Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
�in сторон!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
En US!
Fins demà!
Fins demà!
Són demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Frins demà!
Fins demà!
Fins demà!
t'acompanyen, m'has dit així?
Sí, sí, sí, seria bastant això.
Sí, sí, sí.
No és un grup, grup, grup
a l'uso, bàsicament
és jo que faig les cançons
i produeixo, i llavors amb els directes
m'acompanya tota aquesta gent.
Ah, però els penses
adoptar algun dia o què?
Com ho veus? Ah, vale, sí, sí, sí.
El problema és que desgraciadament
la música sempre anem
sota mínims, i llavors
exacte, diguem-ne que
poder-los amarrar ben amarrats, diguem-ne
que els he d'oferir una cosa
molt sòlida a nivell
diguem-ne com a mínim
econòmic, i això
costa moltíssim, costa moltíssim, costa moltíssim.
És molt complicat, m'imagino, no?
Sí, sí, jo vinc d'una història anterior que eren els whiskeys
Sí, ho sé, ho sé. I llavors
diguem-ne que també tenia ganes
de fer la meva part creativa
i portar-la a terme. Sí.
I llavors aquest núvol és això,
és agafar i
i ara aposto per mi
i anem a muntar una història
i evidentment jo sol no la puc fer,
per tant m'he d'envoltada de gent que
vulgui ajudar a tirar endavant.
I aquesta gent són portes que tu ja coneixies,
diguem-ho així, o que
de cop i volta t'han anat sopsant i
de mica en mica s'ha anat obrint?
No, bé, com que soc músic de tota la vida, diguem-ne,
em dedico professionalment a això,
doncs llavors, clar, conec moltíssima gent.
I llavors senzillament va ser
trucar portes i anar dient
ei, mira, tinc aquest projecte, us interessa?
I per sort la resposta va ser
i a més el que he pogut veure també
que no només l'has muntada com a tal,
si ja teniu els vostres videoclips
perquè centrem en el que et deia abans
a novelgroup.com,
doncs ja ho tenim, doncs tot molt ben escatat.
Tens un esquema perfecte
amb els vídeos, les fotografies,
l'agenda de concerts,
això és molta feina.
Sí, bé, si no,
procurem, exacte, tenir tota la informació a la base, exacte, sí.
No, no, i a més també que la música
que estem sentint ara mateix
a fons que ens acompanya
la podeu trobar dins del bancà.
Exacte.
O sigui que és allò que dius,
bé, fem-ho a poc a poc,
anem a veure cap a on hem de començar a treballar
i a partir d'aquí ens enllaçem
i a veure què passa, no?
Bé, bé, sí, sí, sí, no,
les idees estan clares,
jo tinc molt clar tot el que vull fer,
per tant és anar picant, anar picant,
exacte, i per sort les noves tecnologies
t'ofereixen tot un ventall de finestres
per on poder sortir
i clar, intentem estar una miqueta a tot arreu
i deixar es tracte, sí, sí.
He vist que hi ha set cançons,
però m'imagino que hi ha moltes més
i que ens les oferireu aquest divendres
al Mític de Reus.
Sí, amb els directes, evidentment,
jo ja porto tot un repertori fet
i aquest repertori és el que a poquet a poquet
anem en forma de cançoneta ja física gravada.
i també els directes aprofito també
per rescatar cançonetes dels whiskins
que vaig fer jo.
Molt bé.
I llavors, exacte,
la fiquem així i així també és una miqueta
de ganxo per la gent que coneixia els whiskins,
doncs recorda cançonetes,
les que tornaven part del meu repertori, diguem-ne.
No, clar, és que recordem que els whiskins,
quan va ser que vau decidir allò que dius,
mira, tanquem la paradeta
i també una mica per què,
perquè és que va ser una mica...
Sí, jo per les dates soc molt dolent.
Però més o menys, així per sobre, no?
Allò que dius, mira, jo me'n recordo
que per tal data ja no hi érem junts
i jo quan vaig començar...
Val, jo vaig plegar una miqueta abans.
Jo era més o menys per allà el 2003
que vaig estar 10 anys allà,
5 discs,
ells encara en van fer 5 més
i llavors, doncs això, jo...
vaig manchar més o menys per el 2003.
Ells haurien plegar definitivament el 2008,
així per allò...
Sí, és veritat que de ser que ja va continuar...
El Joan va continuar la seva carrera solitària.
Exacte, sí, sí, sí.
I ara...
Sí, no, totes aquestes coses de grup de gent
sempre són complicadetes, sí.
Digue'm, digue'm.
No, però que anava...
Estava pensant que, mira,
vam deixar de, podem dir,
de tenir els whiskins com a tal,
però, mira, van sortint petites estrelletes
de coses tan maques,
doncs com un grup que es trenca, no?
Que dius, mira...
Bé, bé, sí, sí, sí.
Que això és molt maco, dintre del què?
Pels fans dels whiskins, no,
però ara mirant tota la distància,
dius, mira, hem guanyat, no?
Continuem guanyant.
Bé, sí, sí, exacte, sí, sí.
Aquesta xispa, diguem-ne,
segueix allà de fer música,
doncs exacte,
quan he tingut l'oportunitat,
he tornat a fer,
a posar-m'hi, exacte.
El que dèiem abans,
en una escala,
podríem dir que molt bé del que vols fer,
i ara falta,
que és el que dèiem tu i jo fora d'antena,
la part física, no?
El que seria el CD,
quan teniu pensat,
si el teniu pensat d'enregistrar,
o quan el teniu pensat d'ensenyar-lo,
perquè quedi per la posteritat, no?
Diguem-ne que,
com que tampoc tenim una grandíssima pressa,
doncs llavors anem fent el...
a mida que és bonament factible.
I llavors és això,
de moment si en tenim 7 o 8 de gravats,
doncs ara ja mateix continuarem gravant uns quants més,
i a la que anar a pleguem 12,
que carguem que valen la pena,
doncs llavors ja el que terem,
per dir-ho d'alguna manera.
Però una data concreta
és una miqueta difícil per això,
perquè, per sort, diguem-ne,
volem comptar tots els mitjans possibles.
I si, com ja ho sentireu amb alguna cançoneta,
doncs si hi ha un quartet de cordes,
no tenc el temps d'agafar la gent,
passar-li les partitures,
cada un dia enregistrar quartet de cordes,
i clar, llavors ho faig d'aquesta manera,
gaudint-ho, disfrutant-ho,
amb el màxim de possibilitats possibles,
i llavors, clar, s'alimita.
No és allò típic que encarregues un estudi
durant un mes,
pum, te piques i ho graves.
Per sort tinc l'estudi a casa.
Home, llavors...
I això té un gran avantatge i desavantatge.
Sí, la comunitat...
Perquè llavors, a nivell de temps,
doncs clar, vaig fent.
Clar, i no hi ha pressa.
No hi ha pressa.
I quan ja hi ha de sortir
i quan ja estigui satisfet del que faig,
fem-ho, no?
Exacte, sí, sí.
Sí, prefereixo treballar així,
no sé, si mai les coses funcionen,
potser sí que algun dia
tindré una pressió prement de sobre
per dades i tot això,
però de moment
m'ha puc permetre el luxe
de treballar d'aquesta manera
i així espero fer-ho.
Però bueno, sí,
espero que sigui en els propers mesos.
Mitja anyet, com a molts,
ja tinguem 10 o 12 cançonetes
arreplegades
i puguem materialitzar aquest disc
que és molt necessari,
clar, tenir-lo.
I ja saps que quan el tinguis
t'espero aquí a la ràdio
per poder comentar-lo,
per saber una miqueta com treballes,
com fas les lletres.
Bé, bé, encantat.
T'ho volia preguntar ara.
Com va això de la inspiració?
Com ho tens?
A més, tenint en compte
que qui canta les teves lletres
és una noia?
Sí, sí, sí.
No sé si varia molt
a l'hora de contextualitzar
o de fer les lletres
que ho canti una noia
o no ho tens present, això?
No, no, sí que ho tinc present.
Sí, que s'intenta pensar-hi una miqueta.
El que passa és que depèn de lletres.
Hi ha lletres que sí que d'alguna manera
les has d'adaptar una miqueta,
però en general n'hi ha moltes
que són a fortes aspectes, diguem-ne.
No hi ha problemes.
D'acord.
No, el de les lletres
sempre és un tema difícil, diguem-ne.
Jo sempre penso que la gent
que és més poeta
té més facilitat per les lletres,
però potser tinc més més músiques.
Jo, com que soc músic,
tinc més facilitat per les músiques.
Les lletres sempre és un tema més complicat.
És un tema que es mereix moltíssima atenció
i jo m'hi esforço tot el possible
per trobar temes i tot això.
la mateixa música normalment ja et diu una miqueta.
Cap a on vol...
Sí, cap a on et pots expressar.
I a partir d'allí és qüestió de colzes,
i que ha sortit, no?
Sí, no, no, exacte, exacte, exacte.
És un tema difícil, difícil, però molt important.
i m'imagino també que algunes vegades dius
ostres, sembla que no hagi de sortir
i que hi ha d'altres que senzillament et venen.
Dius, ostres, aquesta, 30 segons
i aquesta m'ha durat dues hores i mitja, no?
Que dius, a veure, com és possible
que me'n vagi de costat a l'altra?
Sí, sí, sí, no, això em passa moltíssim
amb les músiques i amb les lletres
i remediablement, almenys per la meva vessant,
diguem, és feina de setmanes i setmanes i setmanes.
Jo m'imagino, ja m'imagino.
Sí, sí, de rellegir, rellegir, rellegir,
paper idees, fer guions,
és un treball molt metòdic perquè, exacte,
diguem-ne que per la música sí que tinc, suposo,
certa facilitat, però per les lletres,
doncs hi ha feina, hi ha feina.
I ets molt crític, amb tu mateix?
Et costa? Allò que dius, una vegada que ja està...
Sí, sí, no, sí que ho soc, sí que ho soc.
Tocar-la i retocar-la fins a la societat?
Sí, tinc aquest puntet perfeccionista,
precisament per això del disc,
si no tingués aquest puntet,
agafes baix, pim, pam, pum, pum,
de gravar les cançonetes i ja està, però a cada cançó li vull donar
la seva atmosfera i el seu rotllo
i si crec que fa falta un clarinet
doncs vaig a buscar un clarinet
i exacte, ho prenc
d'aquesta manera.
Més o menys, pel que vas explicar, és un petit puzzle
d'emocions, diguem-ho així,
que vas fent i vas construint
i a partir d'aquell moment
un trencaclosques, perdó, parlem amb propietat
i en el moment que estiguin fets
llavors ja, dius, aquesta ja està,
acabada.
Bé, bé, sí, és això, sí. No, i també intento no
tancar-me allò amb un estil
molt concret d'allò de formació
de baix, guitarra, bateria, i intento
obrir-me i si entra un color
de jazz, doncs entra un color de jazz, i si entra
un color més
fosc, diguem-ne, doncs cap problema.
I deixes que
es vesteixin i es desvesteixin,
diguem-ho així allà solet, està bé, no?
Sí, sí, sí, sí.
Doncs tot això,
que només són cinc cèntims, que hem comentat
ara mateix amb el Xavier,
és el que us trobareu al, m'imagino que sobre l'escenari
del Mític de Reus.
Hem de dir que no hi sereu sols,
perquè també estareu amb un altre grup
de... no sé si els coneixeu...
Sí, el Porto Elèctric.
Exacte, t'ho anava a comentar.
Els coneixeu, heu coincidit una vegada més
amb ells...
serà la primera vegada.
Si sempre hi ha una primera vegada,
serà aquest divendres, sí, sí.
Una altra experiència més, no?
I tant, sí, sí, sí, bé, bé.
Molt bé.
A veure què tal.
I després cap a on aneu?
Tu continuaràs tancat a l'estudi?
Sí, no, en el moment continuarem tancat a l'estudi
a intentar d'anar... exacte,
acabar amb les promettes
i esperar que vagin sortint oportunitats
per presentar-les en directe i tot això.
De moment estem amb el nostre mànager,
la Maria.
Sí.
A veure què anem fent.
Sí, sí, i tant, i tant.
Encantadíssims.
Amb ella.
Doncs, Javier, moltes, moltes, moltes gràcies.
Que vagi molt bé al concert.
I que, el que et deia,
quan ja tingueu apamat el CD,
ja tingueu el disc,
dius, mira, això és el que volem presentar
a partir d'ara,
el que som com a núvol.
Us esperem aquí a Tarragona Ràdio
perquè ho puguem fer a cinc cèntims.
Avui ens han acompanyat de fons,
no les han pogut gaudir
com es mereixen les cançons,
però ho farem, eh?
Ho farem poc a poc.
Molt bé, molt bé.
Gràcies.
Molt bé, encantat.
Adéu-siau, bona tarda.
Adéu.
L'instant pot ser especial
La roba ens tapa la pell
Els mots que el temps desgrana
Ens despulla la ment
i s'obren mil finestres
Per un surten retall
Calentament s'allotgen
A les nostres mans
On esperen reposar
El temps passa
Però ningú el vigila
S'envitja per arribar
Mica en mica
Més d'un cada estona
Fins que avisi
Que ja està
Més d'un cada estona
S'alçant com espurnes
Que mai més ens cremaran
I els desitjos més profuns
Escapen entre la complicitat
I quedaran els records d'estones
Imprecades d'evocions
Que ens faran indulgents
M'ajudaran a tirar endavant
I serem potser un xic més lliures
Si aprenem a confiar
I a un costi caminar
I s'pudem agafar d'à l'amà
I serem potser un xic més lliures
Per continuar
La roba està
Acapa la pell, però els mots que el temps desgrana
Ens espulla l'ament i s'obren mil finestres
Per on surten retalls, calentament s'enllotgen ales
Nostres mans, on esperen reposar
Fins demà!