Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demí!
Fins demà!
que estan trepitjant fort, i l'endemà tindrem una proposta
que comença a l'inversa, comença amb música de concert.
Hi ha dues bandes que són implementers,
que comencen a la tarda, que comencen a les 8,
i acabaran els focs, que ens presentaran música en directe,
i després dels focs una sorpresa molt, molt excepcional,
que és, hi ha un músic que té una especial habilitat en la reactable,
que si aquells que no ho saben...
Què és això? Ara t'ho va comentar, què és això de la reactable?
És que t'ha quedat xulíssim, però no sé què és.
És una taula interactiva de música.
És una taula que té uns sensors que interactuen en uns cups
que es fan moure damunt d'aquest metraquilat que rep uns impulsos,
i amb aquests moviments va generant música diferent.
És a dir, és com una espècie de taula,
com una gran palm, que és per al tèndrems,
però que funciona en uns cups amb uns dibuixos,
i aquests cups amb dibuixos generen a cadascun una música diferent.
I van combinant els cups i van fent música en directe,
de manera interactiva, amb aquest creador que va remenant, fent figures.
Això el que té és la música, i a més a més que és molt visual,
perquè veus com se projecta la imatge d'aquest músic,
en aquest instrument tan modern, no?
Que bo! Home, hem de parlar amb el Carles López, eh?
Ja t'ho demano, Toni, el telèfon d'aquí una mica, perquè me'l donis, eh?
Hem de parlar, això s'ha de comentar, perquè me'n sona una cosa extraordinària.
És extraordinària, veureu que això s'ha trobat en festivals d'aquest d'art més actual,
o sigui que molt recomanable que hi parleu perquè us expliqui
què és d'aquesta proposta.
Fantàstic. Hem de dir que aquests concerts que em comentaves
comencen a les 8 de la tarda a l'Espai Jove de la Palmera,
que el tenim aquí al costat just de la ràdio, a la plaça Imperial Tarracó.
O sigui que no té la pèrdua, no?
Doncs sí, aquests concerts comencen aquest cap de setmana de l'Open Palmera a les 8,
perquè com que som en la circumstància dels focs,
ens veiem forçats a fer la part forta abans
i a acabar hi ha un petit tastet per a aquells que no hagin pogut vindre abans.
Però l'horari normal dels concerts és a les 10 de la nit,
i això sí, qui estigui sopant, qui no es distregui, que acabin a les 12 de la nit.
De car, de car. Això pel que feia aquesta setmana.
Clar, la setmana vinent, el que dèiem, hi ha l'horari habitual,
que és a partir de les 10, perquè ja no tenim focs,
ja se'ns ha acabat el concurs de Tarragona dels Focs Artificis, no?
Sí, d'acord.
Prima, però Déu-n'hi-do també el que ens espera a partir de la setmana vinent,
el dia 12 de juliol, a les 10 de la nit, a l'Espai Jove a la Palmera,
per una banda, als Rosa de Luxemburg, i per l'altre, al Salvaje Montoya.
Això divendres, i per començar, i per obrir boca, eh?
Sí, veieu que aquí la cosa no s'atura en cap moment i continua.
Continua en aquest any a una proposta forta cap a un rock and roll molt intens,
i cap a aquesta barreja ja de rock incendiari, amb puc dels 80, amb rock and roll,
clàssic, és una mica de tot, però que ja veureu que continua l'endemà,
aquells aficionats a l'indi, al rock i al garatge,
veuran que continua la cosa, que qui hagi quedat en ganes,
el dia 12, el dia 13, trobaran Ivory i Fucking Bullocks,
també al mateix espai, amb la mateixa potència rock and rollera, no?
Sí, sí. Toni, que pensava, amb tot això, és molta feina.
Quan comenceu a preparar l'Espai Jove a la Palmera?
Amb quant de temps d'antelació?
D'un any per l'altre? Algunes vegades?
Això sí, comencem generalment a pensar-hi d'un any a l'altre,
perquè hi ha moltes qüestions, hi ha qüestions tècniques
que s'han d'anar preveient, millores de l'espai,
perquè sempre estem treballant per millorar la sonorització de l'espai,
perquè amb menys volum de so puguem tindre més qualitat a l'espai,
perquè això és important, que respectem els veïns,
però també és important que donem qualitat a la gent
que vingui a escoltar l'espectacle.
Per això estem treballant perquè aquestes qüestions tècniques
cada vegada estiguin més afinades,
i el tema de programació, doncs,
tan bon punt fem l'altre pas de l'any,
sabent els pressupostos i aquestes coses que no ens determinen,
doncs a partir d'aleshores, quan ja sabem que podem cloure,
llavors comencem a cercar grups,
i també comencem a fer la crida als grups,
perquè no només programem nosaltres, sinó que això,
hi ha entitats que col·laboren a la ciutat,
com ara són Vortex o Genovets Narratives Teatrals,
que ens ajuden a programar,
però també la gent s'autoprograma,
com per exemple l'Open,
són gent que ens ha fet un correu electrònic,
ens ha enviat la proposta, ens ha dit,
ostres, estem interessats, tenim això,
escolteu-vos-ho, i acabem actuant aquí a la palmera,
i comencem el genè, febrer, cap a l'abril,
ja tenim la cosa feta,
i després comencem a treballar aquests espais,
la imatge, el disseny, la comunicació,
per començar ja després a anar a la línia recta
de la programació i es presenta gust a la ciutadania,
el programa de l'any.
I és fantàstic precisament per això,
perquè amb tota l'esforç després es veu reflectit,
i jo crec que d'un any per l'altre
la gent com que ja comença a agafar-ho
com la seva, podríem dir, sala personal,
a l'Espai Jova la Palmera,
ja saps que tens aquests reconets,
que són gairebé, no s'hi diria, íntims,
però molt personal, no?
És aquesta la gràcia, no?
Nosaltres no tenim la pretensió de ser un gran festival
i menys com a volum,
però sí que tinguim aquesta situació
de ser un escenari diferent,
petit, a l'aire lliure, no?
Com que tot l'any hi ha sales que van funcionant
i van fent molt bona feina durant tot l'any,
que ja us sabeu que a la ciutat tenim sort
de tindre aquella gent que aposta
per fer concerts de música en directe durant tot l'any,
però bueno, nosaltres recollim una mica
aquesta feina que fa la gent durant l'any
i ho presentem com ha de ser a l'estiu,
a l'aire lliure,
en aquest petit format,
en aquest raconet que és íntim,
però que té la intensitat
com ho pot tindre la resta de l'any
i aquestes sales, no?
Seguim la feina a l'aposta que fan aquesta gent.
Hem de dir també que no ho hem comentat, Toni,
que a part dels concerts,
ens hem centrat nosaltres als concerts
perquè durant la setmana
hem estat parlant també
amb les diferents persones i tècnics
que comporten també d'altres actuacions
que també es fan a l'Espai Jove a la Palmera
com és la Pantalla al Món,
la Nit de la Il·lustració,
les lectures calentes d'estiu, etcètera, etcètera,
que nosaltres hem de dir
que només ens hem centrat
en el que és els concerts en un principi.
Això perquè vulgui tenir una mica l'estructura al cap
els dimecres que vinguin a veure cinema,
els dijous que vinguin a veure
tot allò que hi ha al voltant de les artes escèniques,
com és el teatre, la màgia, el cip, la dansa, molt bé,
els divendres i sabres concerts,
o sigui, més o menys,
perquè la gent ja ho tingui previst,
el menú que vol organitzar-se la setmana,
doncs els animem a que puguin fer aquest tastet
de qüestions diferents
per anar gaudint de, bueno,
una mica de tot el lloc que ens pugui fer falta.
L'excusa perfecta per recordar
no quedar-se al sofà de casa,
per l'amor de Déu, que estem de vacances.
No hi ha cap motiu per quedar-se al sofà de casa,
i més veient que hi ha grups d'aquí,
de la Tarragona, amb molta qualitat,
grups de fora també amb molta qualitat,
de fora, i parlem d'aquí hi ha gent d'Austràlia,
hi ha gent de San Francisco,
hi ha gent de Mijmont,
que venen amb les propostes,
però a més a més gent d'aquí del país,
com ara Quimi Portet,
que és un músic en gran recorregut
que el podran veure en directe
el dia 2 d'agost.
Però aquell mateix dia,
que presentem aquest músic del Consolidat,
també presentem la Núria Grèiem,
que és una música molt joveneta
que està fent una música excel·lent.
O sigui, que us animem a seguir,
a buscar aquestes propostes,
que són de molta qualitat de debò,
i a disfrutar de bona música.
Però espera, espera,
no m'avancis de cara al mes d'agost,
que encara hem d'acabar el juriol
i hem de passar pels Harrison Ford Fiesta,
de cara al divendres,
dia 19 de juriol,
i els Empty Cache,
que són així també,
que venen des de Rubí,
a més a més, aquesta gent, no?
Sí, els Empty Cache,
que han sigut guanyadors
d'un concert molt de nom
aquí als Països Catalans,
que és el Sononou,
que són els guanyadors del 2012,
i els Harrison Ford Fiesta,
que són una proposta de la ciutat,
però que tenen un treball ja consolidat,
una cerca que fan aquesta mescla
entre la broma
i la nova cançó francesa,
com diuen ells.
Sí, no, no,
però que te quedes parat,
perquè ho fan fantàsticament bé,
és el que deies abans, eh?
Fan molt bé.
Molt.
Foc lo fi,
foc lo fi,
diuen, no ells?
Sí, així li diuen.
I realment respon a la fina que fan,
que són músics excel·lents,
són músics bé i molta qualitat.
És que tenim una sort
de tindre una ciutat
amb molta qualitat creativa,
amb molta qualitat musical.
Han de dir que aquí els del cinema,
Toni,
us han pres el dissabte, eh?
Aquell dissabte...
Jo no t'ho volia dir, eh?
Jo no t'ho volia dir.
Jo no t'ho volia dir.
sinó que són aquesta gent
que treballen...
Que es fa un cicle de país, eh?
És un cicle de país, sí.
Un cicle de país, que presenten una proposta,
que penso que un dia en concret
haurien de parlar d'aquesta festa.
Sí?
A la nit a 4 hores, sí?
Sí, jo penso que heu de parlar
amb la tècnica de cooperació,
que parlareu també per altres coses,
que val la pena aquells ingulis
que cal aclarir
perquè qui vulgui conèixer
una miqueta més
aquells fets culturals de l'Equador,
una mica aquelles degustacions de l'Equador
que, bueno, aquí dia a dia
potser no tenim l'accés tan immediat,
doncs animin aquesta nit
a fer el tast amb música en directe.
Molt bé.
Jo em vaig saber que era cinema
i mira, m'he quedat allà, no?
I després he vist que no era cine,
sinó cicle.
I ja està.
Un cicle de país
dedicat a la gent d'Equatoriana,
no?
En la nit d'Equatoriana
que podreu gaudir el dia 20 de juliol.
Però saltem de setmana,
ens anem ja gairebé pel final,
al final ens queden dues setmanetes
encara jo amb moltes ganes
i aquesta vegada,
el divendres, dia 26 de juliol,
què tenim?
També tenim el Sifora,
Tim Feifoll,
que són un grup de Tarragona
que ja veureu
que aquell cap de setmana
us obriran en un gran divertiment,
una gran festa,
perquè la veritat
és que jo us considero
que són un agent músics excel·lents,
però més tenen la gràcia,
l'odor d'enganxar la gent,
de fer riure,
d'explicar arguments
amb les seues músiques
que, bueno,
que potser responen
a aquest nom tan complex
o tan diferent que tenen,
no?
Sí.
Que diuen ells
que fan cuina delicatès
de Carmanyola
dalt de l'escenari.
Doncs imagineu
quina música...
Cuina delicatès en la Carmanyola
dalt de l'escenari?
És boníssim.
És boníssim,
la veritat que són molt interessants.
I l'hem combinat
amb sulfitos,
que és un folk alternatiu
de Brera
que també tenen
aquesta música folk,
però que alhora
tenen unes lletres
i uns continguts
que són del més estrafolari,
del més divertit,
la veritat.
És un divendres
molt, molt, molt festiu.
Això recordem
que és divendres,
però que dissabte tornem-hi.
I creu-n'hi-do
també dissabte.
Ja veieu que això
és un...
És un no parar, eh?
És un no parar.
Hi ha l'abundància aquí
en un espai petitet,
però intens.
I ja veieu que continuem.
L'únic que ja és
que ja passem
una altra vegada més
cap a...
Comencem,
obrim en Càstic Roll Dave,
que és un grup
que fa aquelles fusions
de blues,
música...
propera al rock and roll,
però bé,
que ja són
en aquesta part més
més blusera,
no?
Aquesta foscor del blues.
Però després
ho tornem a donar
una miqueta de llum
amb lo folk experimental
de Le Cirque
i que també són
d'aquí de la ciutat
que tenen
una feina importantíssima
i que són guanyadors
del concurs
de O Tarragona
i que, bueno,
mostra de la qualitat
musical de la ciutat.
De si.
Que anem a continuar,
a seguir
i a no parar
aquell cap de setmana.
I ara sí,
és el que dèiem,
no?
Que tot el principi
té el seu final
i arriba aquell cap de setmana
del divendres,
dia 2 d'agost,
dia el dissabte,
dia 3,
que un dia
ens feies
una miqueta d'avançada,
Toni, abans,
comentant-nos
que tindrem
el Quimi Portet.
Tindrem el Quimi Portet
aquí,
en aquest espai.
Ja sabeu que
lo petit
es gran alhora,
no?
Tenim aquesta figura
tan representativa
de la música
de Catalunya.
Aquest actor
afamat
i de repercussió
mediàtica
vindrà
a presentar-nos
el disc,
el vuitè disc
que està treballant
ara en solitari.
Però no només
és ell
que és molt reconegut,
sinó que hi ha
una música
que en pocs anys
ja sentireu
a parlar moltíssim
perquè és excepcional,
de veritat és.
Us recomano
que l'escolteu
i que tingueu
l'opció
de buscar-la
al YouTube,
que és la Núria Graham,
que és una noia
que està començant ara
però que...
Una veu fantàstica
també,
és veritat, eh?
Oh, excel·lent,
sí senyora.
Doncs els tindrem
tots dos
el mateix divendres
dia 2 d'agost?
No, tots dos
perquè, clar,
això...
Això és fantàstic, eh?
I acabem amb un platfort,
no, perdona,
és que tots els divendres
i tots els dissabtes
són un platfort,
però, clar,
han ficat
el més reconegut
per el més mediàtic,
però per un tema
de distribució.
Pensem que val la pena
tots els caps de setmana
perquè la qualitat
és imparable.
Doncs sí,
i després ens queda
el que és dissabte,
dia 3...
Doncs i seguim
en aquest expedit...
Que si abans
jo deia,
més internacional que mai,
començant amb Austràlia
i companyia,
acabem anant cap a França
i cap als Estats Units.
Doncs acabem
en We Are The Men,
que és un grup
de rock and roll
de San Francisco
que viuen
a la zona
del Robin Park,
per allí
a 30 milles
les muntanyes
de San Francisco.
Són una proposta
que fan
un garatge psicodèlic
molt ballable,
la veritat,
i després
un continuent
Atom Brain,
que són un grup
de rock and roll
també,
però que són uns
marcellesos,
que són potents,
són aquella festa
que sense voler
és impossible
que no paris
de moure't,
que segueix la música
i que estan influenciats
per aquest garatge psic,
però que tenen
tota la potència
dels grups
nord-americans
com Black Angels
o The Night Beats,
que són altres
britànics grups
que són afamats
també, no?
Recordem,
recordem importantíssim
que tots aquests concerts
que acabem d'explicar
aquest cap de setmana
comencen a les 8
excepcionalment
per els focs
d'artifici,
que és a l'Espai
Jove la Palmera,
però a partir
de la setmana vinent
en el seu horari
és també al mateix lloc
a l'Espai Jove la Palmera
i a les 10 de la nit,
Toni?
A les 10 de la nit.
A les 10 de la nit,
important.
I també una altra
de les coses,
que si voleu prendre
alguna cosa
i voleu estar
en bona companyia,
doncs que heu de deixar
aquest raconet
de l'Espai Jove la Palmera
pels divendres
i pels dissabtes,
en un inici,
almenys dels concerts.
I si voleu saber
alguna coseta més,
on podem ficar-nos
a la xarxa
per saber-ho tot?
Doncs us podeu posar
a la xarxa
a www.tarragonajove.org
i si no,
també ens podeu escriure
a joventut
arroba tarragona.cat
Aquests dos enllaços,
trobareu un
d'informació en directe,
l'altre en diferent,
però si no,
si us poseu al Facebook,
també hi ha
Tarragona Jove,
bueno, hi ha Joventut
i també hi ha
l'Espai Jove la Palmera
i que té difusió directa
al Cultura Carrer.
Molt bé.
Doncs, Toni,
no sé si ens han deixat
alguna cosa més a dir.
Si ens han deixat,
el que és bo
que la gent agafi,
pregunti
i estem encantats
de explicar-ho.
Doncs moltíssimes gràcies
de la part que toca,
i ja saps que continuarem
en contacte.
No et deixem escapar
ara ja, eh?
Ara.
Això és el que convé.
Moltíssimes gràcies.
Toni, fins aviat.
Fins aviat.
Adeu-siau, bona tarda.
Bona tarda.
Festa.
Fins aviat.
Fins aviat.
Fins aviat.
Fins aviat.
Fins aviat.
Fins aviat.
Fins aviat.
Fins aviat.
Fins aviat.
Fins aviat.
Fins aviat.