Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ai, aquesta és la formació que jo tenia per aquí?
Qui ha canviat?
Qui ha canviat? Doncs el Robin ja no hi és.
Oh!
I l'Oriol tampoc.
Tampoc. Tenim el Carles, potser, no?
Tenim el Carles i el Miguel Pino.
De car, de car.
Sí.
I com va ser que va fer la canvi?
Perquè vosaltres sou dintre del que ha de ser creació,
perquè des del 2008, a finals del 2008, va ser quan va néixer el grup com a tal, no?
Exacte.
Llavors, vam estar, bueno, vam estar del 2008 fins a 2011, aproximadament, amb la formació antiga,
llavors, bueno, després del primer disc va haver-hi un canvi de formació,
aprofitant també un canvi de so, un canvi de diverses coses de funcionament, de moltes coses,
per això aquest disc es titula Cançons al seu origen, i res, tot això.
Bueno, i segurament que vam marxar per aquelles coses de la vida, no?
Altres xafers, diguem-ho així.
Coses personals.
Coses per agafar altres camins, diguem.
Clar, clar, m'imagino.
I com vau enredar, els altres, tant el Carles com el Miguel?
Com van donar amb el Carles de Miguel?
O com els vau enredar perquè formin part del grup?
El Miguel havia sigut professor meu, del Carles, de l'antic guitarrista Oriol.
Sí.
Llavors, d'aquí el vam, bueno, doncs vam contactar amb ell perquè ens fes la producció del primer disc.
Llavors, a partir d'aquesta producció, doncs, vam tenir una relació bastant estreta,
vam estar molt lligats, tant musicalment com personalment,
i quan va haver-hi aquest canvi de formació, doncs, ell va decidir entrar al grup i nosaltres encantaríssim.
Home, clar, a més a més, allò que dius, home, tenim el mestre a casa, no?
Exacte.
Molt bé.
Però en aquest temps, en aquest curt temps, diguem-ho així, encara,
perquè són cinc anys, més o menys, i us ha passat un munt de coses,
heu compartit escenari amb un munt de gent,
gent que fins i tot, jo no sé si admireu especialment,
jo sé, jo dius, ostres, que primer toquem nosaltres i després toquen ells?
Us ha passat amb algun grup en especial?
Sí.
Perquè heu estat amb Sinistro Total, heu compartit amb Burning també,
Nino de la Hipoteca, Poncho K, Despistaos...
Amb tots ells ens ha passat, vull dir, són grups que hem admirat des de joves,
que han sigut diferències nostres, i poder compartir escenari amb ells ha estat un honor,
sobretot amb grups com Burning o Sinistro Total, que, bueno...
Són mítics, no?
Són els primers, no?
Gent de la Bambuia Madrilenya, gent de, bueno, doncs ja tan antics, no?,
i que segueixen al dels escenaris.
I després, per altra banda, doncs com la Fuga o Poncho,
que són influències molt més directes, doncs és un honor.
Abans he parlat amb el Dani, dels ausentes,
i em comentava que no és la primera vegada que us trobàveu a l'escenari tots dos junts,
els dos grups, o que coincidíeu, si més no, me'n volo, i què tal?
Doncs fantàstic, ens vam trobar dissabte passat a Granollers.
Correcte, sí, és que ens l'he comentat.
I va ser un concert fantàstic, doncs jo què sé, amb moltíssima energia,
amb pràcticament tres hores de rock and roll, vull dir, fantàstic.
I a continuar, no? I això és el que farem aquest dissabte a la bequeria?
Aquest dissabte seguim a la bequeria i esperem que n'hi hagi molts més.
Clar, clar, clar, però que és casualitat que coincidiu,
això no l'hi he preguntat al Dani, però he dit, mira, t'ho pregunto a tu, Guillem,
que coincidiu a ausentes i excesso, això vol dir que hi ha molt bon rotllo entre vosaltres,
que hi ha, o sigui, que dius, d'una mica en mica anem sent col·legues?
Bé, ens vam conèixer dissabte passat i realment hi va haver molt bon rotllo
i segur que aquest dissabte encara n'hi ha fet més,
i que a poc a poc jo no s'anirà a m'esperar una relació molt amistosa.
I això ve a través d'un dels managers del grup,
que, bueno, doncs ell té, és la persona que també és, diguem,
cultura musical, rockera,
és a dir, de l'estil aquest en el que ens comem nosaltres,
i ell va ser el que va buscar,
el que normalment acostuma a buscar la gent amb qui toquem,
amb qui toquem escenari.
Bueno, però està molt bé, no?
Sí.
Dius, mira, oportunitats, d'altra gent també,
i ja que toquem a casa, almenys per la part d'eusentes,
donar la benvinguda al successo, no?
Sí, i tant.
El que em deies, Canciones del segundo origen,
és aquest darrer treball discogràfic que segur que presentareu,
i que fareu un repàs de totes aquestes cançons,
en deu cançons que es troben en el disc,
donareu també, perquè no, agafarem algunes del primer àlbum,
i hi ha alguna cosa més?
Ens sorprendreu a la nit de dissabte i a la bequeria?
Hi haurà bàsicament això,
un recull de cançons del primer i del segon disc,
barrejades, seran sobretot cançons del segon,
que fes el segon origen,
però també, si no,
podem oblidar les cançons que la gent ens demana del primer,
no?
D'acord.
Per molta gent ja són cançons, no sé,
referents dins del que fem.
Molt bé.
I segur que algun vis,
i allargar i allargar,
perquè més o menys,
quant de temps estem parlant de concert?
Guillem?
Una hora i trenta minuts, aproximadament.
Una hora i trenta minuts,
home, d'on i do, eh?
Sí, sí, sí.
I aquí arribeu a primar-vos tot el grup,
m'imagino.
Fem exercici, sí.
Perquè amb la canya que doneu a sobre l'escenari,
jo m'imagino que,
escoltant molt les vostres cançons,
notem aquesta energia,
que també li deia abans a la gent d'Ocentes,
que diu que és que amb l'energia de la bateria,
les guitarres, la veu?
Sí, sí.
Si aquí ja ho notem,
i només és el disc,
la gravació en si,
a sobre del d'escenari,
deu ser bestial, vosaltres.
Com ho disfruteu, no?
És el nostre punt fort, diguem.
És a dir,
el disc està molt bé,
està realment molt elaborat i tal,
però el nostre punt fort és el directe.
És on més hem treballat
i és on disfrutem la música que hem composit treviament,
no?
I val la pena veure-ho.
És la primera vegada
que veniu cap aquí, cap a Tarragona,
com a accesso?
Sí, sí, sí.
Sí, sí que és una miqueta repte.
A veure què és el que ens trobarem, no?
Sí, però des de fa temps ja tenim gent,
doncs, a través de la pàgina de Facebook,
també aprofito per fer una miqueta publicitat.
Endavant.
Es poden entrar al Facebook i buscar accesso
i fer-li on m'agrada.
Doncs en aquesta web anem rebent,
doncs,
demandes de gent de ciutats
que ens demana que anem a tocar,
doncs, a casa seva, no?
Diguem.
I Tarragona és una ciutat,
doncs, que s'ha repetit bastant.
Oh, fantàstic.
No, no?
Ja va bé, ja va bé.
És allò que vol dir que,
mira, estem creant expectativa
i esperem que es compleixin del tot
aquest dissabte a partir de les 9 de la nit, no?
Exacte.
Per cert, que si voleu saber més dels accesso,
heu d'entrar a accesso.cat, importantíssim.
Perquè si poses accesso al Google,
t'assur de tot menys vosaltres.
Digue, això no pot ser.
Apareix la pàgina del Facebook,
en primer lloc,
o segon, no sé,
apareix bastant amunt la pàgina del Facebook,
però no apareix aquí de accesso.cat
i és una cosa que arreglarem molt aviat.
Però ja està bé, ja està bé.
Almenys, aclarir-m'ho, no?,
que és en .cat.
És en .cat.
Exacte, també te pot sortir el .com o el .es,
però no, no,
no són els nostres accesso
a l'accesso que trobarem a la vaqueria.
Guillem,
i després de la vaqueria,
què teniu signat?
Com està l'agenda dels accessos?
Tenim bastants concerts.
De fet, si entren a la web d'accesso, accesso.cat,
hi ha l'apartat concerts,
hi ha tota la llista dels propers,
que ens sembla que són 16,
que estan ja tancats.
Doncs ja fa,
no recordo les dates,
però n'hi ha un munt.
per a tots els llocs de Catalunya
i de fora de Catalunya.
Per tant, allà poden dir-ho.
Espera, que et dono un cop de mà?
Sí.
Vinga,
doncs aneu cap a Santa Perpetua de Mogoda
a partir del dia 5 d'abril.
Bueno, el 5 d'abril estareu allà.
El... no, sí, el 5 d'abril.
El dia 17 estareu a Madrid.
Us aneu cap allà, cap als Madriles.
També ho estareu a Berga,
a Barcelona,
a Argentona, a Banyoles,
tornarem a Barcelona.
Us aneu cap a Guadalajara,
de nou cap a Madrid,
Múrcia, Almeria,
Barcelona, Terrassa...
O sigui, que no acabareu de desfer la maleta
que ja la teneu que tornar a fer?
Exactament, no parem, no parem.
Hem parat...
vam parar una setmana fa 15 dies,
o sigui, vam trencar tota la setmana de descans,
diguem,
i ara un altre cop enganxem sense descans.
No, no, però això és molt...
això...
veient el que està passant ara mateix,
no només amb el món de la música,
sinó amb el món en general,
això, podem dir que...
està fantàstic, no?
És una sort, és una sort,
i darrere d'això
hi ha una gran feina
de l'Àngel i d'en Barry,
i se'ls ha de dir amb ells
que en aquests temps que corren
puguin trobar una gira tan fantàstica
com la que estan sent.
Sí, sí, perquè està mirant
que des del dia 21...
El desembre.
El desembre, sí,
que és quan va començar la gira com a tal,
és que no heu parat, eh?
A mi hi ha alguna cosa puntual que ha passat,
però després una darrere l'altra,
una darrere l'altra.
Sí, sí, sí, sí.
Què és el que li doneu a la gent?
Excesso, què li donem?
Què donem a la gent?
Sí, què els hi doneu a la gent?
Què és el que necessiten que teniu vosaltres?
Molta energia i molta il·lusió, sobretot.
I com es necessita això, no?
Això es necessita moltíssim ara mateix.
Com l'aigua.
Potser fins i tot més que l'aire,
no depèn de com.
Depèn de com.
Però això també heu retransmissat...
A part de la música que comentava,
que és molt contundent, Guillem,
també ho dieu a través de les lletres?
Són lletres d'aquelles que la gent,
una vegada que la sent centre a dintre
i sembla que no puguem acabar d'estar sense elles?
Les lletres, és una cosa que jo em miro molt.
Vull dir, de fet, estudia literatura
i llegeixo moltíssim i m'agrada molt escriure.
I, bueno, intento una miqueta expressar...
intento en el moment que estic acabant de l'ordinador
i intento cuidar-les al màxim.
Després, si agraden o no, jo faig el que puc.
I, bueno, es veu que sí que agraden,
doncs això em dóna molta més energia per seguir escrivint.
O sigui que ho estàs parlant en primera persona,
o sigui que les fas tu,
recauen tu el pes de totes les lletres.
Això vol dir que arriba el Guillem amb una idea,
amb unes lletres a la mà i diu
mira, m'ha sortit això, què us sembla?
Comencem a posar-li banda sonora?
Ho fem al revés.
En Carles o en Ferran o en Miguel fan música, diguem.
Ah, fantàstic.
Després, en Ferran fa una melodia de veu,
canta síl·labes sense cap mena de sentit,
però per posar una melodia.
Llavors, jo en aquesta melodia li dono això,
el sentit de les paraules.
I ja et resulta còmode fer-ho així?
Molt còmode, perquè la música m'inspira
i llavors em diu més o menys per on puc tirar.
O sigui, ja et diu, Guillem, no, per aquí no.
Tira cap a la dreta, cap a l'esquerra no anem bé, no?
Això és el que em diu la música.
I a partir d'aquí, doncs, t'inventes una idea, no?
Del que vols dir, com ho vols dir,
i cap endavant, no?
I ho encabeixo com puc.
Bueno, però per ara, molt bé, no?
Ja tenim dos àlbums?
Tenim dos àlbums, sí.
Això vol dir alguna cosa?
I d'aquí a poquet, el tercer.
Sí, o sigui, que fantàstic.
Doncs, Guillem, esperem que quan arribi
aquest tercer treball discogràfic
tinguem l'oportunitat de nou de parlar amb vosaltres,
perquè això vol dir que també tornareu cap a casa nostra
i si pot ser amb ausentes, doncs amb ausentes.
Que mira, el tàndem exceso-ausentes
ens està començant a agradar molt a nosaltres també, eh?
A veure, a veure si això es produeix amb molta gent dissabte.
Doncs que vagi molt bé.
Gràcies per haver-nos a trucar a Tarragona Ràdio
i fets ben aviam.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bona tarda.
Adéu-siau, bona tarda.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.