Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
doncs, aprenent a tocar el nostre instrument, no?
Perdona, perdona'm que faci un incís.
Joves?
Home, que vosaltres és que sou molt joves.
Sí, bueno, nosaltres vam començar tot
que teníem 12 o 13 anys, anàvem encara a l'institut.
Déu-n'hi-do!
Sí, sí, el que passa que no portàvem cap tipus d'aspiració
ni cap objectiu, no?
Però, al final, d'una forma natural,
doncs, van anar sorgint coses i van anar passant processos, no?
I al final, doncs, ens vam veure involucrats, no?
en el moment que estem ara.
O sigui, que us van anar apareixent les coses que us han passat?
Sí, sí, sí, suposo que és fruit de la nostra constància, no?
Del nostre treball i les ganes de passar-ho bé
a dalt de l'escenari fent música
i, doncs, a poc a poc hem anat evolucionant.
Nosaltres també hi han anat sorgint ocasions, no?
I oportunitats que hem anat aprofitant i fins avui.
Perquè, ja vull dir que abans ho comentava,
us han passat un munt de coses,
perquè heu participat en un munt de festivals,
també heu tingut l'oportunitat de compartir escenari
amb gent tan coneguda com els Amics de les Arts,
els Pets, Pep Sala, Obrim Pas...
De quant de temps estem parlant que us vau començar a fiançar
en aquest món?
Més o menys de quants anys estem parlant,
jo, per fer números?
Sí, doncs, mira, jo crec que el 2010 va ser quan vam veure
que podíem fer amb el material que teníem amb les cançons
i amb les nostres ganes,
podíem fer alguna cosa més seriosa, no?
I, doncs, ens vam posar, doncs, això, a buscar, a buscar, a buscar,
a fer concerts, a inscriure'ns a concursos...
A partir del 2010 va sorgir així,
arran d'una EP, una maqueta que vam gravar nosaltres
amb els nostres temes més antics,
doncs, amb això a la mà, doncs, vam anar fent concerts
i, bueno, el 2010.
El 2011, durant el 2010, per exemple, vam participar
en una de les coses més destacables,
vam participar en un concurs que es deia Emergença,
a nivell nacional,
doncs, hi vam tenir la sort d'arribar fins la final,
que hi havia moltes rondes,
i anàvem jurat i en votació popular
i vam anar passant fins la ronda final,
que es va celebrar a la sala Resmetàs,
on vam quedar en segon lloc.
I això, doncs, ens va aportar una sèrie de concerts per fora
i vam estar per França,
hem estat a Toulouse, a Prada de Conflent,
bueno, hem anat a Menorca, també, a tocar,
o sigui, i hem anat passant coses,
i dintre d'aquestes coses, també va ser que vam conèixer
el que després es va convertir en el nostre productor
i la discogràfica, en Pep Sala.
Vam coincidir amb ell, el vam conèixer,
va estar obert a que li expliquéssim el que fèiem
i que li ho ensenyéssim, li va agradar,
i, doncs, mira, va sorgir l'ocussió
de formar part de la seva discogràfica
i el 2011 vam treure el disc Males Llengües.
Molt bé, perquè hem de dir que el primer EP,
el vostre, es deia Zero,
i és allò, no?, de dius,
és que comencem de zero, almenys fem-ho bé, no?
Clar.
I també el que em deies molt bé per destacar-me això
a aquest festival o a aquest concurs
en el qual vau participar,
perquè, clar, vosaltres continueu cantant
amb la vostra llengua, és a nivell estatal,
però vosaltres som així i ens acceptin com som, no?
Sí.
Perquè l'important és la música, al cap i a la fi.
Clar, i a més a més, nosaltres, això sempre,
a moltes entrevistes ens preguntem
ni per què no canteu en castellà o en anglès, no?
I doncs, no sé...
I ja arribarà, ja arribarà.
No tenim pressa, no?
No, ho fem en català perquè ens sentim còmodes,
és la nostra llengua, no?
I no ho sé, de moment és el que fem i el que sentim.
I quan vau conèixer el Pep Sala,
que va començar aquesta proposició honesta,
us ho acabà de creure?
Perquè, clar, segurament que Pep Sala,
vosaltres ja el seguíeu,
o, potser, en el seu moment amb Sau,
després també en solitari,
i era una miqueta, no sé si l'arribà o a mirar,
o era un grup que us agradava en aquell moment.
Sí, clar, era una mica...
que no ens ho creiem, no?
Perquè, tot i que som joves
i no hem viscut el boom a l'època d'Orada de Sau,
sí que n'érem conscients, no?,
de la repercussió que tenia un grup com aquest.
I, doncs, la veritat és que no ens ho creíem massa, no?
Ens feia una mica de respecte per tota la seva trajectòria.
Però, bueno, ho vam emprendre amb naturalitat,
i, mira, vam quedar amb ell,
molt simpàtic, molt obert,
ens va visitar aquí al nostre local d'assaig
tres o quatre cops, vam estar parlant,
i li va agradar molt el que fèiem,
i, bueno, i va decidir ajudar-nos amb el que pogués, no?,
fer-nos costat.
I aquest Males Llengües és quan va néixer,
cançons que ja teníeu vosaltres,
que no havien format part d'aquell EP,
precisament perquè l'EP era una carta de presentació,
eren quatre cançons,
i aquest Males Llengües dius,
no, aquí ja posarem tot el que sabem fer
i el que és l'energia de la banda?
Sí, sí, sí, l'EP el vam fer amb les composicions nostres
de quan teníem, doncs, 17 anys, 15 anys, no?,
i els temes que no els veiem ja per a l'època que estàvem, no?,
estàvem en punt una mica més madur,
en punt, amb ganes de fer coses noves,
i vam decidir per fer temes nous
i molts d'aquests venien de l'evolució, no?,
una mica de la inèrcia de l'EP aquest, que és de zero,
però sí que formaven part del nostre corrent de pensament
que portàvem en el moment que vam decidir fer Males Llengües.
I com vau enregistrar el CD?
Vau haver d'anar segurament a la productora on estava el Pep Sala,
o vau anar a estudis on estava ell,
o ho feu bé, o ho vau fer,
jo sé que hi ha molta gent que ho fa via internet,
això ho hem enregistrat,
vosaltres ho acabeu de muntar, com va anar?
Doncs mira, va ser molt xulo perquè vam tenir la sort,
perquè això és sort de poder-nos compaginar
totes les nostres històries paral·leles,
estic referint a estudis, feina,
i vam fer molta il·lusió fer el que feien els grups abans,
que era quedar i estar tots junts
durant tot el procés de gravació del disc,
sense cap tipus de distracció, no?,
i vam fer això, vam poder-ho fer i vam fer,
vam marxar gairebé dos mesos,
vam estar a Vic, que és on està,
bueno, al costat de Vic, a Santa Eulàlia de Riu Primer,
i vam estar allí tots els grups,
tots els membres del grup,
vivint a una masia, accedida per l'estudi,
i allí gairebé dos mesos,
dia i nit, intensiu,
pensant només en el disc i en el bé de les cançons.
I una vegada que s'ha acabat, què?
Fantàstic, no?
Sí, però és una mica el síndrome post-vacacional, eh?
Sí o no?
Encara teníeu aquell mono o què?
Clar, clar, és que va ser molt intens, no?
Allí hi havia un caliu de tota la banda,
allí disfrutant tan dins l'estudi com fora,
i clar, doncs això després es troba a faltar.
M'imagino.
Però bé, després arriba la recompensa,
quan s'ha de mostrar en directe,
quan s'ha d'ensenyar tot el que se sap,
i una d'aquestes nits arriba demà mateix a Tarragona,
que, per cert, com s'assaja.
Em deies que d'aquí una miqueta
ja heu quedat amb els companys per assajar,
per continuar els assajos,
i què és el que es farà demà a Tarragona?
Demà recuperarem el format elèctric que fèiem.
Ah, que l'heu perdut?
Sí.
No m'ho vau avisar, home,
que ho hagués pogut per la ràdio?
Vam estar canviant el format,
perquè el passat desembre
vam fer un concert al Petit Palau de la Música,
i vam fer una adaptació del repertori,
una mica més suau, una mica més càlid,
més tènue,
per adaptar-lo a la delicadesa dels murs del palau,
que sonés una mica més íntim.
I doncs vam tocar el desembre al Palau de la Música,
i vam estar continuant fent aquest format
per diferents sales petites,
per aprofitar-la una mica,
ja que ens vam currar d'adaptar totes les cançons,
que no fos només per un concert.
I per el concert de demà a la sala zero
recuperarem el format elèctric,
perquè ja hem estat allí
i és una sala amb molta energia
i la gent vol moure el cos,
i nosaltres també,
i ens apeteix fer el format aquest, més energètic.
I a més, esteu conjuntament amb la gent del Satèl·lit.
Els coneixeu ja, Satèl·lit?
No, encara no els coneixem,
però aquests dies tenen de bo
que coneixes els altres grups
i doncs ho passes molt bé, això ens agrada.
Molt bé, no?, que ja està bé.
És allò que fa relacions, no?, que no saps mai.
Sí, sí.
És l'amistat que va sorgint de mica en mica,
es veurà a dir que puntual,
en aquell concert que normalment acostuma bé,
no sé si també us passa a vosaltres,
com una espècie de complicitat entre els músics,
perquè ja sabeu precisament el que s'ajuga, no?,
quan s'apuja sobre l'escenari.
Sí, està molt bé aquests dies perquè coneixes la gent
i encara que no et tornes a veure mai més,
sempre mantens un contacte, no?,
ja sigui via internet,
sempre tens aquell carinyo especial, no?,
de pensar el dia que ho has passat també amb aquella gent.
No fa molt vam anar a tocar a Girona
i vam conèixer un grup també que era una passada.
Sí.
I doncs aquest record, no?, que queda
i quan et parles té el Facebook i recordes
i això està molt bé i ens agrada.
Demà, el que dèiem,
tornem a recordar-ho per si de casa
o enganxem a algun despistat.
Demà estareu a la sala zero a partir de les 10 de la nit.
Primer vosaltres i després satèl·lit?
No, al revés, al revés.
És el que t'anava a dir,
primer satèl·lit i després vosaltres?
Sí, sí, sí, toquem molt bé.
Molt bé, fantàstic.
O sigui que acabareu la nit
i ja començarem, com he de veure,
i despuntar, entre cometes,
la matinada divendres, no?
Sí, bueno, el concert no acabarà molt tard.
Crec que acabarà a 12 i mitja o a la una, com a molt.
D'acord.
Però, bueno, igualment ens podem quedar de festa per allí.
O sigui que ja us quedareu per aquí, per Tarragona.
Sí, sí, a la una.
O marxarà cap a casa de seguida.
No, farem alguna cosa per aquí, ja que estem.
Home, ja aprofitem la vinentesa, no?
I tant, i tant.
I ja que estem aquí, mira, ens quedem una miqueta més.
Recordem que serà el que dèiem, a les 10 de la nit,
el preu d'entrada és de 6 euros,
que jo crec que és molt econòmic,
que està molt bé,
per tenir dos grupassos a sobre l'escenari a la sala 0.
I, Jordi, a partir d'aquí, cap a on marxeu?
Com està l'agenda de concerts?
Bé, doncs, passa que ara estem en un punt
que ja estem tancant l'agenda
i ja no agafem més dates,
perquè ja som al final del cicle del disc
i ja estem pensant de cara a un altre treball,
un nou treball,
i estem en una fase de composició
i llavors estem tancant l'agenda.
En principi, aquest és l'últim concert que fèiem,
perquè vam dir que no faríem més concerts
per un tema de temps, no?,
de dedicació a les noves cançons en un proper disc.
I doncs estem en aquest punt, no?,
que segurament serà aquest el nostre últim concert
de la Gira amb les llengües.
D'acord.
Però ja teniu més o menys ja pensat
el que ha de ser el proper treball discogràfic.
Potser aquesta, demà a la nit,
te la va dir, aquesta no, demà a la nit,
podrà sonar alguna d'aquestes noves cançons?
No, no, no.
No, no, sí.
No ens agrada des de llar sorpreses
i volem guardar-nos qualsevol as per al disc íntegre, no?
Però sí que estem ja fa un parell de setmanes
on parlem de discogràfica,
ja tenim una data més o menys provisional d'entrada de l'estudi
i tenim ja un grapat de cançons ja llestes
per a posar-nos a produir-les.
Doncs ja saps que esteu més que convidats, Jordi, Cràtor,
a que torneu a venir aquí a Tarragona Ràdio.
Ens podeu presentar aquest nou treball discogràfic
que ja seria el segon LP com a tal,
el tercer a la vostra carrera comptant amb l'EP
i que us esperem per aquí, per Tarragona Ràdio.
Què et sembla, de cara a un futur?
Sembla perfecte.
Ens encantaria vindre aquí i fer una entrevista,
inclús portar alguna guitarra, fer alguna cosa
i passar-ho bé.
Doncs, Jordi, t'agafa la paraula, que ho sàpiguis, eh?
Molt bé, moltíssimes gràcies.
Doncs, Jordi, gràcies per haver-hi a tots
la trucada a Tarragona Ràdio,
que vagi molt bé la Setmana Santa
i millor aquest concert dins de divendres sant.
Moltes gràcies.
Un petonàs, gràcies, família.
Gràcies, vinga, n'hi ha.
Adéu-siau.
Adéu.
Comptarem estrells, renegarem del temps passat, jurarem en pa i ens deixarem de saludar.
i veurem per a oblidar, parlaré per no callar.
Jo t'esperaré
Sota l'ombra d'un baobà
Jo t'esperaré
Sota l'ombra d'un baobà
Jo t'esperaré
Sota l'ombra d'un baobà
Jo t'esperaré
Sota l'ombra d'un baobà
Jo t'esperaré
Mentre vosaltres us feu grans
Jo t'esperaré
Sota l'ombra d'un baobà
Jo t'esperaré
Mentre vosaltres us feu grans
Jo t'esperaré
Sota l'ombra d'un baobà
Jo t'esperaré
Mentre vosaltres us feu grans
Sota l'ombra d'un baobà
Jo t'esperaré
Sota l'ombra d'un baobà
Jo t'esperaré
Sota l'ombra d'un baobà
Jo t'esperaré