.
I comença amb la setmana, ja tenim aquí amb nosaltres l'Andrés d'Andrés.
Bona tarda, Andrés.
Molt bona tarda.
Bé, setmana i també més, perquè ja estem al mes de maig.
Exacte.
I cada dia un raig, el mes d'abril, l'Aguas Mil, tot el dia parlant d'aigua, eh?
Aquí està, sí.
Quan comencen els mesos, sempre ens recordem d'això, de les dites populars, no?
I no tinguis pena perquè cada dia tenim cinema.
Toma.
Oh, que bonito.
A veure, torna a repetir que jo t'he sentit fluixet.
Sí.
Torna, torna, a veure com ho has dit.
I no tinguem pena que cada dia hi ha cinema.
Molt bé, molt bé.
Toma.
Doncs sí, i a més a més dins de la Filmoteca de l'Andrés d'Andrés.
I avui com a principi de mes, el que hem de fer és recordar totes les pel·lícules que tenim per aquest mes,
a Sanites o al Centre Cultural del Pallal.
Exacte.
Que jo sempre dic com al Centre Cultural del Pallal, si te n'adones, l'Andrés.
Sí, sí, sí.
Bé, la força de costum de tants anys.
Bé, en fi, avui ja fem tard, però avui estem fent...
Avui ja no podem anar a veure...
Sí, avui estem fent allà el casal Sanites Tarraco, l'Avinguda Catalunya 54, la dama i el vagabundo de Walt Disney.
Però avisarem el que farem el dilluns de la propera setmana.
La propera setmana, que és 13 de maig, hi fem Los Peligros de la Glòria,
una pel·lícula de James Cagney, aquell home que era papers tan violents, de gánster i tal.
Que sempre era el dolent de la pel·lícula, sempre.
Exacte, doncs en canvi aquí canta i balla i és un home a la mà de simpàtic i agradable.
Anna, què dius!
I a més canta i balla bé.
O sigui que Los Peligros de la Glòria, pel proper dilluns 13 de maig, a les 5 i mitja de la tarda,
al casal Sanites Tarraco, Avinguda Catalunya 54, amb entrada gratuïta.
Aquest és l'edifici aquell que era de les germanetes dels pobres i que ara és de Sanites.
Bé, això és el que tenim pel proper dilluns.
Però anem a mirar el que tenim per demà.
Demà, a l'antiga audiència...
Sí, perquè és allò del dimarts i dijous, sempre ho comentem.
What's that story.
Que bonica!
Una gran pel·lícula musical i que ja ha quedat com una fita dins el cinema internacional.
Això és el que tenim per demà a les 6 de la tarda,
amb entrada a col·laboració d'un euro.
I pel dijous...
Espera, espera, espera, anotem abans si tant,
que podríem sentir aquella peça, aquella composició...
Ves que n'hi ha moltes de maques en aquesta...
No, però aquella, aquella és...
Mira, mira.
Maria.
T'a sona?
Sí, em sona, sí.
Maria.
Sí.
Sentim una miqueta...
La miqueta...
La miqueta...
Maria.
Maria.
Maria.
Maria.
Maria.
All the beautiful sounds of the world in a single word.
Maria.
Maria.
Maria.
I've just met a girl named Maria and suddenly that name will never be the same to me.
Maria.
Maria.
I've just kissed a girl named Maria and suddenly I've found how wonderful a sound can be.
Maria.
Maria.
Maria.
Maria.
Maria.
Maria.
Maria.
Bé, i segueix, i segueix, la Maria, i amb la Maria, que està aquest home allà, és obsessió per la Maria.
Si està enamorat...
Ah, clar, per això no, però ja arriba el moment que ja...
Aquesta és la que tenim demà a la tarda a les 6, amb pantalla gran, que aquestes pel·lícules llueixen amb la pantalla gran que tenim allà a l'antiga audiència, que està a la plaça Pallol, número 3.
Sí, exacte, amb bona botat.
És el camp de Mart.
I pel dijous tenim una pel·lícula de Silvana Mangano, Arroz Amargo, amb Victorio Gasman, Rap Vallone. Escolta, gent important del cinema.
Vols que sentim un altre tràiler?
Què passa és que, ai, passa amb allò que tu i jo sabem. Mira, a veure si et sona.
Sí, que et surti en italià.
Bé, però on es tracte, encara que només sigui de la música?
Sí, jo sé.
Bé, però on es tracte, encara que només sigui de la música?
Andrés, es veuen unes noies que estan aquí ballant, no?
Sí, són les que, això es tracta, Arroz Amargo, es tracta d'aquelles noies que es dedicaven a recollir l'arròs amb la temporada de, igual que recullen el raïm i altres productes, doncs allà també hi ha això.
I hi ha els trens carregats de noies que les porten cap a les plantacions d'arròs.
Bé, això és el que tenim pel dijous a les 6 de la tarda a l'antiga audiència en col·laboració d'un euro.
I llavors ja acabem la setmana amb el Port de Tarragona, el Cine Club, el museu.
O sigui, allà al museu del Port de Tarragona tenim cinema que sigui coses del mar.
Cada mes, des del mes passat aquest i el mes de juny, fem dos dies, dos dissabtes, cinema, com ja és habitual.
Sí, sí, sí.
La pel·lícula que farem aquest dissabte, a les 5 i mitja, amb entrada gratuïta, és El Gran Azul.
El Gran Azul es tracta d'un jove francès amb talent especial pel busseig i ajuda el professor Laurenz amb els seus experiments marins.
Quan ell era petit i vivia en una petita població grega al costat del seu gran amic Enzo Molinari, era campió de busseig en apnea.
Jacques va perdre el seu pare, que treballava com a bussejador, però tot i això estima el mar per damunt de tot.
Res del que Teu aconsegueix amb la vida l'omple tant com està nedant per sota l'aigua.
Escolteu una miqueta.
Anem a escoltar.
Ha venido.
Sí.
Bien.
Recorrió medio mundo en busca de un hombre que solo vio una vez.
Pero no era un hombre corriente.
¿Cómo va a respirar?
No lo hará.
Es increíble.
La sangre se concentra en el cerebro y no alimenta a los demás minutos.
Me asusto cuando miras al mar así.
Te parece raro, ¿verdad?
Estás tan loca por él que no acentas la verdad.
No pienses en Jacques como un ser humano.
Es de otro mundo.
Era el hombre que tenía que descubrir el secreto del Gran Azul.
El secreto del Gran Azul.
Hoja bonica, ¿eh?
Una pel·lícula de submarinisme, una pel·lícula molt bonica,
amb uns colors preciosos i vistes de sota el mar,
que també, en fi, jo crec que hi ha gent que li agrada veure...
Sí, a més hi ha una escena ara mateix, Andrés,
que ell està al llit però que aixeca la mà i sembla que estigui per tocar l'oceà,
no?, o almenys fa aquesta representació.
que ell està enamoradíssim del mar i encara que el seu pare va morir també així,
té un mal record del mar, no deixa que ell segueix estimant el mar.
Doncs sí.
Anem cap a la Gabriela que ens està esperant, aquesta xica.
A veure, no, a sentir el que és el de la Gabriela.
La Gabriela és una pel·lícula de l'any 84 que va fer Sònia Braga,
Marcelo Mastroianni, Antonio Cantáfora, Paolo Guglar, Ricardo Petraglia.
És una pel·lícula, un romans, comèdia, i representa que això passa als anys 20.
Realment, l'any 25, Gabriela es converteix en cuinera i dona de Nacip,
que és el propietari del bar d'una petita localitat costera del Brasil.
Gabriela és la Sònia Braga i Nacip és el Marcelo Mastroianni.
De totes maneres, l'home no triga a encansar-se de la forma de fer de la seva dona.
És una dona estupenda, magnífica, de les clàssiques belleses brasileires,
i a moltes ocasions ella inclús es comporta d'una manera ordinària.
I per acabar de colmar tot això, un dia la troba al llit amb el seu amic Tonico,
fet que el portarà a definitiva a anul·lar el matrimoni.
Imagina't.
Això és la sinopsis del que és la pel·lícula.
Llavors vam estar parlant una miqueta del que era en si la pel·lícula,
però també vam estar parlant una miqueta del Marcelo Mastroianni.
Exacte. Però fem una cosa, Andrés, comencem-hi amb la primera cançó,
o una de les primeres cançons que sentirem avui.
Llavors, la primera cançó és una peça que estan interpretades,
o sigui, estan en uns arreglos, d'Oscar Castro Neves.
Hi ha unes músiques de Gal Costa, Tom Jovín,
i ara en sentirem una que canta Gal Costa,
que és Origens.
Vim do norte, vim de longe
De um lugar que já não há
Vim dormindo pela estrada
Vim parar nesse lugar
Meu cheiro é de cravo, minha cor de canela
E minha bandeira é verde e amarela
Pimenta de cheiro, cebolinha e robela
Um beijo na boca, beijo na panela
Um beijo na panela, Gabriela
Sempre Gabriela
Meu cheiro é de cravo, minha cor de canela
E minha bandeira é verde e amarela
Pimenta de cheiro, cebolinha e robela
Um beijo na boca, beijo na panela
Gabriela
Sempre Gabriela
Sempre Gabriela
A Missão
A Missão
A Missão
A Missão
A Missão
Vejo
A Missão
A Missão
A Missão
A Missão
A Missão
A Missão
A Missão
A Missão
A Missão
A Missão
A Missão
A Missão
A Missão
A Missão
A Missão
A Missão
A Missão
A Missão
A Missão
A Missão
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Molts crítics va dir que moria el pare de la bossa nova i, en fi, tota la classe de música que venia després.
Antonio Carlos Carlos Brasileiro del Meida Jovín, aquest era el seu nom.
Déu-n'hi-do, quin nom!
Fins demà!


És una de les seves més fructífices col·laboracions que passa a la història per la ja mítica Garota d'Ipanema.
Home, quina cançó!
La peça més important es pot dir que tenen allà al Brasil.
I entre els dos composen i comencen amb la musicalització de l'obra teatral Orfeu de Cancelçal, amb què era autor el poeta.
Amb la rua Naixemento, Silva, 107, de Rio de Janeiro, Domicilio de Jovín, en aquella època s'escriu la història de la música brasileña.
No m'estranya gens.
Anem a sentir un altre dels temes d'aquesta pel·lícula de Gabriela i escoltarem ara un tema que es diu Ataque dos Hagonxos.
Ataque dos Hagonxos
Ataque dos Hagonxos
Ataque dos Hagonxos
Ataque dos Hagonxos
Ataque dos Hagonxos
Ataque tres
Ataque dos Hagonxos
Ataque dos Hagonxos
Ataque tres
Ataque dos Hagonxos
Ataque dos Hagonxos
Ataque tres
Ataque tres
Ataque tres
Ataque tres
Ataque dos Hagonxos
Ataque dos Hagonxos
Ataque dos Hagonxos
Ataque dos Hagonxos
Ataque dos Hagonxos
Ataque dos Hagonxos
Ataque dos Hagonxos
Ataque dos Hagonxos
Ataque dos Hagonxos
Ataque dos Hagonxos
Ataque dos Hagonxos
Ataque dos Hagonxos
Ataque dos Hagonxos
Ataque dos Hagonxos
Aquesta banda sonora que té sabor brasilè, Andrés.
Doncs ara parlem de Gal Costa,
un altre dels personatges que s'horten amb aquesta pel·lícula,
que sentiu amb aquesta pel·lícula.
Ella és Maria de Grassa Costa Pena Burgos.
Va néixer el 26 de setembre...
Es van quedar sense noms, eh?
Sí, sí.
No, allà a Llatinoamèrica o Sudamèrica i així,
tots tenen ja dos noms, a part dels cognoms i tot el que segueixi.
Aquesta cantant va néixer el 26 de setembre, el 1945,
i ja tenia dos anyets d'edat que volia ser cantant.
Estudia una beca amb el col·legi dels Mercès i adorava ja la música.
La seva mare l'havia regalat una guitarra i els amics i la família,
que ja coneixien les seves dones musicals,
insistien perquè ella es presentés en un programa de concurs
de la televisió local.
És cada paraó sucesso, però ella mai vol voler anar
perquè intuïa que aquest no li agradava, no era el camí.
No era per ella, no?
Sí.
Llavors, l'Ai Salgado, el sentir un dia cantar a Gal,
li va presentar a Caetano.
Al sentir-la cantar el tema vagamente,
Caetano es va quedar molt sorprès.
Li va preguntar a ella qui era, en la seva opinió,
el més gran cantant del Brasil.
I la resposta de la xiqueta va ser precisa.
Joan Gilberto, d'aquí Caetano, també era un profund admirador.
Tot anava coincidint.
Des d'aquest moment va començar a relacionar-se amb Caetano,
Maria Betania, Gilberto Gil, Tom Cé i altres artistes de la música
d'allà de la Bahia.
Va deixar la localitat de Salvador en 1964 per viure a la casa d'una cosina en Rio de Janeiro.
Arribem a l'any 1965 i grava el seu primer compact amb els temes
Eubim de Bahia, de Gil, i Sim Foif Bossé, de Caetano,
que va vendre apenes 80 còpies.
Imagina't.
Totes comprades pel seu antic jefe de discos, Ronnie.
O sigui que, a vegades, com comencen les coses?
Com les coses amb el sur no anaven bé,
va resoldre tornar a Bahia, on va tindre l'oportunitat de conèixer el seu ídol,
Joan Gilberto.
Va participar amb el primer festival internacional de Can Sao,
i Gal, recomanada i contractada per Joao Araujo,
director de la casa Philips i pare de Cazuza,
va gravar un disc al costat de Caetano.
El disc va ser Domingo, que va sortir aquell mateix any
i amb ell està el primer èxit popular de la carrera de Gal.
Coraçà o vagabundo, de Caetano i a duo amb ell,
per gestió de Guilherme Araujo, el seu empresari,
va canviar el seu nom artístic de Maria de Grassa per Gal Costa.
L'any 1969 llança el primer disc us sol, que és Gal Costa.
A final de l'any, Caetano i Gil són presos i obligats a deixar el país
i a exiliar-se a Londres.
Anem a sentir, doncs, perquè el temps s'estirà a sobre...
Primer ja s'ha cert que passa abans de sentir l'última cançó.
Sí.
Hem de tornar a recordar quines són les pel·lícules que trobem per aquesta setmana
dins de la Filmoteca de l'Andrés d'Andrés,
no només a la plaça del Pallal, sinó també a Sanites, de cara al dilluns.
Exacte.
Mira, per demà, a les 6 de la tarda, a l'antiga audiència,
col·laboració d'entrada, un euro.
What's Eye Story.
Fantàstica.
Pel dijous, Silvana Mangano, Vittorio Gasman, Ravallone,
amb la pel·lícula Arroz Amargo.
El dissabte, al Museu del Port de Tarragona, a les 5 i mitja,
pel·lícula preciosa de mar, El Gran Azul.
Recordo que si venen mitja horeta abans poden visitar el Museu del Port
sense que els hi costi res, o sigui, ja va tot inclòs amb l'entrada que és gratuïta.
i pel dilluns, allà a Sanites, al casal Sanites Tarraco,
a les 5 i mitja de la tarda, amb entrada gratuïta,
Los Peligros de la Glòria, una pel·lícula de James Cagney
i que aquí no fa de dolent ni de gánster, sinó que fa de cantant i ballarint
i un home simpàtic i agradable en tots els aspectes.
Increïble.
Exacte.
Increïble.
Però molt bé, amb el baixet i petitat que era ell, escolta, fantàstic.
Molt bé.
Això és el que tenim cinematogràficament.
I ara, doncs, anem a sentir l'última peça que canta Tom Jovín,
que és Camino de Mata.
I gràcies, Andrés. Fins la setmana vinent.
Si de vol.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Passei um café ainda escuro e logo me pus a caminho.
Eu quero rever Gabriela, de novo provar seu cheirinho.
Manhã bem cedinho na mata, o sol derramou seu carinho, um brilho na folha da jaca, pensei em rever meu benzinho, Gabriela.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.