Que estàs guapa, t'ho vols deixar?
És que estàs aquí acabant de netejar
Mira jo com vaig de les galetes
Són molles de galetes
Mira jo com vaig
Que jo vull ja, amb aquesta taca
Que m'acabo de fer, jo crec que soc almenys
O general o comandante
O capitana general
I cada vegada tinc més clar que hem de venir amb un pitet
Venim aquí, fer la tertúlia amb el pitet
I després ja se'l traiem i sortim al carrer
Entre tu i jo, Marc
Gràcies a dir que totes les entrevistes que tinc a partir d'ara
Les tinc per telèfon
I si no et veig amb la jaqueta posada
Ara que per fi fa temps de primavera
Aquest matí quan m'he aixecat
Bueno, ahir també
Dos dies seguits de soleta
I tu amb la jaqueta aquí
Amb el forro polar
Amb el plomón al coll
Som una mica de saps
Bueno, jo soc una mica de sastre
Soy de sastre, de sastre
Però bé, no he vingut a parlar de mi libro
Com vam dir l'altre dia
Juste, juste
No he vingut aquí a parlar de tu i de les teves plomes
No, les meves taques
Deixem-ho
Avui és dijous
Sí
Això és Manà Manà
Sí
Benvinguts
Bienvenido
Bienvenido
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja oli comem!
Fins demà!
Ha estat una petició!
Sílvia!
Ja li deia!
Tu saps qui és que canta?
No!
Quindiちточkel!
Fins demà!
És un performance!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Això era la inconsciència, la inconsciència de no saber.
La cançó m'agrada, què vols que et digui?
No, no, sona molt bé, no, no, i té molt de ritme i a més a més és com a fresqueta, no?
Sí, no, és d'agrada.
Que parla per la primavera i de cara a l'estiu.
Del vermutillo a Terrassa i d'aquestes coses.
I ja s'acaba, adeu, adeu, adeu, bonica.
Adéu, adeu, perquè...
Dímelo.
Eres tu el príncipe azul que yo soñé.
Que bonica.
Que bonita, eh?
Una setmana tupida, espessa i difícil de mastegar.
Una setmana en la que si passes de la monarquia, com li passa a la que tens al davant,
perquè saps que no parlo de la monarquia, no tens gaires temes a què parlar.
He hagut de rascar, he hagut de treure...
Saps allò quan entres en un lloc que està tapeït de coses i tot no t'interessa res del que veus
i has d'anar remenant i remenant fins que trobes?
Sí, sí, ja buscant els fons de l'assumpte, no?
Perdó, per la tos.
Doncs he hagut de remenar moltíssim per trobar alguna notícia que no tingués a veure
amb la antronització, que la paraula m'agrada, eh?
Antronització?
Antronització?
Que bonica, que bonica.
Amb la crítica que a mi m'agrada, ho saps que a mi m'agrada criticar.
De fet, és que jo crec que vaig néixer per això.
Però amb les crítiques dels vestits, dels tocados i dels undidos, de totes aquelles noies
i senyores princeses i tot aquell protocolo que es posa, que envolta...
Ai, que plora i tot.
Que envolta el tema.
Bé, només diré que, tot i les crítiques, jo he de dir que la princesa Letícia va brillar
com cap.
Estem parlant de quan, bueno, que els senyors d'Holanda, que ja tenen un nou rei i una
nova reina, no?
Exacte, sí, sí.
Perquè la seva anterior reina va abdicar.
Sí.
I que el condado de Orange...
Oi, com m'agrada això del condado de Orange.
A mi m'agrada antronització.
I a tu, Orange.
Orange.
Cadascú...
El condado de Orange, doncs ja té aquests nou reis, no?
Màxima i Guillermo de Holanda ja són reis i van fer una festeta de tres dies.
Una festeta de tres dies en la qual es van gastar un dineral i van fer
gastar un dineral als demés perquè es vestissin, s'arreglessin i es pentinessin
per anar de festa.
Encertat la Letícia perquè anava vestida de modisto espanyol.
Veus?
El tocado que ha sigut supercriticat i jo el vaig trobar espectacular.
No n'hi diguis, eh?
El del dia de la cerimònia, gris, espectacular.
Jo sí, també d'una dissenyadora espanyola.
inclús, inclús les nenes de la que ja és reina d'Holanda, durant la firma de l'abdicació
de la seva àvia, la reina Beatriz, portaven les tres uns vestidets de color groc, que
també era d'una dissenyadora espanyola.
És a dir, que en el fons vam triomfar i la cosa es va veure bé.
Però d'aquí no passarem.
Ja està?
Ja està.
Ja pots treure el príncipe azul, perquè era azul i naranja.
Claro, orange.
Orange.
Era orange.
Era blue i orange, però ara ja està.
Ja és rei i ja que ens deixin descansar.
Això, això.
Que vagin fent, que una altra cosa trobarem.
Sí, sí.
M'he quedat arralles, eh?
Què ha passat?
A veure, fa dues setmanes parlàvem...
No, no, no, en sèrio, què ha passat?
Sí, sí.
Fa dues setmanes parlàvem de la possible presó, o no, d'Isabel Pantoja.
La setmana passada parlàvem de la possible empresonament, o no, del torero retirado i...
Sí, sí, sí, del senyor excurado, per entendre's, no?
El senyor Ortega Cano.
Ortega Cano, si no us sortia el nom, eh?
Estava jo gastant el temps, que estava el temps d'haver si venia.
Bé, doncs aquesta setmana parlem de la possible entrada a presó, segons demana la fiscalia per tres anys, d'Anna Torroja.
Com que hi ha anat Torroja?
Sí, es veu que li imputen dos delictes fiscals d'un presumpte impagament de l'IRPF del 2006 i el 2007.
Com que ara estan aixecant les pedres de sota mar...
Per treure quatre quartos, sí, sí.
Doncs la volen engarjolar per tres anys.
Mar, però per tres anys.
Tres anys, sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do, eh?
De fet, ella, que té com a advocat el mateix abogat que té Garzón i el mateix abogat que té les infantes,
que és allò que dius, no va mal calçada, eh?
No, no, no, ja busca...
Intentarà per tots els mitjans, suposo, pagar l'impost, pagar la multa i quedar de rossites.
Però, clar, quan ja de moment et demanen tres anys de presó, ja de moment el primer que t'agafa són cagarrines.
Ostres, i a més a més, clar, dius...
Ella, ella que fa tant de temps, tot i que segueix treballant en solitari...
Sí, sense paraules, eh? Te n'adones, no?
Sí, fa tant de temps que no la sentim ni cantant ni parlant ni fer res.
Ara que se'n parli d'ella per això...
És que és molt durillo, eh?
És una mica trist, és una mica trist.
És molt durillo, és molt durillo.
A més, tenint en compte...
Mira si ha remenat, eh? Mira tot el que ha trobat.
No, no, però tenint en compte totes les coses que han passat, mar,
de gent que s'ha embutxecat milions i milions i milions...
Ja.
Però això passa sempre al de sempre, vull dir...
Al voltant, segur, tothom coneixem algú que ha viscut de dos anys cap aquí
alguna inspecció, que li ha arribat alguna multa d'algú, segur.
Segur.
Hi ha gent que se'ls emporta en sacs.
L'altre dia m'explicaven a la televisió que amb bitllet de 500 que els volien treure, no?
Ah, no? Ah, no ho sabia?
Ah, no ho sabia, sí.
Però si ni els he vist, o sigui, que no els deguin encara, que em deixin un per veure'ls.
5 milions d'euros amb bitllets de 500 són 10 quilos de paper.
Sí.
O sigui, mira tu que ho han, està pesat i ho tenen apamat.
És a dir, amb una motxilla tu pots emportar-te els bitllets i treure'ls i portar-los del país
com te convingui.
I aquesta gent no les enganxen.
Que casualitat, no?
I fixa't tu, que com més n'atenen, menys remenen, potser, no?
Bé, la qüestió és que esperem que surti el judici, tot acabi bé i ella no hagi d'entrar.
Però això es pugui dedicar a la seva feina, que és cantar i pagar els impostos.
Exacte, i de cara a un futur, però que ho tinguin en compte, Anna, no t'ha despistat.
Jo potser podria ser una despistada d'aquestes, que jo portava la gestoria...
Va estar en una època vivint fora d'Espanya, va estar vivint a mi, a mi, a mi, a mi.
Que no fos coincidís, que no hi era i no hi va pensar.
Tots contes.
Jo t'he posat el Michael, eh?
Val, ja me va.
Me tocava, crec, eh, tot aviat.
No t'acaba, però ja me vale, ja me vale.
Muy bien, muy bien.
Últimament, no el deixem descansar.
El Michael no, pobret.
Contínuament estem parlant de si sa filla, si es perpèntica aquella, el compra al Rancho, que si patatim, que si patatam.
Doncs aquesta setmana és notícia perquè es torna a obrir un judici en el que apareix el nom de Michael Jackson.
Després de quasi quatre anys després de la mort d'aquest bon senyor, la vida i la lamentable mort de Michael Jackson tornen a ser notícia.
Hi ha un judici civil per 40.000 milions de dòlars.
Ara ja entenc el del judici.
que enfrenta a la família amb els organitzadors d'aquella tornada als escenaris en aquella sèrie de concerts a Londres que havien de, bueno, de fet és que va haver-hi milers i milers d'entrades.
Que havíem d'haver anat a aquelles coses que teníem previstes tu i jo de poder fer, de fer una escapadeta a Londres a veure el senyor Michael Jackson a sobre l'escenari.
Sí, doncs bueno, no vam arribar a temps.
La qüestió és que la mare del Jackson, del senyor Michael Jackson, en nom dels seus tres fills del cantant,
aleguen que la promotora, la persona, la companyia que es dedicava a organitzar el tema dels concerts
va ser molt negligent en contractar el Conrad Murray, que és el metge que portava el tema mèdic del Michael Jackson
mentre ell estigués preparant aquella sèrie de 50 concerts.
Però una pregunta, el Conrad Murray no era un dels metges del Michael ja, sinó el va contractar la productora, no?
Perdó, segons la família, la culpable que aquest metge tractés a Michael Jackson era la productora o l'empresa que promocionava o que organitzava el tema.
No, jo em pensava que era el metge personal ja del Michael i que anava amb ell cap amunt i cap avall,
que és el que acostumen a passar amb les estrelles quan estan una miqueta tocades.
Per això el senyor Monroy sabia dels antecedents del Michael,
perquè recordem quan li va donar pastilla sabia que no dormia bé i que tenia...
Ara, potser entenem una miqueta més del que va passar, clar, si el senyor Conrad Murray s'ho va trobar allà
i no sabia el que feia entre mans o que tenia entre mans...
No, a veure, a veure, a veure, Sílvia...
T'ho pregunto, tot això són preguntes que em feia a l'aire, eh?
No, a veure, jo no soc ni detectiu ni soc pitonissa, però...
Lola.
Lola.
No me llaman els Dolores.
Llama-me Lola.
Lola, Mar.
Lola, Lolita, Lola.
Que se m'embalona, Sílvia.
Vinga, digues, digues.
Michael Jackson havia de fer el primer concert el dia X, d'acord?
Però mesos abans ja estaven preparant els concerts.
Clar, tots els assajos, sí.
Recordem que va sortir un documental perquè no podia sortir el concert
en el que explicaven tots els mesos, tot el càsting, tots els assajos,
tota la preparació...
Com es deia, it's the scene o alguna vez?
It's the scene.
Veus?
Doncs, en aquest vídeo t'expliquen els mesos que van estar preparant això.
Durant aquest temps, ell ja treballava en això.
Clar, clar.
Per tant, ja treballava per aquesta empresa.
No és que aquell senyor arribés avui i demà s'hagués mort.
Aquell senyor feia setmanes i mesos que treballava com a metge.
O almenys s'havia d'haver informat de tots els petits problemes.
No, oi, aquí té un historial.
No venim a jutjar el doctor perquè fia el cap.
Mira, jo crec que també va tenir molt de mala sort.
Jo crec que volen saber exactament el que va passar amb ell.
Però em fa goig això, de pensar que aquesta gent ha d'arrascar el que sigui,
treure pasta d'on sigui, i ara, com que al senyor Murray ja li van treure el que podien,
ara li volen, que era la llibertat diguéssim, ara li volen treure els diners a la productora.
Diu, bueno, vosaltres vau cobrar entrades que després, clar, s'han de tornar, però s'han de tornar.
Jo diré una cosa.
O no?
Nosaltres no vam arribar a comprar l'entrada.
Si jo hagués comprat una entrada, no la tornaria.
No?
Clar, com a fan de Michael, dius, ostres, que hagués estat els últims concerts que l'havies pogut veure, no?
Jo no la tornaria.
És que tu, no sé, que l'entrada valgués 150 euros, ara valdria...
No, no, 2.000.
1.500.
Sí, sí, sí, el triple o el quadruple, no?
De què és?
Una entrada per l'última tongada de concerts del Michael Jackson, que no es va arribar a fer.
Saps que aquelles entrades tenen un valor incalculable.
Sí, sí.
Que, de fet, l'empresa es va... es va collonir, pensant que com havien de tornar tots aquells diners.
I s'han sorprès perquè hi ha una gran quantitat de persones que no han volgut tornar aquella entrada
i s'ha volgut quedar amb aquell tros de paper que pobra part de la història.
I ara ve la família Jackson i dius, d'acord, d'acord.
Saps què?
Cata-cran, cata-cran.
Poderosa cavallera don d'un diner.
Passi per caixa, passi per caixa, que anirem fent, que anirem fent.
Ai.
Són coses que també estarem pendents, Marc, sobretot pel protagonista, perquè ens agrada molt el Michael.
I tal.
I a veure què és el que passa.
Cada vegada que trobo alguna notícia, saps que m'agrada posar-la.
Home, home.
Escolta'm.
Dígame.
Jo t'hi vaig traient coses i crec que al final ens han deixat una notícia que al final no sé si la virem.
Oh, com m'agrada aquesta cançó.
Montreves.
És de mica, eh?
És a lluna pel diamant.
Home, és ella, eh?
És ella, eh?
Digues-me-lo, digues-me-lo.
Subhastes, saps que m'encanta.
Ai, que me t'ha gustat.
Últimament sí.
A mi m'agrada remenar a internet i m'agrada remenar les subhastes.
No he anat amb mi vida en una subhasta, però...
Hem d'anar, eh?
Hem d'anar.
No ho sé, perquè el millor que quan ho vegi de prop em me desencanta.
La qüestió és que aquesta setmana haguéssim pogut comprar un manuscrit de Sayuno & Tiffany
que Truman Capote va enviar el 1958 a casa de l'editorial Random House
i que inclou notes a mà de l'autor
i que, bueno, que és una joia, perquè no només és un guió manuscrit,
sinó que, a més a més, hi ha, doncs, el rotllo rectificacions a mà
i ha escrit, doncs, com que ell creu que s'havia de desenvolupar aquella escena
i que és trobar capote, que no ens enganyem.
Sí, sí.
Va ser subhastat per 235.000 euros.
Ah, euros o toàlars?
Euros.
Ja t'ho passo a euros.
D'acord.
Home.
Hi ha una pasta, eh?
Molt bé.
Una pasta, una pasta.
Però, clar, és important perquè és la història.
Forma part de la història.
És un clàssic del cinema.
És una pel·lícula que mai passa de moda.
Sí, sí.
Forma part de la memòria cinèfila de tothom.
Sí, sí, de tots.
A més, aquella escena d'ella davant d'aquell aparador de Tiffany's
amb la bosseta amb els crozants, a donar la volta al món.
La imatge d'aquell pentinat, d'aquells vestidets,
forma part d'un icono de la moda.
I també quan escoltem aquesta cançó, la imaginem allà a la finestra,
amb la guitarra, tocant i cantant,
mentre que el noi se la mira des de l'altre costat.
La pel·lícula pot agradar més o menys, la pots haver vista o no,
perquè hi ha gent que no la vista.
Que té referències, no?
Exacte.
Té aquesta imatge, aquestes dues fotografies,
o té una escena en concret,
i això és important, jo trobo que la gent que ens agrada el cinema,
que aquestes coses els donin valor, ho trobo espectacular.
No voldria deixar de parlar de cinema.
Val.
No, això de fons, que queda molt bé.
Queda molt bonic?
Sí, perquè queda bonic perquè la notícia no és alegre.
Què ha passat?
Ella, a mi no m'ho ha semblat mai una bona actriu,
però és actriu.
Es diu Catherine Zeta-Jones.
Home, ha fet les seves cosetes, no?
Sí.
Per gustos hi ha colors.
A la pel·lícula del tatjàs està que se surt, no?
No m'acaba mai de convence'm.
No l'acabes de creure real?
No me l'acabo de creure.
Però bueno, que no vol dir que no,
tingui una carrera i un èxit.
Però últimament, últimament no està de sort.
Però què li ha passat?
Ha tornat per segona vegada a ser ingressada en un psiquiàtric
perquè té un desordre bipolar.
Me catxin.
És a dir, ja fa anys que ho ve patint
i ja va ser hospitalitzada el 2011
per aquesta mateixa raó
i ara el portaveu s'ha adelantat
abans que la gent parli malament
i expliqui coses que no són.
Ha donat un comunicat en el que explica
que està ingressada per poder rebre atenció periòdica
i per gestionar la seva salut de la manera més òptima.
És a dir, suposo que volen buscar
quin és aquell tractament que la pot ajudar.
Perquè clar, ara ja donant-li...
Ja saps que a mi les coses sèries tampoc no m'agraden.
Donant-li un to humorístic.
Si tu t'aixeques un dematí
i ets la Càcerineta-Jones
i tens un trastorn bipolar
és a dir, que pots tenir diverses personalitats
en qui es deu convertir ella?
Perquè clar, és una actriu.
Ha fet molts papers.
No ho sé.
A mi m'agrada m'has posat...
S'aixeca un dematí
i decideix que no és la Càcerineta-Jones
que és la Cleopatra.
Home, doncs mira, el seu home
més content que un juny...
Cleo!
El seu home que no està per festes ja també
que està a l'home.
Veus que som cruels.
Sí, però saps que en el fons m'agrada tot això.
I clar, jo penso...
Això et passa a tu, a mi...
I bueno, no et voldria ofendre, Sílvia,
però tenim un...
Tenim una edat.
Estem limitades en quant personatges.
Però ella, que és actriu,
que ella mateixa s'autoconvenç
que la seva bipolaritat avui vull ser tal.
I m'aixeco i em veig el mirall
i estic veient que soc...
Cleopatra, el que deies, no?
Per exemple.
Estem fent conya del que és la malaltia,
que és molt sèria, eh?
Però les coses s'han de prendre a vegades
amb una mica de...
No, i segurament que...
De humor.
La família està passant malament,
perquè la mare no acaba de...
És que a més porten una mala ratxa,
és a dir, ella va caure malalta al principi,
entremig, el seu marit
va tenir aquell problema de càncer,
li ha costat moltíssim,
però se n'ha sortit estoicament,
ara ella torna a recaure.
Que han trepitjat alguna cosa?
Doncs no, no ho sé,
però si l'han trepitjat feia pudor,
molta.
Però molta, eh?
És que segur que era de la muntanya.
Segur.
No, però aquella no fa pudor,
encara que la remedi a un bastó.
Anem a internet.
Sí?
Sí.
Que no te metes a mi Facebook?
No te metes.
Pues no me meto, no me meto.
Te metes a mi Facebook.
No te metes, por favor.
Ah!
Bueno, no, que fa bon temps,
que si no...
No ho espatllarem, no.
No, no, no.
A veure, digue-me,
vostè, del Facebook,
què m'està dicent?
Fa vàries setmanes...
No, no és Facebook,
però la faig servir.
Aquesta cançó, saps que m'agrada fer-la...
Fetat, fetat, fetat, fetat, fetat, fetat, fetat, fetat, fetat, fetat, fetat?
Això ho és d'inglès.
És perquè tinc la llengua distorsionada, també.
Tinc la llengua bipolar.
M'agrada parlar...
Que lenta, t'ha quedat ara, això, eh?
No, mira, anem a febre com si no passés res.
No hi passa res.
Molt bona tarda, Sílvia.
Bona tarda, Marc.
Avui et parlaré, saps que m'agrada parlar de les xarxes socials.
Vinga, xarxes socials.
La faig servir aquesta cançó,
perquè parlo igualment del Twitter, del Facebook,
o d'Instagram, o de qualsevol altra història.
Però m'agrada aquesta cançó,
el trosset aquest m'amola,
i per això te la faig tirar.
Jo te la poso.
Aquesta setmana tornem a parlar d'Instagram.
Estàs trigant ja a instal·lar-te la Sílvia.
Marc, però ja saps que tinc jo el meu pedrusco.
Tu que tens un mòbil de pedals.
Tens un mòbil de pedals, jo ja ho sé.
Però no sé com la gent pot sobreviure sense Instagram.
Aquesta setmana hem vist una persona que realment,
no és que l'ho digui, és que em fa mania,
que es diu Justin Bieber,
amb una foto que dóna molt a parlar.
S'havia parlat durant setmanes
que havia tornat a sortir amb la Selena Gomez.
també cantant de Quinceaneros i tot.
Sí, home, clar, del Disney.
Que ara ja està donant la cara...
De Disney ja no, eh?
Però ara ja està donant la cara més dura,
a més han fet una pel·lícula que...
Perquè ja és com la Hannah Montana,
que ja va matar la Hannah Montana,
la va enterrar...
La Miley Cyrus.
I ara sí.
I sembla que com...
No sé...
És així de clar, els surten als pits
i ja no volen ser nenes
ni guanyar-se la vida com a nenes.
Home, però ja han crescut.
També és llohable, no?
Però clar,
arriba un punt que tampoc no tenen lloc.
Com a adolescents no tenen lloc.
Bueno, no parlem més, no?
Però no em facis parlar.
Però ja n'és tu, que t'enrotlles.
A veure, Justin Bieber.
Justin Bieber.
Amb el...
No diria nuet.
Amb el pit nuet.
El pit en l'aire, diguéssim.
Sí, sí, sí.
D'acord?
Ha sentat davant d'un portàtil
i la Selena Gomez
la abraça pel darrere.
No sabem si vestida o no.
Jo te poso el Justin, vinga.
Posa'm el de fons, d'acord.
Bé, el peu de foto
que té aquesta fotografia de l'Instagram
diu
Trabajo desde hace mucho
ven a hacerme mimos.
Oi.
Com a treball.
Si tu el que no vols
és que rumoregin de tu
cosa que no me crec.
Si tu el que vols
és que et deixin tranquil
la teva vida privada
o cosa que no crec,
no penges una fotografia
d'aquest tipus tan personal
amb aquesta noia
amb la que se t'està relacionant
per segona vegada,
perquè recordem que va ser
una història interminable.
Sí, teòricament havien trencat,
i que cada fill hi anava per la seta.
Que els amics i la família d'ella
li estan dient
que aquest noi
no li convé,
però que a ella,
quan penses amb el cor
i no amb el cap,
el de pensar
que a mi aquest xiquet
m'agrada,
me l'estimo
i vull estar amb ell.
No ho neguis.
Ah.
No ho neguis.
I si ho negues,
després no enviïs fotografies
que tot el món pot veure,
amb les quals
veu que t'acabes d'aixecar
perquè té uns pèls
que dius
nena pentina't,
té uns pèls
que s'acaba d'aixecar
de la migdiada,
per no dir d'altra cosa,
i estan allí tots dos
mirant-se a l'ordinador
que dius
que és una foto
molt bonica,
molt íntima,
molt romàntica,
però després d'això
no pots dir
no, no,
no quiero hablar
de mi vida privada
perquè som els grandes amigos.
No lo pienses,
xato.
Perquè jo con mis amigos
no hago esto.
No, ni yo tampoco, eh?
No, perquè si no tindríem un problema.
Claro, claro, claro.
Imagina els amigos que tenim.
Ah, tu i jo,
cantidad de amigos
és que tot això
ja m'he passat per l'Instagram.
Oi, oi, oi, oi, oi, oi.
Veus per què no m'agrada l'Instagram?
Ara t'acabes de donar consta, no?
Veus com tot arriba?
Però tu a l'Instagram
pots posar fotos de floretes i de...
Ah, ah, ah, ah, vale.
M'entens.
He dit, ui, quin problema.
Veus, veus,
per això no el tinc,
per això no el tinc.
No.
Com que no?
No, Sílvia, no.
No, sílvia, no.
Todavía no?
No, no, no, no, no, no, no.
Què passa?
Ja sé que aquesta setmana...
Ara m'has despistat?
Sí.
Ja sé que aquesta setmana
ha complert anys moltíssima gent.
Sí, sí.
I ens seguiran complint la setmana que ve.
Home, això esperem, no?
Aquesta setmana no voldria dedicar el programa
a ningú que faci anys.
Ah, no?
No.
Què fem?
No, no, no.
Què fem?
Jo aquesta setmana voldria dedicar el programa
a totes les dones del món mundial
que són mames.
Ah, acompanya,
doncs mira, t'ho trec, t'ho trec
i ara ja...
Eh?
Ah, la cançó que m'has demanat.
Per acabar, clar.
Jo deia, ui, deu ser que algun d'aquest grup
fa anys.
O s'ha mort o alguna cosa, no?
No, home, que fa anys.
Fa anys, Mar, per l'amor de Déu.
No, a més a més,
que ara ja s'hem tornat a veure,
que tornen una altra vegada.
No es parlen, però canten junts.
Eurovision, dos dels components d'aquest grup.
Bueno, no, de fet, t'he deixat...
T'he deixat, no.
T'he fet triar, ABA,
per acabar el programa amb aquesta...
ABA.
ABA.
Amb aquesta cançó que lluo molt amb el tema.
Sí.
Perquè això, perquè volia dedicar el programa
a totes les mames del món mundial.
Tu creus que l'acabem així,
més d'allò que amb el pitufó cantant
Compràños Felic.
I que a tothom que faci anys...
Que es doni per felicitat.
Vistis.
Ens ho perdonaran.
No pots parlar fins que no tingui el teu nom, Mar.
Oh, però això és impossible.
Jo callada, Sílvia.
Que tingui el teu nom, Mar.
És que no m'ha sentit.
Mira, vaig a beure aigua per celebrar-ho.
Doncs, Mar, felicitats.
Sílvia, que tens melmelada de maduixa a la salameta.
Sí, ja, ja, i espera't.
Encara n'ha acabat.
Mira el croissant de xocolata que m'està cridant.
Que t'està regalant.
Que m'està cridant.
Come me.
Come me.
L'ús com sol, l'ús com sol.
Mar, acabem-ho, no?
Sí.
Vinga, digues.
Molt bon dijous.
Millor cap de setmana.
I ens sentim la setmana que ve.
Adéu, seu guapa.
Adéu.
Feliz domenja.
Igualment.
Mamma mia, here I go again.
My, my, how can I resist you?
Mamma mia, does it show again?
My, my, just how much I miss you.
Yes, I've been broken hearted.
Loose is the day we parted.
Why, why did I ever let you go?
Mamma mia, now I really know.
My, my, I could never let you go.
I've been angry and sad about things that you do.
I can't count all the times that I told you it through.
And when you go, when you slam the door,
I think you know that you won't be away too long.
You know that I'm not that strong.
Just one look and I can hear a bell ring.
One more look and I forget everything.
Whoa, whoa, whoa.
Mamma mia, here I go again.
My, my, how can I resist you?
Mamma mia, does it show again?
My, my, just how much I miss you.
Yes, I've been broken hearted.
Blue, since the day we are falling.
Why, why did I ever let you go?
Mamma mia, even if I say.
My, my, leave me now or never.
Mamma mia, it's a game we play.
My, my, does it mean forever?
Mamma mia, here I go again.
My, my, how can I resist you?
Mamma mia, does it show again?
My, my, just how much I miss you.
Yes, I've been broken hearted.
Blue, since the day we are falling.
Why, why, did I ever let you go?
Mamma mia, now I really know.
Mamma mia, I could never let you go.
Mamma mia...
Fins demà!