Un, dos, tres, i...
guitar solo
I amb aquesta composició musical s'obre Musara.
Aquesta Musara que ens porta el Carles,
que el tenim aquí amb nosaltres,
Carles, bona tarda, benvingut.
Bona tarda.
Com estàs?
Bé, bé, bé.
El Carles m'ha sorpreniat fa aproximadament una setmana,
em portava a la ràdio aquest treball histogràfic
que composa de 13 cançons.
Crec que aquest número t'agrada especialment, Carles?
Sí.
Perquè clar, segurament que s'han quedat moltes cançons,
algun calaix?
No, al revés.
Què dius? Has hagut d'aprofitar per posar-ne tres o quatre més o què?
Bé, no, tampoc, tampoc.
Ah, a veure, a veure.
No, ha coincidit bastant.
A veure, a què t'hi refereixes amb això?
De que ha coincidit bastant.
Bé, hi ha dues cançons amagades,
per tant sí que tens una mica de raó,
però com que no han quedat a cap calaix perquè estan en el disc,
però queden...
Saps allò que es feia abans de la cançó oculta al final de l'última?
Sí, que queda molt xulo.
Doncs una és aquesta i l'altra s'ha de trobar.
I per què ho has fet així?
Bé, són dues, perquè són com d'un minut,
és a dir, jo normalment faig cançons llargues
i això eren dues com idees que hi vaig posar a bateria
i van quedar així...
És a dir, que no són ben bé cançons,
per tant sí que són 13 cançons.
Però és allò que es nota que s'acaba una cançó
i continua l'altra de seguida
o fas fins i tot aquell blanc sospitós
que moltes vegades se'ns fan?
En plan, saps a què me'n refereixo, no?
S'acaba la cançó en si,
la que teòricament té un número determinat,
hi ha un blanc sospitós
i després, sense que comenci la següent,
arriba l'altra sorpresa...
Passa això.
Passa això.
És l'opció B.
Ostres, ostres, ostres.
No ho dic perquè moltes vegades se'ns sorprèn.
Clar, hi ha cançons que dius,
com pot durar una cançó com la del número 2,
que dura gairebé 9 minuts?
És bestial, eh?
Sí.
És que la vaig posar...
Diu, sí.
Pots suspensius.
És que quan trio l'ordre,
en el primer disc va ser tot un hàndicap triar l'ordre,
perquè hi havia molts diferents estils
i el vaig haver de triar d'una manera molt estudiada.
i en aquest segon no m'ha sigut tan difícil,
però sí que per triar un tema que anés després de la intro
i després seguís els altres temes que són més canyeros,
doncs havia de triar alguna cosa amb un entremig.
D'acord.
I per això vas triar aquesta, concretament.
Sí, la Foscor, es diu.
Molt bé.
Per cert, em comentaves, però, d'antena,
que aquest treball discogràfic és 100% teu.
Jo que dius, aquesta vegada sí que he quedat satisfet
de lo que ha sortit i com ha sortit,
que amb el primer treball discogràfic anàvem una miqueta,
jo que dius, pagant la novetada, entre cometes,
perquè era el primer i anaves fent proves i anaves buscant.
Sí, però el que vaig fer el primer,
si no ho hagués fet en el primer,
ho faria en el tercer o en el quart.
Ho necessitava fer, també, eh?
Era una cosa que, jo que dius, ho he de donar, no?
A veure, aquí és el meu potencial.
Sí, hi havia coses d'electrònica que havia fet durant dos anys,
després coses més folk, rock...
I sí, anava per aquí, més o menys.
I ara ja t'has trobat?
Bueno...
O continues buscant?
És que l'altre diu que en una botiga de discos de Girona,
a Movidisc, els comentava això,
que aquest disc estic més content,
però que encara no m'he trobat.
I ella em va dir, això està bé, que no et trobis mai,
perquè imagina't que amb 30 anys ja t'has trobat.
Després què fas, els 30 que vendran?
Ah, i també és una manera de continuar il·lusionant-te,
pel que fas i com ho fas, no?
Sí.
M'imagino.
Ara el que vull millorar de cara al següent
és que aquest m'ho he gravat tot, bateries, tot.
I ara faltarà potser millorar una mica la mescla
de cara al tercer,
de coses que tinc jo a interiors, eh?
Però ja les tens apamades, ja?
Sí, sí.
Però si aquest acaba com aquí que diu
que acabo de trencar el plàstic, no pot ser, Carles?
Ser el nom del tercer i del quart.
Com que ja saps el nom del tercer i del quart?
Sí, no ho puc dir, però...
No, no m'ho diguis, no t'ho preguntaré pas, al contrari.
És que aquest nom de Mossari el sabia fa dos anys,
que ja ho vaig explicar en una entrevista,
ja sé el que faré d'aquí dos anys,
perquè sabia que estava fent coses molt acústiques
i jo havia tocat en grups durant sis anys, vuit,
amb diferents grups, la bateria...
I sabia que el pròxim dia seria canyero.
Això és molt fort, eh?
Bueno, perquè són necessitats que ja saps,
que estàs fent alguna cosa, però saps...
Jo, per exemple, en aquest no hi ha res d'electrònica,
hi ha sospitós.
Sí, és veritat.
Perquè en el primer hi havia...
Per tant, sé que més endavant voldré fer alguna cosa
una mica electrònica, amb coses electròniques o...
No, no, però és que el que m'ha sorprès,
perdona, jo encara estic que fa dos anys
que ja sabies que el títol del segon treball discogràfic
es diria Mosara.
Sí, això sí.
I per què ho tenies tan clar?
Va ser una cosa que et va venir en aquell moment,
no et va agradar, dius, mira, m'ho apunto
i ho tinc previst per quan arribi el moment?
Bé, és que si una cosa tinc
és que vaig avançat a nivell productiu
vaig més tard que a nivell creatiu.
D'acord.
És a dir, a nivell creatiu vaig molt anys endavant.
Anys llum, gairebé estiria.
És el que més, saps, no sé, crear els noms,
sempre inventar-me coses i tal,
és el que m'agrada.
Però tu has d'apuntar, no?
Has de tenir la teva agenda a rebusar gairebé, no?
Sí, això sí.
Surt per tot arreu.
D'acord.
Hòstia, m'encantaria poder fer més discos,
però és que, clar, tema...
No, no, el tema econòmic.
Ara en parlarem, si vols,
de com ha anat la gravació d'aquest Mossara,
perquè ho has fet 100% tu, no?
Has sortit també de la teva butxaca.
També per la crisi.
Però on ha estat enregistrat el CD?
Ho has fet a casa?
Estudis microscòpics.
Ara està això, d'estudis microscòpics.
Que és un petit estudi que vaig fer
a casa dels meus avis a baix.
Ostres!
Que era un acord de cabres.
Que dius!
I després, quan ja no tenien cabres els meus avis,
hi vam posar fustes,
que a mi m'avi li agrada molt guardar fustes.
Ah, molt bé.
I un dia vam dir, va, anem traient les fustes,
i li vaig anar posant a altres llocs,
i em va quedar a l'espai aquell
per poder fer coses.
Però sona molt bé, eh?
És que havia de tenir la bateria,
tocava la bateria molt, això sí.
I ho vas gravar per pistes, no?
Sí.
Sí?
Però, clar, no sé si hi ha alguna cosa que t'ajuda,
que ara m'ho comentaràs,
qui ha estat amb tu a l'enregistrament del CD.
No, jo poso el rec i gravo.
Què dius!
Perdona, les guitares acústiques,
les vaig gravar bé a la Franca,
als rebots d'una amiga,
per poder gravar amb aquesta guitarra,
que és dels anys 70,
i m'agradava molt com sonava l'acústica.
I és el cor de tota la gravació a l'acústica.
Vaig gravar primer a l'acústica,
i normalment els discos que tenen bateria
es fa al revés,
que es grava primer a la bateria.
Que normalment el que seria el compàs en si, no?
I després se va anar afegint als altres instruments.
Perquè quedi més...
Perquè marqui.
Però jo ja vaig intentar gravar la guitarra,
allò, una mica tempo bé,
i no es nota tant, allò,
vull dir que ja té mala llet, a nivell de...
Penso.
Vols que sentim una mica?
Va.
Mira, fem una cosa.
M'has comentat, i la començo,
mira, l'he durat així,
escoltem la cançó, la número 4,
que em deies que és la cançó que d'aquí a poquet...
Que havíem fet.
I que tindrem videoclip d'aquest tema,
i que ja m'explicaràs com anirà el videoclip.
Escoltem-la?
Vale.
Vinga, som-hi.
Vinga, som-hi.
Vinga, som-hi.
Vinga, som-hi.
Vinga, som-hi.
Vinga, som-hi.
Vinga, som-hi.
Vinga, som-hi.
Tenies un desig per a mi,
vas estripar.
Ja no et veuràs, ja no estic ni aquí.
Els dies van baixant, cometes volant,
còsmic a visió del desordre i de l'espai.
Perdo l'anunció d'altè.
Vinga, som-hi.
Vinga, som-hi.
Vinga, som-hi.
Vinga, som-hi.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I això és el que em comentava una miqueta abans, o que comentàvem abans amb el Carles, encara que m'ha afegit el Carles, no, no, no, això és un afegitor a més a més de la cançó.
No és una cançó amagada d'aquelles, no?
No, és que tot el disc...
Ho hem volgut fer, eh?, ho hem volgut fer, eh?, ho hem volgut que ho escolteu, que després d'això hi ha aquest petit, no sé si podríem dir que és una cloca de dull, una espècie de guinyo, no?, per la gent.
Sí, sí, són tot de curiositats que van agafant el disc.
Molt bé. I hem de dir que t'has portat la guitarra, que jo he pensat, quan estàvem sentint la cançó, dic, podríem haver-la tocat o haver tocat alguna cosa en directe, no?, que també ens agradaria, no?
Sí.
Què fem? Acabem de parlar una miqueta més d'aquest treball discogràfic i de les propostes que tens perquè alguna cosa en la agenda està sortint o anem a poc a poc, anem presentant el disc i després ja el que surti.
Sí, a més l'opció bé, és que, bueno, ja comencen a haver idees i tal, però, bueno, aquest disc el vull presentar més, bueno, no, no, estic content també de l'altre, els llocs on el vaig poder presentar, però vull dir amb la calma.
D'acabes, sense pressa, però sense pausa, no?
Bueno, i estava assajant ja, amb un pedal de loops que gravo les parts de guitarra i després amb la bateria em fico a sobre i m'ho vaig passar molt bé, en sèrio.
Però una cosa, hauràs de demanar ajuda.
No.
No? Com ho faràs de sobre a l'escenari?
Tot això t'ho puc fer en directe.
Tot?
Quasi.
Ah, t'ho deia, però clar, a l'hora de presentar, tocar la bateria, tocar la guitarra...
I cantar.
Aquí m'ha falta un, i cantar, clar.
T'ho puc fer com ho puc arribar a fer.
Ahir ho estava practicant.
Què em dius?
I només hi ha un tema que la bateria és bastant...
Que és com de folk rock, amb un ritme així bastant trencat, que costa, però tampoc tant.
Vull dir que era el primer assaig ahir.
Per tant, ja el casi ho tenia, per tant ho puc fer.
Hi ha algun petit canvi estructural, però la cançó base i les parts, falta alguna segona guitarra.
La puc gravar també amb el pedal de l'ups, perquè pots posar fins a 99 guitarres seguides amb el pedal.
Ostres.
I és que és el que havia d'haver fet ja fa temps, això d'anar amb un pedal de l'ups i tal, perquè...
Com portava bastants anys que havia tocat la bateria, quan feia concerts jo amb la guitarra, segur que hi havia un 30% que em mancava.
Segur, perquè si has tocat molt la bateria...
Però, Carles, no et sentiries més a gust tenint amb algú més que t'acompanyés a sobre l'escenari?
A veure, està bé, perquè és allò que dius, mira, jo m'ho manego, és una mica Juan Palomo, no?
Jo me lo guiso, jo me lo como.
Jo crec que...
Però jo dic de cara a qualsevol cosa que pugui arribar a passar...
De més tranquil.
Exacte, tens amb algú que saps que te pots recolzar, no sé, qualsevol cosa que pugui passar.
Estava pensant, una guitarra, una corda que surt en aquell moment sol de bateria, que pot continuar, tu arregles el que sigui, saps a què m'hi refereixo?
Sí, però sempre puc deixar un altre loop o alguna cosa.
Ah, bueno, també.
No, solucions sí, segur que tens, eh? Seguríssim.
No, però tens o per anar una mica més tranquil a algun concert o així, sí que potser anirem amb un bateria, o per fotre més canya inclús,
perquè si vas fent això de les guitarreres hi ha un moment que també vas molt saturat de coco, saps?
I a sobre l'escenari, en un principi, segurament que tu a casa estàs tranquil,
a sobre l'escenari has de veure la situació, els nervis del moment, el directe...
Sí, sí, per això faré alguns assajos més, però em molaria arribar a fer assajos com si jo assajés amb un bateria...
Per exemple, sí.
Quan estic assajant, però fer-ho amb la part que ho estic fent jo sol, sense la bateria.
De manera que amb els loops i tot ho tinguis rodat i que ja quan estigues en directe hi ha aquests nervis que dius,
doncs els tinguis com assimilats perquè dius, hòstia, estic amb un bateria que controla, però ets tu mateix.
I després, si és un lloc més gran o no sé què, i després poder comptar amb un bateria o alguna cosa, estaria bé també.
Perquè tu doblar-te encara no pots, no?
No.
Bueno, estàs sent elló, estàs sent elló.
Almenys ho estàs intentant.
És que quan fèiem grups, sempre érem dos que tiravem del carro o un, i ens van passar a mi el cos, i al final vaig dir...
Per això vaig començar sol, perquè...
No, m'imagino, segurament que és allò que dius, hi ha coses molt bones i també hi ha coses dolentes dintre del que és el grup, no?
Clar.
És una família, és el que passa, no?
Que tots, hi ha moltes vegades que tots tiren a la vegada i hi ha algunes vegades que només tiren dos o tres o un, el que deies, i sempre és una mica complicat.
És la convivència, no?
Que es fa...
Fem una cosa, Carles.
Ja que tenim la guitarra, ens toques alguna cosa en directe, no?
Va.
Què fem? A veure, digue'm.
Et dic dos títols i tu tries.
Vinga.
Un allau dins meu...
Ah, bonica.
O cremades de segon grau.
Un allau dins meu, no?
És que queda així com més íntim, fins i tot.
És que cremades fa mal.
Només sentir el títol ja fa mal.
Doncs ho claves bastant si l'escoltessis, perquè és més crua.
Sí o no?
M'imagino, m'imagino.
Un allau dins meu és un pèl...
És més íntima, no?
A més a més estem aquí, tranquils, de guitarra...
Bé, totes tenen canya, eh, aquest disc.
Tenen la part.
L'escoltem, l'escoltem.
Va.
Digues.
Podries parar el llum?
O...
Vols que pari el llum?
Sí.
Sí o què?
Per estar més íntim?
Sí.
Doncs vinga, ara vull buscar-ho.
Tu continua fent, que jo apago la llum, eh?
Que no es digui.
Eh, sí.
A més fin.
I jo així?
Mall de sang
Enceta el meu cor de fang
No es fongui la neu
Una llaú dins meu
Un ahir tormentat
Un futur afortunat
Per un amor oblidat
I el desig de llibertat
Digue'm com et sents avui
No et venci l'orgull
Calma l'ansietat
Les aspes de la veritat
Enceta el meu cor de fang
No es fongui la neu
Una llaú dins meu
Una llaú dins meu cor de fang
Un ahir tormentat
Un futur afortunat
Per un amor oblidat
Les aspes de la veritat
Un ahir tormentat
Un futur afortunat
Per un amor oblidat
Les aspes de la veritat
A l'artèria principal
Teixits i plantes municipals
Donen vida a trastorns locals
Dialectes artificials
I el desig de llibertat
Un ahir tormentat
Un futur afortunat
Un futur afortunat
Per un amor oblidat
Les aspes de la veritat
Un futur afortunat
Molt bé
Tenia més assajada l'altre
Però bé
No, no, no
Quedava fantàstic
A més a més, la veritat
Per cert, Carles
On podem trobar aquesta Mosara?
On la podem escoltar?
On la podem portar-nos
Cap a casa?
On?
Doncs a l'AfNAC
que, bueno, les botigues habituals de discos
les poques que queden
sí, queden poquetes, poquetes, és veritat
i a més, també a través segurament
de la web, tens la teva pàgina
a través del Facebook
Twitter... Nosaltres no ho venem
des de Brave Coats, des de discogràfica
perquè ho ven la distribuïdora
que és disc medi
ah, molt bé
i des d'allà sí que ho trobes
si fiques Carles Ribot Mossara
pel Google ja te surt
com comprar-lo i tot
Doncs Carles, gràcies per haver estat aquí amb nosaltres
aquesta tarda, per haver compartit un trosset
de la teva música, de la teva vida
amb aquest Mossara
i fins a la propera, que sigui ben aviat
i si pot ser, ja t'he dic ara
amb diversos concerts
que ja ens agradaria tornar a veure't, però ja sobre l'escenari
no? Sí, sí, segur
A veure si és possible, ens hem quedat aquí
amb la intimitat tu i jo, eh, amb això de deixar-ho
totes les fosques
És que necessitava una mica per entrar en el clima
Per cert, que la cançó de Morosset
és una altra d'aquestes que t'he sorprès
Ho dic pel que dura, eh?
Sospitosament, eh? Pel que dura
Bé, no hi ha una pausa
sinó que és tota una...
Veus tot això que estàs sentint?
Doncs això ja és la part cap al final, ja
Ah
És a dir, hi ha tota una part amb lletra al principi
i al final hi ha parts instrumentals
Aquest disc volia dedicar també parts instrumentals
I el que dius, per anar fent...
A veure cap on arribes, no?
Musicalment parlant
Sí, és que la primera idea del disc
havia de ser tot sense lletra i improvisat
i al final també hi havia necessitats de dir coses
i al final s'ha fet com amb cançons
Doncs, doncs, gairebé estàndard
No res, escolta'm una miqueta més
Jo m'ha agradat, eh?
Jo, gairebé estàndard
Sí
Carles, gràcies
Merci a vosaltres
Adéu-siau
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ilà?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!