Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
???
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
per cert, és totalment gratuït, o sigui, no és allò que dius,
si no us agrada el que sigui, us tornarà a l'entrada.
No, no, és gratuït.
S'obre portes a partir de dos quarts d'onze de la nit.
La idea és començar a les onze, potser serà una miqueta més tard,
ara que tenim un espai que no tenim la pressió d'acabar amb una hora X,
com quan estàs al carrer, que no has d'emprenyar els veïns,
allà no emprenyem ningú i, per tant, si ens allarguem una miqueta,
ningú us queixerà.
Però, bueno, la idea és començar a les onze
i segurament seran unes dues horetes, dues horetes i alguna cosa,
de música en directe, amb pràcticament una desena de grups i artistes diferents
que aniran pujant a l'escenari, cadascú cantarà dos, tres cançons, depenent,
i també amb molts estils diferents, i, vaja,
amb la idea que sigui un espectacle divertit, àgil,
i que tothom surti d'allà fotent vots d'alegria, diguem-ne.
Jo recordo l'any passat que vau fer els Queen,
i jo pensava, dic, ostres, enguany,
ho esteu complicant encara més,
però, clar, esteu agafant els grans monstres, diguem-ho així.
Sí, la veritat és que...
Cada vegada es va fent més complicat, alhora, jo no sé,
la imminent, però primer acabem aquest, i després ja,
la imminent, a veure què passa, eh?
Clar, però també es tracta de buscar referents que la gent conegui, no?,
i que, per tant, conegui les cançons, i que, per tant,
li faci com certa gràcia, fins i tot, no?,
són grups que, fins i tot, encara que no siguis molt, molt fan,
doncs segur que et sonen molt les cançons.
Sempre tens quatre cançons, quatre o cinc cançons que les tens de referència, no?
Exacte, i pensem que això una mica també és agraït de cara al públic, no?,
i després, doncs, de cara a nosaltres, doncs, també, doncs, a vegades té fins i tot un punt de repte, no?
Sí.
Però, bueno, queden opcions, segur que trobarem alguna cosa.
Segur, eh?, segur, segur.
Parlem de com a francolissons, explica'ns quines cançons us han tocat, es pot dir,
ha sigut un repte molt fort com a grup, em refereixo com a vosaltres,
però, evidentment, per aquell lloc d'anar triant i vas triant,
quines són les cançons que hi ha, les que sí que valen i les que no?
Bueno, nosaltres, com que, a més a més, ara estem una mica en stand-by,
que estem en pla andropos, no?, que ens reunim de tant tant.
No, hi ha d'altres coses, d'altres coses que són obligacions que s'han de complir.
Sí, exacte.
Això és important.
El que sí que, la primera que teníem molt clara era una que ja teníem, de fet,
en el nostre repertori, no?, que és Dead Flowers, que és una cançó així una mica
en un punt country, que és una cançó molt macota, no?
I, a més a més, al final, al final la farem en versió duets, diguem-ne,
perquè un dels companys de l'Associació de Músics, que és el Josep Maria Vives,
també li feia molta il·lusió tocar aquesta cançó.
De fet, ell va dir, jo el que vull fer és tocar aquesta,
i li vam dir, és que aquesta la tocava amb nosaltres.
Frena, eh, frena.
Exacte.
Aquí ensenyant galons, a veure, quant de temps portes tu, a veure, eh?
No, no, però la veritat és que al final, o sigui, ens hem encabit tots,
que és del que es tractava, i ell cantarà una part de la cançó
i també farà el solo de guitarra, i la veritat és que queda molt maco
i també queda una cosa diferent, no?
I després, doncs, bueno, la veritat és que al final ens hem atrevit
amb alguns clàssicots bastant interessants, no?,
que la Núria també, doncs, es podrà lluir, com el Brown Sugar...
Ai, perdó, el Brown Sugar, no.
Com el... Ai, com estic, Gibby Shelter...
És que m'imagino ara mateix...
Sí, Funky Tongue Woman...
No, no, t'he de dir una cosa, Guillem, és que m'imagino ara mateix
el cap del Guillem dient, a veure, quines són les que ens toquen a nosaltres,
qui són les que he de fer amb els altres rups,
i intentar treure-ho tot, eh?
Però no, que m'imagino que una vegada, segurament,
que sobre l'escenari, les coses ja comencen a brullar soles.
Bé, perquè, a més a més, si no, ens ficarem el guió al terra
i intentarem seguir-lo, que és el més pràctic en aquests casos.
Se'n va dir, eh?
No, no, i després l'altre, sí, sí, segur que hi haurà alguna cançó
que la començarem...
Algú la començarà en el tono que no toca,
perquè això també ens passarà.
Bueno, però això és el que t'he divertit als concerts moltes vegades.
Encara que vosaltres ho trobeu com un neguit,
perquè dius, ostres, la gent ara...
No, no, jo crec que jo, com a gent, com a públic que he estat moltes vegades,
us trobem més humans, ho he comentat moltes vegades.
Clar, sou humans, encara que estigues sobre l'escenari,
i, clar, moltes vegades, jo que tens la idea d'una cosa
i s'ha anat cap a un altre costat
o que s'arribi a trencar una corda.
Sí, sí, sí.
Una cosa d'aquelles que són involuntàries
i que passen al concert, no?
I tant, i tant.
I que hi ha molta gent que pensa,
ai, mira, això ho he fet volent.
I tu creus, eh?
I tu creus, depèn de la reacció del grup, no?
Clar, ara m'hauries de preguntar
quins incidents hi haurà de mà, no?
No, no, això no.
Quins incidents teniu preparats?
No, cap, cap, cap ni un,
que tot sortirà brordat
i que, a més a més, s'ha de gravar en vídeos,
s'ha de penjar i s'ha de moure
que l'Associació de Músics de Tarragona
esteu allà donant molta canya.
Ara hem de parlar,
hem de parlar de vosaltres, com a Franco Lissons,
ara m'has de dir més o menys
quants grups passaran per sobre de l'escenari,
que això no ho hem comentat.
Doncs són una desena...
Unes quants, eh?
Sí, desena de grups o artistes, diem-ne.
D'acord.
Perquè, llavors,
intentaré recordar-me de tothom,
perquè no tinc el guió,
però comença Rock'n'Roll Radio,
després hi ha Evita Rogers,
després hi ha Els Euler,
Febrero,
Oscar Boles,
Underground Spirit,
Franco Lissons,
Xusma,
i llavors aquesta part final que et comentava,
que nosaltres farem com de banda d'acompanyament,
i, doncs, allà, per exemple,
hi haurà el Xus Cano
i la Rocío Romero
i també la Núria Nostra, diem-ne,
que faran com de solistes
de diversos temes, no?
Molt bé.
Jo crec que a mi,
sempre una de les coses
que m'ha agradat del Dia de la Música
és justament el fet que,
que a més que toqui el grup tal o el qual,
hi ha aquestes situacions
una mica de barreja, no?
Mira, m'he deixat justament
el Josep Maria Vives,
que és d'aquest company que et comentava,
que tocarà amb nosaltres, no?
I llavors,
això sempre és una cosa que m'ha agradat, no?
Que no siguin només els grups
que ja estan formats,
sinó que hi hagi situacions més diferents
en què dos o tres s'ajunten
i proven coses que normalment no farien, no?
I a mi és una cosa que sempre m'ha agradat
com a, diguem-ne,
com a espectador del Dia de la Música,
però com a més a més, diguem-ne,
pots participar-hi directament,
com ha sigut aquest cas,
doncs la veritat és que és bastant agraït, no?
El fet de...
Té la part dura
de coordinar assajos
en què has de coordinar
tres cantants diferents
i més la gent que toquem,
llavors mai li va bé a tothom
i no sé què i no sé quantos
i de sobte arriben tots tres a l'hora
i has de dir, bueno, per aquí comencem.
No vau dir que no us anava bé.
A veure, si us poseu d'acord, també vosaltres, no?
Exacte, això és complicat,
però vaja, jo crec que el resultat val la pena, no?
I que jo, a més, jo crec que és...
Vaja, jo crec que és una cosa que a més és això
que també cara al públic és agraït, no?
El fet que això ens permetrà
que el tram final del concert també sigui...
Nosaltres ja intentem sempre
amb aquest tipus de concerts
que els canvis de grup
siguin el més ràpid possible, no?
Que no es perdi el fil,
que no es talli el rotllo,
per dir-ho col·loquialment,
però en aquest cas,
com que a més el tram final
de les cinc o sis últimes cançons,
els músics estem fixes a l'escenari,
només ha de canviar el cantant,
doncs això jo crec que també donarà
una agilitat
i li donarà una gràcia especial, no?
El que me trobo que dels grups
que m'has comentat,
si no recordo malament,
de l'any passat,
crec que repeteix només un.
Això vol dir que hi ha més riquesa,
que hi ha molta més gent
que enguany s'ha sumat
a l'Associació de Músics de Tarragona
o hi ha petites variacions
dins del propi grup.
És que crec que repeteixen,
si no recordo malament,
no sé si són els Euler.
Els Euler repeteixen segur.
I tots els altres, no?
No ben bé.
Perquè el Xus estava amb el Zeta 30
i el comptava com a solitari.
Exacte, el que sí que hi ha és...
Sí que hi ha músics, diguem-ne,
que repeteixen,
però potser no són els mateixos noms,
per dir-ho així.
Exacte, exacte.
Perquè el Miguel Alberto,
òbviament,
va tocar l'any passat,
el Xus va tocar l'any passat,
el Fer va tocar l'any passat,
però aquest any,
ho sé,
però potser van tocar...
Però es presentaven com a...
o era el comiat del Zeta 30,
que va ser,
si no recordo malament,
també el mateix dia dels Queen,
no?
Sí, sí, sí.
I clar, va ser...
Ara ja és com un...
Clar,
me dius els noms
i sona com...
Ostres,
tota aquesta gent són nova,
no?
És que així no...
Perquè no es noti.
Mai no ens...
Exacte,
és perquè així mai no podeu estar
del tot al corrent,
perquè dius...
És que si no,
igual diries,
ai, no hi vaig perquè no m'agraden,
ja els conec.
I així,
com que no saps qui són,
ens posem noms diferents
i dius,
ostres,
deuen ser nous
i després arribaràs i dius,
ostres,
un altre cop aquell paït.
No,
al contrari,
al contrari,
que hem de donar referències
com a coneguts.
Tu ja saps quan,
anem a veure algú que coneixem
i que ja sabem que fa bé
i que toca bé
i que ja ens han tingut
una bona experiència,
no ens importa tornar-ho a fer,
tornar-ho a repetir.
Molt bé,
molt bé.
A veure,
hem venut la...
Ja està,
ja està venut això,
eh?
A més,
a més,
recordem,
entrada gratuïta,
ja et torré a repetir,
entrada gratuïta,
obre portes a partir
sobre portes
a partir de dos quarts
d'onze de la nit.
Correcte.
És un lloc memorable,
a més a més,
us he de dir
que teniu un magnífic aparcament,
que és una de les excuses
que també poseu moltes vegades,
o posem moltes vegades
per l'hora d'anar a un concert.
Bueno,
i que a més a més,
des de dins del que és Tarragona,
sí que és veritat
que psicològicament
ens fa la sensació
que està una mica lluny,
no?
Però normalment
és una passejadeta.
Sí.
D'aquí dels estudis
estem a tres minuts.
Això és veritat,
és veritat.
O cinc.
Bueno,
depèn del pas,
depèn del pas,
t'agafarem d'una manera
o d'una altra.
Però bueno,
que ens podem apropar,
que és un lloc,
a més a més,
teniu també
perquè pugui la gent
veure una miqueta,
no?
Com va passar l'any passat.
Evidentment,
hi ha servei de barra.
I això sí,
una miqueta també de paciència,
perquè hi ha molta gent
que tothom vol entrar a l'hora.
Sí,
clar,
això sí que és una cosa
que justament també
volia comentar,
no?
Evidentment,
és una sala...
L'entrada gratuïta
l'aforament és limitat.
Per tant,
jo no sé què ens trobarem.
Jo crec que l'any passat,
el dia de la música
de l'any passat,
que era el dia
que s'estrenava a l'espai,
també hi havia un efecte
també de curiositat,
no?
Potser per veure l'espai.
I això va fer
que encara hi hagués
molta més gent.
I de fet,
realment,
durant els primers
tres quarts d'hora
d'OIC,
la sala es va omplir
i per tant es va generar cua
perquè quan,
a veure,
nosaltres hem de ser
molt respectuosos
i quan s'arriba a l'aforament
no pot entrar ningú més.
i no pot entrar ningú més
fins que surta algú.
Per tant,
això sí que l'any passat
va fer que
durant una estona important
hi havia cua
de gent esperant
per poder entrar,
no?
I jo no sé
el que passarà.
Però apresenta tu i jo
quin goig que fa això, eh?
Sí, home,
fa goig però també
t'acollones una mica
i també et sap greu.
No, però a més a més
la gent,
t'he de dir que
la gent que estava allà
esperant per entrar,
tothom,
jo com ja ho donava per fet,
que clar,
el lloc era més o menys petitet,
a més hi havia molta gent
que quan sortia deia
no, tingueu paciència
perquè aquí anem entrant
i sortint.
Això és un efecte de...
Ara no em sortiria
de rodó,
per entendre's, no?
Sí, sí.
Perquè la gent,
conforme vagi entrant la gent
o vagi sortint,
vosaltres anireu entrant.
I la gent s'omprenia
amb una paciència,
amb la tranquil·litat,
a més des de fora,
de tant en tant
quan s'obria la porta
s'escoltava la música
amb les ganes
encara més
de poder entrar, no?
Ja, fins i tot.
Sí, sí, ja ho he dit.
Però que és normal,
que és normal, eh?
Sí, sí que és normal,
però que, bueno,
que en aquest sentit
ja ens agrada
que la gent
ho tingui present
de priori, no?
Sí, sí, sí.
És inevitable, no?
O sigui,
si l'entrada és gratuïta
i l'aforament és limitat,
pot passar això, no?
I la gent...
Per tant,
la millor solució
que té la gent
és intentar
anar-hi
el més aviat possible
i per tant
si l'obertura de portes
és a dos quarts d'onze
doncs, bueno,
i el concert és a les onze,
doncs si entre dos quarts
i les onze estàs allà
segur que entres, no?
Tampoc,
jo insisteixo,
no sé si l'any passat
també hi va haver
un efecte d'això, no?
De la novetat de l'espai
i potser per això...
Perquè jo crec
que hi va haver
molta gent al principi
que era gent
que també volia veure l'espai
i que va estar una estona
i després va dir
doncs mira,
jo me'n vaig
i després...
Però vaja,
pot passar,
una altra cosa important, no?
també hi ha molts...
Bueno, vosaltres
com a associació de músic de Tarragona
també porteu
amb molts grups
que són molt importants
com són els que teniu
ara mateix
de cartell
i ens comentaves abans
que també porten
moltíssima gent
i que també és això
que se l'afecta
una mica
Jo ahir, per exemple
que teníem la reunió
de producció
a mi em va tocar
fer el Polimalo
que...
Què m'hi dius?
Sí, no...
No t'hi veig, eh?
Sí, sí, no...
De recordar-li a la gent
que justament passa això
i que per tant
si tu tens uns amics
que et vindran a veure
un germà,
una nòvia,
no sé què
doncs que els expliquis
que això va així
perquè si arriben tard
i està ple
es quedaran fora
i que llavors
la gent a vegades
s'emprenya
oh, és que vinc
no sé què a veure
em dius
ja, ja, però què farem?
No podem treure 10 persones
que estan a dins fora
perquè entri una altra persona, no?
Perquè a més, justament
en això sí que intentem
ser justament
molt respectuosos
i no, diguem-ne,
dir, doncs mira,
les nòvies
o els col·legues
sí que entren
i la resta de la gent
es queda fent cua, no?
O sigui, els únics que entraran
els únics que, diguem-ne,
poden entrar sense fer cua
són la gent
que està currant el volo
els músics
i la gent de l'equip tècnic
i la gent de la barra
que són gent
que si en un moment donat
pel que sigui han sortit fora
o han arribat més tard
perquè el que sigui
doncs clar, aquests sí que han de poder entrar
Ah, que puguin entrar
perquè han de fer la feina
a cap i a la feina, no?
Sí, sí, sí
Bueno, esperem que no hi hagi, eh?
Sí, sí, això, exacte
ara estem generant una alarma social
la gent estarà a la 10 del matí
sense cua
ja per poder entrar
i tampoc no és això
Ei, preparar-ho pel Facebook, eh?
Oi, si arriba a passar això
això és un èxit rotund, eh?
Sí, però...
Si us quedarà petitet
a la causa de música
i han començat amb ampliacions
de cara al futur
Ah, exacte
Però així ja serà de cara al futur
Ara anem al present més a proper
que és el Dia Internacional de la Música
i també sé que teniu preparat
de cara al mes d'agost
també s'està preparant
des de l'Associació de Músics
alguna cosa més
que ja anirem parlant
Bueno, i al festival
Veus?
No volia dir-ho encara
No, home, no
volia dir-ho que el festival
ara, jo ara
no sé si serà la tretzena
o la quatorzena edició
O sigui, és que ja porteu uns quants, eh?
Ja ho porteu uns quants
Per tant, vull dir que no és cap
Diguem-ne que no és cap sorpresa
que per Sant Magí hi haurà festival
El que sí que és una sorpresa
és els grups que hi participin
que és el que estem ara
començant a treballar
doncs de veure quins grups
poden participar en aquest festival
Bueno, bueno
Deixem-ho així
deixem-ho així
ja tindrem temps de tornar a parlar
i si pot ser durant aquest temps
a veure si poden passar
tots els músics
tots els grups de música
que hi participaran
Ja per acabar
Quina serà la cançó apoteòsica final
de concert
Aquesta és l'altra tradició
del dia de la música
Per això, i a més
que queda molt bonica
perquè és quan pugen
i es veu la germana
que teniu entre vosaltres
perquè moltes vegades es pensa
Ai, entre ells
No, no
Entre ells hi ha una comunió
hi ha un bon rotllo
que es nota
quan estan a sobre l'escenari
i també quan baixen
perquè moltes vegades
mentre que un grup
està toquant
l'altre esquí de baix
gaudeix de la música
del company
de l'amic
que està allà a sobre
i a mi al cap d'una hora
o hora i mitja
és quan li toca
però només per gaudir
per estar a la festa
val la pena
Doncs bé
en aquest cas
el tema final
és el
Sympathy for the Devil
Que potser no és
la cançó més coneguda
ni potser algú pensarà
doncs no és ni de les 3
o de les 4
però també sempre busquem
cançons
que per les seves característiques
doncs permetin això
que són una cançó
que és llarga
que pot permetre
que molta gent canti
que té com un crescendo
que va pujant
que va pujant
que a més a més
de fet la pots fer durar
si vols
no és la intenció
però si pel que sigui
l'excitació del moment
t'arrossega
la pots fer durar 15 minuts
tranquil·lament
perquè et permet
l'estructura de la cançó
i també permet
doncs que
a més dels que estiguin allà
tocant i cantant
diguem-ne
les veus principals
doncs la resta de la gent
pugui estar fent
percussió
pugui estar fent
picant de mans
i després fent
aquells u-us
que hi ha al final
que també
tenen la seva gràcia
i que clar
sempre es busca
alguna cosa
que la gent
que estigui dalt
no estigui fent
l'està de Quirot
sinó que realment
pugui participar
jo al principi
havia pensat
que volia ser
la del Satisfaction
però allò
que sigui
la més
que una aguda
això la vam
o sigui
vam pensar
que
primera que era
massa obvi
i que després
la cançó
no és això
no permet
o sigui
la cançó
si hi haurà
els que
Satisfaction
estarà qui toqui
i cada moment
cantarà algú
i bueno
l'estribillo
pots fer alguna cosa més
però no té aquest punt
més de
una mica
We are the world
aquest efecte
We are the world
We are the children
que és el que es busca
amb la cançó final
que d'alguna manera
doncs
We are the champions
No, no
això és ara
però abans era
We are the world
We are the children
We are the ones
no sé què més
Aquí la tenim de fons
i anem veient
com la cançó
arrenca més tranquil·leta
i va pujant
i
justament
té aquest efecte
que es va incorporant
cada cop
més sons
més instruments
i per tant
i també és una cançó
molt representativa
del grup
perquè té aquest punt
de canalla
de la simpatia
pel diable
i d'aquest vessant
més canalla
dels Rolling Stones
que d'alguna manera
és una mica
també el seu segell
d'identitat
No sé, t'ho he preguntat
per què els Rolling Stones
han guany?
No, no m'ho has preguntat
Ah, doncs ja t'ho pregunto
ara, és que és allò que dius
estic a punt de tancar
i no sé ben bé
per què van triar el Rolling Stones
t'ho pregunto?
Sí, no, a veure
nosaltres ja fa uns anys
que el que fem
és que
la gent proposa
els grups
o les temàtiques
que li venen
d'agost
i els Rolling Stones
de fet
en els últims dos anys
sempre havien estat
una mica allà
en la final
i era un
o sigui
no havia sigut
l'opció més votada
però sí que era
de les més votades
i per tant aquest any
sí que vam dir
bueno, escolta
fotem-li amb els Rolling Stones
perquè a veure
si no se'ns convertiran
en una mena
de Cristiano Ronaldo
que sempre és finalista
de la pilota d'or
i també sap greu
i després
a més a més
aquest any
fins i tot hi havia l'excusa
que a vegades
has de buscar excuses tontes
que fa 50 anys
de fet els 50 anys
del grup
els van celebrar
l'any passat
però nosaltres
celebrem els 50 anys
del primer disc
del grup
que és del 63
per tant nosaltres
ho fem
com més matemàtic
i diem
el primer disc
que és del 63
per tant
el 2013
toca
homenatge
dels Rolling Stones
que seria ja
perquè no us heu posat
en contacte més
no
és una llàstima
perquè mira que tu tens
el telèfon del Mike Jagger
el podries haver trucat
Mike Vina
el tinc al Facebook
dius Vina
que serà en un moment
un cop d'avió
te posa aquí
després semblava
però saps què passa
que si venen ells
o si ve algun d'ells
centra l'atenció
i nosaltres
per un dia que tenim
tenim el dret
als nostres 15 minuts
de glòria
ja he dit que vingui
un
no que faci el bateig
i que després marxi
no
no volem
o sigui
no volem renunciar
a ni un sol instant
de glòria
que egoistes
que sou
de veritat
deus ser això
no?
sí sí
és totalment això
perquè ells
estaven interessats
a venir
veus
sabia que hi havia
alguna cosa
sabia
que s'havien posat
en contacte
amb vosaltres
i que havia hagut
un no rotund
per part vostra
no ho sabíeu
sabíeu
m'havia imaginat
Guillem Soler
moltíssimes
moltíssimes gràcies
que vagi molt bé
demà a la nit
recordem a dos quarts
d'onze
allà a la capsa
de música
davant
bueno
tocar la tabacalera
per aquells
que estem una miqueta
despistats
a l'Avinguda de Vidalé Barraquer
a l'Avinguda de Vidalé Barraquer
és la línia aquesta
de magatzems
de la part del darrere
de la tabacalera
el que està més
diguem-ne
més cap al mar
molt bé
és on hi ha la pantalla gegant
de fet no té pèrdua
sota la pantalla gegant
hi ha la porta
entreu per allà
i veja
us hi esperem
a tots
i també a la gent
de Tarragona Ràdio
que espero que tragueu el cap per allà
home ja saps
que som del Club de Fans
que aniré bé
molt bé
gràcies
a tu
a tu
ooooh
ooooh
ooooh
ooooh
All right.
All right.