La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi.
Jo crec que mai havíem arribat fins a les quatre palmeres i el camell.
Bona tarda, Beta.
Sí, aquesta part de la cançó no em sona, eh? Bona tarda.
És d'aquelles coses que dius, mira, ai, apropa't, no sé, tens una miqueta de blanc aquí.
Ui, ho notes, no, aquest micròfon?
Ai, ai, ai, espero que aguanti, eh?
Espero que aguanti.
Ai, ai, ai.
Beta, bona tarda, com estàs?
Bona tarda un altre cop, ara sí que se m'escolta.
Home, raro, eh?
Sí.
Te'n fa un buit aquí, te'n fa una petita mosca, eh?
Una veu estranya.
Sí, una veu estranyíssima.
Prova l'altra.
Bé.
Apropa't a l'altra i fem un intercanvi així.
Sí, fem un intercanvi a veure si ara...
Oh, oh, hi ha un abans i un després, eh?
Un abans, no me'l canvis gaire perquè després ens anirem una miqueta...
Molt bé.
Ara t'has de ser perfecta.
Sí, sí, sí.
Ara és la veu del Beta que em toca.
Ara és la teva veu, eh?
Molt bé, doncs hi ha dues coses que sembla que són certes, no?
Que la meva veu és la meva veu i la terra segueix en plana, com has dit tu abans.
Veus, veus, veus.
I a més a més que ara ja hem arribat a un trosset de la cançó que encara no havíem escoltat.
Sí.
Que són les coses increïbles.
Doncs avui, avui, avui, avui tenim temes...
Primer, preocupants i segons, divertits.
Doncs què fem?
Comencem amb els preocupants i acabem amb els divertits per allò de...
Sí, sí, sí.
Jo començaria per les coses dolentes, saps?
Doncs i així ens seguiem.
Sí, absolutament.
I acabem...
No et molestarà gaire, així que anirem perfectament.
I així acabarem després, doncs, bé, relaxats, divertits, una notícia...
Clar, més amena, no?, més bonica, que mal de cap ja en tenim un amunt.
Una notícia en la qual tu, si vols, hi podràs apuntar com aquella...
Com les ulleres de Google?
Ah, això igual, una cosa semblante, sí, sí, sí.
Doncs anem a les dolentes i així ens traiem de sobre.
Per il·lustrar la notícia dolenta, m'agradaria escoltar un tema que he triat,
que és una versió del Radioactivitat de Kraftwerk.
Imagineu de què parlarem, no?, de radiacions...
És aquesta o no?
Sí, és aquesta.
El que passa és que és una versió, perquè és d'un disc del 2002,
que es deia Tribut Radioactiu a Kraftwerk.
I aleshores hi ha diversos grups mundials que fan la seva versió.
I nosaltres escoltarem aquesta, precisament Radioactivity,
un tema de l'any 75 de Kraftwerk,
però que en aquest disc ho fa un japonès que porta per nom Ikashu.
Ikashu?
Ikashu.
I aquest senyor, doncs, amb tota la bona fe del món,
doncs va fer aquesta versió de Radioactivitat, no?
Molt a l'estil japonès.
Què anava a dir?
Sí, doncs això, que...
Que parlem de Radioactivitat.
Sí, sí, parlem de Radioactivitat.
Que no hi ha una altra.
I bé, no, sí, sí, el que volia afegir és que, esclar,
si els de Kraftwerk van triar que fos un representant japonès
qui toqués aquesta cançó, era per molts motius.
Clar, Japó és, de moment, l'únic país del món
que ha rebut dues bombes mundials, de bombes atòmiques, baixa.
Sí, sí, que les ha patides, diguem-ho així, no?
Sí, sí, sí, i és l'únic, de moment.
I ara també va passar això de Fukushima,
o sigui que també, pobrets, estan una mica així,
amb el tema de Radioactivitat, bastant sensibilitzats.
Doncs bé, s'ha destapat un escàndol sobre residus radioactius,
i aquí a Europa, i és allò que dius,
ostres, encara pot ser que passin aquestes coses,
però abans d'explicar-vos què és el que ha passat aquest escàndol,
que passament ho ha destapat una cadena de televisió a Alemanya,
ho va fer, doncs, ahir mateix, sí, sí, ahir mateix,
al vespre, doncs, una cadena de televisió a Alemanya,
en un reportatge d'investigació,
va destapar aquest escàndol, que ara us ho explico,
però abans voldria explicar-vos una mica
què és això de residus, no?
Perquè suposo que molts ho sabeu,
però no val de més
refrescar-vos una mica la memòria, no?
Bé, tot bé que en les centrals nuclears,
per produir electricitat, energia,
és clar, abans hi ha d'haver una mica
de calor, ha de produir
una calor que fa
que l'aigua es comparteixi en vapor
i aquest vapor mogui
les turbines que fan,
les turbines elèctriques que fan electricitat,
doncs, aquesta calor,
com es produeix?
Doncs es produeix en un procés que es diu de fissió,
en el procés de fissió nuclear,
en un reactor, els àtoms d'urani
són bombardejats per neutrons.
Quan un àtom d'urani rep l'impacte d'un neutró,
es torna molt inestable.
L'àtom es divideix en dos nuclis més lleugers,
alliberant molta energia
i neutrons que aniran a bombardejar
altres àtoms d'urani.
Així es produeixen reaccions en cadena
que llibren una gran quantitat d'energia
anomenada energia nuclear.
Aquesta energia, aquesta calor que dèiem,
és la que fa que
l'aigua que passa pel voltant
amb unes canonades protegides,
doncs, aquesta aigua amb aquesta calor
es converteixi en vapor
i aleshores produeixi electricitat.
Aquest vapor fa molt a aquests turmins,
com he dit abans,
i produeixi electricitat.
Això és el principi bàsic de la fissió nuclear,
que són els centres nuclears que tenim aquí a la vora,
tant a Vandellós com a Esco.
Tot això, aquestes reaccions que queden,
controlades i amb molta seguretat.
Sí, controlades.
Les tenim aquí a més de 100 quilòmetres,
al sud, tirant cap a totes de vaja.
D'acord.
Aleshores, esclar,
és molt bonic, no?, tal com ho he explicat,
que els electrons, els neutrons,
uns s'embarreixen amb els altres,
s'es divideixen i tot produeix una cadena de calor, no?
És molt bonic, però...
Aquí ve el pero.
Sí, però...
Però...
Produeixen residus reactius, eh?
Residus reactius, o reactius, com vulgueu dir.
Les centres nuclears produeixen residus radioactius
que són molt perillosos
i es mantenen actius durant molts anys.
I és tot un mal de cap,
després a l'hora de posar-los, on posar-los?
On posar-los.
I aquí és on vindré a parar,
perquè és el que deia, no?,
que ahir va destapar un escàndol majúscul,
amb això de residus nuclears, no?
Les barres de combustió d'urani exaurides
contenen el residu més perillós
anomenat residu d'alt nivell.
Quan una central nuclear arriba
al final de la seva vida útil,
és clausurada i desactivada.
Però el nucli del reactor nuclear
és tan altament radioactiu
que no es pot desmuntar.
I això és el que ha passat
amb la central nuclear Vandellós 1,
que fa no gaire anys
a Catalunya disposaven de quatre centres nuclears.
Vandellós 1, Vandellós 2,
Escou i Escou 2.
doncs fa...
Em sembla que va ser l'any 87, 88, 89...
Ara em falla...
Una mica de mama.
Una mica de mama, però va ser a finals dels anys 90,
quan va petar Vandellós 1
i es va haver de tancar
perquè no reunia les condicions mínimes de seguretat.
Aleshores, què van fer?
Van segellar el reactor
i estar allí, doncs...
Que s'està...
Està en hivernació, diguem-ho així.
Està en hivernació, sí.
Per dir-ho d'una manera així com a suau.
Això mateix, que està tancat.
Si vosaltres passeu per la cartera,
anant cap al sud,
doncs veureu,
doncs això, les instal·lacions de Vandellós,
una que està en marxa,
que és Vandellós 2,
i una altra que està inactiva,
que és Vandellós 1,
que és un cofre de formigó tancat
i que la radiació alli està clausurada
en hivernació, com has dit tu, no?
I que jo no s'escapi perquè...
O això creiem, no?
Sí.
En un principi,
o ens venen aquesta moto, no?
Sí, el cofre de formigó que es va fabricar a mida,
doncs funcioni i no passi, doncs...
Que no vagi a més.
Que no vagi a...
No se'n vagi a passar allà, vaja.
I aleshores, doncs,
mentre estigui allí clausurada,
doncs no ha de passar res, no?
Bé, això ho tenim aquí, no?
Ben a prop, no?
Vandellós 1.
Tenim aquesta central tancada, clausurada i desactivada.
Però amb el nucli del reactor nuclear,
doncs, ben tancat i ben hivernat allí dins, no?
Bé, doncs la roba dels treballadors
que manipulen material radioactiu
s'ha de canviar molt sovint
i passa a ser un residu més, eh?
Estem parlant de residus, no?
Hem dit que el primer residu són els centres nuclears,
però ara també parlem de roba, no?
És clar,
aquests tipus de residus són menys radioactius
que és de l'alt nivell
i s'anomenen residus intermedis o de baix nivell
segons el grau de reactivitat que representin.
Però, és clar, un treballador
que s'ha de canviar la roba
doncs no la pots llançar...
No, no, la pots a l'agostre.
Ni pots portar-la a la bugaderia
que es barreja amb altra gent
perquè si no podíem dir,
en lloc de dir, s'abaguderia...
No, no, podíem...
A partir d'aquell moment
ja tindria la seva pròpia llum.
Sí, no, això mateix.
Tindria la pròpia llum
i en lloc de la bugaderia,
doncs la flor...
Sí, sí, sí.
Es diria la bugaderia, la radioactiva, no?
Per exemple, per exemple.
Sí, o sigui que s'ha de tenir en compte
doncs en aquests casos, no?
En les operacions habituals
d'un centre nuclear
es desprenen petites quantitats d'àri reductiu.
D'altra banda,
l'aigua utilitzada per a la refrigeració
es té aigua contaminada
amb reductivitat de nivell baix
i es abocada al mar.
Que és el que passa també a bandallós, no?
Aquest aigua per refrigerar
doncs s'aboca al mar
però és de baixa quantitat.
Això sí, diuen que els peixos allà
són una mica més grans de la mida.
De la normal?
Sí.
Ah, de...
Bé...
Tenen quatre ulls?
No ho sé, però diuen que són més gustosos.
Bé, la qüestió és que
en les extraccions d'urani
es produeixen escòries reductives,
petites làmines de roca,
que solen contaminar
la zona del voltant de la mida.
Ara parlem d'on es treu
el material base,
la material prima,
que és l'urani.
Parlem de les mines, no?
Aquí també, doncs, clar,
també hi ha una petita
radioactivitat,
però és molt poca, no?
També les peces
de les armes nuclears
desactivades
són reductives
i les proves nuclears
efectuades pels governs
d'alguns països
generen molta radioactivitat.
Si no,
preguntar-li-se'ls a Corea del Nord,
no?
No, ara no penso anar, eh?
Sí.
Ah,
em pensava que m'ho deies
de veritat.
No, no,
a Corea del Nord
no cal anar-hi de moment.
Alguns residus mèdics,
com les compresses
de cotó
i els guants
poden ser material
radioactiu
i s'utilitzen
en determinats
tractaments mèdics
com ara la quimioteràpia
i l'aplicació
d'aixotops radioactius.
També aquests residus mèdics
també s'han de llançar
en continuïds especials
i ser tractats,
o sigui que
tampoc no es poden barrejar.
Bé,
ara és això el que hem fet,
un petit repàs
de diversos residus
radioactius.
Els primers
són els de les antenes nuclears
i després
anem baixant
de categoria, no?
Però no, eh?
Allà on volíem arribar.
Vinga, arriba.
Què es fa
amb els residus
radioactius
de primer nivell?
Quins serien
els que cataloguem
de primer nivell?
Els de primer nivell
podríem dir
són...
Els que han estat
més a prop
de la radioactivitat,
o sigui la roba
dels treballadors
per atendre'ns?
I també
les barres d'Urona
i quan ja han perdut
la seva potència
i tot això, no?
D'acord.
Abans el que es feia,
abans el que es feia,
hi ha un abans
i un ara.
Abans,
en els primers anys
d'aplicació
de l'energia nuclear,
els residus
de nivell baix
o intermedi
i alguns
de més
pugadets
es col·locaven
en contenidors
especials
i s'abocaven
al fons del mar.
Però,
tot i que es va assegurar
l'hermeticitat
d'aquests contenidors
per un període
de 200 anys,
molts d'ells
es van deteriorar
ràpidament
i van contaminar
l'oceà.
La pressió pública
i el coneixement
del perill
de residus radioactius
van fer pensar
que els residus
havien de ser eliminats
amb més precaució
o bé emmagatzemats
amb total seguretat.
Actualment,
els bidons
amb material radioactiu
no poden llançar-se
al mar.
I què fa llavors?
Espera, espera.
Ara.
Ara.
Ara,
el sistema més habitual
d'eliminar residus
és enterrar-los.
És de nivell més baix,
com els teixits,
els tubs d'assaj
radioactius,
es col·loquen
en contenidors metàl·lics
i es soterren
a poca fundària.
Els residus
del nivell radioactiu,
aquests són
dels antenes nuclears,
necessiten dipòsits
de més fundària.
Cal evitar
soterrar-los
en indrets
on siguin probables
els terratrèmols
o en llocs
on hi hagi
aigües subterrànies.
Alguns països
han construït
magatzems
per a residus
de nivell baix
intermèdic.
Doncs bé,
l'escàndol va saltar ahir
en un reportatge
d'investigació
de recerca
d'una televisió pública
a Alemanya,
en el qual
s'han descobert
que
la prohibició
de llançar residus
al mar
ve de fa 20 anys.
Fa 20 anys
que es va dir
que no es podia fer.
Sí,
perquè és el que passava,
que en els primers anys
de l'aplicació
d'energia nuclear
tot ho llançaven al mar.
Sí,
que la mar s'ho porti.
que la mar s'ho porten tot.
I aleshores
es van adonar que
els contenidors
es rovellaven
i sortia
a l'energia nuclear
la reactivitat
per tots els costats.
I després
mirem
que els països
fan coses estranyes.
Això mateix.
I aleshores
va haver-hi
aquest escàndol
que hem comentat abans
i fa 20 anys
que hi ha prohibició total
de llançar residus
al mar.
Però tu creus
que es compleix?
No es compleix
perquè és
el treball
d'investigació
d'aquesta televisió
alemanya
que ahir
va destapar
que davant
de les costes,
o sigui,
el canal de la mànega
entre França
i Anglaterra
doncs han trobat
milers i milers
de bidons
radioactius
a una fundària
de 160-180 metres
de fundària.
Que dius!
I diuen
que aquests bidons
procedeixen
d'Anglaterra
i de Bèlgica.
O sigui que
s'estaven netejant
i allò que dius
mira,
si ho posem aquí
ningú ho troba...
O sigui que la llei
de prohibició
de llançar bidons
al mar
de fa 20 anys
se l'han passat
per un lloc que sé jo.
I jo també.
I aleshores
aquests alemanys
que són també
com els japonesos
una mica també sensibles
amb això de l'energia nuclear
ells han fet un programa
que tenen un termini
em sembla que de 20 anys
d'anar
traient l'energia nuclear
perquè tenen
centres nuclears.
O sigui,
també tenen aquest pequet
original
com els japonesos
i com molta part del món
que tenim
centres nuclears.
Però a Salamany
s'han fet un pla
i diuen
d'aquí 20 anys
hem d'anar substituint
l'energia nuclear
per energies renovables.
Aleshores,
quan tenen
un...
una alternativa
d'energia
més
renovable
i veuen
que poden produir
l'energia
que s'està fent
en els centres nuclears
tanquen aquelles
centres nuclears.
Te dic una cosa,
Beta,
ja sé que tens
bones notícies
també per dir-ho després
però és que ara mateix
jo allargaria
aquesta notícia, eh?
Perquè m'expliquessis
tot el contingut.
Bé,
no, no, no, no puc donar més
perquè la notícia
va saltar
i aleshores
encara s'està...
Déu-n'hi-do, eh?
Jo crec que a partir d'ara
s'ha de remoure molt, eh?
Sí, encara s'està processant
i aleshores suposo
que la setmana vinent
tindrem més dades, no?
Jo el que faria ara...
La notícia de darrera hora
perquè va ser ahir al vespre
som a dimecres
i...
Encara està massa calent tot, no?
Sí, encara no s'ha acabat
d'explicar, d'escampar
però nosaltres l'hem agafat al vol
i explicàvem
el que han denunciat
a Salamans
i aleshores
aquests bidons radioactius
que procedeixen de Bèlgica
i d'Anglaterra
i d'Anglaterra
doncs estan llançats allà
al canal de la Mànega
una fundària
entre 160 i 180 metres
perquè és que aquella zona
no ho té molt de fundària
és la fundària
que té el canal de la Mànega
i aleshores
doncs, esclar
han denunciat
que la prohibició aquesta
de llançar coses al mar
radioactives
des de fa 20 anys
doncs es veu que no s'ha comprat
Se l'han passat
Se l'han passat
Ni ara
Ni abans
Ni abans
Perquè sembla ser que
si busquessin
al fons del mar
trobarien
No, per això t'ho deia
Al llarg d'aquests 20 anys
d'aquests 20 anys
que portem de prohibició
no tan sols aquests bidons
si se'n trobarien molts més
el que passa que els alemanys
doncs han tingut
La consciència, diguem-ho així
No, han tingut accés
a la informació aquesta
que tenien aquí
al canal de la Mànega
però segur que si se'n van
a les costes del Japó
o al Oceà Pacífic
o a l'Àfrica
o a qualsevol lloc del món
i anessin amb un mini submarí
d'aquells que a les fundàries
més fundàries dels oceans
trobarien coses no gaire boniques
i no de fa 20 anys
sinó potser fa 5, 10 o 15 anys
I te dic una altra cosa
jo crec que també
i deuen haver més cementiris
no només a sota el mar
sinó també en llocs
que potser són inimaginables
Podria ser
Saps per a on me'n refereixo
Poses allà un lot de productes
sabeu per on va la història
una bona capeta de ciment
i anar construint
Sí, podria ser
Podria ser també
I després hem fet una preciosa
cosa
de cara a barraca
i després quan comencen a escarbar
una miqueta
o quan allò comença a fer-se malbé
aquella cosa tan preciosa
no ho és tant
Saps per on vaig, no?
Sí
Moltes vegades
i ara m'ha venit la idea
així una mica còmica
del Homer Simpson
Sí
De la central nuclear
Sí, sí, sí
Que hi havia un pati de col·legi
o era un d'aquests passejos
pels crios
i que dintre d'un dels tobogans
hi havia
bueno, dintre d'un tobogant
que no sé com us fa
però dintre d'un d'aquests
de jugar
hi havia un contenidor
dintre d'un no sé què
hi havia un altre contenidor
Ja
I jo no, tranquil·lo
que aquí no ho veia nadie
No ho veia nadie
I a més a més
es deia, no?
Que els nens ja topaven directament
Sí
No, no
Amb les cases de la central
Ves a saber les coses que s'han fet
i que nosaltres no sabem ni la meitat
Segur, eh?
Segur que sí
Ara nosaltres tenim aquesta notícia calenta
que es va destapar ahir a la nit
i aleshores ens han volgut fer ressò de tot plegat
De moment la cosa ja en si
és molt escandalosa
perquè és clar
us he explicat
que el que es feia abans
el que es fa ara
i des de fa 20 anys
que no es pot fer el que es feia abans
però sembla ser que
el que es feia abans
fa 20 anys
no se segueix fent
i per això ho he volgut il·lustrar una mica
això dels residus nuclears
i que com es desfan
ara i abans
i sembla ser que no
que hi ha països que
no ho tenen clar això
i decideixen doncs
com has dit tu
llançar-ho al fons del mar
i allà no es veu
no una mica tristot plegat
Sí, però mira, gràcies a dir
que hi ha gent
que encara continua amb aquesta consciència
no?
Sí
i que mira
i ho denuncien
Per sort
hi ha el periodisme d'investigació
que destapa aquestes miseries humanes
i això doncs farà que
desperti consciències
que potser estaven una mica adormides
i tornin a aixecar la veu
i dir no pot ser
hem de tornar
a revisar aquests protocols
que si es van fer fa 20 anys
i no són complets
doncs s'ha de tornar d'altra vegada
No sé per alguna cosa
que s'han de tornar a fer
Això també s'han de tornar a fer
i s'han de mirar
que s'acompleixin
i si no que hi hagi sancions
i més control
o sigui que
una cosa que sembla
que estava adormida
que ja estava per fet
que ja ho tenim solucionat
fa 20 anys es va prohibir
però sembla que no
que s'ha seguit fent
i ara gràcies a aquesta cadena
de televisió alemanya
s'ha destapat
i és el que dèiem
que s'ha destapat
aquí al Canal de la Mànega
però ves a saber
el que s'ha fet
a altres parts
dels oceans
diguem-ho així
del món en general
Beta
fem una cosa
canviem
canviem
anem a donar la bona
ara ja
o tens una altra de dolenta
no no no
aquesta és la bona
per acabar
vinga la bona
per acabar
jo m'he d'apuntar
m'ha dit
vinga va
tu podies ser
una candidata ideal
vinga
us en recordeu
que demanàvem voluntaris
per provar
les ulleres de Google
tant el Beta com jo
no van poder
perquè no van trobar
com que tant el Beta com jo
això ho havia de dir jo
això ho havia de dir jo no
sí
d'acord
què he dit jo
tant el Beta com jo
tant el Beta com tu
és que clar
això ho havia d'haver llegit jo
és que t'has passat
aquest paràgraf és meu
bé bé
perdona
tant el Beta com jo
ens havíem d'haver apuntat
a aquestes ulleres del Google
molt bé
però
ara te toca a tu
però
però
no van trobar els formularis
i no van poder accedir
però aquesta vegada
els trobem?
sí
els trobarem
i em sembla que complirem els requisits
vinga
els trobem els requisits
mira
resulta que una fundació holandesa
busca voluntaris
per anar a viure a Mart
i no tornar
interessant eh
no
home però
no tornar
no que no vull
o sigui
ui
ja hi ha una festa
Mart
un munt de gent
escolta
que hi ha
hi ha
hi ha milers d'interessats
en el projecte
molt bé que marxin
adéu
saps quant de corredors electrònics
s'han rebut?
no ho sé
però jo no vull anar
més de 10.000 corredors electrònics
però jo no vull anar
la gent vol anar i no vol tornar
és per això que jo vull tornar
home
no però
escolta
després d'haver dit aquesta notícia
dels requisits redactius
i dir que els peixos
estan una mica més grassonets
d'igual
que tingui una mica més d'incomplement
tu has ganes de marxar d'aquest planeta
i no tornar
no
amb el que tinc aquí
ara al planeta
el que tinc ganes
és que la gent tingui una mica més de consciència
que l'hem de cuidar
això
que no vagi llançant coses
brutes
si ja tenim aquest així
el nostre planeta
eh
què hem de fer a Mart?
ai
bé
doncs mira
t'explicaré
llançar tots els bilons reductius
que no volem aquí
t'explicaré
mira
una fundació holandesa
busca una vintena
vintena de persones
eh
però jo penso que
tant tu Sílvia com jo
complim el meu pas
que no
ara te diré les condicions
que cal tenir
no me les llegis
que no vull
ara te les explicaré
apa fas por
espera
una fundació holandesa
busca una vintena
de persones disposades
a anar-se'n a viure
al planeta de Rermany
i quedar-s'hi
en un projecte
que es filmarà
a l'estil dels realities
o sigui
si és una mena
de reality show
de televisió
no, no que no
el que dèiem
ja hi ha milers
d'interessats en el projecte
doncs mira
es busquen voluntaris
per anar a viure a Mart
i quedar-s'hi
és el que proposa
Mars One
una fundació holandesa
sense ànim de lucre
que ha obert
el procés de selecció
de candidats
per colonitzar
el planeta vermell
digues una altra vegada
aquesta paraula
que no me la crec
qual és?
el què?
la paraula era
sense ànim de què?
sense ànim de lucre
és una fundació
holandesa
sense ànim de lucre
no sé
és una manera d'oneger
no es m'aparlis d'això
però és una manera d'oneger
envia gent
de manera autodista
allà
que no torni
bé
doncs aquesta fundació
ha obert
un procés de selecció
de candidats
per colonitzar
el planeta vermell
un projecte
que els promotors
vinculen tant
a la ciència
com als realities
televisius
perquè es gravarà
en aquest format
i se m'ha tretat
per internet
que no
que no
que no me vence
ara és la part que em s'interessa
tant a tu com a mi
que no
que no
a mi no
mira
per ser candidat
per ser candidat
per anar a viure a mar
només cal tenir
entre 18 i 40 anys
jo ja m'hi passo
no no
que tu ets jove
home
som joves
jo m'hi passo
mira
un altre requisit
que també complim
parlar prou bé a l'anglès
ui
no
no arribo
sempre m'he parellat
amb ell
un altre
que quan ha de condició
està en bones condicions físiques
fatal
ui no
sí
està amb la flor de la vida
va home va
i per acabar
si vols enganyar
i per acabar
pagar una quota
de 29 euros
ai no m'arriba
no tinc
no tinc suelto
no no
veus aquí
aquí mira
totes les altres
encara rai
sí
però aquesta justament
ja jo també
només tinc 25 euros
no m'arriba
els 4 euros que em falten
no
jo tinc 3
o sigui que no
ni sumant-hi
els dos
bueno
m'ho deixes tu
i ja n'hi deia
el part de
quan has dit que tenies
jo en tenia 25
tu m'ho deixes 4
no però jo tinc 3
3
bé doncs
haurem d'anar a buscar
l'euro que ens falta
o que em falta a mi
esclar
bé
si la setmana que ve
no
no hi és el beta
el terresplana
vol dir que s'ha anat a mar
ni t'ho creguis
eh
ni t'ho creguis
diuen que
es calcula que la missió
costarà més de 4.500 milions d'euros
els organitzadors
sense ànim de lucre
m'estàs dient
sí sí
4.500 milions d'euros
els organitzadors
calculen que els primers
4 voluntaris
arribaran a mar
el 2023
ui
dèiem-ho també
com fos un 2 per 1
és 2023
o sigui que no és
per avui i per demà
eh
2023
encara queda una miqueta
diu que arribaran
al mar
el 2023
després de 7 anys
de formació
i d'un viatge
de 7 mesos
què et sembla
fantàstic
tot és 7
7 anys de formació
i 7 mesos
de viatge
aquestes persones
s'hauran de proveir
elles mateixes
d'aigua
oxigen
i menjar
mar
és un gran desert
amb una temperatura
mitjana
de 63 graus
negatius
o sigui
fa una miqueta
de fred
una mica
només
però
m'assegueixes
no?
elles mateixes
s'han de proveir
d'aigua
d'oxigen
i de menjar
tu ves tirant
que hi arribaré
s'han de buscar
la vida
l'organització
sense ànim
de lucre
que és
Mars One
que organitza
la colonització
de mar
defensa que el projecte
va més enllà
de la ciència
el director general
de Mars One
Bas
Lance Dort
assegura que
pot canviar la terra
i aleshores
també hi ha una part
interessant
diu que
encara que admet
que d'entrada
els colonitzadors
hauran de renunciar
a tenir descendència
aquestes coses
que passen
ja n'arribo
aquestes coses
que passen
als elitxous
Lance Dort
assegura que pot ser
quan hi hagi
20 o 30 persones
a mar
es podria convertir
en una possibilitat
o sigui que
si n'hi ha
3 o 4
doncs
clar
els primers 4 voluntaris
doncs
no
que es pot haver
baralles
allí
celos
no no
però
quan n'hi hagi
més de 30 persones
doncs vinga
va
anem a la muntanya
anem a fer gran mar
anem a fer gran mar
i tot això
doncs bé
en la presentació
i acabo
del projecte Nova York
els promotors
han anunciat
que ja han rebut
10.000 correus electrònics
de gent interessada
a viatjar al mar
que et sembla
fatal
va vinga va
te passo l'adreç
i ens apuntem
que no
primer arreglem
el nostre planeta
i després ja
anirem cap a fora
a fer
deixar la nostra brutícia
per a un altre lloc
ja saps que no pino
d'aquestes coses
tu imagines que
estem embrutant
el nostre
i de quina manera
i què volem fer a mar
però tu t'imagines
canviant aquesta gent
pobra gent
a mar
per anar a viure
i no tornar
i allò que dia internet
mig planeta terra
és que fan aquesta gent
allà a mar
i m'interessant
pel que fan
no, no, no
fuera
no li agrada
no li agrada
no, no
gens ni mica
no m'agrada gens
bé, doncs
era la notícia divertida
o sigui
divertida
m'ha indignat
divertida res
estic més indignada
d'aquesta
que l'altra
que l'altra
a cap i a la filla
ho sabem
el que estem fent
no?
sí
però aquesta
on hem d'anar?
a mar
a mar
a deixar allà
les nostres misèries
i que tot això
es pugui explicar
després per internet
ja però
n'entens la idea
no?
sí, sí, sí
però és molt fort
que demanin voluntaris
i aquestes creixen de persones
no han de tornar
la història és que no han de tornar
per anar a viure a mar
i no tornar
jo quan llegeixo aquestes notícies
anem al planeta millor
del món mundial
que és el vinil
sisplau
sí, per favor
vinga va
per favor
avui
avui a pesar que a nosaltres
ens agrada la tecnologia
antiga del vinil
allò que
moltes generacions
noves
generacions futures
o generacions
d'ara mateix
que no coneixen
com funcionava
escoltar música
fa un temps
un disc de vinil
amb unes ratlles
i havies de ficar
una agulla a sobre
i
i se sentia música
miraculosament
avui dia
esclar
apretes botons
i tot van botons
però abans
havies de posar l'agulla
damunt d'això
doncs bé
a passar que a nosaltres
ens agrada aquesta
tecnologia antiga
avui faran servir
també internet
per
per
per
per
viatjar al passat
sí
perquè esclar
gràcies a internet
també ens ofereix
la possibilitat
de recuperar
velles relíquies
anem a youtube
que és un portal
d'internet
on està ple de vídeos
i gràcies a youtube
doncs
podem viatjar
l'any 1989
a recuperar
un fragment
d'un programa
de TV3
que es deia
Oscar Mandit
ves quins programes
estava tallant
no no
que el botellis
no no no
sí sí sí
perquè té la gràcia
no
sí té la gràcia
aleshores doncs
gràcies a youtube
que han penjat aquest vídeo
del 89
el programa aquest
Oscar Mandit
quins programes
que feien a TV3
aleshores
doncs
podem recuperar
una de les primeres
actuacions
a la tele
del Sancreí
presentant el seu
primer senzill
que es deia
La Festa
i que joves
que es veien
aquí en aquest vídeo
al Sancreí
doncs hem de sentir-la
i ens acomiadem
ja
però sentir-lo
integralment
com presenten
els presentadors
i tot això
vinga
doncs
Beta
fins la setmana vinent
que tornarem
amb la Terra Esplana
això mateix
no
que la setmana vinent
és festa
que és el dia 1 de maig
ostres
ara mira
quan t'anava a dir
en aquell moment
he estat conscient
pensava que anaves a dir
que no
que estaria a Mart
i no tornava
m'anava a Mart
i no tornava
jo t'espero
el dia 8 de maig
aquí a la ràdio
si no te vinc a buscar
a Mart
a Júpiter
a Plutó
que ara ja ha caigut
com a planeta
i amb qui sigui
molt bé
perfecte
gràcies
a reveure
el con vos que m'han dit
els ha donat la benvinguda
a la segona part
i ara nosaltres
els convidem
a la festa
de Sant Traït
Sant Traït
festa
i tot just ha començat
d'anaven
i de listen
I tot just s'ha començat, de la vera d'un record i en el centre rock'n'roll.
Els col·legues molt passats no paraven del dia.
Baixant la botella, fuma més de pressa.
Ja començ com t'estimar, i d'aquestes ha marxat.
Aixecar-me el sac de mar, aixecar-me la moral.
Ara hi ha gent en acció, les guitarres i els tambors.
Una pressa celestial s'apodera del local.
Baixant la botella, fuma més de pressa.
Aixecar-me el sac de mar, aixecar-me el sac de mar, aixecar-me la moral.
aixecar-me el sac de mar.
La�던ça, funaures, lalaus, fuma més de pressa.
Aixecar-me el sac de mar, aixecar-me la moral.
Ara aïllant en acció les guitarres i els tambors,
una pressa celestial ens apodera el que passa amb la botella.
Fuma més de pressa.
Fuma més de pressa.
Fuma més de pressa.
Fuma més de pressa.