Fins demà!
No hay dios en Barcelona que se ligue a una virgen con la carpintería.
Si Jesús volviera por estos días,
trabajaría en hacienda por aquel rito sagrado de estar en todos lados.
Papá iría directo a la oficina del paro,
pensando el jefe en persona, ¿quién querría tratar con un intermediario?
Si Jesús volviera, tendría siempre las chanclas
y las de bolsas y latas de andar por las aguas del Mediterráneo.
Es un milagro más buscador.
M'ha comentat el Paco, m'ha comentat el Paco a través del Facebook,
que ja ho té tot assegurat ja per aquesta tarda,
bé, per aquesta nit a la vaqueria.
Anem a veure si és veritat.
Paco, bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda.
Què passarà aquesta nit?
Què passarà aquesta nit a la vaqueria?
No sé, de moment m'ha feitat, ja he acabat de feitar-me.
Home, ara ja hi ha un abans i un després, eh?
Sí, m'ha d'un chat, o sigui que ja tenim molta feina ja preparada.
Home, ja ho tenim molt de guanyat, eh?
Però molt, eh?
Sí, sí.
Els músics estan empaquetats, també estan al tren.
També hi he vist que ja els havies avisat que no triguessin
i que ja anem per feina, no? Anem per feina.
Sí, sí. Pensa que venen amb un contrabaix, eh?
Que això sempre és molt complicat, eh?
I pesa, eh?
Sí, sí, pesa molt. Això no són violies.
No, no, no.
I estaven amb unes ganes de tornar a Tarragona que no t'imagines.
Què dius? Però de veritat que amb els portes de Madrid?
No, de...
Ah, de Barcelona.
Ah, em pensava que eren de Madrid.
I com, si han de venir de Madrid...
No, però, bueno, però són de Cádiz, eh?
Són de Cádiz, ells?
Sí, sí, sí. Són de Cádiz residentes en Barcelona.
Veus? Ah, que maco t'ha quedat, eh?
Ah, que maco t'ha quedat.
I ara venen cap aquí. Ja els he avisat que tampoc això és com a Santa Tecla cada dia,
que van estar a Santa Tecla.
Sí, és veritat, pel Teatre Metropol.
Clar, clar.
Bueno, però ja veuràs que també...
Jo crec que la gent que segueix el Paco i la Luna aquesta nit no et fallaran.
No, no, no.
I que la bequeria... A mi, jo no estarà rebentat,
però estarà a més que rebentar.
Jo crec que sí, jo crec que sí.
Segur que hi ha gent fent cua, ja.
No t'he dit que no perquè no he pogut passar per davant, eh?
Però alguna cosa, ja veuràs, ja veuràs.
No et deixarem, no et deixarem.
La bequeria, un local on no he tocat mai.
És el que, mira, t'ho anava a preguntar.
Què tal, l'experiència?
Com te la planteges, d'anar a la bequeria a tocar?
Doncs, doncs, mira...
Digue'm.
Deixaràs que no, però estic nerviós, eh?
Sempre estic una miqueta neguitós, també, encara que sigui un local com la bequeria, eh?
Sempre...
Jo, la bequeria és, no sé, és clar, és on vaig néixer, com a artista.
Musicalment parlant, no?
Musicalment parlant, sí.
En l'època del Mosco, els meus primers concerts els vaig fallar.
T'anava a dir, eh?
Perquè jo recordo quan teníem aquí al Mosco, que era el propietari de la bequeria
i que era col·laborador d'aquesta casa, que més d'una vegada passaves aquí amb ell
i passàvem unes tardes d'aquelles bones, eh?
Sí, sí, sí, sí, sí.
El Mosco em va recolzar molt el que jo feia i sempre que li deia...
Ui, tu, ah, sí, sí, bueno, també ho omplíem ja en aquella època, ho omplíem sempre, sempre.
Per això.
Però avui és diferent del que vam veure al Teatre Metropol, Paco?
T'ho planteges d'una altra manera o com és?
A veure, avui serà... treuré fora les audiovisuals,
m'ho estava plantejant fins a última hora, si hi fico els audiovisuals o no.
Al final no, perquè vull que sigui un concert més dinàmic,
és a dir, que sigui més clarit, pugui ballar, pugui estar de peu,
o sigui, me'l plantejaré una miqueta més, més àgil el concert, més dinàmic.
El repertori serà semblant, però potser trec alguna cançolenteta
i fico alguna més rapideta.
I també la participació, podríem dir, de la gent més boiana,
que la gent... no sigui com el teatre, per dir alguna cosa,
que aquí ho vas dirigir tu tot, allà també a la vaqueria segur,
però no sé, l'estat més en contacte, que és allò que dius, res.
Baixem les raonetes a l'escenari i ja se sap amb la gent.
Els tindràs més en compte aquesta nit?
Sí, sí. A més, l'altre dia, una persona que en sap molt bé,
molt de música, em va fer un comentari i després vaig pensar que és veritat,
que em va dir, sempre que vaig veure't veig que tu toques més per la gent
que per tu mateix, no? I això, és veritat, sempre em condiciona molt
tant l'espai com el tipus de públic que ve, no?
I és que la vaqueria, com l'espai és, la gent està propera,
molta gent hi ha d'estar en peu i tal,
doncs això em condiciona a fer un concepte més àgil,
més, vinga, va, catxo en Déu, alegria.
A veure, qui queres subir a l'escenari?
Qui queres subir-se todo, subir-se?
Ja ha passat, ja ha passat això.
No, però a la vaqueria no ho facis, eh, Paco?
No, avui vull fer un experiment a la vaqueria, una cosa.
A veure, què vols fer? Explica'm-ho.
Mira, vull, vull, a veure si em surt bé o no, eh?
Vull fer que tothom que tingui telèfon mòbil,
que gravi una cançoneta concreta,
i després que m'ho envini, amb tot això faré un muntatge d'un vídeo,
amb una cançó, amb una cançó concreta,
no sé quina encara.
D'acord, o sigui, que encara estàs per decidir,
però una cançó, que l'enregistrin amb el telèfon mòbil,
els present a la sala,
i després que te l'enviguin.
A través del Facebook o a través de...
Exacte, el Facebook o l'email,
imagina que tinc 30 planos diferents d'un mateix concert, això és...
Home, tens el videoclip assegurat, eh?
Sí, sí, sí, impressionant, eh?
Home, encara, depèn de com ho plantegis,
mira que t'ho demanin royalties o alguna cosa d'aquestes, eh?
Compte, eh, Paco?
No, no, faré signar allò de cedeixo les meves imatges.
Ah, això, això, fes-ho, eh?
Sí, sí, sí.
Fes-ho perquè encara te buscaràs problemes, eh?
Vull amb els advocats,
ja et porto alguna mica advocat.
D'acord, d'acord, i el notari,
perquè doni fe que això s'ha signat,
si no malament.
Bé, jo soc quasi advocat, ja ho saps, no?
De fet, per això,
quasi tots els amics meus són advocats,
vaig a estudiar dret, o sigui que...
Ah, no ho sabia, eh?
Sí.
Jo pensava que ja amb tot la de la música
ja tenies ja la feina feta.
No, no t'has mirat la meva biografia
per entrevistar-me?
No, Paco.
No, és que ja la confiança fa fàstic.
Jo ja vull parlar amb el Paco Músic,
no amb el Paco Apocat,
i aquí ja me perdo,
ja veus que me perdo.
Així que el dia que me passi alguna cosa
ja sé qui he trucat, no?
Ah, d'acord.
Això sí, t'ho diré,
sempre t'aconsellaré cantant.
Ah, home, però mira,
així entra millor.
Sí.
No hi ha res que m'he donat el problema,
tot el contrari.
És allò que s'està quemant la serreria
a tu, a tu, a tu, a tu, a tu, a tu mateix.
Amb música tot és més maco.
Sí, és el que t'anava a dir.
Encara que siguin notícies nefastes,
si t'ho diuen cantant,
sembla com que...
Mira, mira.
Clar, clar, clar.
Tira, no?
Tira que no passa res, tira.
Això és molt fort, eh?
Si fem un repàs del nostre dia a dia,
possiblement el 80% de la nostra vida
estem en música.
I tu més, encara.
Sí.
De la Sílvia, el 90.
Quasi.
La resta del món, el 80.
I te dic una cosa, Paco,
i quan no me veieu,
jo soc de les de no cantar a la dutxa,
perquè ja seria escandalós,
però al cotxe,
feia uns concerts.
Ah, sí?
Uf!
Bueno, bueno,
hi ha un abans i un després, eh?
O sigui, que et portes la feina a casa, no?
Quasi.
Estic envoltada de música a la ràdio.
Tota el dia, tota el dia.
Feinada.
Estava a l'entrevistada.
I què escolta la Sílvia quan està a casa?
Doncs, si vols a dir la veritat,
tiro molt cap a...
Ara, que m'agrada molt Pitingo.
Mira, estic en Pitingada ara.
Que guai,
doncs saps que quan jo treballava de guionista
amb el José Luis Moreno,
venia pràcticament cada setmana.
Qui, el Pitingo?
Sí, he estat amb el Pitingo cada setmana
i xerrant.
I que tal, maco, no?
Me va semblar molt maco.
Sí, bueno, sí.
Ah, no tens un moment de glòria com tothom, no?
No, és així, xulet, així, molt maco, així.
Fa molta gràcia, així, com a petitó, així, amb el cabell de punta, no?
Sí.
I així, bueno, una miqueta, sí, però bé, bé.
Arrèglalo, arrèglalo, ara.
Bé, bé, bé, bé.
Ja l'he dit xulo, no m'has començat.
Molt Pitingo.
Bueno, pues és Pitingo, és él, és él, no hi ha más.
Bueno, Paco, fem una cosa...
Que me soplen, no, no, no...
Es que m'ha arrancao, que es que m'ha arrancao.
Paco, no sigas, no sigas, que no...
No sigas, no sigas.
M'agrada molt això d'entrevistar-te, un dia podria entrevistar-te a la ràdio, no?
A veure, tu ja saps que tenim una cosa, mitges, que hem de tirar endavant.
Ah, sí, sí, sí, això sí.
Vale, i ja no t'he dit res més.
Sí, sí, sí, ja passo un dia i parlem.
Vale, vale, a veure si ho podem tirar endavant i alguna cosa fem, encara lluny.
Perfecte, perfecte.
Passo i fem un cafè i parlem.
A veure, digue'm, a quina hora hem d'estar?
Hem d'estar...
A aquesta nit.
A les 9.30 de la nit.
A les 9.30 de la nit, d'acord.
I allà estareu a sobre l'escenari per fer un magnífic concert.
Exacte.
I que la gent no se'ns dormi, que no faci allò de sempre.
Ai, doncs comença a dos quarts.
Si hem dit dos quarts, a dos quarts de 10.
Sí, sí, completament.
A més, a més, jo hem posat una entrada molt baixeta.
Jo sempre tinc la política de baixar l'entrada sempre al mínim, no?
Jo miro la gent que està més o menys al meu nivell
i que fa el mateix circuit que jo i baixo l'entrada encara més.
Veus?
Sí, sí, bé.
No, no, ja està bé, home, ara tal com està la història de les butxaques,
que estan així com una miqueta buides...
Clar, doncs sempre s'agraeix.
Són temps complicats i jo prefereixo tenir 130 o 140 persones,
que és el que sempre fiquem a la bequeria.
Tenir 130 o 140 persones que tenir 40.
Molt bé.
Millor, millor.
Doncs, Paco, que et deixo per un altre dia, que quedem, eh?
Si et sembla, fem aquest cafè, ens apuntem i a veure si allò que hem parlat,
a veure si algun dia es transforma en realitat, que ja seria ja una passada.
Et sembla?
No, em sembla.
Doncs mira, la setmana que ve quasi ja trucaré potser i tot.
Doncs digue, no diem res.
Quan pugui ser, pugui ser i jo ja saps que t'esperaré aquí a la ràdio.
Perfecte.
Però primer, aquesta nit, a dos quarts de deu, a la bequeria,
us esperem a tots, en Paco i la Luna en concert.
Sí, senyor.
Gràcies.
A tu.
Adéu-sia, guapo.
Merda, jo soc més de francès, d'italià, i ella parla l'anglès, la caga el front d'oblín,
de les cames tan llargues que puc esprimar.
Una festa de sang i baters,
una ruta de pell sobre pell.
Ella respon, no t'esforcis mai,
porto quasi tres anys estudiant català,
tinc bé quedar la generalitat.
I el govern de Dublín, i fa estona que estic
en aquest cau de fum mirant-te de lluny.
Amb els ulls a la curiositat,
amb un foc ple de feminitat.
Després del bar i el ritual sexual,
una punyalada d'adrenalina,
d'una julieta professional.
Després la por de fer-nos mal,
i una adreça falsa en un tros de fui,
suïcida vocacional.
no és ecològic, però és humà.
expectations,
també penso que fer-nos-pull-te-en.
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!