logo

Arxiu/ARXIU 2013/JA TARDES 2013/


Transcribed podcasts: 753
Time transcribed: 11d 8h 7m 46s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Comença Tràfic d'extraccions amb Núria Calvó.
Bona tarda, aquí estem a Tarragona Ràdio i comença un tràfic d'abstraccions especial.
Estem supercontents perquè avui tenim convidats en plural, no un, dos, i un d'ells repeteix, ara us ho expliquem.
I així amb la Torpebras començarem. Començarem aquesta entrevista xerrada, distesa diria jo, perquè tampoc és que ho hagin preparat gaire, almenys jo, però ens explicaran coses interessants.
Tenim aquí el Miquel Gistes, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Tu ho repeteixes, però l'altre dia va ser per telèfon, explicant el castanyasso, i avui estàs aquí, en persona.
Sí, avui no em perdreu.
Esperem, no t'amaguis sota la taula.
I tenim el Pol.
Hola.
Pol Transistors, va bé?
Bé, sí.
Avui Pol Filatelia, no?
Sí, millor avui Filatelia.
Filatelia Records. Aquests homes són dos herois que han muntat una discogràfica i no tan sols l'han muntat, sinó que compleixen ja tres anys com a tal.
ens expliqueu com va començar, com vau decidir muntar una discogràfica?
Bé, a mi feia temps que em rondava pel cap de la idea, el que va ser que mai acabava de fer el pas,
i em van escriure uns amics meus de Berlín, que es diuen Monde Fumatore, que després suposo que moltes escoltarem.
I meus, per cert.
I em van dir que els hi busqués una discogràfica per a Espanya per licenciar-li el disco que havia entret a Alemanya,
no els hi vaig trobar cap i llavors vaig fer el raonament de crear una discogràfica jo per treure'ls-hi el disco
i llavors coincidint amb el Pau, doncs parlant, ell també feia temps que li rondava pel cap la idea de fer la discogràfica
i, bé, per no fer l'absurditat de fer dues discogràfiques a Tarragona...
Això ja, més absurd que muntar una discogràfica, ja hauria estat muntar-ne dues.
Una de gran, però a una ja n'hi haurà prou.
O sigui, sempre heu sigut els dos a mitges, diríem.
Sí, bueno, sí, és que em va ser així, jo anava pel meu costat perquè Filatèlia,
bueno, jo a Canàries doncs tenia un petit segell de cassets que era Filatèlia
i començava aquí a donar-li ja una mica de serietat i resulta que Miquel també pel seu costat
anava a fer la seva discogràfica i va dir, ostres, jo estic intentant muntar la meva
i el nom li va agradar i va ser com van decidir...
El nom, permeteu-me que us ho digui, el trobo genial, Segell, Filatèlia,
mira com s'ha de dir un segell, Filatèlia, Récords, és obvi, no?
És obvi, absurdo.
I com es fa per muntar una discogràfica?
Si jo en vull fer una, per exemple, per fer-vos la competència, què hauria de fer?
El primer és de ser rica, no?
Bueno, no, no, és de ser rica...
Tenir una altra feina d'entrada, no? No viure d'això, m'imagines.
Tenir una altra feina d'entrada, per si de cas, si més no per si de cas.
I... i bueno, nosaltres, per la nostra experiència, doncs bàsicament és parlar
amb grups que ens agraden o que grups que ens agraden parlant amb naltros
i mirar d'arribar a acords satisfactoris per les dues parts.
Perquè legalment, o sigui, per fer un segell, en què consisteix un segell?
Tu pots treure discos amb licència?
És una empresa, però...
Clar, és una empresa discogràfica, és una productora discogràfica
i, clar, el que necessites és o editar les cançons, registrar-les, registrar-les a les GAE...
És a dir, que hi ha un marc legal, no? Això és la diferència entre les maquetes que circulen...
Exactament.
Per allà, en plan underground...
I a nosaltres també, la majoria de discogràfiques com nosaltres són editorial, també.
Bé, de fet, ara cada cop és més tot un pack, no? Fas la producció, fas el management,
ja quasi que ho fas tot, no? Els hi fas massatges als músics...
Bueno, això no. Això estic intentant que me'ls facin ells a mi, però no.
Bueno, en realitat, l'excusa per portar-vos aquí avui, ens ha anat la mar de bé,
i és que celebreu aquests tres anys amb una festa a la Grande, no?
Ens ho expliqueu una mica.
Sí, bueno, és el tercer aniversari de Filateli, estem molt contents,
perquè, clar, quan van començar, van dir, bueno, això és suïcida,
però hem continuat creient en el projecte, i a mesura que hem anat creient,
doncs sembla que hi ha alguns torrats que també creuen en altres,
i, bueno, hi s'han ajuntat, i cada vegada la família filatèlica va creixent,
cada vegada hi ha més grups, però resulta que són grups de Tarragona,
que, bueno, que és la cantera, per dir-ho d'alguna manera.
Bueno, de Tarragona i de Berlín, no?
Bueno, sí, i d'Austràlia, que també hem editat algun disc de Wacom Bike,
que són australians, juntament amb Mondo, que són de Berlín,
Mondo Fumatore, i, bueno, i una mica ens centrem, bàsicament,
en grups que ens agradin, i, bueno, ara celebrem tres.
Que ens agradin i que entengin que és una discogràfica petita,
que nosaltres ens fornarem, ni ells tampoc.
Suposo que ara això ja ho tenim tots plegats, superats, no?
Sí, la crisi s'ha ajudat.
Entenc que no viviu de la música perquè no es pot,
i els músics tampoc viuen de la música, en la gran majoria.
En aquest cas, no.
I bé, ens expliqueu això de la festa, el divendres.
Bé, doncs, des del primer any que hem anat fent,
bé, primer li vam dir Undertalia, doncs, perquè no sabíem ben bé
si seria l'aniversari, si seria un festival, o el que seria,
i pensant en nom, estàvem entre, com que som bastant undergrounds,
estàvem entre Undertalia i Filaground,
i a final, Undertalia era com més bonic,
i ens hem quedat Undertalia,
i, bueno, doncs aquell any va funcionar bastant bé,
llavors el segon any vam repetir,
i en guany, doncs, evidentment...
Complim tres anys.
Tres anys, tres concerts.
Tres anys, tres concerts.
El zero, divendres.
Sí, els dos anteriors els havíem fet,
el primer en diferents espais,
el bar del Metropol i el Gruf, m'assembla.
Sí, el primer any, sí.
L'any passat ho vam fer al Cau,
i aquest any ho farem a la zero.
Molt bé.
És el que anàvem dient l'altre dia amb tu, no?,
d'anar repartint una mica entre els quatre xalats
que aposteu per aquestes coses,
doncs ens anem tots circulant.
Escoltem algun dels grups que sonaran divendres,
per anar a la seva boca.
Sí, el Caustic, que és el que obrirà el festi,
és la primera cançó que escoltarem.
Caustic, Roll Dave.
Quina cançó?
Ens la presentes?
Sí.
Dios no quiero morir solo.
Lord, one I die alone.
Lord, don't want to die alone.
Lord, don't want to die alone.
In the twilight of my existence.
In the twilight of my existence.
In the twilight of my existence.
In the twilight of my existence.
In the twilight of my existence.
I look forward to my future.
I look forward to my future.
In the twilight of my dream.
Oj歌, ollie, ollie, ollie, ollie, ollie, ollie, ollie.
In the twilight of my existence.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit