.
Gessis Weekend, Gessica Linares, bona tarda de nou.
Bona tarda, Sílvia.
Doncs ja estem aquí al teu espai i ara és moment de parlar de moda.
Espai de moda de Tarragona Ràdio, Gessis Weekend.
I com us dèiem abans, avui tenim una convidada,
una convidada que vaig parlar amb ella fa uns dies,
és la senyora Maria Mercè Martorell,
que em va donar l'oportunitat de fer-li aquesta entrevista
i cosa que li estic molt agraïda perquè em va encantar parlar amb ella
i em va encantar parlar amb ella de trepitos, com es diria.
Perquè m'està parlant bàsicament d'això, de moda.
del que li agrada, del que no li agrada, del que com s'ho posa.
A veure, qui més, qui menys, qui més, qui menys coneix a Maria Mercè Martorell.
Per tant, jo crec que tots coneixen més o menys el seu estil
i a mi, personalment, m'encanten les seves sabates.
Jo t'he posat aquí al canvi, què tal?
M'ha encantat, m'acabes de deixar flashejada.
Ho has dit així, amb tant de sentiment, jo, sabates...
Sabates, som-hi.
Pam, oi, oi.
Doncs, Maria Mercè Martorell és advocada des de 1991,
és una reconeguda advocada a Tarragona
i a d'altres localitats de la resta d'Espanya.
A més a més, a més de dret, va estudiar dret canònic a Salamanca
i, vaja, ella me va dir que no posava la mà al foc en aquesta dada,
però jo m'atreveixo a dir que és de les primeres dones laiques
que va exercir aquesta funció de dret canònic,
almenys a Tarragona.
És una part molt activa de la societat local,
ha estat tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona
durant vuit anys i presidenta d'aquesta casa,
de Tarragona Ràdio, durant el mateix temps.
I, a més a més, va ser una de les artífacs
de la candidatura i nomenament de Tarragona
com a patrimoni de la humanitat.
Exacte.
A més a més, forma part de diverses organitzacions socials,
com ara l'Ordre del Sant Sepulcre
o Rotari Internacional.
Vaja, la majoria dels tarragonins la coneixem.
Si la veiem per carrer, ja sabem qui és.
I jo crec que molta gent la troba a faltar a l'Ajuntament,
com a regidora i com a tinent d'alcalde,
perquè donava molta vida, vaja.
No, no, donava molta energia, això és veritat.
Sí, sí, sí.
Otra cosa no, però energia,
la senyora Maria Massimartorell en té molta.
Per tant, quan li vaig proposar de fer aquesta entrevista,
li vaig dir, dic,
que l'únic que hem de fer aquí és parlar de moda.
La seva opinió, de moda i, a més a més,
què vols que et digui?
I una mica de safareig.
Que també va bé de tant en tant.
I tant que va bé.
Home, que no tot ha de ser feina.
No, tot és feina.
Una mica de distraccions, exacte.
Buscàvem la paraula i l'hem trobada les dues.
Encanta distraccions.
Això, ens hem de distreure.
Si vols, entrem en entrevista.
Sí, canvio, canvio també.
Vinga.
Doncs, comencem una entrevista o una conversa de moda
amb una pregunta força òbvia.
Quina és la idea que té Maria Mercè Martorell de la moda?
Bé, jo crec que la moda són les tendències
que cada any ens presenten
en un any quasi d'anticipació als modistos, als dissenyadors,
que evidentment el que intenten és
sempre renovar o innovar respecte als anys anteriors,
o a vegades inclús fer vistes a èpoques anteriors,
jo que diem la moda vintage, o fer revivals dels anys 40, dels anys 50,
o de sabates amb topolín, o diferents.
El que passa és que aquesta moda, que vista en una passarel·la,
tot és bonica, perquè a més a més dintre d'aquesta moda hi ha moltes tendències,
segons els dissenyadors, i el que cadascú fa,
per mi la moda al carrer és saber-la adaptar, diguéssim,
a el que és la personalitat, l'edat i el tipus de cada persona.
Llavors, per mi això és el que realment seria
la moda posada a peu de carrer, no a passarel·la,
que evidentment les nenes que passen i els nens que passen a la moda
tots estan espectaculars i guapíssims.
Vaja, i encara que ella digui que només els que passegen la moda,
els nens i nenes que passegen la moda,
ella també està espectacular, què voleu que us digui.
A més a més, tenint en compte les seves paraules,
li vaig preguntar que fins a quin punt, segons la seva opinió,
és important no vestir a la moda, sinó vestir bé.
Jo crec que és important vestir bé,
perquè bé, el concepte de bé també,
cadascú, el que a mi em semblarà bé,
a un altre no li agradarà i al que li agradarà a un altre.
Perquè en definitiva l'aspecte exterior,
no sols el vestit, sinó el pentinat, etcètera,
el que un vagi arreglat o no vagi arreglat,
és la primera imatge que els altres veuen de nosaltres.
També, evidentment, la moda,
igual que deia que s'adapta a les persones
i a la seva tipu edat, etcètera,
també s'adapta a la feina.
O sigui, hi ha professions que no poden anar amb traje i jaqueta,
i hi haurà altres que no podran anar a esport.
O sigui, la professió de cada un també marca una miqueta,
després en el temps de lliure, cada un anirà com vulgui,
però la professió i les obligacions,
per exemple, un càrrec públic,
doncs té d'anar amb unes inauguracions,
amb uns sopars, amb uns dinats, amb uns actes determinats,
i allò marca un protocol
que ha d'anar d'una determinada manera.
Per tant, les professions també marquen una miqueta.
Però jo crec que dintre del que cada un,
en la seva professió,
inclús amb el seu temps de lleure,
li permet,
i és el adequat,
doncs és bo vestir-se bé.
Jo crec que avui la moda,
el que té la sort és que amb qualsevol dels estils,
sigui informal,
sigui casual,
sigui absolutament esportiu,
o sigui, podríem dir,
d'arreglar fins a arribar a la roba de festa,
o de còctel, o de gala,
es pot anar molt bé,
i molt arreglat en cada un dels aspectes,
en cada una de les modalitats.
Doncs ara que ja sabem com Maria Mercè Martorell
veu la moda,
i veu l'estil i les formes de vestir,
quin és el seu estil?
Quin és el seu tipus de conjunt favorit,
i amb què se sent més còmode?
Per mi és el traje i jaqueta,
sempre ho ha sigut,
vull dir, per mi és molt fàcil,
és molt còmode,
per la feina que hi fa jo,
com a advocat també em va molt bé,
igual que m'aniria a veure un altre tipus de conjunt,
traje i pantalón,
o vestit i jaqueta,
però jo el traje i jaqueta
m'he sento molt a gust,
molt còmode,
és molt funcional,
et permet quedar bé,
quan tens que anar a diverses coses al llarg d'un dia,
no quedes,
un bàsic o un clàssic,
no quedes malament en cap lloc,
i a mi m'agrada molt,
he de dir que és el que a mi me resulta més funcional,
i a la vegada que jo m'agrado més,
també tenint en compte,
que jo soc una persona molt baixeta,
i que per tant també,
has de agafar coses que no siguin excessivament llamatives,
ni excessivament estranyes.
Doncs una vegada tenim el que li agrada més,
el traje i jaqueta,
ningú ho diria,
vaja,
com que penso que no,
que ningú l'hem vist mai amb traje i jaqueta,
crec que no,
no.
Sílvia,
digue'm alguna cosa,
és que et veig dir-te fent-me coses.
No, no,
és que t'estava dient que sí,
que és veritat,
que és una de les peces de moda,
o de les peces que jo dic,
que ella sempre porta.
Les peces que més es porta.
És veritat,
i a més a més les porta molt bé.
Exacte.
Clar,
és que les porta molt bé.
jo no m'estranya que s'hi senti tan a gust
portant el traje i jaqueta.
I com us deia abans,
el que més m'agrada,
i de les coses que més m'agraden
de Maria Mercè Martorell,
són les sabates.
Les sabates.
La Maria Mercè Martorell porta...
Que s'han de saber portar.
I tant.
Sí, sí, sí.
Porta estiletos.
És molt fàcil, sembla.
Bueno,
diguéssim que són una mena de...
Els estiletos són com a sabates de saló,
però tenen una característica especial
perquè són una miqueta més alts
que una sabata com una de saló
i són força extremades, normalment.
L'Iba ja està preguntant
pels seus estiletos.
I què et va dir?
Què et va dir?
Escoltem-ne.
Això saps què és l'avantatge
de ser molt baixeta?
O sigui,
això de ser metro 49 i mig,
és a dir,
metro i mig mal medit,
com jo sempre dic,
doncs clar,
té molts inconvenients.
Vull dir,
a la cuina t'has de posar un tamboret
per arribar,
doncs quan veus noies altíssimes
i guapíssimes com tu,
dius,
qui tingués aquesta alçada,
que tot ho senta més a més estubendo.
Però clar,
el que té, diríem,
bo és que
les que som baixetes
i ens agrada
més o menys
ser una miqueta més altetes,
doncs des de molt joves
ens hem hagut d'acostumar
a portar talons.
I ara els talons
són coses que es porten
absolutament moltíssim,
que les trobes a totes les botigues,
però que hi ha hagut èpoques
que no era així
i que per tant
no era tan fàcil.
Llavors,
jo sí,
t'he de dir que igual
com t'he de dir
que amb la roba
sóc bastant clàssica,
portaré un traje jaqueta vermell
o blau o gris
o blau-marí o negre,
però sóc bastant clàssica.
La sabata sí que m'agrada,
doncs, bueno,
que és l'element
que crec que la sabata
i el bolso
em permet trencar
una miqueta
diguéssim
com el look clàssic
del traje,
i llavors primer
donar-li una nota
a vegades
una miqueta diferent
i a més a més
donar-li una nota actual
amb una cosa
que al fi i al cap
és un bàsic,
com és el traje sastre,
traje jaqueta sastre.
Per tant,
he de dir que
és la meva peça
diguéssim preferida
i tothom ho sap,
això de les sabates.
Tothom,
és que ja ho diu ella,
tothom ho sap,
està claríssim.
A més a més,
la veus caminar,
la veus baixar,
moltes vegades
la veus baixar de la jo.
Ja l'admiro en aquest aspecte.
Jo sé que la veig baixar
per compte de rius
i és que m'encanta
perquè dic
mare de Déu
i a més a més
amb porte
i amb estil
i no és fàcil
portar un estiletor
perquè normalment
són força alts
i tenen una agulla,
o sigui,
un taló
força estratet,
diguéssim.
La base,
la base del taló
a dalt,
a prop del peu,
diguéssim,
és una mica ample
però és que el taló
en si
és força estratet.
I vam entrar
en tema sabates.
ja que estàvem
amb les sabates,
li vaig preguntar
per aquestes sabates,
clar,
com que ella
mateixa me deia
és que jo
sóc força baixeta
i hi ha certs inconvenients
i bueno,
i com que
m'ho comentava
això de ser baixeta,
li vaig preguntar
pel tema
de plataformes
a les sabates de taló.
Mira,
jo quan les veig
en una passarel·la
o quan les veig
inclús,
t'adiré,
bueno,
quan a vegades
surten
els models
a la televisió,
a la televisió,
a el que sigui,
o les veus
amb un aparador,
com a peça
les trobo molt boniques
i si te les poses tu,
que ets altíssima,
doncs també,
però clar,
a vegades
hi ha d'haver
una certa proporció,
no?
I llavors
quan una persona
és baixeta,
una cosa
és l'estilet
que sempre
estilissa
una mica
la cama
i la plataforma
ja és més difícil,
no és tan fàcil
de portar,
ni hauran que sí,
que potser
aquestes plataformes
que van a dintre,
que ja van cobertes
per la pell
i que no es veuen,
que van a dintre
la sabata,
això és un truc
perfecte,
perquè no es veu
la plataforma
i n'hi hauran altres
que no,
i sobretot
aquestes que són
molt estremades
o d'estiu
o de sandàlia
amb colors
molt vius,
jo crec que hi ha
de ser una noia
o una senyora
que el seu tipus
que és alta,
prima,
tal,
que li permeti
realment
portar aquella sabata,
perquè si no,
a vegades
veus conjunts
o coses
que dius,
home,
la sabata
és preciosa
però a la persona
no li acaba de quadrar
i a vegades
això ho veus
inclús a les revistes,
no?,
que dius,
no sé,
l'ha aconsellat
a l'enemic
aquesta senyora
abans de vestir-se,
no?,
perquè no,
veus un vestit preciós
i dius,
mira,
aquí una sabata
molt més discreta
aniria bé més bé
perquè el vestit
ja és estramat,
o sigui,
jo crec que la sabata
estramada
ha de ser en tot cas
el contrapunt
sempre que el tipus
de la persona
ho permeti
i a l'estil
de certes coses
més clàssiques
o més llises
de colors
o coses més,
podríem dir,
un vestit blanc
tipus atlípic
i que llavors
vagi amb una sandàlia
molt estramada,
d'acord,
perquè és el contrapunt,
no?,
però que tot sigui
molt vistós,
la veritat és que
a mi personalment
no m'agrada
però això és molt
lliure a cada un,
no?,
diuen,
per a gustos colores.
i tant,
per a gustos dos colores
i ara que ja sabem
què és el que més li agrada
a mi,
la Mercè Martorell
li vaig preguntar
què és allò
que aquella peça de roba,
jo crec que tots
en tenim alguna,
jo tinc alguns pantalons
por ahí a casa
que no em tornaré
a posar mai.
Por ahí a casa,
eh?
Sí, sí.
Com estic directament,
o sigui que és la teva peça preferida
perquè m'estàs dient,
no?
No, no, no,
no, no,
no, no,
és preferidíssima
de prefiero no ver-la.
Clar, veus?
És el detall.
Aquest detall de preferir.
En quant a aquella peça de roba
que la Maria Mercè Martorell
mai es tornarà a posar.
Ui,
això és bastant difícil
en mi
perquè saps què passa?
Que jo les peces
les amortisso moltíssim
i m'acosta molt llençar-les
i tinc roba
de molts anys enrere
que vull dir
com que
jo no he estat mai prima
però tampoc no verio massa
amb les talles
doncs a vegades
al cap del temps
dius
ai, mira,
això es torna a portar
i llavors ho guardo
i ho torno a treure.
Que no em posaria
mai més,
mai més,
jo diria que del que tinc
doncs quasi te diria que res.
Que res.
No, no, no.
Sempre
les coses
els hi trec,
els hi dono bastanta sortida.
A lo millor
hi ha una cosa
que diré
mira, ja no la portaria
jo què sé,
una brusa o un top
no ho portaré allò
a cuerpo,
no,
no ho portaré
però sí que m'ho posaré
sota una americana.
O sigui,
els hi trec
i la veritat
és que la roba
li dono bastanta
els fondos d'armari
com que els que vestim
bastant clàssic
tot és fondos d'armari
et permet bastant de joc
i durant bastant temps
anar combinant
amb altres coses
que si et poses un mocador
que si et poses
un top diferent
que si et poses
una agulla de pit, etc.
Doncs,
la Maria Mercè Martorell
a banda de
aprofitar-ho tot
li vaig preguntar
bueno,
en algun moment
s'haurà de comprar roba nova
no?
I també
em feia il·lusió
saber
on
li agrada comprar.
Sí,
a Tarragona,
a Tarragona,
sí,
sí,
sí.
Jo,
vamos,
el 95%,
sempre pot ser
que vagis a fora
un dia
i et trobis alguna cosa
que diu
veus-ho amb un aparador
i ho compres.
Però normalment
com que quan jo
vaig a fora
vaig bastant
per una feina,
per un tiro fet,
té que ser una casualitat
que jo busqui alguna cosa
i que ho vegi
amb un aparador.
Per mi és molt important
el tracte de confiança
amb les botigues.
Llavors,
a mi m'agrada comprar a Tarragona,
pràcticament
tot el que compro
és a Tarragona
i a més a més
perquè hi ha
la confiança
de la botiga
que quasi a vegades
ja no fa falta
ni que diguis
què vols.
Dius,
mira,
voldria un traje jaqueta
negre
i ja t'atreuen
el que saben
que pel teu gust
i per la teva manera
i pel teu tipus
és possible
que t'agradi.
Per mi això
és molt important
i la confiança
de dir
mira,
no m'agrada
no de perquè
me l'hem provat
tinc un cert compromís
no,
de que si m'agrada
m'agrada
que si no m'agrada
no m'agrada
i ja està.
Però normalment
a Tarragona
i Sabates
exactament igual
i bolsos
i tot.
Bé,
doncs parlant
de Sabates
bolsos
Facilitat
Facilitat
a mi també
m'ha agradat
moltíssim
que m'ho deia
però claríssimament
a Tarragona
o sigui
si s'ho troba
per ahí
val
però jo crec que
a més
potser també
m'ho explica
després
també
però jo crec
que també
forma part
de com
ha crescut
com
l'educació
diguéssim
com que
a sa mare
la portava
a fer-se
els vestits
bueno
us ho explicarà ella
però m'ho explicava
així
i clar
com que
té aquest tracte
durant ja
aquest tant de temps
doncs
jo crec que
estàs tan acostumat
a fer les coses així
que
et sembla estrany
fer-ho d'una altra manera
per tant
i si et funciona
i a més
vas còmoda
i la persona
a la qual
t'ho fa
i et coneix
de tota la vida
sap de quina manera
vol
el tracte
i vol
com
les pinces
que necessiti
sap com
ho ha de fer
tot perquè
em quedi
perfecte
com un guà
que de fet
és com és
li queden
els trajes
perfectes
com un guà
ella
acaba dient-me
que les sabates
i els bolsos
també se'ls compra
per aquí
per Tarragona
clar
com que
jo m'hi he fixat
força
no és en plan
acosador
però és que
m'hi he fixat
molt
en les sabates
que porta
la senyora
Maria Mercè Martorell
i les sabates
i sobretot
també els bolsos
perquè clar
la sabata
i el bolso
ella deia
que fan un contrapunt
amb la resta
del conjunt
i a vegades
pensava
que els deu col·leccionar
perquè clar
podria ser
i per tenir un bolso
precisament
amb cada color
que coincideixi
amb el conjunt
que s'hi posa
exacte
que potser no és
el bolso
i la sabata
fetes
del mateix material
però són tan idèntics
o queden tan bé
en conjunt
que vaja
que els pot portar així
i li ve preguntar això
si col·leccionava
els complements
no
mira
jo tinc la sort
que la meva mare
que a més a més
tenia un tipus molt similar
al meu
era una persona molt eleganta
al més que jo
tot i que també era baixeta
i llavors
que li agradaven també molt
vull dir les sabates
i els bolsos
llavors
la sabata passa més
però el bolso
és bastant atemporal
i sobretot
quan estem parlant
de bolsos
d'una determinada
un bolso de pell de serp
o un bolso
d'aquests
que ni que no sigui
un Hermès
perquè no ho són
però de l'estil
o de la forma Hermès
o una cartera
de xerol negre
llavors
clar
a part dels que jo tinc
n'estic moltíssims
inclús de festa
o de nit
o normals
que són de la meva mare
llavors a vegades
quan d'allò
dic mira
m'hi va aquell
o m'hi va l'altre
llavors
el que potser em veu
es pensa que me l'he comprat
i potser resulta
que aquell bolso
té 50 anys
i no es nota
per tant
per tant
clar
no és
a vegades
això que et deia
de l'aprofitar
a mi me'n costa
molt llançar les coses
i més si
per exemple
són coses que eren
de la mare
encara més
perquè s'hi junta
el tema afectiu
i tant
clar
si són peces
que has heredat
jo crec que
encara són
tenen molt més valor
ja
ja són
a part de temporals
ja són
sense
no tenen preu
i com que
ella comentava
molt bé
això de
són peces
que tenen
potser 50 anys
clar
ara mateix
no sé si
vam parlar
o això un dia
en algun programa
que les qualitats
de les peces
que trobem
ara
a les grans
superfícies
potser
dóna la sensació
que hagi baixat
una mica
i li vaig preguntar
això
si creia
que havien baixat
les qualitats
mira
les qualitats
és possible
jo no sé
si hem baixat
o no hem baixat
abans
la veritat
és que la roba
era d'una altra manera
perquè el pret-aporter
clar
fa 50-60 anys
no era com ara
llavors
jo recordo
per exemple
que la meva mare
anava
a una botiga
de Tarragona
i el Sancho
que com que ja no hi són
no puc dir-ho
perquè no és fer propaganda
i escollien la roba
i li feien el vestit
la modista
i bueno
esclar
les robes
d'aquella època
que si era una seda
que si era una roba
que venia d'importació
era diferent
avui en dia
tot això
li donem més valor
podríem dir
al disseny
i a la funcionalitat
i evidentment
al preu
i evidentment
al preu
perquè és molt competitiu
trobes coses maquíssimes
molt bé de preu
i llavors això
fa que
possiblement
que no siguin gèneros
tan espectaculars
com eren
però bueno
a veure
no és el mateix
tampoc
un vestit de nit
que són peces
molt atemporals
que una cosa
que te la tinguis
que posar
gaire cada dia
com pot ser
un jersellet
o un top
o un no sé què
una faldilleta d'estiu
o coses d'aquestes
per tant
hi ha coses que sí
és com quan veus
a vegades que veuen
que surtis
per la televisió
col·leccions de vestits
del Valenciaga
de jo què sé
de la Chanel
o del Valentino
quan vam fer
l'Ara Patxis
aquella magnífica exposició
dels vestits
de Valentino
a Roma
doncs clar
allò és un atemporal
qualquera de nosaltres
ens posaríem
qualsevol vestit
d'aquell
però clar
avui en dia
doncs bueno
si aquestes robes
duraran 50 anys
doncs possiblement no
però és que clar
d'aquí 50 anys
tampoc no sabem
si també hi haurà
una moda de revival
si es tornarà
a diran
mira
ara el vintage
serà el que ara és actual
o si resultarà
que anirem
absolutament diferent
això mai se sap
i tant
mai se sap
ves a saber
però el que està clar
és que
en 50 anys
d'història de la moda
hem fet
coses cícliques
sí
sempre
i han tornat
moltes de les modes
que pensàvem
que no tornaríem mai més
han tornat una altra vegada
més força
fins i tot que en aquell moment
i el que fa
la Maria Mercè Martorell
és molt interessant
conservar bé
les peces
mantenir-les
durant
molt de temps
i bueno
estar almenys segurs
que són d'una qualitat
mínima
superior
diguéssim
perquè si no
no et duraran
òbviament
però vaja
si es poden conservar
no patiu
que es tornaran a portar
jo entre tu i jo
m'agradaria veure
el seu vestidor
personal
a mi també
perquè segur
segur que
deu haver autèntiques
joies
peces
de col·leccionisme
fins i tot
jo crec que sí
vaja
i
en quant al seu
ha comentat
sobre Valenciaga
Chanel
i Valentino
i li vaig preguntar
quin era
el seu dissenyador
o l'estil
de dissenyador
favorits
mira
jo traje per exemple
la jaqueta
m'agrada molt
l'estil Chanel
crec que són estils
sigui Chanel
o no sigui Chanel
estic dient l'estil
perquè Chanel
té uns preus
que evidentment
per menys
a mi no són
assequibles
però
tot el que seria
el tipus de moda
Chanel
tant
d'aquelles robes
teixides
de diferent
fils
com el sense coll
el tipus de botó
jo crec que és molt maco
el sastre
evidentment
també
i com a dissenyador
per exemple
en trajes de festa
a mi sempre m'ha agradat
molt el que t'he dit abans
a mi Valentino
crec que és
és un clàssic
igual
igual que per exemple
que Chanel
o com Valenciaga
però jo si tingués que quedar-me en bunta
diria Valentino
perquè a més a més
jo soc molt de vermell
a mi m'agrada molt el vermell
i Valentino
l'heu gastat sempre molt
el combinat vermell i negre
o per exemple
marrón i negre
que és una combinació
que a mi també m'agrada molt
marrón i xocolata
en negre
que queda molt bonica
m'agrada molt
i aquells vestits de nits
que per exemple
vèiem això
a Roma
l'Arapatxis
quan vam presentar
tota la col·lecció
doncs
eren espectaculars
per mi és un dissenyador
molt
molt
bé
de clàssic
possiblement
perquè ja ho és
però que a mi m'agrada molt
i per exemple
en quant a sabates
molt variat
des d'un Stuart Women
o un clàssic
com és Salvatore Ferragamo
doncs home
quan veus aquelles sabates
realment dius
quina preciositat
doncs mira
no me les podré comprar
però això no quita
que no te les miris
i diguis que boniques són
doncs sí
clar
és que
hi ha
tantes
en realitat
hi ha
tantes coses
per veure
amb els dissenyadors
i les passareles
que clar
et quedes enlluernat
en realitat
sí
i segurament
que moltes vegades
buscant i buscant
i buscant
acabes de trobar
el que tu et convé
o el que tu
com a persona
t'allueix
però sempre
sempre hi trobaràs
amb algú
que aquella mateixa peça
l'averia una miqueta
i t'acabi enlluernant
un altre cop
comentava la Maria Mercè
que l'estil
que li agrada molt
de trajetxa
aquesta
és l'estil Chanel
i vaja
però és que també
és atemporal
és un
és algo que
que bueno
Chanel
va revolucionar
la moda
en aquest aspecte
i clar
no
no han inventat
res nou
diguéssim
per això
et deia això
de
la
la ciclicitat
de la moda
que tot
tot torna
de fet
no se'n va mai
no no
que va
per tant
com no marxa mai
torna
es va reinventant
però vaja
els bàsics
sempre són els mateixos
acabarem
perquè ja estem acabant
ho sento molt
és una llàstima
perquè m'encanta
parlar amb ella
va agradar molt
em va agradar molt
parlar amb ella
li vaig dir
Maria Mercè
tu
estàs perfecta
de les 9 del dematí
a les 9 de la nit
ella
no no no
li va preguntar
quin és el teu truc de bellesa
cap ni un
de fet
tu m'amoràs
potser impecable
perquè ets molt maca
i ets molt agradable
i ets molt amable
però jo quan me miro
penso
mare de Déu
des de les 9 del dematí
quina cara fas
Maria Mercè
i clar
vull dir
vull dir
que la veritat
és que no
home
com tots
portem el kit
de supervivència
al bolso
i que per això
els bolsos
pesen tant
i bueno
te'n retoques
una miqueta
i el resto
la veritat
és que si no tens
la desgràcia
que aquell dia
t'hagis tirat
el cafè pel damunt
que també passa
i ens ha passat a tots
i a mi també
i és que has hagut
d'anar corrents
a canviar-te casa
doncs normalment
l'altre
avui en dia
les robes
no s'arruguen
i si són les que s'arruguen
doncs com que ja s'arruguen
queden bé
per tant tampoc
no et veus allò
que diríem
rebregat
al final del dia
i el resto
el que és el tostús
que diria
alguna amiga meva
que va de la cara
és el kit de supervivència
de donar-li una miqueta
aquí
una miqueta allà
i ja està
ja tornes
i ja està
una mica de pintallavis
i ja estem
almenys així
del primer cop
demà
i a 20 metres
de distància
quedem la mar de bé
amb el tostús
no t'ho acabat de dir
amb el tostús
del final
sí, sí, sí
ens retocarem
i marxarem
amb la EDPF avui
que meravell
és la meravell
feia dies
que no portava
l'EDPF
i he dit
va
avui l'ho portarem
però també
hem de dir
Jessi
que feia temps
també que no ho fèiem
perquè no s'esquella
pel que dèiem
en aquell moment
clar, hem parlat
de la setmana santa
vam parlar
sí, sí, sí
que he tematitzat molt
els dies
els últims dies
i vaig dir ja
hem de tornar
a EDPF
però fem una cosa
abans de marxar
amb l'EDPF
jo sé que hem d'anar
a un altre lloc
i no me'n recordo
ostres, a veure
no sé
a internet potser
o amb una bústia
o amb un bloc
tres de Blas B's
sí
a veure
si et pensaves
que Tarragona Ràdio
no tenia glamour
arriba
Jessi's Weekend
el Ja Tardes
cada dilluns
a partir de les 7 de la tarda
Jessica Linares
obre una finestra
al món de la moda
sota el seu punt de vista
Jessi's Weekend
es vesteix amb la roba
més espectacular
perquè t'enganxis
al món de la moda
cada dilluns
el Ja Tardes
a partir de les 7 de la tarda
Jessi's Weekend
a la passarela
de Tarragona Ràdio
doncs és veritat
que a partir de les 7 de la tarda
et tenim aquí
però també et poden buscar
a través del Facebook
a través del Twitter
a través del teu blog personal
i etcètera
Mare de Déu
quin munt de llocs
has vist
estàs controladíssima
estic controladíssima
te la dones
de totes maneres
si hi ha qualsevol dubte
Tarragona Ràdio
els Ja Tardes
estic allà
Jessi's Weekend
i bueno
trobareu
tot el blog
trobareu
el Facebook
trobareu
el Twitter
no hi ha pèrdua
al final
i a més a més
també d'aquí
et doneu-me
10 minuts
trobareu el programa
de nou
penjat a Tarragona Ràdio
a través de la nostra web
per escoltar i reescoltar
i fins i tot per poder baixar-se'l
i tant
i tant
que també el podem fer
també se'l poden quedar
o sigui que se'l poden quedar a casa seva
com un petit tresoret
un petit tresor
que el poden tenir
doncs això d'avui
aquesta entrevista
que li hem fet
a la Maria Mercè Martorell
és un petit tresor
perquè a mi personalment
em va agradar molt
estic molt agraïda
que m'hagi atès
i a més a més
va ser una
una de les converses
que vaig tenir
amb algú sobre moda
que em van ser
molt enriquidores
saps que has obert una porta
doncs molt enriquidora
per la ràdio
perquè jo crec que
de tant en tant
es podrien fer
les dones de Tarragona
ahi estem
i tenim moltes dones
al nostre voltant
són dones professionals
són gent
que
que resalta
per la seva aportació
professional
i que a més a més
són dones
que es fan mirar
i que
es fan admirar
sí
perquè a més a més
han d'estar
perfectes
gairebé
el que dèiem abans
amb Maria Merce Martorell
que havien d'estar perfectes
tot el temps
sí
tot i que ella diu
que
em sembla tan fàcil
però que no ho és
tot i això que diu ella
que es fa moltes vegades
un tostús
i no sé què
no no no
no necessita tants tostusos
ella
penso que no
no li fan falta
anirem descobrint
de mica en mica
les dones de Tarragona
anirem descobrint
sí
poquet a poquet
sí
molt bé
això de la Maria Merce Martorell
ha fet una prèvia
ha abert una porta
que m'ha agradat
aquesta expressió
hem obert una porta
i per la setmana que ve
sí
bueno vaja
aquesta setmana
de fet
tinc una desfilada
a Barcelona
i és una desfilada
per la temporada
de primavera i estiu
de 2013 d'ara
de la Montse Liarte
era una de les que estaven
a la 080
Barcelona Fashion
que de fet
no era una de les persones
una de les dissenyadores
que desfilava
però tenia un altre concepte
de vendre
les seves peces
que són peces d'autor
i vaja
dijous
aniré
i dilluns
us ho explicaré
molt bé
doncs fins dilluns
de la setmana vinent
fins dilluns
bona setmana
gràcies
el mateix per tu
dit le revoir

et prenez bien vos aises
vos peines
sur mon coeur
et vos pieds
sur une chaise
je vous connais
mille ors
vous ne m'avez jamais vu
je ne m'avez pas vu
qui ne m'avez pas vu
qui ne m'avez pas vu
qui ne m'avez pas vu
dire qu'ils ne m'avez pas vu
dire qu'il suffit parfois
qu'il y ait un navire
pour que tout se déchire
quand le navire
quand le navire s'en va
il emmenait avec lui
la douce aux yeux si tendre
qui n'a pas su comprendre
qu'elle brisait votre vie
l'amour
ça fait pleurer
comme quoi l'existence
ça vous donne toutes les chances
pour les reprendre après
allez venez milord
vous avez l'air d'amour
laissez-vous faire milord
venez dans mon royaume
je soigne à l'air aux morts
je chante la romance
je chante les milords
qui n'ont pas eu de chance
regardez-moi milord
vous ne m'avez jamais vu
mais vous pleurez milord
ça je l'aurais jamais cru
et bien voyons milord
souriez-moi milord
mieux que ça
un petit effort
voilà c'est ça
allez riez milord
allez chanter milord
mais oui
danser milord
oh
Bristol