This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
posaven a metodes d'un barco, perquè tenen aigües internacionals,
per poder punxar qualsevol tipus de música.
Que maco, eh?
Sí, és una història molt sola.
Doncs ho recomanem especialment.
I també recorden, si et sembla, Àngel, a quina hora és aquesta pel·lícula maca?
A les 10.30. Fins ara...
10.30.
Era a les 10, però per això que deia, que cada cop tenim més promocions de ball,
doncs a les 60 de la tarda i fins a les 10 hi es caig,
i fins a les 10.30 no pot començar la pel·lícula.
És a dir que, bueno, doncs allà estarem.
Molt bé. Allà us esperem a la sala zero.
Hi ha més coses?
Què més tenim?
Què més tenim? Dijous.
Dijous tenim la festa 100% Lluís Erasmus.
Ah, t'empany.
És una festa del grup d'Erasmus de Tarragona.
Sí.
Que li han dit aquest...
L'hem posat aquest nom, no? 100% Lluís Erasmus.
Amb un dijous que cada cop té més projecció, que es diu Mime,
que ha estat durant tot l'estiu resident a Patxà i el que era la Caix.
I, bueno, doncs aquest serà el dijous i aquesta serà la festa.
I que, bueno, doncs d'una manera podem dir que obre la temporada d'estudiants,
diguéssim, a la sala també.
Molt bé, molt bé.
Això demà.
Això demà?
No, demà no, no, no, passat demà, passat demà, passat demà.
Que estem a dimarts avui, ja no sé quin dia estic.
T'ho dic una cosa, avui hem començat el programa anunciant una cosa de dir,
no sé si és dijous el dia 19 o divendres el dia 17, ja lo sabíem també, eh?
I es veu que això dels dies...
Avui porta, com està començant a créixer la lluna.
Deu ser això, deu ser això.
No, no, no, és això.
Dijous 17, a 23 hores...
Festa de l'ASMOS.
Festa de l'ASMOS.
Fantàstic.
I ara sí, el 18, el divendres, tenim aquesta gent que estem sentint ara mateix,
amb el so Bule Bule Club, no?
Sí, que és el club mensual de rock'n'roll, de surf, d'aratge, rockabilly, etcètera.
I doncs que comença la temporada aquest divendres amb aquests concertats
i després tota la nit amb el DJ Machete, doncs, repartim vinils.
Molt bé.
I, bueno, donen espectacle.
I de cara al cap de setmana descansem aquest cap de setmana?
I, bueno, descansarem dimensig.
Dimensig.
No, dic perquè dissabte normalment sempre teniu alguna coseta.
Sí, sí, tenim, en aquest cas no concert,
però sí que tenim tres DJs, un d'ells molt, molt conegut,
que ens visita, doncs, una vegada més, que és el Miqui Puig,
Miqui Puig DJ, acompanyat d'un jove talent
que és l'emporta ell de la part nord de Barcelona,
que és Batiato, com Flanco Batiato, però és el Flanco.
Sí, Batiato.
I un DJ nostre, que és Banylat Malditos.
I que ni de DJs el dissabte.
Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do.
El Miqui Puig, que el tenim a la seva vessant,
que ja deixa de ser jutge, perquè...
Home, perquè, a veure, ara, és que jo he de dir-te...
Últimament no està fent això, no és veritat.
Sí, sí.
No, és que últimament l'hem conegut a la seva vessant,
podríem dir, més de DJ que de cantant,
perquè abans nosaltres, quan vam conèixer per primera vegada,
era el cantant de Los Sencillos.
De Los Sencillos, evidentment.
Després va ser Miqui Puig en solitari, també cantant.
En solitari i encara ho és, però bueno.
Però ja, últimament, no l'hem trobat gaire.
Després va ser Miqui Puig, jurat.
No recordo ara mateix el concurs, però va ser...
I Miqui Puig, DJ.
Com ets dir, aquest, el factor X.
Exacte.
I després, Miqui Puig, DJ.
I Miqui Puig, DJ, sí, sí.
Com a DJ, probablement Tarragona és, potser, en Barcelona,
la ciutat on més ha punxat,
perquè ha estat molts anys resident a la Sala del Cau.
Ara té el seu club, que crec que és bivensual,
que es diu Always New Wave, el Groove,
i alternant amb la Sala Zero.
És a dir, que és dels llocs més estimats pel Miqui
i on té, possiblement, més públic, també.
I pensava, dic, home, ja gairebé podria quedar-se a viure aquí, no?
Perquè és una para de pujar i baixar de Barcelona a Tarragona.
I tant, bé.
Segur que més d'un que ens està escoltant ara diu,
home, la de vegades que me'l trobi el tren.
Doncs la de vegades, cabull.
Doncs recordo que el Miqui Puig serà aquest dissabte, eh?
Aquest dissabte, dinau, sí.
Mirem el futur?
Perquè el futur és molt prometedor de cara a la Sala Zero.
Sí, la setmana següent,
la setmana que ve,
abans del cinema,
amb Good Morning Vietnam.
Sí, vuit telèfons,
que ara la setmana vinent, Àngel,
ja també viure, eh?
Doncs vinga.
Queremos telèfonos,
queremos telèfonos.
Molt bé, doncs mira,
tindrem...
Què cosa...
A veure, tindrem el Sheik,
exacte.
Sheik en directe el dijous,
el divendres farem el primer quilòmetre zero de la temporada,
amb Gotenberg i Soy un espia russo,
un grup d'aquí de la ciutat.
Ah, aquí no surt.
Perdona-me,
anava a dir que tu eres un espia russo,
però se'l dissimulas molt bé, eh?
De moment no, de moment no.
No tens feina, no tens feina tu.
De moment no tinc temps.
I això,
Gotenberg i Soy un espia russo.
I el dissabte tenim la pota de la sala zero,
la part final del festival Castanyasso,
que estaran les tres nits a diferents sales de Tarragona,
el grup, el cau,
i dissabte estarà amb nosaltres,
amb tres concerts molt, molt potents,
com són de sí-sí, anglesos,
els títols primitius,
que és un grup sud-àfricà molt potent,
de garatge,
i els d'art imatges francesos.
Molt bé.
I abans d'això,
doncs el Charlie Faber,
dijò que hi ha de Ràdio 3,
Ràdio Nacional,
el Víctor Oller,
dijò que hi ha el tindem també divendres,
és a dir, un munt de coses.
I a més a més,
si voleu,
de cara a la setmana vinent,
no l'altra,
recordeu que venen els boicot
i també els apel·lo en concert
el dia 1 de novembre, eh?
Boicot i apel·lo el dia 1,
i els abril,
el dia 3 de lliure.
Veus que em sabia que me deixava un, eh?
Dic, ara em deixo un
i no me'n recordava quin era,
doncs sí.
Sí, sí, sí.
Els abril.
D'això ja en parlarem
de cara a la setmana vinent.
I tant.
I fem una cosa,
parlem del passat de la Sala Cero,
perquè fa pocs dies
ens visitava l'Andreu Rifer,
vam poder conversar amb ell.
Què tal?
Com va anar al concert?
Doncs...
A veure,
seré sincer,
jo no vaig poder...
Oh, Àngel!
No vaig poder ser,
però pel que em va...
Com el reportero Richard Aixero
de Tarragona Ràdio,
havies d'estar,
havies d'èixer.
Tenia un compromís,
tenia un compromís.
Però amb el que em van explicar
després d'estar la gent
de l'equip de la Sala i tal,
doncs un concert molt maco,
molt entranyable.
I, bueno,
a més era la part ja final
de la seva gira.
És a dir,
que s'està acabant,
diu que té més projectes
a banda de la part com a actor.
Ahà, sí.
I bé, bé,
molt bé, molt bé.
Veu que molt, molt, molt...
Molt bé el concert
i molt bé ell,
personalment,
amb el seu equip
i el seu grup.
A veure, jo t'he dic una cosa.
Quan vam poder parlar amb ell,
a veure,
que és que com a...
És una mostra, un botó, no?
Però l'entrevista,
ens ho vam passar molt bé.
A més, allò molt pla,
molt directe,
molt...
No, no, fantàstic.
Jo dic,
espero que el concert,
dic,
si és la meitat
del que és ell parlant,
fantàstic, eh?
Fantàstic, fantàstic.
Sí, sí, gran.
I això que et dic,
la propera vegada
que me la posis d'heure,
doncs...
T'aviso.
Digue'm-ho,
digue'm-ho per avançar,
perquè ja...
Ja m'arreglaré jo l'agenda.
No sé per què,
no sé,
saps aquelles coses que dius,
ha d'estar a tot arreu,
però, clar,
és veritat que ets una persona.
Ets humà.
Ets humà.
No pots ser perfecte,
clar, en aquest aspecte.
Efectivament.
No pots tenir el do
de l'ubicuitat
i coses d'aquestes.
Bueno, bueno,
ho entenc, ho entenc.
Àngel,
doncs la propera
ja m'ho comentes tu.
No he anat
aquest, aquest i aquest.
Llavors m'expliques el cas així, eh?
Ho dient per avançar,
vale, molt bé, molt bé.
Així fem l'explicació
al contrari de lo que, eh?
Al contrari de lo que.
Perfecte, perfecte.
Àngel,
de nou,
gràcies, com sempre,
per atendre'ns.
I ja sabeu que la setmana vinent,
més o menys aquesta hora,
una miqueta abans,
tornem a molestar-lo
telefònicament
a l'Àngel Overe
perquè ens expliqui
les coses que passen
a la CERO.
Gràcies, de nou.
A vosaltres.
Adéu-siau.
Bona tarda.
Adéu-siau.
No te n'adones
que això és un suplici,
no podem seguir així.
Però que no te n'adones
que l'amor entre els dos
està tan mal ferit.
Per què m'atabales
donant tot el dia
la teva opinió?
Cal que et repeteixis,
dient-me el que penses,
de tots els meus actes,
a veure si entens
que ja sóc prou grandet
per caminar solet
per aquests mons de Déu.
Que tu ja ets prou grandeta
per parar de fer el tonto
i deixar fer els de més.
Més val que ho deixem,
que la vida són dos dies,
que m'agrada el ping-pong
mentre escolto ping-pong
a la llum del matí.
Més val que ho deixem,
que la vida són dos dies,
que m'agrada el ping-pong
mentre escolto ping-pong
a la llum del matí.
Que m'agrada el ping-pong
mentre escolto ping-pong
a la llum del matí.
Ja portem dos mesos
des que vas marxar
i no sé res de tu.
Com a mínim podries
agafar-me el telèfon
que començo a inquietar-me,
tinc ganes de sentir-te,
només et demano
que parlem un moment
per sentir-nos la veu.
Que segur que també
tu estaràs impacient
per saber sobre mi.
Estic poc a casa
perquè està molt trista
i li falta color.
que el meu llit
se'm fa gran,
que les noies
se'm fan llargues,
que no dormo mai bé,
el capçal
que em grinyola
em revolco
amb neguit.
La teva nevera
feia molt menys soroll.
I quan esmorz
ho poso
el 3-24
per no sentir-me sol.
Més val que tornem
que jo sé que m'estimes
i que encara no he rentat
el teu mucador o broc
per sentir-ho de tu.
Més val que tornem
que jo sé que m'estimes
i que encara no he rentat
el teu mucador o broc
per sentir-ho de tu.
que jo em cal no he rentat
el teu mucador o broc
per sentir-ho de tu.