Comença Tràfic d'extraccions amb Núria Calvó.
Bona tarda, continueu sintonitzant Tarragona Ràdio i això és aquest espaiet que es diu Tràfic d'abstraccions.
Ja us vam amenaçar la setmana passada que últimament ens hem estat preguntant d'on venim, musicalment parlant,
i aprofitarem aquests programes del mes de juliol per contestar-nos, o intentar-ho, si més no, en unes 20 cançons, més o menys.
Ho intentarem repartir en els propers tres programes, un mes de juliol en què ens estrenem aquí a Tarragona Ràdio, que no hi havíem estat mai.
I la primera etapa d'aquest d'on venim seria, doncs, els anys 80, 85, la segona meitat dels anys 80,
en què rondaven per casa una sèrie d'artilogies de pop britànic, així en general, abans de ser el Britpop típic dels 90.
Hi havia, per exemple, a l'Electric Light Orchestra, hi havia uns Tears for Fears, uns Thompson Twins, aquests, si no m'equivoco, eren australians,
bé, diguem anglosaxons. Hi havia els Spandau Ballet, i també hi havia un disc esplèndid directe que es deia Arena,
gravat en directe a l'estadi de Wembley, almenys no ho semblava, que era un disc esplèndid, i sonava així, eren els Durant-Durant.
Un tema, escoltarem, que es diu Deixo Fer, i que no és dels més coneguts, però el recordem com a molt maco.
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
c'estes Companys
Aquests Britpops, quan encara no eren Britpops, van irrompre a les nostres vides una sèrie de gent, genteta, personatges,
que formaven part de l'Italo Disco, sí senyors, aquells max-mics, aquells maxis de la Blanco i Negro,
que me'n recordo que els deixaves anar un en cada un dels dos plats que teníem a mà,
i tot coincidia, els pumps i els chucks i les tornades i el que cantaven i el que repetien,
amb aquelles amantes Fox, aquelles sabrines, aquelles sandres, i també algun Happy Children,
algun Me Commission, el Tarzan Boy, qui no se'n recorda del Tarzan Boy,
i el Ryan Peris amb aquella cancion del verano de la discoteca del poble, la Dolce Vita.
Anem a compartir-la, a veure si us cau la llagrimeta.
Anem a compartir-la, a veure si us cau la llagrimeta.
Anem a compartir-la, a veure si us cau la llagrimeta.
Abertura
Anem a compartir-la, a veure si us cau la llagrimeta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
No!
Aquests sí que eren de capçalera, a casa i a fora.
I grups com aquest que sonarà ara, que els vam veure en directe i ens van impressionar.
Aquell tio amb ulleres negres i aquella veu de baríton, així, que feia por, vaja.
Estem parlant del Sisters of Mercy.
Més endavant vam saber que al The Mission feien una versió de Like a Hurricane, del Neil Young,
que a The Sisters of Mercy s'havien batejat gràcies a una cançó de Leonard Cohen i que també feien alguna versió dels Rolling Stones.
És a dir, que ells també venien d'algun lloc, com nosaltres venim d'ells.
Anem a escoltar del primer disc del Sisters of Mercy, First and Last and Always, el tema que li donava títol.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Però, en aquella discoteca de poble, on es reunia lo mejor de cada casa
i també de tots els barris conflictius de Tarragona,
el diumenge a la tarda, després de les lentes i després d'una petita dosi de sinistrets,
que en aquella època eren els New Wave, sonaven també els punkis, directament,
o els que ens ho pensàvem que ho eren.
Sonava la Polla Records, sonava barricada, i sonava això que sentirem ara,
Cortato, els nostres aspectes eterns pel senyor Fermín Mogruza,
i bons records, bons records d'aquest tema, del que no enteníem res, però com entrava.
Estava en el disc Esquengu de dansa, i es deia Su Atrapa Tuarte.
Azte bat, drogaz ditzen da, atracoak, inkete terrorista bat,
denak, denak, bateretan daude, su, su, atrapatu arde,
i, zurdez, madarik atua, ez du sui joi, zeixeru berduko,
zurezak, galean gertatzen dena, beti besten arazoa tira.
Azte bat, drogaz ditzen da, atracoak, inkete terrorista bat,
denak, denak, bateretan daude, su, su, atrapatu arde,
i, zurdez, madarik atua, ez du sui joi, zeixeru berduko,
zurezak, galean gertatzen dena, beti besten arazoa tira.
I, zurdez, madarik atua, ez du sui joi, zeixeru berduko,
zurezak, galean gertatzen dena, beti besten arazoa tira.
I també en aquelles últimes hores de les sessions de tarda de la discoteca,
que s'acabaven a les 10, sonaven els espanyols, els espanyols més finets, diríem.
Sonava la Mataré de Loquillo, sonava el Sara de L'última de la fila,
i sonaven discos eterns de Ràdio Futura, per exemple.
A finals del 80 va sortir la canció de Juan Perro,
uns dels discos més admirables que s'han produït a Espanya de tota la vida, diria jo.
Però hem triat una cançó anterior, que també sonava,
una de l'LP d'Un País en Llames, que es deia No tocar-te.
I amb el No tocar-te us deixem.
Esperem retrobar-vos la setmana que ve aquí al Tràfic d'Abstraccions,
amb una nova entrega d'aquests d'on venim musicalment,
uns quants que compartim generació.
Esperem retrobar-vos aquí.
Bona tarda i No tocar-te, de Ràdio Futura.
No tocar-te, y pasar todo el día junto a ti.
No tocar-te, y yo no sé lo que esperas de mí.
Me desplacio, el bosque se llena de luz.
No tocar-te, no voy a tocarte, es mejor así.
A contra no voy, siguiendo tu rastro animal.
Y eso es algo que tú no deberías soportar.
Tan segura pareces, y yo me pregunto por qué.
¿Cuál es el precio que marca tu piel?
No tocarte, no tocarte, no tocarte.
Quizás, podría devolarte.
Súbete a un árbol, rompe tus medias,
llora en un rincón.
No voy a tocarte, es mejor así.
Dame un poco, de leche y de pastel de mamá.
No comprendo, no comprendo, tu cara de felicidad.
Sé que estás pensando, en cuerda sin luchillo.
No voy a tocarte, prefiero nominarte.
No tocarte, no tocarte, o quizás, podría devorarte.
Ese hombre, ese hombre, ese hombre que mide su tierra con arma de fuego.
¿Quién es?
Ese tipo que ve tu pecado en el punto de mira.
¿Quién es?
¿Quién es?
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
No tocarte, o quizás, podría devorarte.
Madrugada, volviendo hacia el pueblo.
Se enciende la fábrica, que mueve mi cuerpo.
Soy un gran obrero, soy un minero, llevo un hermoso sombrero.
Soy un viajero, en la vía del tren.
No tocarte, no tocarte, no tocarte, podría devorarte.
No tocarte, no tocarte, no tocarte.
No tocarte, no tocarte, no tocarte, no tocarte.