres se echaron atrás debido a los consejos de una enfermera,
prendada de su sobrino Dominique.
Me hubiera gustado conocer a esa mujer para darle un abrazo.
Vivimos en la Rue de Magué, encima de un colegio.
La calle está atravesada por numerosos canales que protegen la zona de las inundaciones.
Las paredes se hunden en el agua y las algas se pegan a ellas.
Aquí ondea la añoranza de otra época, que brota de las series de televisión que suelo ver.
Sin entenderlas todas, me gustan las que transcurren en tiempos pasados,
porque me hablan de cosas que conozco.
Estos tiempos son mi presente, cubierto por el halo del nunca jamás.
Dejo que tiren de mí hacia atrás sin resistirme,
otorgándoles toda mi confianza de niño.
No puedo creer que puedan dañarme.
Falta muy poco para que lo vea todo en blanco y negro.
No hay manera de pasar el mal trago.
Las cosas terminan.
Enseguida fui consciente de ello.
Apenas comienza uno a sacarle partido, hay que renunciar.
Cuando se produce lo que estaba esperando, anticipo la experiencia del final.
Adelanto la decepción que trae consigo para así atenuar los efectos.
Esta es la proposta del Dominicà per aquest Sant Jordi, presentada ya al febrer.
La novela, l'autobiografia novel·lada, es titula Regressar, publicada per Alfa de Cay.
I continuem lligant musicalment aquest programa a partir d'artistes que per a la vida.
participen en el Festival Court Circuit.
I aquí apareix un altre dels nostres favorits d'aquí de casa, el Niu Raimon.
El Niu Raimon l'ha fet grossa ara, perquè ha publicat disc amb Maria Rodés i amb Martí Sales.
Un trio que promet el disc.
Es titula Convergència i Unió.
I la peça que escoltarem, Jo no vull ser un cactus.
Unió Raimon.
Unió Raimon.
Unió Raimon.
Unió Raimon.
Potser vius prou d'aquí
Només sé que quan veus
Els ulls se'n fan petits
Quan l'acredit estava mirant
Vaig pensar que seria ja nià
Fugir el tronc
Com si els fossin de l'electricitat
Que s'escapa quan s'aten els punts
Vaig pensar que seria ja nià
Fugir el tronc
Fugir el tronc
Fugir el tronc
Fugir el tronc
Fugir el tronc
Fugir el tronc
Fugir el tronc
No se sienten enrius
Quan adivinem mi
No calca d'istres
A mi tot m'està bé
Quan l'altre dia t'estava buscant
Vaig pensar que seria genial
Fugir de mi
Quina gran oportunitat
Per poder veure aquella
La-la-me-la-li
Fins demà!
Fins demà!
Desgasta Maria Rodés, Joan...
Perdó, Nius Raimon i Martí Sales, Joan Colomo,
és un dels altres preferits nostres.
Ho reconeixem.
I ara ja, per acabar,
unes quantes poquetes recomanacions d'agenda.
Delicatecen per aquest cap de setmana,
començant avui, ara mateix,
perquè quan sortim d'aquí,
se n'anem corrents cap al cafè del Metropol,
a sentir el recital de l'Eduard Carmona,
amb l'Aleix Bové i fetitxe 13,
i per Metropoesia.
Això no para, cada dimecres.
Els nois del Cafè del Metropol
també programen divendres a les 7,
Petro Goldwing, una projecció de curs
d'alumnes de l'ESCAC,
i el dissabte 20,
Tarrumba, amb Sonde 2 i Sorrumba Flamenca.
I dissabte al zero, concert gratis,
no li digueu a ningú,
de Nico Roig i Pau Ballbé,
per presentar el film al Festival de Vilaseca.
Això li deixem per la Sílvia,
que ja us ho explicarà ella.
Una altra recomanació literària, poètica,
la Cinta Molet, demà a les 8 del vespre,
al Teatre del Magatzem de la Cooperativa,
presenta Paraula de Dona.
També recita el musicat,
amb Isabel Cabós i amb Esther Vilar.
Divendres, no a Tarragona, a Constantí,
la inauguració de l'exposició
Veïns a la Fresca,
a les 7 de la tarda, a la plaça del Castell.
Es tracta d'una mostra
d'un centenar de retrats fotogràfics
de la gent que ha viscut en el passat
o que viu actualment a Constantí.
Les fotografies s'exposen en ampliacions
de mida gran a les mateixes façanes
dels carrers i places de la vila.
Promet ser superxulo, això.
Aquesta exposició,
organitzada per l'Ajuntament de Constantí,
està comissariada per Núria Serrano
i Sílvia Túria,
i compta amb el patrocini de Repsol
i la col·laboració d'una quarantena
de famílies del poble
que suposem que han cedit les fotos.
Es podrà veure pels carrers
si no hi ha accidents ni bretolades
fins al 21 de juny.
I per últim,
excursió del Gata.
Feia dies que no parlàvem d'ells,
diumenge se'n van
cap al senyoriu de Selma,
al Penedès.
I ara sí,
hem robat els cinc minuts
que ens havien robat abans
i aquí ho deixem.
En la propera edició,
més llibres suposem
i més música.
Bona setmana i bon Sant Jordi.
Bona setmana i bon Sant Jordi.