Què se n'ha fet d'aquella banda de rock?
Saps quina dic els han posat aquest matí, creus que els faria gràcia saber que amb tant de temps, des de tan lluny, pensem en ells.
I ho van mirar a ser després d'un assaig l'any infernal.
I ho van notar, creus que hi ha dies que els ballen pel cap?
Aquesta setmana ens arriba el part de la festa de Reus, el festival Do It Yourself.
La Cirque, Espal de Maceta, Premen i ells, els Manel, que els tenim avui amb nosaltres.
Saludem el Martí i el Guillem. Bona tarda, benvinguts, companys.
Hola, bona tarda.
Com esteu?
Bé.
Bé, he de dir-vos que m'he permès el luxe de començar amb aquesta cançó, perquè és d'aquelles cançons, us he de dir, que...
que és veritat, moltes vegades escoltes una cançó d'aquelles perdudes que no us saps on ve i et preguntes, què se n'ha fet d'aquell grup?
Que no és el vostre cas, gràcies a Déu, per molts anys.
Bé, tot arribarà, no em pateixis.
Però què passa, no? I mira, m'he sentit molt a gust sentint-la, precisament per això, perquè moltes vegades en el temps, i sobretot quan estàs aquí a la ràdio, veus passar de molts de colors i de bandes diferents, no?
I de tant en tant et preguntes precisament això.
Sí, sí, on deuen parar. Sí, sí.
Bé, no, no, la cançó una mica, això no és que ens sortís un dia d'aquests que passen aquestes coses, però sí que pensant en això, ja sigui un músic o gent d'aquesta que pel que sigui passen una època molt concreta de la seva vida per una popularitat concreta per el que facin, saps?
Sempre diem el mateix, que podria ser també una cançó sobre un lateral del Deportivo de la Corunya de la Lliga del 85, no?
Per exemple, sí, sí.
Aquestes esportistes passen també per aquestes fases com en la seva joventut, i després de cop es retiren amb 37 anys i tenen tota la vida parada endavant, i bueno, fan altres coses.
Tercer treball discogràfic ja dels Manel, què tal? Com ha anat al part? Ha estat molt dolorós? Ja la teníeu, ja teníeu les cançons?
Home, de fet aquest disc l'hem tret quan pràcticament vam acabar el disc, crec que ni un mes abans que sortís a la venda.
Què en dius? Ha anat pim-pam-pim-pam?
No, pim-pam-pim-pam no, el que passa és que un dia vam decidir que ens faria gràcia que sortís una data, vam posar com un...
Un tope.
Sí, un tope, i la cosa...
Si no, encara hi seríem.
La cosa es va anar retressant, i mira, el disc va sortir a l'abril, doncs a mitjans de març el devíem tenir acabat, i una mica va ser això, i el part, bueno, dolorós no, però sempre quan fas un disc tens dies millors i dies pitjors, i dies que tot et surt molt fàcil, i dies que no tant, i ja està, però bueno, sé com...
Perquè, Martí, sou humans, no, encara?
Som humans, sí.
Ah, llavors sí.
Molt, molt, molt, molt, molt perfecte.
Perfecte, perfecte.
No, no, millor no, dintre del què?
Precisament per això, perquè a l'hora d'explicar experiències són les coses que un dia estàs millor, un altre estàs mig millor, no?
Sí, hi ha dies que no estàs gens.
I un altre dia que no, no, senzillament ja no hi ets, no diguem, dius on estic, on estic, no ho sé, però bueno, no me busqueu, no?
I aquest tope, aquest, el posar-vos una edat a límits, què és?
Perquè si no, sou una miqueta crítics a l'hora de fer el disc, o a l'hora de composar, o a l'hora de...
I sou massa partagionistes, potser...
Sí, no, bueno, és una qüestió que amb el temps, és de les poques coses que crec que hem anat aprenent amb el temps,
que realment sempre que ens posem aquest tipus d'edat, que sempre són raonables,
i tampoc és que hem d'anar a córrer cuita, simplement és allò de, bueno, escolti'm senyors, d'aquí sis mesos això d'estar fet, que tampoc...
D'aquí sis mesos, què diu?
Però sempre ens ha semblat molt propera a l'edat, sempre ens ha semblat vols-hi que tindrem temps, vols-hi que tindrem temps,
després, bueno, posar-t'hi, i arriba un moment quan estàs fent una cosa d'aquestes,
que portes molt de temps posposant moltes decisions, i després al final les has d'acabar prenent totes, ràpidament.
Prendre decisions també és una cosa que al final vas agafant pràctica, vas agafant allò, carrerilla, no?, i després vas fent,
però quan em portes uns quants mesos sense prendre en cap, doncs al principi comences una mica complicat.
Donar preses bones, no?, donar allò de preses per bones, la que no sóc aquesta que fa un any que estàs pensant,
doncs al final serà així, i només d'aquesta manera, bueno, són decisions que has d'aprener-hi, és una musculatura que vas agafant.
No, i segurament també una mica preveient pel bon temps, allò que dius, sortiran els bolos,
una manera també d'ensenyar el material nou que tenim, tot això s'ajunta, no?
Sí, sí, al final és això, que al final fos una feina en la qual passes molt temps que les coses són només teves,
però la gràcia per enganyar-nos és ensenyar-les a la gent i que la gent, bueno, que a veure si li agraden, a veure si no li agraden,
i que les puguis tocar en directe, perquè passa això que quan portes molt temps tocant,
tancat, pensant cançons, i això et ve de gust tocar, i la veritat és que l'estiu és una bona època per tocar,
i si ho haguéssim, segurament, si haguéssim tret el disc en lloc de l'abril al juny, no hauríem tingut de...
Potser massa precipitat, fins i tot, no?
Sí, era massa precipitat, llavors pensàvem que a finals d'abril anava bé per poder preparar el concert de cara a l'estiu,
i ja està, una mica era això.
I així és com es prepara, com s'acaba de gravar, com es fan les presentacions,
però, clar, també, el que dèiem, avui us hem tingut...
Esteu per aquí, per Tarragona, acabant de presentar el que és el disc,
també parlant d'aquest festival que us tindrem a Tarragona, a Reus...
Sí, bueno, les preparacions aquestes dels concerts, en el fons, és, bueno, això,
l'assaig de tota la vida, i després hi ha certa cosa que la vas agafant a mesura que vas fent concerts, no?
Vull dir, ara és allò que anem agafant una mica de pràctica,
ara tot just en portem, no sé si, 3 o 4 de concerts amb aquestes cançons noves,
i és allò que una cançó en directe no l'acabes de dominar fins que,
si més no nosaltres, per l'experiència que hem tingut amb els altres dos discos,
és allò que no l'acabes de dominar fins que portes una mica de rodatge,
i ara, doncs, bueno, són sempre dies de més nervis,
n'hem canviat també els ordres de les cançons,
per veure quin és l'ordre que ens va millor,
que dóna més ritme el concert, aquestes coses, no?
Ara estem una mica en aquesta fase, sempre és allò que vas fent petites fases.
Com hem acabat de gravar, tocava la mescla,
quan hem tocat la mescla, tocava decidir la portada d'una vegada del disco
i que sortís, després no sé què, la presentació, són petites fases,
i ara estem en aquesta de començar a agafar una mica de rodatge amb els concerts.
I ara, espera, espera, que una de les coses,
una de les parts també importants és el títol,
ja sé que ho heu explicat per activa, per passiva,
però expliqueu-m'ho també a mi,
perquè vau triar aquella frase del senyor...
Del Constantino.
Del Constantino, exacte.
Perquè vosaltres dieu ser petits?
Com va passar tot allò, no?
No crec que sigui perquè me'n recordi jo d'aquell moment,
estava veient la televisió.
Dubto molt, no?
Som molt joves.
Aquests records estranys que estan allà incrustats
en un territori molt remot del cervell,
era una cosa així com molt rara,
que no sé per què...
Es va aparèixer així de cop?
No, bueno, és la típica frase que pel que sigui,
no et diré que m'ha acompanyat al llarg de la meva vida,
perquè és una frase que tampoc et fa tanta companyia, no?
Músics baixin de l'escenari...
No.
No, músics no.
No, si no arriba a haver-hi...
Té aquesta cosa,
que forma part com del folclore així recent de Barcelona,
és una cosa com que té una cosa
que ja fa una mica de olor naftalina,
però alhora és de fa poc, no?
Sí.
I això té certa...
No sé, ens feia gràcia.
I de fet, al final, el que va passar és que feia gràcia.
Sortia la paraula a l'escenari,
que d'alguna manera justifica remotament
que pugui ser el títol,
i a partir d'aquí,
a partir d'aquí ja es posa una mica de morro,
i pel que ens feia gràcia que aquella frase que estava perduda
dins d'aquella anècdota, d'aquella cerimònia,
de cop es convertís en el títol d'alguna cosa,
era com estrany i ens va fer gràcia.
Jo havia pensat,
i que al principi,
abans de saber d'on havia sortit aquesta frase,
vaig pensar,
dic,
que potser ara els Manel han començat a fer exercici,
o dintre d'aquest treball discogràfic
hi ha algunes cançons dedicades a aquesta febre de l'esport,
perquè ara tothom fa esport.
No sé si també és el vostre cas.
No som grans esportistes.
Martí, mira, Guillem,
que obviado la pregunta.
Ha passat de la pregunta.
T'ha mirat directament a tu,
en plan,
contesta-la, contesta-la tu, contesta-la.
Doncs això,
no som massa bons esportistes.
No?
No, ni...
S'havia de preguntar,
però t'hi aneu, eh?
S'havia de preguntar.
No, no,
m'agradaria,
m'encantaria dir que sí,
que fem esport,
i que mantenim un cos atlètic,
però no,
crec que no és el cas.
Home, sobre l'escenari...
Que no et passis, Martí.
Hi ha discrepància, hi ha discrepància.
Home, però sobre l'escenari...
Però sobre l'escenari,
deu-n'hi do, també.
No?
No.
Anar d'un costat...
Home, a veure, a veure, a veure.
No és el mateix.
Però heu d'anar d'un costat,
a l'altre.
Segurament que moltes hores de som
també en perdeu.
Sí, no,
jo estic acostumat a tocar l'Ukelele
que no passava gens,
i ara amb l'elèctrica...
Què en dius?
Què en dius?
Què ha passat?
L'esquena acaba...
Acaba dolorida.
Sí, sí, acaba carregada.
Irem, què ha passat amb l'Ukelele?
No, no, no.
No, no, no.
A veure, això s'ha d'aclarir.
Ara no ho pots deixar així.
Això és una història
que s'ha de comentar.
Està a la mar de vell,
està...
Sí, està bé, està bé.
Està bé.
allà a casa, sí, sí.
D'acord.
Però ha sigut un trencament mutu?
No, ha sigut una cosa consensuada
i ens veurem un altre dia.
Vull dir, no passa res.
Estem tots d'acord.
No, ara m'havies amoïnat una mica.
A veure si ara va tot això
més enllà i...
No, no, no.
Això és una cançó, ho saps, no?
El què, perdona?
Això és una cançó.
Tal com m'ho estàs explicant ara,
això pot ser una cançó
de cara a un futur?
La ruptura amb l'Ukelele?
No, perquè no...
Pensa-t'ho, pensa-ho.
No diguis que no.
No hi ha drama, no hi ha conflicte,
tot és molt pacífic,
tot està massa parlat
i tothom està massa d'acord.
Que bonic, eh?
És que és genial, veus?
És genial.
Parlar de gent és genial.
Gràcies.
També he vist...
També he vist que això del número 13
us agrada, us dona igual?
No sé què em deia,
que hi ha el número 13
i que la portada és groc
i que són dos símptomes de maraç.
Mira, t'ho anava a dir, eh?
T'ho anava a començar.
Tant de bo que no haguéssim tingut 14 o 15,
però n'hi havia 13 de cançons
i el del groc no...
No sé, no soc molt supersticiós.
Ara faltaria un gat negre per allà,
aquí dibuixat, acabat,
o una escala també mig posada i ja...
Exacte, però no...
O sigui, crec que el número de cançons
i el disc demostra
que no existen supersticions
entre els altres quadres
i si no, no hauríem optat per fer això.
però això que et deia,
si haguéssim tingut 14 cançons,
les hauríem posat
i les 13, les que teníem
i són les que van entrar al disc.
O sigui que en directe
no tindrem alguna sorpreseta?
De quina mena?
O sigui, de mena de cançons
aquelles que jo em pensava,
potser s'han quedat algunes del calaix,
algunes del bagul,
que només es toquen en directe...
En principi, si en tenim alguna
que sigui digna,
digna per gravar-la
o per tocar-la en un concert,
doncs la fotem en el disco.
Llavors, les que s'han quedat en el calaix,
que aquesta vegada,
per primera vegada,
n'hem tingut alguna
que s'ha quedat en el calaix,
en principi s'han quedat
en un calaix de vergonya absoluta
que no obrirem durant un temps.
Bueno, però ja ho recuperareu.
Aquestes coses se recuperen.
O potser no, eh?
És com si fos...
Aquelles cares bes,
te'n recordes dels vinils?
Aquelles cares bes
que ningú escoltava
i que era una llàstima,
doncs són aquestes cançons perdudes
que al cap dels anys
algú recupera, no?
Admirem molt aquests grups
que tenen aquests...
És veritat que a vegades
hi ha grans cançons
a les que les bes,
però no és el nostre cas.
Tant de bo,
algun dia el sigui
i puguem tenir cançons guardades
perquè tenim moltes cançons,
però de moment fem el que podem.
I on es mireu?
On venen les muses dels Manel?
En qualsevol lloc?
anant caminant
amb la gravadora
del propi mòbil
utilitzant-la per...
Bueno, no,
és una cosa de...
En el fons és una cosa de treballar,
de posar-hi hores.
Llavors,
no és tan on venen les muses,
sinó en quin lloc estàs treballant,
diguem,
i té més a veure amb això
que en el moment en què
mica en mica,
ara ja fa com cinc anys o així,
que ens dediquem a això
d'escriure cançons...
Ja cinc anys?
Sí, no?
Déu-n'hi-do, eh?
Tonto, però sí.
Llavors,
clar,
vulguis o no vas creant
petites...
Suposo que petits automatismes
i estàs com amb l'antena posada
de coses que et puguin
suggerir alguna cosa,
llavors te les pots apuntar,
coses d'aquestes...
Moltes d'aquestes idees
que tens després de les revises
i no tenen cap mena de gràcia,
tant tenen alguna salva
i no saps exactament per què,
te'n llegeixes les 10
que tenies apuntades
en el paperot
i n'hi ha una
que pel que sigui
et queda més atenció
que les altres
i llavors decideixes
que val la pena
doncs he intentat
esforçar una mica
a allargar allò.
I una vegada
que es dona,
perdona'm Guillem,
una vegada que es dona
per bona aquesta idea,
de quina manera
es treballa
a partir d'aquell moment
el grup?
Cadascú després
també aporta
alguna coseta més?
Sí,
o sigui,
què hi aporta
cadascú dels quadres
això sí que ha anat canviant
molt en funció
de cada cançó,
realment,
cada cançó
doncs algú
pot,
pel que sigui,
li pot sugerir més coses
o una altra i tal.
I llavors el que fem
és,
en general,
les cançons
no les donem
per acabades,
no tenim una estructura
acabada molt des del principi
sinó que més aviat
ens hi anem apropant
de manera molt lenta,
anem veient,
anem provant coses,
anem investigant una mica
aquella primera
impressió que hem tingut
que alguna cosa valia la pena,
doncs quina és la manera
que més
li podem treure suc
i ens pot agradar
més a nosaltres i tal.
Després hi ha coses
que ja són més
difícils de variar,
vull dir,
melodies i tal
que ja són les que han vingut
una mica
i que llavors allò
intentes respectar-ho,
però bueno,
sí que li donem marge
que una cançó
des de fins a l'últim moment
se li pugui donar la volta
perquè sempre hi ha marge
de millora.
Sí,
i a més a més
no saps mai
cap a on
quin camí te pot portar,
no?
Doncs mira,
millor li podem afegir això,
li podem donar
una miqueta més
de maquillatge,
la podem desvestir
i vestir
al nostre gust
i pots descobrir
cançons
de les que ja teniu
que poden ser noves
de trinca
en un concert
o ja sigui
en un petit teatre
que dèiem
o en un gran festival,
no?
Sí,
després també,
bueno,
en principi no crec
que canviem molt
els arranjaments
depenent del lloc,
però sí que en els directes
el que hem fet moltes vegades
nosaltres
és això d'agafar cançons
i moltes vegades
sobretot en els altres discos
quan teníem
arranjaments de vents
de cordes i tal
però evidentment
els havíem de reinterpretar
d'una manera
molt més bàsica
i això a vegades
t'adonaves
que després pensaves
però realment
tampoc era tan necessari
allò
en aquells arranjaments
així com més
entre cometes
més barrocs
més produïts
més sobreproduïts
però bueno
no ho sé
ara en aquest cas
per exemple
tenim la sensació
que tal com és aquest disc
doncs segurament
el directe
serà més similar
el que és el disc
que això no vol dir
ni que sigui millor ni pitjor
però bueno
per la paleta d'instruments
que estan al disc
és més reproduïble
el que estic veient
en els pròxims
els properes dates
que teniu
hi ha molt de festival
que us heu apuntat
a tots els festivals
us han apuntat
a tots els festivals
millor dit
com ha anat això
suposo que n'hi ha molts més
i que per molts anys
no, sí, seguríssim
sí, no, no, i tant
però bueno
al final
una mica
allà on ens volen
estem encantats d'anar
i resulta que l'estiu
és època de festivals
i per tant
és
bastant obvi
o molt obvi
que a l'estiu
fem festivals
i no ens tanquem
en espais tancats
o espais coberts
i una mica això
i ja està
llavors hi ha festivals
més grans
més petits
i aprofitar l'estiu
que hi ha bon temps
i que és el moment
de tocar l'aire lliure
on la gent
pot prendre una copa
i passar-s'ho bé
que després els teatres
no tenen tant
aquesta història
així ja vindrà
de cara a la tardor
a l'hivern
que també
no és que reneguem
ni rebutgem
els teatres
que a més n'hem fet molt
ni ens han fet molt còmodes
sinó que
que bueno
que al final
l'època de mal temps
a més aquest any
ha sigut
ha sigut molt llarga
massa fins i tot
i per tant
encara tant teatres
que n'hi ha molts
a Catalunya
de molt bonics
doncs ja ho podrem fer
a partir de l'octubre
i fins al març
o així
i per tant
ho farem
encantats
home és que jo deia
comentava
perquè clar
estareu al festival
del Duitsel
de Reus
el dia 15 de juny
però és que
el dia 16 d'agost
us tornem a tenir
aquí a Tarragona
això vol dir
que torneu a venir
sí
el Camp de Mar
que allà hi vam ser
fa un parell d'anys
el 2011
quan presentàvem
el segon disc
és veritat
i la veritat
és que
tenim bastant bon record
que aia va anar molt bé
i per tant
confiem
que aquest cop
tornin a bé
la veritat
és que és un teatre
que com a mínim
per nosaltres
és molt agradable
suposo que pel públic
també
home a més a més
teniu un lloc incomparable
com són les muralles romanes
de fons
sí
la sonoritat
jo crec que també
és força bona
dintre del què
no?
vosaltres ja ho he estat
la veritat
és que
tot a favor
d'aquest teatre
que tant de bo
moltes ciutats
en tinguessin
un com aquest
i puguem repetir
molts anys
amb els Manel
si pot ser
molt bé
doncs Manel
que moltes
moltes gràcies
per haver estat aquí
amb nosaltres
a vosaltres
per haver-nos deixat
gaudir d'aquests moments
i per haver-nos explicat
una miqueta més
com són els Manel
podríem dir que
fora de l'escenari
i poder conèixer
com vau crear
aquest el vostre
tercer treball discogràfic
gràcies
i que estigui
fins ben aviat
que vagi molt bé
adeu-siau
adeu-siau
amb la dona
amb la teva cara
amb la teva cara
a les teles
interrompen uns minuts
els videoclips
i ara hi surt
un periodista
estressat
pels terratits
i no hi ha volum
però juraries
que diu
que ve l'amor
que ve l'amor
que ve l'amor
ressonant com un
incendi de timbals
l'amor ja es va
propagant com un
virus tropical
Teresa Rampella
avui l'amor
per fi
i retorna
a la ciutat
l'amor retorna
Teresa
i ja diries
que el comences
a notar
és a les mans
de la gent
és els joves
quan ballen
i reconeixes
una força
antiga
i sense discussió
t'hi entregaràs
i furgaràs
els seus racons
per revelar
el poder
que s'hi amaga
la mort
de torna
Teresa
i ja diries
que el comences
a llorar
i ets un òfra
que m'ha decidit
tastar
l'aigua salada
i ets un òfra
que m'ha decidit tastar
l'aigua salada
i ets un òfra
i ets un òfra
que m'ha decidit tastar
l'aigua salada
a l'aigua salada
i ets un òfra
i ets un òfra
Fins demà!