Som les restes d'un naufragi.
Som les restes d'un naufragi.
Som les restes d'un naufragi.
Som les restes d'un naufragi.
Que al fons el mar acaben.
I no es resisteixen.
I es deixen portar per les onates.
Som les restes d'un naufragi.
Som les restes d'un naufragi.
Som les restes d'un naufragi.
Que al fons del mar acaben.
I no es resisteixen.
I es deixen portar per la dolça veu d'una vella sirena.
que em diu que em llenci els teus braços.
I em donarà la neu.
Que més dels teus llapis.
que em donarà la neu de juny.
Que més dels teus lluny.
Que més dels teus lluny.
Serà mal dia que traça el carrer.
Avui.
Pels perduts.
que més dels teus lluny.
D'alçin el 9 de juny a Tarragona celebra el Mirall Sonor.
Aquest dijous, dins del cau,
tenim per una banda els quart primera,
els Main i també els estúpida Érica.
Amb ells, conversem ara mateix.
I tenim amb nosaltres el Lluís.
Lluís, bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Estàvem escoltant el que seria la primera cançó
que obre aquest el vostre segon treball discogràfic.
Què tal? Com ha anat?
Doncs bé, bé.
Llarg ha estat gravar-lo,
però contents ja amb el disc al carrer.
I començant a girar, així que contents.
Si no recordo malament, va ser el dia 19 d'abril.
El dia 15 va sortir el disc i el 19 va començar a girar.
I per on heu estat movent aquestes cendres?
De moment hem estat a Viladecants,
hem estat a Matada Pere,
hem estat a... on més hem estat?
És que porteu un recorregut que Déu-n'hi-do, eh?
Sí, portem el Sant Feliu de Guixos.
Sí, portarem 8 o 9 ja d'aquest disc.
I que té la reacció.
Perquè clar, és allò, el segon treball discogràfic.
Feia poquet el que deies, que havia sortit.
Clar, 4 dies de diferència entre que comenceu ruta de concerts
a que el disc sortís a la venda.
Clar, potser hi havia un petit avançament de dues primeres cançons.
Sí.
Però clar, és allò que dius. A veure què passa, no?
A veure què passa, sí.
Sembla que he tingut una bona acollida.
Nosaltres estem contents.
Estem fent promo.
De moment, ara, hem començat amb tot això.
I sembla que pinta un bon estiu, a veure què passa.
No ho sabíem tingut per aquí, per Tarragona, no?
Tocant?
Tocant, sí.
Però potser com a promo, haver parlat amb vosaltres...
No, no havíem vingut mai.
Jo crec que del primer àlbum va passar una miqueta així, no?
No, crec que no havíem vingut mai a fer promo per aquí.
Ah, de nou?
Doncs mira, ara te'n tenim.
És la primera vegada.
Ara te'n tenim.
Bé, bé.
Per cert, la segona criatura, t'ho comentava, fora d'antena, ha estat molt dur el part?
Ha estat més de nou mesos d'aquest fora de les cendres?
Sí.
Sí, és dur, és dur gravar.
Sí.
Llàstima que això no sigui la tele, eh?
Perquè em vegi la cara, no?
Sí, sí.
No, es fa dur.
Suposo que cadascú ho viurà d'una manera diferent, no?
A mi em costa l'estudi.
L'estudi?
Sí.
Sí.
El tema d'estar al local i preparar els temes seria el que més m'agrada.
Però després a dins de l'estudi és molt repetitiu, torna a gravar-ho, torna a gravar-ho, mira això.
Torna a escoltar-ho.
O sigui que tu seria com si fossis un fals.
Torna a escoltar-ho.
Jo que dius, fem un concert i ja ho gravem.
Seria la idea que t'agradaria a tu?
L'hivern al cos el vam gravar així, tots alhora, i llavors és més ràpid.
Però aquest cop ho vam fer diferent, però és igual, els nervis els tens igual.
i llavors...
Mira, soc petit o de mena, no sé on costa.
No, perquè potser ets molt crític amb tu mateixa a l'hora de...
O dius, m'agrada molt, és perfeccionista fins al límit.
Et consideres una mica així?
Per això potser pateixes el que no acabi de quedar com a tu t'agradaria,
aquell directe que potser és més contundent, més fort a l'hora de gravar i de fer?
El problema és que sempre estaries canviant coses i arreglant coses, sí.
Sí, jo crec que és el gran dilema.
Però les cançons les teníeu clares?
O sigui, eren les que volies per aquest segon treball discogràfic?
Sí.
O també allò que dius, ostres...
No, no, són les cançons.
De fet, em vam preparar més i van ser aquestes les que van entrar al disc.
No, no, és més una...
Una qüestió teva, personal, no?
Sí, és més personal que una altra cosa.
Perquè estupida, Erika, ets tu exclusivament o qui més t'ha recolzat?
No, som una banda.
Sí que jo porto les cançons.
També hi ha algunes que només hi ha un esquelet molt petitet i llavors a partir d'allà treballem tots, però sí que cadascú mira de portar un valor afegit amb el seu instrument.
No, imagina, no.
I qui són? Qui t'acompanyen?
A veure...
Segurament que també estaran en directe al cau, no?
Sí, aquí al cau farem un set de trio en lloc de quartet, sense bateria.
Bueno, no és que no hi hagi bateria, portem-me una secció de percussió i farem una història diferent.
Vale.
Sí, perquè ens ho han demanat d'aquesta manera i així ho farem.
Home, però és una cosa que és la primera vegada que ho proveu com a tal?
No, de fet ja n'hem fet alguns, de fet ja vam preparar un set sense això, un format més acústic, que no és ben acústic perquè hi ha teclat, hi ha un petit set de percussió, però de fet en el grup som tres i la bateria va a part diguéssim.
Exacte.
I llavors hi ha concerts que sí que els farem amb banda tots junts i concerts que farem amb...
No, perquè jo ho trobava una mica, clar, si vosaltres per dir alguna cosa sempre ho sou quatre, jo que us truquin i dic, no, no, fem una miqueta més light, diguem-ho així.
Clar, si no ho heu fet mai, dius, a veure què em demanes, no?
Ja, sí, no, no, no, ja ho portàvem preparant nosaltres.
Ah, perfecte, perfecte.
O sigui que també podríem dir que és un altre dels avantatges que tenim de poder sentir els Estupiderica aquest dijous i de poder trobar-vos més endavant en un altre concert.
que podria ser més complet, no?
Sí, sí, de fet aquí diguéssim, en el trio fem un set més tranquil, entren diferents temes, no es basa tot en aquest últim disc.
De car.
I llavors fem una cosa diferent, això, més tranquil·leta, amb més acústica, és un altre rotllo.
Les cançons del directe, oi del disc, les transformem, fem unes versions diferents de les cançons.
Molt bé.
Passar el rato.
I t'ha sent més còmode d'una manera o de l'altra, o gairebé allò que dius, és que no ho noto, perquè com a mi el que m'agrada és demostrar, fer i estar sobre l'escenari, que potser és el que us dóna vida també com a grup, no?
Sí, com sigui, però tocar, no?
Bé, no, és divertit fer agafar les teves cançons, no?, i tornar-les a reinventar.
No.
Ha sigut un exercici divertit.
Jo ho comento algunes vegades, perquè sembla que hi hagi cançons que es deixen vestir i desvestir el gust, no?
Aha.
T'ha passat que alguna s'ha resistit?
Sí, tant.
Això també ho comento, eh?
Sí, sí, sí.
Jo que dius, no, no, aquesta dius, aquest tratge m'ha agradat, a mi no me'l canvis, eh?
A mi deixa-la estar que vesti.
Sí, hi ha algunes que els costa més que unes altres.
Quina d'elles?
Quina és la que...
Segurament per quan fem o anem al concert per dir, mira, aquesta si és veritat que no la toquen aquí, però si no toquen allà.
Fins de la matinada de l'últim disc, fer-la en acústic era...
Era més complicat.
Bé, clar, la gràcia de fer-ho en acústic o en banda, diguéssim, o sigui, fer-ho exactament igual, però sense bateria no té cap mena de gràcia,
i la gràcia és donar-li la volta a les coses.
I aquesta se'ns ha resistit.
Què te diu? A mi deixa'm estar com estic.
Potser d'aquí quatre dies, de cop, pam, et surt i ja ho tens, no?
Però de moment no és el tema que més ha costat.
Doncs millor que la puguem escoltar tal com va néixer i créixer, no?
Això mateix.
I a l'hora d'inspirar-te...
A veure, és una pregunta que segur que ningú t'haurà fet.
Què t'agrada dir? Què t'agrada expressar? Què us agrada dir des de l'estúpida Erika?
Perquè moltes vegades hi ha molts grups que ho tenen molt segmentats sense voler, no?
Que dius, mira, van directament per la natura o els agrada molt queixar-se del que succeeix al voltant del món.
Què és el que ens comenteu a través, per exemple, d'aquest segon treball discogràfic?
A veure, com t'ho explico, això?
Pregunta de la millor, eh?
Crec que som una banda que parlem molt d'amor i de relacions trencades, sobretot la part més fosca d'estimar.
Que també existeix, eh? Que sembla que no, però també existeix.
No, no, i tant, existeix, que no el vulgui veure ell mateix.
I sabrà el que fa.
I ja s'ho trobarà, eh?
I ja s'ho trobarà.
No, crec que parlem una mica de...
Bueno, parlem una mica, no, parlem sobretot d'això,
d'aquest sentiment a vegades de culpa i de voler ser més lliure del que et penses que tu no ets
i sobretot això, l'amor és dur, és difícil, és complicat mantenir relacions amb una altra persona
i parlem sobretot d'això.
Després sí que hi ha lletres més ambigües dins sobretot d'aquest últim disc
on deixem que sigui més l'oient que decideixi de què està parlant aquella cançó.
Jo, quan començava l'entrevista, he llegit unes declaracions que vas fer a la revista Enderroc
i jo li deia, dic, home, doncs jo la de les restes del naufragi, que jo no la trobava tan fosca ni tan dura.
A veure si ho és, però sempre jo crec que buscant, no sé si era la intenció vostra,
de buscar aquell puntet de dir, doncs podem sortir, no?
Sí, jo crec que...
Jo li deia abans, dic, home, no, sí, sí, que sí, són restes d'un naufragi,
però sempre hi ha, doncs, els que estan al voltant que estan recollint aquelles restes
i que li donen aquell valor de dir, doncs, no tornarà a passar, no?, per exemple.
Sí, la sirena seria, no?, aquesta persona que recull les cendres, no?
Per exemple.
A la lletra.
O els que queden.
Sí, o els que queden.
O els que queden d'aquell naufragi que volen restablir-se i tornar a ser més forts, no?,
a través d'aquesta experiència.
Molt bé, algú ha trobat alguna cosa positiva a les lletres.
Has vist, eh?
Home, és que no té que ser tot tan dur, home.
És allò que diem, estem aquí per aprendre, no?, per fer experiència.
Jo crec que cadascú li canta...
Hi ha grups que li canten sempre l'alegria i, no ho sé, cadascú li canta...
No, no, ja està bé, ja està bé.
...el que creu necessari.
Home, vosaltres podeu, el que dius, posem realitat, no?, posem la part, no sé si dir,
més crua, que deies abans, de l'amor, per exemple, i dir, no, no, que sí,
que pot ser molt bonic mentre estàs enamorat i estàs vivint allà dalt, no?,
però al moment que poses els peus a terra, les peus poden arribar a complicar-se una mica, no?
I tant.
No més una mica.
I tant.
I per ser, a sobre de l'escenari, tu t'agafes una metamorfosi o ets sempre al 100%.
I que dius, però mira, quan pujo a sobre l'escenari no sé què em passa.
I tot m'ho diuen.
La família dius, què et passa, Lluís, quan puges a sobre l'escenari?
Et canvia la cara fins i tot?
O no?
No ho sé, perquè estic gairebé tota l'estona amb els ulls tancats,
quan estic tocant i llavors no sé què faig, perquè com no ho veig.
Sí?
En serio?
Sí, a l'hora de cantar sóc d'estar amb els ulls tancats.
Això deu ser una memòria d'elefant.
A veure...
Per les lletres dius?
Per tot, una miqueta.
Perquè a més a més segur que controles, no?
A través dels altres sentits.
Sí.
Com el concert.
Bé, clar, estic amb els ulls tancats només mentre canto.
Val.
Però...
Però no sé si faig coses molt rares.
No em sé, no, no, no.
De moment crec que no m'han dit res.
Sí, a veure, a veure.
Tu estàs assegut dret?
Dret.
Com t'agrada a sobre l'escenari?
Dret, sí.
Si fem banda, estem drets.
D'acord.
Si fem acustis, sí que estem asseguts.
Molt bé.
Ostres, mira, és curiós, eh?
Sí.
Això és una manera...
Ho has agafat tu perquè ho has volgut?
O és una manera de dir...
Més que res perquè hi ha moments que hem d'estar asseguts,
perquè ara un toca la bateria, l'altre...
No, no, però jo dic lo dels ulls tancats,
que és una manera que...
Ah, lo dels ulls tancats.
M'accentro amb lo meu,
amb el que he de fer i com ho he de fer.
És que és molt curiós.
No ho sé, no...
No t'havies esperat avançar?
No.
No, sí, però no em poso a cantar i tinc la mania de tancar els ulls.
Ara ja saps que tothom t'estarà mirant en el moment.
Jo no ho veuré, tampoc.
És veritat.
Home, serà curiós, serà curiós.
Tothom t'està mirant i tu no els mires.
Molt bé, molt bé.
Doncs aquests miralls sonors tindrem aquí a Tarragona.
Crec que en concert no és la primera vegada, com a promoció.
No, ja hi hem estat al cau.
Sí, sí, vam estar-hi amb Inspira.
Vam estar-hi l'any passat, crec que va ser.
Veus?
Molt bé.
I clar, l'experiència espero que bona,
per això repetiu una altra vegada.
Sí, sí.
I tornem a passar per aquí.
Sí, sí, he disfrutat de Tarragona.
Si abans no recordàvem les altres dates que havíem fet, les que queden, sí, no?
Sí.
Com us presenta l'estiu per a vosaltres?
De moment, força bé.
i dijous estarem aquí a Tarragona.
El dissabte estem a Sant Vicenç dels Horts,
en un festival que es diu Fan Festival.
Ah, molt bé.
Amb els de Free Fall Band, Tiki Phantoms, Miki Puig.
Després estem a Mishima a les festes de Terrassa, la festa major.
I després ja fem Barcelona.
Estarem a l'ambassat, suposo, no és segur encara,
però crec que ja està, crec que ja es pot dir.
I això serà ja de cara al juliol.
Molt bé.
I que continuïn sortint.
I que continuïn sortint, sisplau, sí, sí.
Perquè a més, no sé si us passa també a vosaltres,
però hi ha molts que em comenten, clar,
que es tanca moltes coses a últim moment.
No d'un dia per l'altre, però gairebé.
Gairebé, bueno, clar, és que...
A l'estiu funcionen moltes coses per ajuntaments, festes majors,
i diria, eh, no sé molt bé com està el tema,
però es veu que els ajuntaments no estan molt bé.
Es veu que hi ha retallades i coses així.
Retallades?
No et sona res d'això.
Tu creus?
No, no.
No, és allò que...
Jo i la meva bombolla, eh, no m'ho passis gaire cas.
També tanques els ulls, tu.
També.
Segons quines coses tens raó,
que més val no veure-les ni escoltar-les, no?
No, el tema està complicadet.
Ho sé, ho sé.
És la veritat que sí.
Si no tens un estatus com a banda,
és un pèl complicat tirar endavant ara mateix.
Bé, de fet, nosaltres ens ho trobem.
Imagina, imagina.
Però bé, anem fent contents i amb alegria.
I tot el que surti, agafar-lo, no?
I tirar endavant.
Sí.
Bé, nosaltres mirem de triar els concerts.
No...
Preferim fer-ne menys, però ben fets, que no tenir l'agenda plena, però...
Perquè no, tampoc no som un grup que...
Si és el segon disco que vam començar fa tres anys i mig que estem...
Només?
Sí, vam començar el...
Com a estupiderica, vam començar el 2009.
Però vosaltres ja veníeu, no? D'altres...
Som a clau, jo en tinc 38, ja.
O sigui, fa molts anys que toco.
No, no, però que hi ha molta gent que dius...
Mira, doncs mira, ens vam juntar un dia, va passar això, i fa dos anys i poc.
Però hi ha d'altres, com és el vostre cas, que ja veniu d'altres grups...
Sí, sí, sí.
I d'altres qüestions...
Sí, ja ves dels 16 anys.
O sigui, que la música, l'heu mamada, fa molt de temps, no?
Sí.
No, no, no, ja fa anys, sí, sí. Comença a tocar la guitarra amb 14 anys, així.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí.
I com va ser que vau posar el nom al grup?
A veure...
Pregunta de millón...
No m'ho havíem preguntat mai.
Txan, txan, txan, txan.
Ara hem de posar la música aquella de...
Érica...
Érica és un nom germànic.
Sí.
Que significa la que sempre regnarà.
Va.
És a dir, l'estupidesa sempre regnarà.
Vas...
Jo em pensava que era alguna...
Alguna ex.
Per extreure, no m'he atrevit.
No, no, no.
Ves que, molt lleig, no?
Home.
Com a venjança.
Com a venjança.
Tu imagina que em tornes a fer la pregunta i jo et contesto.
No era una nòvia que tenia, que era molt dolenta amb mi i els va portar molt malament
i això és pura venjança.
Hosti, seria molt lleig.
Però que cruel, eh?
Cruel i destialada.
Cruel.
No ho veig cruel.
Jo veig una mica...
Utre-s el xixer.
I a més a més...
I la primera portada...
Va ser la seva foto.
Jo, per acabar-lo, arrodoner.
Per arrebentar-ho, sortim de la dutxa.
No, no, no, no.
Té un significat una mica més sèrio.
No, no.
I a més a més molt bonic, perquè és veritat.
Sí, jo crec que sí.
I està en plena actualitat.
Sí.
Però això ja fa segles que està en plena actualitat.
Sí, però ara de mica en mica com anem obrint els ulls.
Sí.
Tornem una altra vegada al caudar.
Te n'adones, no?
Sí, sí, sí.
Sense voler, estem donant...
Estem aquí...
Donant voltes al mateix.
Estem donant la volta cap allà, no?
I estem adonant-nos de les coses que van cap a l'Èrica.
Que van cap a l'Èrica.
Directe, eh?
Directe cap a l'Èrica.
Sí, sí.
Doncs, Lluís, que ha estat un plaer conversar amb tu.
Merci, amor.
De tenir-te aquí amb nosaltres.
Igualment.
Hem descobert moltes coses.
Sí.
No?
Sí.
No sé si ha sigut recíproc, també, no?
Sí, sí, jo també.
Mira, m'has fet pensar que tanco els ulls.
I esperem que t'esperem molt aviat per aquí.
A veure si tornem aviat.
Exacte.
Si pot ser amb un nou concert de Tarragona, que també ens agradaria.
Ja en Bansa.
En Bansa.
Per veure l'altra cara de...
Això mateix.
No?
També vostra.
I si no, per què no, haurem d'esperar una miqueta més a que arribi un proper treball discogràfic.
A veure què passa.
Perquè anem de presentació en presentació, nosaltres també amb vosaltres.
Sí.
Ara ja hem agafat Carrilla.
Ara no l'aturem, eh?
Vinga.
Doncs acabem amb el segon single, diguem-ho així, d'aquest treball discogràfic.
Per què aquesta cançó?
A veure.
Per què aquesta cançó?
Per què aquesta cançó?
El futur, potser, els nens, el que tenen encara que lluitar i fer.
Bueno, veient com estem...
Seguim amb el mateix, tal com està ara mateix al món.
Sí.
Crec que és una lletra que...
O sigui, la lletra de fet parla d'un dinar familiar, no?
Es troben a...
Et trobes amb el pare, amb els germans, el germà que ve, que està vivint fora...
I tots es troben...
I ara hi ha molta gent que això no ho pot fer-ho.
I trobo que és una lletra que en aquest moment té certa importància.
El poder-te reunir amb els amics i...
I disfrutar del simple fet d'estar junts.
Clar.
Doncs acabem amb ella.
Perfecte.
I el que et deia, Lluís, fins la propera, eh?
Merci.
Gràcies.
Adéu.
Cada dia està més gran.
I el pare digueu que te l'està, no tingueu por.
Aquesta se'n sortirà.
i a dut, dolços de París.
I seuen tots a taula.
Alegres se'ls veu parlar.
I els nens fan marranades.
Jugant...
amb olles de mà.
Abre una no s'acaba que té el plat.
La voldràs...
veu tallant.
Si us plau sortiu fora a fumar.
Potser...
Potser ho hauria de deixar.
serà més fàcil que deixar-te d'estimar.
I els grans parlen d'un país somiat.
I d'un règim derrocat.
i aquí els nens fan.
Els nens fan migdiada.
Aquí els nens fan per sort.
Els nens fan migdiada.
Aquí els nens fan per sort.
el que els nens fan.
eixombrbuilding.
Han велicii etia 700 ton.
Eixombrou Azeguarna.
Deixombrou major ingIL,
운teres i l'adm crecig,
rit вами tenim
ein parουν de hipertkinsa do vanu.
1 sècapla.
Fins demà!
Fins demà!