El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El meu avi va anar a Cuba, a d'ordo del català,
al millor barco de guerra de la flota d'Ultramà.
El timonet i el nostre amor i catorze mariners
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell.
Quan el català...
Aquí ja continuaríem sense voler cantant, eh?
Avi, de nou, bona tarda.
Bona tarda.
Eh que sí? Quan dius quan el català li diries...
Quan el català...
Ja com... El digui ja està a l'Eriso.
Ja no voldria d'una miqueta més.
És que hi ha coses que et recorden.
Per exemple, jo quan penso en aquesta cançó,
quan vaig trobar-me, com molta gent s'hi ha trobat, no?
Tinc la cosa una miqueta d'això, però bueno,
que saben que sóc jo, encara que la veu com dic.
No, no, és a l'àvia, és a l'àvia.
Doncs, al mateix temps, és curiós perquè tinc una postal
on hi ha el barco aquest americà ensorrat dintre el port del d'Aixos.
I clar, entre que tens la postal aquesta
que veus el barco aquest mig enfonsat
i, a més a més, haver-te trobat allí el lloc on t'ha passat
i sentir el meu avi, ja que sóc avi i català,
escolta'm, doncs...
Ja ho té tot?
Doncs, no, no, és que a vegades hi ha coses que dius...
Però hi ha coses que et recordi i són emocionants.
Un altre recordarà una jota, l'altre recordarà un flamenc,
l'altre recordarà...
Saps com ho dir?
Però hi ha coses que quan...
Hi ha coses que segons quin punt és sensible.
Ara, hi ha moltes coses que et passen per alt, no?
Doncs sí, sí, sí.
Però hi ha coses que són sensibles amb tothom,
perquè a vegades, per exemple, ja ho hem dit això,
i sentirà una jota determinada
i li recordarà quan va estar a tal punt de l'Aragó
o una altra, una sevillana,
quan anava a la fira i ballàvem pel carrer,
un d'allò...
En fi, i com que això ho he vist,
doncs m'ho recorda.
Clar, són anys, perquè ja tu m'has dit que són anys,
i clar, en tants anys, i hem sigut...
Una miqueta només, no més una miqueta.
I envoltat, quan encara no es voltava tant,
50 i 60 anys enrere,
i anaves...
Veies la gent com eren, saps?
I veies a cada lloc el que sentien, no?
I ara tothom sentim pel lloc que es trobem, no?
Però llavors, com que anaves al punt on eren,
veies aquella cosa, aquella cosa, saps?
I per això hi ha gent...
Clar, hi ha moments que ens toca...
Ens toca la fibra, diu...
L'anava a dir, eh?
L'anava a dir, eh?
Com que canvien tant els noms,
perquè ara sents a mi me la bufa, a mi la llosa...
I dius, bueno, i què és això?
Què és això?
Què és això?
Vull dir que sents les paraules...
Ah, que no m'espanti, eh?
No, no, però llavors dius, bueno,
doncs deu ser moda, doncs segueixes...
No, no, no, no...
Llavors, per no fer el ridícul,
segueixes la moda i no saps de què parles.
No, no, millor no, millor posar-li seny.
No, no, no, no...
Millor posar-li seny.
Jo hi ha coses que els llibres no ho han escrit,
ho has d'aprés a la vida, saps?
I això és el que és interessant.
I per cert, parlant de coses que s'ha après a la vida,
a mi, ara mateix,
ho comentàvem abans de sortir a l'antena,
és que tenim tants temes a poder comentar
i tantes coses per poder dir,
coses que ha après l'avi Ramon a la seva vida...
I que no es poden dir...
I també experiències que ha vist...
Prou, prou, prou.
...de prop o de lluny, però que...
Però els he viscut, sí.
Exacte, però que les ha tractades directe o indirectament, no?
Sí, sí, i com ara tu mateix em deies,
bueno, em passava, em passava,
vam parlar de Tarragona,
vaig explicar tot...
És veritat.
Tot, perquè clar, vaig poder explicar-ho,
perquè vaig ser amic,
era amic d'un periodista,
que anava amb l'estat major,
que venien i van entrar a Tarragona.
I clar, em va poder explicar detalls
que no se saben,
i aquest com que era una cosa directa,
vaig poder explicar coses de Tarragona.
Ara, tu em deies,
avi, l'Extraperlo.
És veritat.
Ui, l'Extraperlo...
Que sembla, avi,
l'Extraperlo sembla que sigui una cosa de molt lluny,
per la paraula que és,
però està molt al dia,
està al dia,
perquè llavors, per exemple,
en aquella època,
va haver gent que a l'Extraperlo
es va anar molt bé,
i altres van sorrar,
perquè quan se fa el diner fàcil,
si no li poses cap,
si no poses,
es gasta.
Llavors resulta que agafes una sèrie de vicis
i una caixa de costums,
que llavors quan dones compte
s'ha acabat la caixa
i s'ha acabat aquesta cosa.
Llavors et anava mangant per aquí,
plorant per allà,
que sigui això, que sigui allò,
i l'Extraperlo va ser una època
que hi havia gent que va ser perfectant.
Clar,
amb la guerra
ja existia l'Extraperlo,
perquè jo vaig veure una vegada,
una vegada,
un pot de tabaco,
que llavors hi havia uns nenos pots de tabaco,
que era un paquet bastant grandet,
canviant per una cabreta,
per fer una festa,
el que sigui,
van canviar aquest d'això,
o sigui,
llavors altres coses,
no?
Jo me'n recordo
que agafava,
i no era l'Extraperlo,
hi havia uns pastissers...
Teòricament,
l'Extraperlo,
perquè també hi ha molta gent
que no s'entengui,
també podia ser part de contraband,
no?
Perquè normalment hi havia coses
que es venien,
que hi havia coses que eren,
podíem dir que entre cometes legal,
i d'altres també que no hi eren tant.
El contrabandista
ja és un altre tipus de coses,
aquell és el que compra i ven,
un gènere que està prohibit,
o el que sigui,
poden ser armes, tabaco,
el que sigui,
però l'Extraperlo no.
Revistes,
pel·lícules...
L'Extraperlo a vegades
era intercanviar.
Amb la guerra hi havia uns masos
per aquí a prop,
que venien vi,
venien avellanes,
coses d'aquestes,
clar,
havia de fer-ho d'Extraperlo
perquè no estava,
estava encobert d'aquella cosa,
saps com ho diuen.
Després, clar,
els forners,
amb tot el seu aspecte,
com que tenien l'avantatge
de la farina
i el pa que feien,
doncs podien fer-ne més o menys
i podien vendre
amb allò que hi diu el forner,
deia...
El pagès segurament que també.
El pagès,
col·liava aquestes coses,
però a vegades,
jo me'n recordo,
per exemple,
que nosaltres vivíem
per cara al vinguda
de Rovira i Rovili,
que va allà dalt,
al cementiri,
jo abans de la guerra
no hi era.
tot eren xalers,
llavors amb la guerra
van obrir
i van fer aquest carrer.
Molts pescadors
estaven
a les coves
del Llorito,
amb els bombardejos,
allà.
Doncs nosaltres,
a l'obrir aquest carrer,
ens donava aquí,
quan treguen pel mig,
i vinen per ser.
Doncs ja,
com que nosaltres hi teníem
terra i gallines,
el que sigui,
fortalment,
els hi ha fora,
perquè els agrava criar...
Doncs mira,
a mi em passaven
els pescadors,
deixaven un ranxo de peix,
d'havien ous,
gallina,
un iny,
petata,
en fi,
o sigui que això
era intercanvi.
Intercanvi.
Ara,
per exemple,
molta gent
anaven aquí a Arbós,
que es veu que allí
el pa
el feien
sense controlar,
i anaven molts allí
amb el tren,
omplint un sac de pa,
i vinen aquí
i el venien.
I això era estraperro,
perquè era fora de les lleis.
No,
perquè hem de dir que,
clar,
qualsevol persona pensa,
home,
però si...
Però resulta...
És pa,
és pa,
o sigui el podien vendre tranquil·lament,
però havia un control
de tot això.
Però resulta que el control
passa com passa ara.
L'estraperro...
Que si tens amics
no passa res?
No, no, no.
L'estraperro
també està bastant encobert.
Sí.
Jo ara no parlaré de Tarragona
per no dir...
No, no, no.
No, no, espera't.
Per no dir...
Però fer comparació amb Barcelona.
Jo vaig fer l'Emili
i veus que el meu anava,
per exemple,
amb els pares,
els avis,
a veurem algú a Barcelona
i eren d'aquí de Terres
que tenien terra,
el que sigui.
El meu portava un cistell
per donar-los a ells.
I allí hi havia els guàrdies
a l'estació de Sants
que...
Això no se podia passar.
I per l'altre costat
es posaven d'esquena
i passaven els que baixaven
pel tren amb arròs,
sòlid,
d'imposta,
el que sigui.
O sigui,
m'entens com vull dir?
I tant que l'hi entenc.
Ara,
jo el que feia,
com veia algun matrimoni
així gran o el que sigui,
jo li diria,
porteu,
que us ho portaria jo això.
I clar,
a mi em dava l'atenció.
Oiga,
que usted no puede...
Usted vigile aquí detrás,
mire qui em passi.
O sigui,
vull dir que està en cobert.
Després hi ha un altre tipus
d'estraperro,
perquè
ara estem en crisis.
Sí.
però
també n'hi ha d'estraper un cobert.
Perquè
jo he vist,
per exemple,
oferir,
trobar-me jo en una oficina casualment,
i allò que no sents d'això és,
un,
li deia,
el que s'encarregava,
és que si m'arregla aquests papers,
jo et dono un pis a tu.
Què dius?
O sigui que...
I ara també passa.
A mi,
això ho ha sentit vostè, eh?
Sí.
No dic al puesto,
com i on,
però això,
m'entens?
No puc dir al puesto,
perquè em comportaria gent,
m'entens?
Sí, sí, sí.
Honradament,
aquell el va engegar a fer punyetes,
perquè era una persona honrada,
de família honrada,
amb el sentit honrada
de principis.
Sí, sí, sí.
Saps com ho dic?
No, no, no,
s'ho fica vostè
i s'ho guarda vostè, no?
Perquè ara fixi-t'hi tu,
fixi-hi tu que en sec,
dius,
oh, és que no hi ha,
és que no hi ha,
és que no hi ha,
és que no hi ha crisis
i en sec te surten uns milions.
D'on te'n surti?
Doncs mira,
algú que haurà fet calaix,
no?
A vegades,
a vegades jo penso,
ho penso,
doncs perquè mig,
mig ho és d'això.
Diuen,
oh, ves,
com és estrany que no...
Si escolta, mira,
si aquest senyor,
que està dalt de tot,
fa una cosa d'aquestes,
la secretari o el secretari,
ho han de ser piguer,
per força.
Però com que resulta...
Ara diuen que no,
que no hi hagi res.
Però com que resulta
que algú queia,
si no d'una manera,
d'una altra,
fent el que et durava la gana,
l'altre igual,
el conserge o el porter,
ja ho veia,
però si un dia faltava,
no li tens res.
O sigui,
que des de rebre una quantitat,
o el que sigui,
a no dir-te res del que fas,
és tota una cadena.
I quina cadena,
i quina cadena?
I per això,
per a mi,
quan me diuen,
oh, doncs no,
no ho semblava,
oh, no,
no se sabia,
home, per favor,
per favor.
Aquí volen rodar,
no?
El que passa,
el que passa,
que és com l'extraperlo,
et gires d'esquena
i no veus quan passa el d'allò.
No veus quan passa el tren,
no?
I sempre, clar,
fes-se-t'hi que sempre,
amb la guerra,
es van aprofitar uns,
que es van apoderar de coses,
d'uns altres que eren rics,
i llavors van fer els riquells.
Després de la guerra,
el mateix,
un perquè devia,
doncs per no cobrar,
vam donar,
o sigui,
aquesta mala cosa de la gent.
Però,
però,
després te trobes
que veus
la societat,
dius,
bueno,
i aquests milions,
doncs els hem tret.
No dic que no hi havia graniers,
no dic que hi havia crisis.
Després en sé que veus un
que dius,
i veus que va riant,
i l'altre que s'aprofita
de les circumstàncies.
Com que,
la qüestió és demanar,
la qüestió és demanar,
i com que hi ha gent
que saben aprofitar
i allò que deien,
perquè els refrans
tots són bons,
quin avui un arbre s'arrima,
doncs...
Bona sombra a la cobija.
Molta gent,
a lo millor no li agrada
aquell arbre,
però pensa,
mira,
mentre no hi sombra,
i a vegades hem criticat,
aquest arbre l'he d'arrencar d'aquí,
però llavors anem
en busca de l'arbre,
no arrenqueu.
No,
no va ser.
Perquè la sombra d'aquest arbre...
Però,
avi,
sap el que més ràbia em dona
de l'arbre,
en qüestió,
és que té moltes arrels.
Aquí està el cas.
No només les branques,
que són les que es veuen,
sinó les arrels que són amagades.
Aquí està el cas
que després surten coses...
Per què surto?
Perquè fixa't-hi tu
que a vegades
al costat d'un arbre
fan una mica d'excavació
i surten arrels
per un lloc i per l'altre.
I arrels mai esperades,
depèn de com.
Aquí està el cas.
És que hi ha moltes arrels amagades
i ara què passa?
Al fer obres,
surten les arrels.
I ara passa
amb la societat.
O sigui,
passa això ara,
el fer,
surten coses que dius,
ah, doncs no ho semblava.
Ah, doncs...
Escolta.
Però hi havia massa mans,
eh?
Per tot arreu, eh?
Sí, sí.
Home.
Mira,
jo me'n recordo a Barcelona,
per exemple,
el carrer nou,
després...
Ara ja està canviat.
Hi havia un carreró
que allà era el carrer
de l'Estreperlo.
Havia un carrer especialment
de l'Estreperlo?
Aquest carrer era,
sí, ja era conegut.
Però hi havia Estreperlo
perquè resulta
que tots tenien
una pendureta,
saps?
Un puest un miquet
tan petit, saps?
I quan venia
la policia
o els d'allòs
de, com s'hi diu,
de menjar,
tots que controlaven
aquestes coses,
quan entrava pel primer,
la primera avisava,
val,
i totes amb un davantal
tapaven allò.
Això, avi,
aquesta situació
molt semblant.
I llavors,
quan era l'últim,
allí havia el paquet,
allí havia el diner
quan sortia.
Anda.
M'entens?
Sí, sí, sí.
Quan entrava,
aquella avisava
i tal com
anaven tapant
el que venia.
D'acord.
I llavors,
al final,
l'última
era que
aquí dins això.
Vull dir
que això
és rutinari.
Això, avi,
això és rutinari.
Deixi'm que li expliqui.
Però és cara,
és cara.
Sí, sí, sí.
Ara,
i a altres èpoques,
s'ha fet amb diplomàcia,
amb elegància,
d'amagat.
Aquí hi ha la diferència.
Saps?
No,
jo li volia explicar
que aquesta situació
que m'estava explicant
la vaig viure
a Barcelona.
Hi ha un cap de setmana
d'aquells
que agafes els nens,
anem a donar
un tomet per a Barcelona
i, clar,
entres al voltant
com una espècie
com de placeta
que hi havia un munt de gent
amb les seves mantes
i venent.
I, clar,
de cop i volta
escoltes una paraula
així però forta
i veus que tothom
tothom replegava
i tothom a córrer.
Sí,
això és el clàssic
tots mantes
que hi ha per aquí a la costa.
No, no,
però que hi havia gent,
no, hi havia gent,
a veure,
he dit manta,
però hi havia gent
que no venia a CD's
ni a pel·lícules,
sinó que venien
els seus estris personals
o estris
d'aquells
que a lo millor
ja no vols,
però que com no són legals
en aquest aspecte...
Però és que molts
d'aquestes coses
eren robades,
saps com ho he dit?
Això no m'hi fico, però...
I llavors hi ha...
Perquè, per exemple,
a Barcelona,
dic Barcelona
perquè aquí no vull...
Sí, una mà no ha anat, sí, sí.
No, no, és que no vull parlar
de Tarragona
perquè a vegades
algú pot donar
esperentès, no?
A Barcelona,
si t'hi fixaves,
t'aprenien la cartera
o una cosa que d'aixòs,
que a la policia...
A on li ha passat això?
Doncs al carrer,
allà a Sants,
el d'això...
Escolta,
mira, ja mirarem a veure.
Ja mirarem a veure.
Mira,
demà passi per aquí
que el millor...
Miri,
li hem trobat la cartera
però els diners no hi eren.
O sigui que ja saben
més o menys
on hi ha
els diferents...
I on estan.
On estan.
Però, avi,
una cosa,
quan te troben la cartera,
mira,
els diners,
rai.
Bueno,
però és que ells saben
els xoriços
que eviten
en aquell sector.
Ara m'ha agradat
això dels xoriços.
M'entens?
Mira,
és que li fes pa,
si tenies gana
que fes pa,
que fes xoriços
per tot arreu.
No, no, avi,
però ara mateix
no hi ha tant de pa, eh?
Després hi havia una cosa
que també
és el que diem.
El què?
Al cap paral·lelo,
hi havia molts xerratans.
Hi havia molts xerratans
i la gent,
com és normal,
s'aturaven,
o ens aturàvem,
a sentir-los.
En sec,
en sec,
un,
deia,
m'han pres la cartera.
Tu, per instint,
però ara per la mà...
Per a veure si t'havien agafat la teva.
Sí, t'havia agafat la teva.
Clar, clar.
I què passava?
Els xoriços que hi havia a prop
miraven a veure
cadascú on tenia la cartera.
I llavors...
Que llestos.
I llavors,
amb un guillet,
si tenien la butxaca d'arrere,
amb un guillet,
tallaven
i caia sola la cartera.
O,
depèn de...
Saps com diu,
sí,
que hi havia escoles
que ensenyaven coses d'aquestes.
Però si s'ha vist...
I ara hi ha un programa,
avi,
que li recomano especialment,
que es diu
molt estimadores
i que et poden prendre el pèl
de tantes maneres diferents.
A més a més,
sempre jugant
amb la bona voluntat de la gent.
Per això jo crec que ara
anem tots
amb una mosca darrere de l'orella.
Bueno, però mira...
Fins i tot
ajudant amb una tercera persona,
amb un desconegut,
dius,
ostres, mira,
el maca i no sé què,
vols ajudar-me?
I ja te diuen,
depèn de com,
stop.
Primer,
depèn de quines coses siguin,
avisa la policia
i que s'encarreguin ells.
Perquè,
a més,
tu t'estàs ficant
en un enrenou
sense saber-ho
i sortirem escaldats.
Però hi ha una cosa
i que em perdonin,
perquè jo parlo
perquè tu em busques
i jo parlo.
Jo li comento...
Ara hi ha una cosa
que jo no entenc.
El que hi ha?
Per exemple,
l'altre dia,
una noia que conec,
ja gran,
amb necessitat,
entra a la caixa
i mentre mirava el senti espai,
un noi li pren
i desapareix.
Anda.
Vale.
Desapareix.
Aquesta noia,
la feia era d'ella
perquè cuida sa mare
que està impossibilitada,
el que sigui.
Ara bé.
Llavors,
jo llegeixo el diari.
Ha sido detenido
doce veces.
Ha sido detenido
ocho veces.
Com s'explica?
Com s'explica?
Perquè en un principi
jo no sé
com funciona la justícia.
com s'explica?
O il·legal,
no d'allò,
d'aquí,
d'allà.
Però com s'explica?
Doncs qui controla
tot això?
O és que resulta
que la presó
està plena?
Doncs si la presó,
com haurien de fer
més de quatre vegades
i que em perdoni,
si em sent algun xoriço,
que em perdoni,
no?
però si així com van a la presó,
la televisió,
tot el que sigui,
fessin unes hores al dia
de segons quines feines,
més de quatre
no hi voldrien.
Perquè jo vaig trobar
a la via de l'imperi
un dia un
que estava destrossant allò.
És que jo
que jo vull anar a la càrcel.
Jo vull anar a la càrcel
perquè jo...
A veure, a veure,
a veure,
expliqui'm això.
Com que estava destrossant?
Saps que el pie de l'imperi,
hi ha uns bans de fusta,
doncs destrossava allò
perquè l'agaféssiu,
portéssiu a la presó
perquè ja estava cansat de...
Diu, almenys allà
estaré tranquil.
Vull dir...
Això ho he vist jo.
Per això et dic
que quan parlo,
no parlo per...
No, no, no, no.
Parlo, doncs,
per això...
Per això a vegades
m'agrada un gran escam
perquè a mi jo em dis
se m'escaparan noms
i llavors...
No, no, no fa falta,
a mi no fa falta arribar.
Jo només que la gent...
Que la gent s'expliqui.
No ho sé,
com s'explica?
No ho sé, avi, no ho sé.
En un barri, per exemple...
Hauríem de portar gent
que sàpigui del què, no?
Al port.
Al port, per exemple,
vam un temps
que allò era una glòria.
Tenia els seus cintres,
els seus cos,
el que sigui.
Ara has d'anar al tanto
perquè no saps
qui tens al costat.
N'hi ha que són gent
perquè van...
Avui, vostè diu el port
però jo crec que ara mateix...
A tot arreu, eh?
Començo pel port.
A tot arreu, a tot arreu.
Començo pel port, m'entens?
I veus,
potser veus gent sentada allí
que veus que són persones
que són d'altres països
i es veus, doncs,
amb aquell, no sé,
aquell onradès, per exemple,
que les circumstàncies
l'han portat com l'han portat.
Però a vegades
veus uns elements i dius
i aquest no ho veuen com és?
I si és el casc antic,
descuida't.
I si és a les afores,
als barris,
agafa't.
No, hi ha de tota la vinya
del senyor, avi,
hi ha de tot.
Per això et dic,
per això et dic que hi ha coses...
Hem començat a l'extraperlo
i una mica més
acabem vostè i jo tancats, eh?
És que és l'extraperlo, això.
També, també.
Perquè és l'extraperlo
que diuen
que et vigilen a tu,
cobren
i tu has d'anar al tanto
que no te la fotin.
Això a més és l'extraperlo.
Sí, sí, sí.
I aquest sí que tampoc
no és massa legal, no?
O sigui que tu pagues
perquè et vigilen,
perquè et cuidin,
perquè vas pel món
amb tota l'extraperlo,
però resulta
que llavors
ets tu
que t'has d'anar al tanto
i vigilar
que no te la fotin
quan te'n dones compte.
O sigui,
vull dir
que tot això
que diem
del contrabàndol,
l'extraperlo,
tot això,
a vegades
és una cosa d'aquelles
que val més no comentar-les
perquè...
Home,
també volia comentar-li
que moltes vegades
s'anava cap a fora.
A vegades aquestes coses
també a vegades
va bé
perquè a vegades
hi ha algunes coses
que, per exemple,
quan aquell dia
amb la guerra,
doncs mira,
si fent una cosa
podies canviar
amb l'altra
o podies
fent un esforç
comprar
una miqueta
d'oli
o algun altre
amb tot això,
doncs mira,
era subsistència.
Sí.
Però sempre
però sempre
aprofitant-se
al
del.
Sempre,
en aquestes coses
sempre és aprofitar-se
al
del.
Sempre hi ha algú
que s'organit, no?
M'entens com ho dir?
Perfectament.
I són coses
que se saben.
El que passa
que jo sempre dic
que una de les coses
que, per exemple,
toleren més
la societat
és
un perquè és família,
l'altre perquè és amic,
l'altre perquè és veí,
no goses dir-ho
i aquell
va aprofitant-se.
No m'entens?
Ho i tant.
És com ara mateix jo,
ara jo també et diré
una altra cosa.
Ara va dir que li pregunté
a algú, però prefereixo...
No, no, ara t'en diré
una de forta
i que em perdoni els polítics.
Cuidados, eh?
Cuidados, avi, cuidados.
Quan, per exemple,
venen eleccions,
siguin del govern,
siguin,
te donen una llista
amb uns noms.
Sí.
I tu, clar,
hi ha un
que és el que coneixes,
el que tens de presència,
sí, el que fa...
votes en aquell.
I els altres,
que els coneixes?
Home,
però confies,
confies,
que és amic de te.
Confies,
doncs ja està,
confies.
Llavors,
què passa?
No es pot confiar en tu, eh?
Que aquell és el que abusa de tu.
No m'entens com ho dir?
I aquest és el problema
de la societat
que hem creat ara.
Aquesta cosa de...
Quan ens trobem
amb el xollo,
clar,
és una miqueta,
saps,
els dits,
quan fas alguna cosa amb boli,
ja et pots rentar ja,
però escolta,
costa,
costa,
sempre queda la mà
una miqueta llipscosa,
saps com ho dir?
Sí.
Vull dir que,
clar,
és una societat
que hem creat
i l'hem d'aguantar.
Ja,
avi,
però jo crec que,
a veure,
pensem una cosa, eh?
A veure,
estem parlant
de l'extraperlo
de fa molts anys,
de l'extraperlo
també actual,
perquè també n'hi ha,
a causa de la crisi,
tothom s'ha de guanyar
les garrofes,
esperem que legalment,
no?
Sense tenir
que fer mal
a ningú,
però que...
que haver-los
i los avi,
que no ens enganyem.
Perquè hi ha coses...
Escota,
ara no anireu
amb la desconfiança
a tothom.
Hi ha persones,
jo, tu,
l'altre i l'altre,
que ens han comprat
un piset,
han comprat
un altre...
No, no,
bueno,
han comprat
un cotxe,
l'altre una moto,
el que sigui,
has anat...
No has pogut passar
d'aquí.
Per què?
El que ha anat guanyant,
o has anat traient,
el que sigui.
Però com s'explica
que en sec
vegis que són
d'un que no,
aparentment,
no us semblava,
l'enganxin
amb una sèrie de milions,
l'altre...
Sí, milions,
la gent...
Doncs,
escolta,
això no és això.
No m'entens?
Aquí està la legalitat.
No,
no sé què m'ha parla,
no sé què m'ha parla.
I llavors dius,
però això no ho hem vist,
i com...
O sigui,
portar-me a gat,
o mira,
és que...
O sigui,
l'estraperlo
i el contrabando
és un negoci
que,
d'una manera
o d'una altra,
es va fent.
Sí,
i continuarà,
i continuarà,
i continuarà.
Sí,
perquè a vegades,
a vegades la societat...
Mira,
a vegades és el que diem,
t'adamn cas,
jo parlo com
amb ironia,
no ironia,
tal,
perquè aprenguis
com ho puguis.
Normalment,
segons quines fàbriques,
quan havia de fer
un encarregat nou,
agafaven,
miraven,
miraven,
i el feien
el més dropo
de la colla.
El més dropo.
No em dic jo,
home, això.
I digues,
i per què?
Això,
perquè aquell sabia
tots els trucos
dels dropos.
Ah,
així és una manera
també d'enganxar els altres.
I és una manera
que així llavors
feia corralar
els que no corralen.
Que llestos,
que llestos.
I també passa
en general,
en general.
O sigui,
a bon entendedor,
m'entens?
I punts suspensiós.
Que aquí em perdonin,
jo.
La setmana a vida
en tornem, no?
Espero.
Home.
Suposo.
Si no el vindrem a buscar.
Suposo.
A veure si encara
continuarà celebrant
els 23 anys que ha fet
i encara la liarem
i l'haurem de venir a buscar.
No,
suposo que el que parlem aquí
veuen que és un comentari,
doncs.
No,
són comentaris.
Jo crec que són comentaris
que,
a veure,
amb tot el respecte
per tothom
que n'estigui sentint,
això sempre,
i a més a més
jo crec que moltes vegades
són coses
que es comenten,
no?
No,
mira,
saps què?
Que es facin
una visió
del programa.
Que vegin
un avi
sentat a veure el foc
pensant
coses que ha passat.
I així ja sabran
qui és l'avi
i del que parlem.
I clar,
i es parla d'una cosa
i a final s'acaba parlant
amb l'altra.
I llavors què passa?
Que l'avi aquest està distret
mirant el foc
que sigui,
ve un net
que pot ser tu,
pot ser aquest,
pot ser l'altre,
i em pregunta
i llavors,
clar,
surten coses
que a mi jo no pensava dir-les.
Però se li va,
se li va,
se li va,
i es va.
Aquest programa
és una espècie
de coses d'aquestes.
És que clar,
si no,
no seria l'avi Ramon,
seria una altra cosa.
Avi,
gràcies,
fins la setmana vinent,
que acabi de provar
l'aniversari.
Molt bé,
espero.
Ens trobem el proper dimarts,
com sempre,
a les 6 de la tarda.
No,
jo saps què passa?
que la gent la veig igual.
Jo potser
tinc un any més,
però no ho sembla,
perquè us veig a tots igual.
Ja ho intentem,
ja ho intentem,
però mira,
sempre surten coses,
sempre surten coses.
Avi,
gràcies.
Adéu-siau.
Adéu,
adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit