Bona nit
Doncs vinga, saludem-lo, Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Què tal?
Bé.
Bé, aquest vestit que dèiem, a veure, és imaginari, eh?
L'Andrés no va vestit tan de petitet, eh?
El que passa és que...
El cor, el cor, sí.
El cor sempre, el cor sempre.
El cor sempre.
El cor sempre.
El cor sempre, el cor sempre.
El cor se'n posa petitet, infantil, il·lusionat, això sí.
És que, Andrés, avui què hem de fer?
A veure, explica'ns-ho a mi i a tota l'audiència que ens entén.
Doncs mira, sent el mes que és, que entren ja els...
Tenim els Nadals ja a les portes i després ja tenim els Reis i tot això
i tenim, lògicament, les vacances de Nadal,
doncs fer alguna cosa que sigui dedicat al món infantil.
Esclar, això aniria molt bé per les vacances,
però jo crec que a aquesta hora molts nens i nenes ja estan a casa,
ja han fet els seus deures,
i si no estan amb el mòbil a les mans o amb el videojoc
o veient la tele, doncs poden estar escoltant Tarragona Ràdio.
Què s'estàs rient per un foreret, Andrés?
Poden escoltar Tarragona Ràdio.
És que ets imagines, no?
Que parlarem coses d'interès,
per aquells que siguin més intel·lectuals infantilment,
i parlarem del món de Walt Disney.
Ai, ja saps que a mi m'encanta.
No m'agrada, m'encanta.
Bé, aquí jo volia posar algun conte allò relativament reduït,
però potser he pensat més explicar coses de Walt Disney
i després explicar coses de les pel·lícules de Walt Disney
i il·lustrar-les, lògicament,
amb cançons originals de les pel·lícules.
Per exemple, podríem dir que Disney va ser una empresa
que va ser fundada l'any 1923,
o sigui que d'aquí 10 anys farà 100 anys
que es va fundar Walt Disney.
Ja fa 100 anys?
Sí, 90 n'està fent ara.
De car, de car.
Sí.
I s'ha convertit en una de les companyies líders
en el sector d'entreteniment.
Amb el pas dels anys i a mida que ha fet història,
ha anat sortint una sèrie de rumors i llegendes urbanes.
Ens estem referint amb el personatge,
amb el ser humà que va ser Walt Disney.
Algunes d'aquestes llegendes han aconseguit
traspassar fronteres de països i generacions senceres,
o sigui que ha passat d'una generació amb una altra,
al igual que les seves pel·lícules també
i els seus curs, els seus curs de dibuixos animats.
Amb aquest article que jo ara tinc aquí preparat,
pretenc fer una petita recopilació de les mateixes,
no de totes, perquè n'hi ha, és incomptable,
les que sí, més m'han cridat l'atenció
del que jo he anat poguant trobar.
Per exemple, Walt Disney va ser criopreservat.
Sí, ja hi és, encara no?
Bé, això és una llegenda, sí.
Walt Disney, comencem amb la llegenda més famosa de totes,
ja que totes probabilitats, la majoria de gent,
això li soni.
O a cases que no ha explicat ningú
que Walt Disney va ser criopreservat.
Criopreservat, què vol dir?
Doncs, bueno, vol dir que va ser congelat
per ser despertat i curat
quan la ciència estigués més adelantada, no?
No hi ha constància al començament d'aquest rumor
ni dels interessos que hi va haver a darrere.
De totes maneres, i per desgràcia dels crèdols,
sí que hi ha constància de la incineració de Walt Disney.
O sigui, que si va ser incinerat,
ja pots anar posant les cendres a congelar.
No, però a veure, no m'assonen els càlculs.
Perquè tothom diu que ara per ara, ara mateix,
encara estàs posats dintre la nevera.
Bueno, això és el que no costa res de dir-se, però bueno.
Potser en l'àmbit privat del funeral
va ser el que va...
Aquí està el detall que va aixecar sospitges o sospites,
ja que l'any 1963, tres anys després de la seva mort,
aquesta llegenda urbana apareixia per primera vegada
publicada en una revista.
O sigui que, potser, com que va ser un enterro molt privat,
molt privat, potser van dir que havia sigut incinerat,
llavors resulta que sí que està conservat en un frigorífic especial,
en fi, no deixa de ser una llegenda.
Doncs sí, doncs sí.
Bueno, aquesta és una.
Després hi ha una altra, que inclús jo vaig veure una revista
d'aquelles del cine dels anys 20, 20, 21,
que hi havia, doncs, una explicació que Walt Disney
havia nascut a Andalusia,
inclús sortien unes fotografies d'un poble...
Andalusia?
...on ella havia nascut.
Què en dius?
Sí.
Un altre rumor, també relacionat amb ell,
és el del seu suposat origen espanyol.
Segons diu la llegenda,
Walt Disney no va néixer a Chicago,
sinó que ho va fer en Mohácar,
un poblet d'Almeria.
Anda.
I era fill bastard d'un metge
i una rentadora de roba.
Llavors, el llegitim pare de Gual,
el doctor José Girau...
Espera, espera, Andrés, espera, Andrés, espera, Andrés.
No, no, és que m'has dit d'una rentadora de roba,
d'una senyora que rentava la roba.
Exacte, sí.
No un aparell de rentadora, eh?
No, no.
A veure, a veure, aclarim una miqueta,
perquè aquí ara...
Ha sigut un lapsus perquè em parlava a mi descuidat
de desconnectar el mòbil.
Ah, no, no, no, no et preocupis per això,
no et preocupis per això.
I m'estaven trucant, saps?
Andrés, no et preocupis per això,
però és que has dit allò de la rentadora de roba
i clar, m'imaginava...
Ja t'has imaginat la barra i o qualsevol d'aquesta noia.
Una mica incàmuda la història, eh?
Sí, sí, sí.
Has fet molt bé, bé.
Vinga.
El légitim pare de Walt Disney, el doctor José Guirau,
seria assassinat a Marrocs
abans de poder contraure matrimoni amb la seva nòvia.
Anna.
O sigui que era una parelleta,
nubis,
ell se'n van allà i allà va morir.
Llavors, ella, Consuelo Suárez,
a l'estar embrassada,
en aquell temps estem parlant, eh?
Sí, sí, sí.
I no suportar la vergonya que suposaria ser una mare soltera
en un país catòlic,
doncs què va fer?
Va decidir emigrar cap als Estats Units
on allà va anar a llum.
No la coneixia ningú, clar.
I també va entregar amb adopció amb el seu fill
a la família formada per Elias i Flora Disney.
Els seus nous pares, els que el van adaptar,
el van batejar com Gual
i deixant així enrere el seu verdadero nom
de José Guirau Zamora.
Guirau?
Ostres, que és un cognom molt nostre, eh?
Així se supone que s'ho has tingut de dir.
Bé, van passar els anys
i Consuelà, poc abans de morir
i ja havia tornat a Espanya,
es donaria compte que el seu fill,
donat amb adopció,
no era un altre que l'hagi conegut
Walt Disney.
En realitat, s'ha de dir
que no hi ha cap document que demostri
que Walt Disney
tingui aquesta ascendència espanyola
i tampoc una raó de pes
per desconfiar que els seus pares biològics
no fossin uns altres
que el senyor Elias i la senyora Flora.
De totes maneres,
aquest rumor es veu incentivat
per diverses circumstàncies,
tals com la no existència
del seu certificat de naixement
amb el registre
o un suposat viatge
a diversos treballadors de Disney
a Mohácar
amb el fin de realitzar
diverses comprovacions
amb els arxius parroquials.
O sigui que es veu que s'ha intentat
averiguar una miqueta
tot això com anava.
Bé, això,
anem dient cosetes d'aquestes
amb els altres dies
que anem fent el programa
i ara passem
al que realment els pot importar
amb els més petitons
i és precisament
amb els temes de les pel·lícules.
Doncs vinga, som-hi.
Jo voldria començar
sense un ordre
en fi,
cronològic,
per exemple,
amb el llibre de la selva.
Ostres, quina pel·lícula, eh?
Sí, el llibre de la selva
es va estrenar l'any 1967,
el director va ser
Wolfgang Reiterman
i aquí es va fer el guió
sobre la novel·la
del llibre
de les Tierres Vírgenes
de Rudyard Kipling.
La música la va construir
George Bruns,
Terry Gillingson,
Richard M. Sherman.
La productora,
en aquest temps,
perquè, esclar,
després ja es va donar
matres i així,
va ser la Walt Disney,
lògicament,
i la pel·lícula dura 78 minuts.
De què va?
Mowgli,
un nen
de dos anyets
justets,
encara no,
queda abandonat
en la selva
després de morir
els seus pares
i recollit
per una família
de llops.
Amb la llar
d'aquesta família
de llops,
Mowgli viu
com un llop més
fins que creix
i comença
a notar-se
que realment
ja no és
un bebè
que va
amb els llops
a quatre putetes,
sinó que comença
ja a caminar
dret,
inclús,
i que ja comença
a desenvolupar-se sol
amb la selva.
Però
arriba allà
un poderós
enemic
que pot posar
en perill
tota la família
de llops
i fa que decideixi
tornar el nen
amb els humans
que és el lloc
on ha d'estar.
Amb aquest camí
el nen
tindrà
l'ajuda
de Balú,
un bubalicón
innocent
os gris
i un estricte
institutriu
en forma
de pantera negra
que és
Begueira.
D'aquesta cinta,
d'aquesta pel·lícula,
el que s'ha de destacar
sense lloc a dubtes
és la seva partitura
plena
de melodies
amb un intens ritme
i un sutil encant.
També la idea
que se sostén
darrere del guió
que pregona
lliçons morals
tals com
el sentir-nos feliços
amb el poc
que la vida
ens pot donar,
el saber identificar
i ocupar
el lloc
que un deu
desenvolupar
en aquest món
i les constants
referències
a la solidaritat,
valentia
i l'amistat
fan d'aquesta pel·lícula
un important referent
com material
discursiu profund
per la reflexió
tant pels nens
com pels adults.
Una cinta entretinguda,
una pel·lícula
molt entretinguda
potser
per aquesta pel·lícula
pequi
de massa infantil
oi de massa infantil
perquè el tenor
de les variants
són simplones
però els seus escenaris
colorits
i l'humor
de les seves situacions
jo crec que sí
que segueixen
mantenint sense dubte
enganxats
amb els més petits
i amb els més grans
també
hem de reconèixer.
Anem a escoltar-la
Andrés
anem a escoltar
el tema aquest
i després passem
a una altra pel·lícula
anem a escoltar
un dels temes principals
i que s'ha passat
ja en numeroses
versions
més modernes
i és aquella
del mono
que
li pregunta
amb el Mowgli
què
que té
que fer
per ser un home
com ell
i a més a més
quin és el secret
del foc
que tenen els humans
el títol
d'aquesta peça
és
Quiero ser como tú
Quiero andar como tú
chiptar como tú
chiptar como tú
o tu salud
shubididu
dímel a mí
scooby-dooby-dooby
si el fuego aquí
me lantarías tú
no
aquí
ok
¡Vamos!
Oye, Primo Luis, ¿qué ritmo tienes?
Bueno, ahora cumple con tu parte del trato, Primo.
Dime cuál es el secreto de ese rojo fuego.
Pero yo no sé cómo hacer fuego.
A mí no me engañas, Mugli.
Un trato hicimos yo y tú.
Y dame luego, luego, el hombre el fuego
para hacer como tú.
Y dame el secreto, cachorro, dime,
¿cómo debo hacer?
Dominar quiero el rojo fuego
para tener poder.
¿El fuego?
Así que eso es lo que quiere ese limón.
Lo voy a hacer pedazos.
Lo patearé.
Lo...
¡Oh, yeah!
¡Qué ritmo más sabroso!
Quieres dejarte de ritmos y escucharme.
Aquí hay que usar la astucia
y no la fuerza bruta.
Tú lo has dicho, viejo,
y a mí de las dos me sobra.
¿Quieres escucharme?
Oh, sí, sí.
Bueno, mientras tú simulas un pleito,
yo rescato a Mugli.
¿Entendido?
¿Y en qué forma, compadre?
Y aquí voy.
¡Oh, no, Alú!
¡Ah, qué divertido!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
73 anys ja té, la pel·lícula Pinotxo.
Sí, però pensa una cosa que Blancanieves no se té ni tot, és el que fa abans que aquesta.
Encara té més, no? Encara té més.
Encara té més.
Però la Blancanieves sempre serà de Blancaneus, eh?
Sí, sí, sí.
No hi ha manera, eh?
Aquesta pel·lícula, aquest conte està basat en la novel·la Pinotxo, de Carlo Collodi.
Collodi és el pseudònim del seu autor, perquè Collodi és un poblet, que en parlaré una miqueta, un poblet d'Itàlia.
Sí, que la seva mare era d'allà.
I aquest autor literari va agafar Collodi, però ells diuen Collodi.
I, bueno, ja ho explicarem.
Va ser la segona pel·lícula animada de Disney, després de Los Siete Nanitos,
i a Blancanieves o Los Siete Nanitos, i va ser estrenada originalment per la RKO Radio Pictures el 7 de febrer de 1940.
La pel·lícula va tindre en aquells temps dos premis Òscars amb les categories de millor banda sonora i millor cançó original.
L'argument, jo suposo que tothom ho sap, però si hi ha algun nen petitet que encara no sap...
No, jo no ho sé, Andrés, no.
S'ha de dir...
No, saps tu, no.
Ja no ho sé.
Un vellet, un senyor vellet, que és fuster, que es diu Gepetto,
crea una marioneta de fusta i li posa Pinotxo perquè l'ha creat d'un tronc de fusta d'un pi.
I d'aquí li ve el nom de Pinotxo.
L'inventor desitja que Pinotxo sigui un nen de veritat
i l'ada azul o l'ada blava fa realitat el desig de Gepetto i dóna vida a la marioneta,
però conservant el seu cos de fusta.
O sigui que segueix sent un ninuntet però que es belluga.
L'ada signa a Pepito Grillo com consciència de Pinotxo.
Grillo és precisament un grill, Pepito, li diu Pepito,
i ell ha de vigilar-lo i l'ha d'aconsellar perquè l'allunyi dels problemes
i les aconselli, en fi, les situacions difícils que es pugui arribar a trobar
i dir-li el bon camí de les coses de la vida.
Pepito Grillo no és escoltat per Pinotxo, que fa el que li dóna la gana
i passa realment per diversos problemes per tornar al final amb el seu pare Gepetto
i al retrobar-se es converteix, degut amb el seu bon cor de Pinotxo,
en un nen de veritat.
Llavors els personatges són, per exemple, Pinotxo, és un nen de fusta,
el fill de Gepetto i que vol fer coses com veu que fan els grans.
Després tenim altres personatges, el Gepetto també,
tenim l'honrado Juan i Gedeón,
Joan és un personatge dolent, timador i un vividor que és representat per una guineu,
és l'encarregat, junt amb el seu atontat i mut company, el gat Gedeón,
de portar Pinotxo pel mal camí i posar-li la temptació
perquè deixi de fer el que realment és bo fer.
S'assembla molt amb els personatges de l'obra de Charles Dickens,
o Oliver Twist, i va ser doblat amb la seva versió original,
precisament per Walter Catlett.
Després tenim Stromboli, que és el Tirité, un dels personatges malvats del film.
És el que t'arriba a dir, estàs dient tota la reguitsella de família,
però la dolenta, eh?
Sí, sí, sí, que secuestra Pinotxo,
l'obliga a actuar amb el seu teatre com la marioneta Sinilos,
esclar, perquè ell fa servir una sèrie de marionetes,
lògicament amb fils, però com que Pinotxo té la virtut,
parlar d'azul, de que pot moure sol,
doncs bé, ja té un ninot fantàstic.
Després tenim el cotxe, l'encarregat,
que fa valdre del seu amigable aspecte, de bona persona,
i porta Pinotxo i amb els altres nens a l'illa dels jocs.
Allà on podran fer tot el que vulguin,
des de jugar al billar o al pòquer fins a fumar,
i allà els nens ens iran transformant en borriquitos
a mida que es vagin portant pitjor.
Bé, llavors tenim el monstru, la ballena,
com diu el seu nom, aquesta ballena és monstruosa,
és temuda pels cerfs de l'oceà,
que es traga Pinotxo, en fi.
Després tenim un altre amic, Polilla,
l'amic de Pinotxo, amb l'isla dels jocs,
amb el que l'incita a que jugui el billar,
que begui cervesa o que fumi un puro.
I així és com Pinotxo va descobrint
que al seu amic li comença a sortir una cua de burro,
i comencen a créixer les orelles de burro.
al morro li comença a transformar-se,
i ell diu ui, ui, ui, aquí passa alguna cosa.
Llavors tenim l'ada blava, l'ada bona,
el personatge encarregat d'una vida de Pinotxo.
Tenim a Cleo i Figaro,
que són les mascotes del iaio, del guepeto.
Figaro, un gat de color negre i blanc,
i Cleo, un peixet durat,
que sempre estan els dos jugant o no jugant.
És veritat.
A l'any 1999 va sortir una edició limitada,
sense material extra ni remasterització de la pel·lícula,
que va estar en circulació només per dos mesos.
O sigui que va ser una cosa dita, feta, desapareguda.
L'any 2000 es va canviar el nom de l'edició
com part de la col·lecció dorada.
La van titular així.
Però era igual que l'anterior edició.
Aquesta edició també va sortir en circulació en poc temps,
va durar molt poquet.
Una edició platino de dos discos amb DVD i amb Blu-ray
amb la pel·lícula remasteritzada
i gran quantitat de material extra
va sortir el 10 de març de l'any 2009,
commemorant el 70 aniversari de la pel·lícula.
El Blu-ray també inclou un disc de DVD com un bònus.
El Pinotxo va tindre una resposta positiva
per part de la crítica cinematogràfica
i la pel·lícula té un 100% de comentaris positius
amb el lloc de web,
Rotter Tomatoes,
i està basat en un total de 39 crítiques
i en 1994 va ser seleccionada,
i una mateixa cintes,
per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units
per ser part del National Film Registri,
que és un arxiu cinematogràfic,
encarregat de conservar aquelles pel·lícules cultural,
històrica o estèticament significatives.
L'any 2001, a través d'un article del Teu Guardian,
el director de cine Terry Gilliam
la va incloure dins de les 10 milions pel·lícules animades
de tots els temps.
Un altre, la revista Time,
la va afegir en una llista
de les 25 milions pel·lícules d'animació.
Per la seva part, no va ser menys,
el diari New York Times,
i la va incloure dins de les 1.000 millors pel·lícules
de la història.
És un clàssic de Disney que va ensenyar al món
a creure en els seus sòmits.
I anem a sentir alguna cosa
d'aquesta pel·lícula de Pinotxo.
Tu ho has dit, això d'alguna.
Mira quina hora és, Andrés.
Ah.
Si no anava tancant.
Ja em donava.
O sigui, l'escoltem.
Aquí hi ha el que li canta Pepito Grillo a Pinotxo
i és
Dame un silbidito.
I amb aquest silbidito,
fins la propera setmana, si de vol.
Doncs Andrés, gràcies.
I segurament que de part de tothom
que li agradi el món de la il·lusió com és Walt Disney,
també gràcies.
Anirem seguint fent cosetes així.
Almenys anirem en dient-les i triant-les.
És molt complicat,
però hi ha moltíssimes pel·lícules a la parada del Disney.
Es pot explicar molt, molt, però bueno,
anem seleccionant el més destacat.
Gràcies, Andrés.
Fins la setmana vinent.
Molt bé.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Cuando estés en líos por tu bien o por tu mal,
dame un silbidito, dame un silbidito.
Y si no pudieras dominar la tentación,
dame un silbidito, dame un silbidito.
No olvides de silbar, no basta soplar.
Y al no poder silbar, grita.
¡Datito grillo!
¡Eso! Si te estás portando bien y te tentaré el mal,
dame un silbidito, dame un silbidito
y siempre tu conciencia mandará.
Si te estás portando bien y te tentaré el mal,
dame un silbidito, dame un silbidito, está bien
y siempre tu conciencia mandará.
Y siempre tu conciencia mandará.