Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Txins demà!
Pris demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
2014 no, però encara el 2015
poc o tracó, no?
Podria ser, encara no sabem.
Serà ja, segurament, que ja pel...
És l'edició tarragoní, no?
Amb tercer disc, no? Serà...
Bueno, ja veurem, ja veurem. No ens agrada posar-nos presos, eh?
No ens agrada posar-nos presos. Home, si n'hi hagués, perfecte, eh?
Però jo crec que per aquestes coses
millor no posar-se dates, que això dona mala sort.
Doncs sí, doncs sí. Primer,
arribem demà, a dos quarts d'onze,
que surti tot perfecte, que segur que
ens acompanyi el temps, si no, ja li demanarem
a Santa Tecla, i a partir d'aquí
ja a explosionar
tota la música, a fer que la gent es mogui,
que cremi adrenalina,
que també necessitem molt, i sobretot
repàs d'aquest segon treball discogràfic,
m'imagino. Sí, sí, sí, sí.
El directe que estem, que portem
en aquesta gira, que vam començar al novembre,
estem fent, estem
fusionant el que és el primer disc amb el segon.
Realment no ens n'oblidem tampoc del primer disc,
estem tocant tots els temes,
pràcticament tots, perquè tots, tots, tots no hi caben,
però pràcticament tots, i
i sí, evidentment és diferent, perquè
venim a presentar Revoltosa,
és un àlbum
que crec que té un punt diferent,
és un àlbum
on la part del contingut,
on la part de les lletres
ha agafat molta importància,
per això també vam voler que el disc
tingués un aire més acústic,
potser un pèl més relaxat,
precisament per això,
perquè donés peu a
que s'escoltés la lletra,
que reflexionés sobre això,
i després al directe, el que ens trobarem
demà a la plaça La Font,
doncs, és diferent, no?
Ja, com la gent que ens coneix a Tarragona,
que ja pràcticament ens coneix tothom,
doncs ja ha pogut veure altres vegades,
ens agrada jugar una mica
amb les cançons, no?
I donar-li un tom,
i sobretot donar-li més canya,
més energia, no?
I sorprendre la gent,
jo crec que és important també sorprendre la gent, no?
A vegades és molt previsible
tot plegat en la música,
ja vas a un lloc i saps que
que serà de pe a pa el disc de dalt a baix,
això no té...
Va, al meu semblant, no?
A mi no...
M'avorriria, m'avorriria fent-ho, i...
No, però també és el que té el directe,
que t'adona molt de joc,
que pots fer moltes coses...
I jugar amb la gent, no?
A més, vosaltres que sou dos a l'escenari...
No, que sou dos, ara...
No, dos, diu.
No, som set, som els quants, som els quants.
Per això, per això,
que cadascú dona la seva festa,
dona el seu tom,
que un copet de guitarra,
potser,
canviant alguna història,
que normalment intenteu no canviar,
m'imagino,
però, clar, el directe
pot passar qualsevol cosa,
és impredisible,
no saps com, no?
Sí, sí, sí,
cada concert és una història, no?
Evidentment,
doncs preparem un...
Quan comencem la gira,
preparem una base, no?
Però a partir d'aquí,
cada concert és una història,
el concert, al final,
el fa la gent, eh?
Sembla un tòpic,
però no és així.
O sigui,
al final,
és la gent
qui fa que un concert
sigui algo molt especial,
o molt, molt, molt especial,
o que sigui algo
que te'n recordes tota la vida,
no?
Que n'hi ha,
que n'hi ha i quan passa això
és brutal, no?
La connexió que hi ha
entre la gent de baix
i els que estem andant
de l'escenari
és especial
i per això
cada concert
és un món.
Ha hagut
algun moment
d'aquests concerts?
Perquè,
Déu-n'hi-do,
per on heu estat
amb aquesta revoltosa?
Jo pensava començar
l'entrevista dient-te
encara us esteu passigant
de tot el que us està passant
amb aquest segon treball discogràfic
i en relació
amb aquella cançó
que tothom va fer
que diguessin
qui som,
Mongo Bodraco?
Sí.
Perquè saps que tot va venir,
és allò que dius,
va ser com una espècie
de petita pedreta
que va caure
des d'una muntanya
i es va fer una bola enorme
i que continua avançant
i que continua avançant
i que és bestial,
és fantàstic.
Sí,
és imprevisible
i és impossible
imaginar-se això
com vam començar,
perquè no se sap mai.
Jo sempre he cregut
que les coses es treballen,
que no hi ha altra forma
que treballar,
però sí que és veritat
que de vegades
a la vida,
pel que sigui,
per casualitats,
perquè s'alínien els planetes
o més a saber per què,
però passen coses
i crec que s'han d'aprofitar
però també crec
que si no has treballat
prou abans
no es poden aprofitar
i ho hem vist moltes vegades,
jo crec que serà molt fàcil.
Perquè és un arrel.
És molt fàcil
que et vingui molta gent al cap
d'aquesta que ha pujat molt ràpid
i que ha caigut encara
molt més ràpid.
Jo crec que per evitar això
l'única forma és treballar,
que és la tota la vida.
Si pot haver un cop de sort,
digue-li com vulguis,
però al cap i a la fi,
si no treballes,
això s'acaba.
I el que hem intentat fer
és no envuirinar-nos el cap,
tocar pes a terra
evidentment hem tingut èxit,
l'hem disfrutat
i hem intentat aprofitar
el que hem pogut
per donar a conèixer
la nostra música
a molta gent
de molts països,
però al cap i a la fi
crec que el més important
és això,
tocar pes a terra,
seguir treballant,
seguir treballant
amb nou material
que és el que hem fet
i al final
crec que resulta,
almenys de moment
ens resulta
aquesta fórmula tan senzilla,
tan mundana,
però que és la que funciona.
i amb aquest nou disc
Revoltosa
estem al·lucinant
d'anar a tants països
com hem anat aquest any,
per exemple,
hem anat per primer cop
a Holanda,
a Bèlgica,
a Ústria,
a Suïssa
i altres països
que havíem repetit ja,
a Itàlia,
a França,
a Andorra...
I què tal la rebuda?
Ja tant.
Però és genial.
Genial,
evidentment,
no hi ha tanta gent
com hi ha aquí
a Catalunya
o a l'Estat,
però Déu-n'hi-do,
hi havia molta gent
que ens coneixia,
que ens seguia,
que inclús coneixia
les cançons,
tot i que fossin
en altres llengües,
potser no tota la lletra,
però sí bona part
i és al·lucinant
i s'ha d'aprofitar.
Jo crec que és això.
al final,
si es treballa,
suposo que tard o d'hora
acaben arribant fruits.
No està fàcil la situació,
també t'ho dic,
perquè hi ha molta gent
que està treballant molt
dintre del món de la música
i no aconsegueix,
no aconsegueix fer-ho
per mil històries,
per mesures...
Perquè no acabes d'arrencar,
potser, no?
Sí,
o per mesures tan estúpides
com la pujada de l'IVA
del 8 al 21%,
que això ningú ho entén
dintre del món de la cultura
i està fent molt mal.
Però bé,
a tothom que em pregunta,
i sobretot els grups que comencen,
que ho tenen molt complicat,
i aquí a Tarragona,
per exemple,
en conec molts,
i molts que fan molt bona feina,
doncs no sé què dir-los,
perquè és veritat...
que està difícil,
que ens ho estan posant molt difícil,
però crec que l'única fórmula
és això,
és treballar i treballar
i bé,
i esperar que caia funcionant.
Ja et dic,
nosaltres de moment
amb aquest nou disc,
estem supercontents
de com està anant tot plegat,
estem molt agraïts,
sobretot,
a tota la gent
que ho està fent possible,
al final és la gent
qui fa que estigui jo
avui aquí parlant amb tu.
I també,
home,
l'actuació,
no?
Eh?
Home?
I també l'actuació,
no?
Sí.
I clar,
tinguem l'oportunitat
de veure-vos que...
Clar,
home,
i tant,
i tant,
i tant,
però si estem aquí
i Santa Tecla 2013
és perquè la gent
va omplir la plaça del 2011,
el 2009...
Em rendeixo entre la evidència,
em rendeixo entre la evidència,
és cert,
és cert.
El que t'alabes comentàvem
mentre em deies
això d'anar
als diferents països,
també és una espècie
com de...
de sanejar,
diguem-ho així,
hem estat en un cert temps
en una bombolla,
anem a uns països
on ens coneixen,
no ens coneixen,
hi haurà tantes persones,
hi haurà tantes menys persones,
i és una miqueta d'humiditat
allò que dius,
ostres,
és com cada vegada
obrim portes,
però són portes
que darrere
desconeixes totalment
el que t'esperaràs
i com t'ho esperaràs,
no?
Pot haver-hi dos mil persones
com poden haver-hi cinquanta.
Sí, sí, sí,
totalment cert.
Que els primers concerts,
a tothom,
jo crec que gent
molt, molt, molt famosa
en el món de la música,
els hi ha passat,
a veure,
i que de tant en tant
jo crec que els hauria
de tornar a passar.
I va bé,
i va bé,
no tens tota la raó,
jo crec que és sa,
és sa.
Trepitjar a terra.
Sí, sí, sí,
i tens tota la raó
perquè és cert
que quan vas a un país
on encara no has trepitjat mai,
on el teu disc
no està a la venda,
comences,
comences,
i comences pràcticament
de zero,
de vegades no,
perquè, doncs mira,
gràcies a eines com internet
i tot plegat
i les xarxes socials,
hem aconseguit
que inclús en llocs
on no tenim
ni infraestructura
de promocional,
ni escogràfica,
ni concerts,
ni res,
hi ha gent que ens segueix,
com per exemple
a Sud-amèrica,
que tenim moltíssima gent
que cada dia ens escriu,
ens dona,
no,
i ens demana
i s'interessa
i és brutal,
no,
això sense internet
probablement
seria molt difícil,
però tot i això
sí que és cert
que quan vas a un altre país
a obrir un país
per així dir-ho
doncs comences
de molt més avall,
no,
i crec que és sa,
és sa,
és una cura d'humilitat
i
és veritat
que crec que tothom
hauria de passar,
no,
potser és molt còmode
quedar-se aquí,
no,
que aquí tot funciona,
Catalunya,
mira,
aquí ja tothom es coneix,
s'omplen,
no,
per milers o desenes
de milers de persones
els concerts
i ens quedem aquí,
jo mai he sigut
d'aquesta opinió
i crec que és bo sortir
i com més gent
ho escolti,
millor,
perquè primer
crec que tenim cosa a dir,
no,
tenim un missatge
prou universal,
no,
com perquè s'entengui
i perquè toqui
ben endins
a gent
de molts lindrets
de ben llunyans
i per altra banda
perquè nosaltres
inclús també aprenem,
quan surts fora
aprenes molt,
primer de la humilitat
que comentava,
i després d'altres formes
de veure la música,
d'altres formes
de veure tot plegat,
no,
i bé,
és molt enriquidor,
jo sempre,
a mi m'encanta,
disfruto moltíssim
quan viatgem
i per sort
doncs portem dos anys
viatjar moltíssim
i que duri.
I de les coses
segurament que s'aprenen,
després surten experiències,
que es volen cantar,
que es volen compartir,
si no vius no tens res a escriure.
és aquell rol,
és el temps que es mossega la cua.
I tant,
s'ha de viure,
s'ha de viure
i s'ha d'aprofitar,
no,
o sigui,
a vegades ens passa,
no,
i més quan tens un projecte,
no,
que l'has fet créixer,
que ha nascut de tu,
no,
i que no tens una gran companyia darrere,
no,
que t'enpuig,
sinó que,
que d'alguna forma
hem crescut de forma autogestionada,
autogestionada,
o sigui que arriba un punt,
no,
que vas agafant,
no,
col·laboradors i tot plegat,
però al cap i a la fi,
sempre hem dut molt,
no,
el timó del nostre projecte,
ens agrada fer-ho,
tot i que a vegades comporta sacrificis,
comporta més treball,
però crec que al cap i a la fi,
val la pena.
Però és una manera també
de fer-ho al vostre gust,
sense presses,
i sense córrer,
que també és molt bo.
Sense que ningú ens digui
el que hem de cantar,
el que hem de dir,
el que hem de tocar,
i això ens dona,
ens dona molta llibertat,
i quan passa això,
doncs és brutal
que tot arribi a on ha arribat.
És que m'imagino
la metamorfosi
de les set persones
del set Bongo Botracos,
no?
Sí.
I cadascú comentant
el vostre local d'assaig,
deu ser una festa,
em perdon,
que deu ser bestial,
no sé si heu pensat
de posar una càmera oculta
o alguna cosa d'aquestes,
però després passarà
a través,
no sé si de Facebook
o la vostra pàgina
directament d'internet.
La veritat que ens ho passem bé,
disfrutem moltíssim
amb el que fem,
crec que és important,
suposo que,
bueno,
crec que es deu notar,
no?,
perquè al final aquestes coses
es noten,
no?,
quan estàs a sobre l'escenari,
si tu passes bé,
si estàs fent la caterada
o si no passa tot això,
crec que es nota
i per sort
nosaltres estem disfrutant moltíssim,
crec que per això
té sentit el que fem
i suposo que la gent
també es contagia,
no?,
d'aquest sentiment.
Nosaltres,
amb aquest disc,
per exemple,
amb Revoltosa,
sí que és veritat
que m'ha obert
una,
no?,
potser un vessant
més de contingut social,
crec que era inevitable,
no?,
pel que estem vivint
ara mateix,
però d'altra banda
sí que és veritat
que crec que mantenim,
no?,
una certa visió,
no sabria decidir-te optimista,
perquè potser és dir massa,
no?,
però sí és prensadora,
no?,
sí de creure que realment
es poden canviar les coses,
que podem sortir del clot
on ens han ficat
i crec que la clau
està en la gent,
no?,
en la lluita
i d'aquí,
no?,
d'aquí ve Revoltosa,
no?,
de la crida a la revolta,
no?,
de dir-te que escolta,
sí que portem tota la vida,
no?,
a més la meva generació
i moltes properes,
no?,
creient que tot venia donat del cel
i que tot era per sempre,
de sempre i per sempre
i ens hem adonat
que no,
que drets socials bàsics
pels que van lluitar
els nostres pares,
els nostres avis,
inclús,
de dècades fa,
doncs resulta que
ens ens han tret.
En un cop de ploma.
En un cop de ploma
i sense adonar-nos,
pràcticament.
I a més a més
sense demanar permís,
no?
Sí, sí, sí.
I, clar,
arriba el moment del xoc,
no?,
de donar-se en compte
i de dir,
escolta,
si no ho fem nosaltres
no ho farà ningú per nosaltres.
Mou el cul, no?
Mou el cul, ja.
Mou el cul perquè si no
això va encara pitjor, no?
Mou el cul per tu,
per teus fills,
per tot, no?
Perquè és insostenible,
és insostenible
arribar als límits
dels que arribem.
Jo crec que
estem en un estat global,
no?,
social,
de xoc,
perquè no hi ha altra forma,
no?
Perquè el que ha passat
en els últims tres anys
és indescriptible.
Crec que el nostre cap
encara no ho ha pogut
assimilar del tot, no?
No ho ha pogut
del tot, no?
El que ens ha passat.
Això,
i s'estan violant
drets humans fonamentals, no?
Aquí, al nostre país.
Fa temps, no?
Parlàvem...
No, no, és lluny.
No, no.
Estem parlant d'aquí,
al nostre país,
que no respecten
els drets bàsics
com l'educació
i la sanitat universals,
com la vivenda,
com la llibertat d'expressió.
Són coses fonamentals
que donaven per fetes
i que ara haurem
de tornar a lluitar de zero.
i, bueno,
i al final aquest disc
crec que és una crida
a això, no?
En positiu,
en clau d'esperança,
perquè crec que és possible.
Si no cregués
que això és possible,
tot i que és complicat,
no ho nego.
Sí, sí, sí.
No serà fàcil, no?
No serà gens fàcil,
però si no cregués
que això és possible,
jo no estaria
fent aquestes cançons
ni tirant endavant això, no?
Al final és el motor
que a mi em dóna
forces per tirar endavant
i el que tracto també, no?
d'expressar en les lletres,
en les cançons
i que crec que és el més important
a cap i a la fi, no?
Crec que potser el perill més gran, no?
Que corre ara mateix la societat
a banda de perdre drets
que ja és una tònica
per desgràcia habitual
és el quedar-se apàtica, no?
Quedar-se sense ganes,
creure que allà no es pot fer res
i que la llosa que ens cau a sobre
ve del cel i per sempre, no?
Crec que això és el que
no ha de passar
i precisament per això
crec que ara és important
que tots plegats agafem esperança
i agafem ganes
i bé, i no dic que no hi siguin, no?
Perquè sí que crec que
que està començant a sorgir
i cada cop amb més força
aquesta pèrdua de por
la pèrdua de la por, no?
I sobretot la gent més jove
és la que està tirant cap endavant.
Sí, pèrdua de la por.
Bàsicament és perdre la por.
El que hem de tenir és por.
És por perquè
hem de tenir unes conviccions
ben endins,
ben certes
i saber que
que per més que una llei
digui una cosa
una altra llei digui una altra
al cap i a la fi
hi ha uns drets humans
i una carta de drets humans
que no ens anem d'oblidar
que són coses fonamentals
i en això hem de lluitar.
Després d'escoltar-te
jo no sé,
jo m'imagino que
els concerts
segurament que tot això
que m'has explicat
hi surt, no?
Sí, tractem de que sigui.
Que sí, que sí,
que teniu raó, no?
Allò de posar la cara de gallina,
no?
aquella sensació de dir
ostres,
si tota aquesta gent
que hem de remar
tots a una
ja estem començant
a moure alguna cosa
encara que només
siguin consciències
en un principi
i després ja vindrà
el que vindrà, no?
Sí, evidentment
no es pot fer tot en la música,
no podem,
tampoc podem ser tan innocents
de pensar que
que amb una cançó
que tot el món
canviarà de rumb
però crec que
pot ajudar-hi moltíssim,
moltíssim.
I crec que la música,
bé, tota la història, no?
Des de que va néixer
el rock and roll
ha acompanyat
i inclús ha sigut part
de moviments socials
i crec que ho ha de ser.
En el meu cas
tampoc
jo tampoc ho veig
com que estigui utilitzant res,
no?
No ho veig com un instrument
ni molt menys
perquè no m'ho plantejo.
A mi em surt així.
És més,
no m'imagino
sense parlar d'això
perquè és el que jo penso.
Crec que si
si escrivies
sense
sense parlar
tot això
no estaria sent sincer
perquè és el que em trobo
cada dia al carrer,
és el que em trobo
amb ma mare,
amb un avi,
amb els fills
de molts amics,
els companys.
És una cosa transversal
i que ens afecta a tots.
I crec que
és lògic,
és humà
que la música
com qualsevol art
reflexi això
i ha passat
en tota la història
i és cert
que tinc la sensació
que en aquest moment històric
potser la música
que més ressò
està tenint
no em sembla
que compleixi
aquesta funció
i evidentment
cadascú és lliure
de fer el que vulgui
i respectable
però ho trobo a faltar
ho trobo una mica
a faltar
evidentment
hi ha gent
que porta molts anys
treballant
i que
en el tema
de compromís social
però
en general
sí que és cert
que ho trobo
a faltar
em tristeix una mica
que no tingui
un paper més potent
la música
en aquest aspecte
però vaja
nosaltres
seguim amb la nostra
no ens importen
les corrents
que hi hagi
al nostre voltant
i seguim
amb les nostres conviccions
endavant
crec que és el que hem de fer
sense condicionar-nos
per res
ni per ningú
i una d'aquestes condicions
és que estigueu demà
a Tarragona
i tant
a partir de dos quarts
de la nit
amb els Zulu
930
els coneixeu
heu coincidit
sí sí
a més som molt amics
des de fa molt temps
i sempre
és d'agrair
trobar-se en un escenari
amb grans amics
a més
a Tarragona
hem tingut sempre la sort
de comptar
amb amics
a l'escenari
vam estar el 2011
en la troba Kung Fu
el 2011
en la pegatina
ostres
hola
sí sí
tots han sigut
a més
grups
i al final
músics i persones
amb els que
hem compartit
moltes experiències
dels quals som molt amics
tant a dalt
com a baix
de l'escenari
i bueno
sempre és d'agrair
com a músic
doncs això
s'agraeix molt
no dic
estareu a Tarragona
però que ja
d'aquí a res
ja comenceu a agafar
carrer Perimanta
que es diu
no?
sí
fem la última
no sé com dir-ho
l'última tongada
d'aquesta gira
de presentació
de Revoltosa
i recorregarem
molts indrets
arribarem
a molts llocs
a més
hem volgut
complir
moltes de les
peticions
de la gent
perquè
sí que és veritat
que a vegades
no tens
plena
decisió
sobre tots els llocs
on pots anar
perquè està condicionat
pel calendari
pels viatges
per moltes
per moltes
històries
i en aquest
fi de gira
hem intentat
una mica
complir
amb moltes
peticions
de gent
que ens havia
arribat
per les xarxes
socials
o bé
directament
els concerts
que ens ha demanat
i estem molt contents
de poder
tancar la gira
fent un bon
recorregut
per Galícia
Mallorca
evidentment
farem
Madrid i
Barcelona
també
pujarem a París
i bé
Navarra
i molts llocs
encara queden
unes 15
o més
entre 15
i 20
concerts
i bueno
és bestial
eh
encara és bestial
jo no sé si és allò
que dius
ostres
ho estàs
mirant
ara mateix
veig l'agenda
i veig tot
el que encara
ens queda
i déu-n'hi-do
aquesta gira
la tancarem
quina meravella
la tancarem
en molts concerts
l'altre dia
estàvem comentant
i crec que
superen els 90
en aquesta gira
90
en un any
encara que només
sigui un cap de setmana
de relax
no més
home més
sisplau
començar
començar
per un cap de setmana
després ja
ja faria ser el que sigui
com a mínim un mes
t'he de dir una cosa
Uri
abans que entreguis per la porta
jo estava comentant aquí
amb una companya
perquè m'han dit
que hi ha generacions
petites generacions
de nens
de 4
5
6 anys
que ho segueixen
amb autèntica devoció
i que estaran a la plaça
de la font
de la mateixa
i m'han fet una petita
m'han demanat
si pot ser que t'ho faci
arribar a tu
de veure si aquestes cançons
que són les que coneixen
el Camarón
o la pròpia
la Bontosa
a veure si poden ser
o la primera o la segona
de les cançons
perquè després han d'anar a dormir
perquè el dia següent
han d'anar al col·le
i clar
jo t'ho deixo
comentar amb els companys
sé que és molt complicat
jo sabem perquè vosaltres
ja ho teniu ja
estipulat
de com aniran
però pensàvem això
tampoc deixem tot pel final
mirem de fer-ho equilibrat
una mica durant el concert
i pensarem
i pensarem
però teniu
els més petits
que també són seguidors
dels Bongo Botraco
el que passa
clar per edat
segons a quines hores
ja no poden estar
i encara que siguin festes
clar el dia següent
tenen col·legi
sí
hi ha concerts com aquest
a més
en què s'ajunten
tantes generacions
tan disperses
venen avis
venen adults
joves
nens
i és brutal
jo crec que
precisament pel que et comentava abans
perquè crec que
el que estem dient
les cançons
és una cosa universal
que no tracta només
d'un petit col·lectiu
ni de joves
ni d'ideologies
ni de res
és una mica
és una mica
que ens pertoca a tots
que ens toca a tots
i que crec que
ja no només en lo social
sinó a l'hora de divertir-se
i jo disfruto molt
veient un públic tan transversal
així que
mirarem
a veure com
ordenem el repertori
perquè sigui possible
i tant
doncs recordem
que serà demà mateix
amb la gent de Bongo Botraco
i també amb el Suru 930
i que
Uri gràcies
per estar aquí amb nosaltres
a vosaltres
per convidar-me
ja busco la cançó
que ha donat a títol
precisament
aquest segon treball discogràfic
aquest Revoltosa
i que
res
que demà
a la plaça de Font
tots cap allà
a continuar
i que no falta ningú
gràcies
a vosaltres
a vosaltres
salut
Revoltosa
Te quiero Revoltosa
La vida nunca es de color de rosa
Que si no te revueltas
no habrá nadie
Que te regale
Tus libertades
Te quiero
Te quiero Revoltosa
Te quiero Revoltosa
Te quiero Revoltosa
Te quiero Revoltosa
Revoltosa
Revoltosa
Revoltosa
Llegaste como una mariposa
Buscando libertad
Entre otras cosas
Te diste cuenta
Que hay que luchar
Con tu sonrisa hermosa
No tengas miedo
Nunca estarás sola
Somos muchos
Los que estamos a la sombra
Esperando tu señal
Te quiero
Te quiero Revoltosa
Te quiero Revoltosa
Te quiero Revoltosa
Te quiero Revoltosa
¡Ey!
¡Ey!