La terra es plana, ho sap tothom.
Que sí, que ja ho sé.
Beta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Que guapo avui.
Ai, gràcies.
Home, a més a més, també t'enyorava que la setmana passada no vam estar.
Sí, és el treball.
Exacte, va ser el dia 1 de maig, que va coincidir amb dimecres.
Però avui ja tenim aquí amb nosaltres.
Avui tornem amb pentinat a primavera.
Exacte, això que t'anava a dir, primavera i estiu.
No, em penso que abans de l'estiu tornarem a...
Tornarem a passar pel barber?
Tu què, ets de barber o perruqueria?
Perruqueria.
Perruqueria, molt bé.
Perquè ara, clar, és allò que hi ha en perruqueries unisex.
Abans era més de barber, tothom era...
No, no, jo vaig al barber, no?
A mi m'agrada compartir...
Molt bé, jo per comentar, no?
Per comentar.
Doncs, Beta, què fem? Anem a la feina?
Doncs, vinga, va.
En què s'ho prendràs, avui?
Avui anem a dalt i a baix.
Saps aquella sèrie de televisió?
Arriba i a baix.
Sí, arriba i a baix.
A dalt i a baix, a sota o amunt.
I com? Doncs viatjarem a les entranyes, no de la terra, sinó de les ciutats.
Les entranyes de la ciutat, o sigui, el terra que tenim a sota de les ciutats.
I també viatjarem al cel, però al més profund, ai, al més proper.
Al més alt.
Sí, sí, ara ja m'he confós, també.
Al més proper, no al cel profund o a l'espai exterior, allò que sempre anem, que si viatgem milers i milers de quilòmetres.
No, no, no, el que tenim més proper.
Sí, sí, sí, allà on estan volant aquella gent o aquelles històries que...
A veure, mira, m'explico.
A veure, és que sembla ser que la NASA té un departament d'inventos del TVO.
Què m'hi dius?
Sí, sí.
D'inventos del TVO?
Ja m'ho puc imaginar qualsevol cosa.
Sí, jo per mi que allí, quan demanen els currículums, els enginyers que han d'anar a treballar, els demanen, sobretot, a més de saber anglès, tenir uns estudis, tot això, que s'hagin llegit de petits els inventos del TVO, vaja.
Home, però a veure, què ho dius? Perquè potser algun d'aquests són d'aquells extravagants totalment, o què?
Home, doncs, mira, saps quina és l'última de la NASA?
No.
Diu, missió, missió, dos punts, capturar un asteroide.
Capturar un asteroide?
Sí.
Però, home, si van a una velocitat exorbitant, o sigui, que és una cosa extraordinària, si passés...
Doncs, doncs, es veu que el departament d'inventos del TVO, doncs...
El departament dels inventos del TVO.
Sí, sí, els vol capturar, no?
Però pensa que en un principi no volien capturar-los, sinó que volien enviar astronautes tipus Armageddon...
Per destruir-los?
No, per investigar-los i per portar-los allà, a l'esteroide, en qüestió, que passin a prop de Terra,
doncs, amb una nau, portar astronautes, fer-los a terra allà i investigar, no?
Després de la tornada, doncs, com la pel·lícula, i en extremis, no?
Però es veu que...
In extremis.
Sí.
Aleshores, es veu que, primer, pels costos i per tot plegat, doncs, es van dir, home, això, encara que sigui invents del TVO, tampoc no cal anar tan lluny.
Bé, no es gastem, no es gastem el que no tenim, no es gastem el que no tenim...
Aleshores, es veu que aquesta secció de la NASA d'invents del TVO tenint un plan B, i en plan B era d'això, doncs, ja que no podem portar els astronautes allà, els anem a capturar.
Aquí, els astronautes?
No, no, anem a capturar, o sigui, amb una nau, amb una nau capturarem els asteroides, els portarem a una òrbita tranquil·la,
i aleshores, ja que n'estigui l'asteroide dominat domesticat, com si ho fos una fera...
Però què, és com un gos, això, o què?
Sí, ho portarem els astronautes. Això és cert, eh?
Què em dius? És que no m'acabo de creure.
Bé, jo...
Les coses que s'arriben a inventar, que té gent de la NASA, eh?
Jo abans de començar, avui, doncs, tinc aquestes dues magnífiques notícies.
Ja ens truquen, ja ens truquen els de la NASA, ja ens truquen.
Els han faltat al respecte, no?
No ho sé jo, no ho sé jo.
Jo et volia deixar triar que començàvem per sota o per dalt, però ja m'he enredat amb això dels inventors del TVO,
doncs vinga, va, després us parlaré de les entranyes, no de la ciutat, sinó d'aquí, del que tenim més proper, no?
Aleshores, què passa aquí?
Doncs que la NASA té aquest pla, que sembla que és el bé, que prepara una nau robot que durarà una roca a prop de la Lluna perquè l'estudiïn.
O sigui, és el que dèiem, no?
La miraran de caçar i la portaran a prop de la Lluna perquè es pugui estudiar aquest asteroide, no?
Hi ha un risc que s'avançarà...
No, no era la NASA, eh? Perdona'm, eh, Beta.
No?
No.
Està tranquil.
El risc que s'avançarà en la prevenció d'una possible col·lusió amb la Terra, no?
És això, no?
Volen saber quina és la malaltia o de què està composada la malaltia, però si una vegada ens ataquen els asteroides, poder combatre'ls d'alguna manera.
És una manera de prevenció, no?
Perquè, esclar, l'any passat vam tenir aquells ensurts d'aquells...
És que d'un i d'un, l'any passat, eh?
D'aquells que caien i fent mal surts de la Sibèria, no?
Doncs bé, la notícia és que diu interceptar un asteroide en ple vol i dur-lo a una òrbita controlada propera a la Terra per al seu estudi posterior és fàcil de dir, però no tant d'aconseguir, esclar, és el que dèiem, no?
Com ho fem, no?
I aquest és un dels grans reptes que s'ha marcat la NASA pels pròxims anys, o sigui que tampoc no és d'avui per demà, no?
Seguint les indicacions del president dels Estats Units, el senyor Barack Obama.
De fet, aquest personatge, aquest president, havia demanat fa un temps que s'impulsés l'enviament d'astronautes a un asteroide, però l'alabidíssim cost del projecte va obligar a reformular-los, esclar.
Es veu que aquest il·luminat president va dir, fem com a la pel·lícula, enviem-los cap allà.
Fica, anem a provar, a veure què passa.
I algú de la NASA va dir, home, eh, ja és...
Algú voluntari?
Sí, algú de la NASA li va contestar, ja era pel·lícula, però fer-ho de veritat...
Senyor Obama, senyor Obama, que això val uns quartos, eh, senyor Obama.
No, no crec que pugui ser possible, eh?
Aleshores es va haver de reformular i va dir, home, ja que no el podem portar a les astronautes, anem a construir un nou robot que es mengi els...
literalment, no?, de manera així...
Que es mengi.
Que es mengi en els seus budells, però que no el diri...
No el dirigeix, ai, no el diréixi rei.
Això mateix, sí, sí, això, t'ho deixo dir a tu perquè també estava a punt d'enganxar-me.
Però això que no se l'empassi, que el tingui a la boca i el porti aquesta orbita, doncs, descontrolada, no?
Ara, doncs, aquest nou pla és atrepar aquesta roca d'entre 5 i 7 metres i mitja tona de pes i dur-la a una orbita propera a la Lluna,
on podria ser estudiada per astronautes que s'hi desplaçarien sense gaire problemes amb una càpsula Orió.
Clar, una vegada controlat l'astéroide aquest i en una orbita segura, aleshores sí que es poden portar els astronautes.
Després, clar, el que volíem fer al principi era un asteroide que va, vés a saber quina velocitat, i portar els astronautes allà...
Però com el frenes?
Clar.
Com el frenes i el poses a una òrbita segura?
Ah, bé, doncs aquí està la cosa.
A veure, a veure.
Aquí està la cosa.
A veure.
El projecte s'ha inclòs en el pressupost de 17.700 milions de dòlars...
No tinc suelto.
No, no, m'agafa fatal.
...que es destinaran a l'agència especial durant l'exercici del 2014.
En principi, 78 milions es dedicaran a la construcció de la nau que haurà de capturar l'asteroide.
Després, molt possiblement, el transportarà darrere la cara oculta de la Lluna, on hi ha el segon punt de la gran X,
que és una de les cinc zones de l'òrbita terrestre on els cossos resten estacionaris
per les compensacions de la força, de la gravetat de la Terra i de la Lluna.
Veus? Sempre acabem al mateix lloc, t'has adonat?
Sí, però tenim un lloc on les forces gravitatòries de la Lluna i de la Terra es compensen.
Aleshores, tu deixes un objecte allà i es queda, doncs, gairebé...
Estàtic.
Estàtic, sí, perquè, esclar, no pot atraure ni la Lluna ni la Terra.
Aquesta òrbita es diu, a aquest punt es diu la gran X.
Aquesta missió s'emmarca també en el grup d'iniciatives existents per controlar els asteroides
que poden estar en curs de col·lissió amb el nostre planeta.
Un projecte així representa un desenvolupament tecnològic sense precedents
que donarà llocs a nous descobriments científics i ajudarà a protegir el nostre planeta.
És clar, les dues coses van de la mà, no?
Els darrers anys, l'Agència Especial ha estat desenvolupant una càpsula cuet de càrrega pesada
pensada per viatjar a l'espai profund gràcies a un sistema de propulsió elèctrica solar
que podia servir per aquesta emissió d'estats contra els asteroides.
I una de les complicacions més importants, doncs, seria la de detectar amb prou antelació
i exactitud l'asteroide que es volen analitzar, ja que els sistemes actuals capten roques més grans
i quan ja són relativament a prop de l'òrbita terrestre, com la que fa uns mesos,
es va aproximar força a la Terra.
Al mateix dia, esclar, els científics van detectar una,
la que tothom esperava que passés a prop de la Terra, aquesta que esmentaven ara.
Però, al mateix dia, un asteroide de mida similars, el que es vol atrapar,
va creuar sense que s'hagués pogut preveure aquests segons.
Sí, sí, sí. O sigui, el primer, estaven pendents d'ells,
però el segon es van despistar una mica.
El van poder detectar perquè era un asteroide relativament gran.
Clar, pel volum humà que tenia.
Pel volum, i després perquè estava a prop de la Terra, aleshores es va poder detectar.
Però un segon, un volum en una mica més petit i que venia de més lluny,
aquest es va escapar a tots els radars.
O sigui, que podia haver fet més mal el segon que el primer.
Sí, sí, perquè aquest va creuar el cel siberià, us en recordeu,
i va provocar una onada expansiva que va provocar el trencament de nombrosos vides
i les conseqüents ferides als ciutadans.
Per dur a terme aquest projecte, la NASA vol implicar diferents agències de seguretat
i també les noves empreses de mineria espacial que volen explotar recursos dels asteroides.
Ostres, això em sona, eh?
La pela.
El dòlar.
La pela és la pela.
Oh, ja ho sabia que anàvem cap aquí.
Veus?
Beta, mira, al principi m'estava agradant.
Sí.
Perquè, clar, necessitem alguna cosa que ens ajudés.
Perquè jo me'n recordo de la pel·lícula aquella que teòricament llançàvem des de la NASA,
llançàvem un coet, però que al final partien dos a l'asteroide,
la qual cosa, un marxava cap a prendre una volta i l'altre queia cap a la Terra.
Això mateix.
O sigui, que a partir-ho en dos ja no podria ser possible perquè ni en les pel·lícules funcionava.
No.
No.
Aleshores, és això, que la NASA està preparant aquest robot que dura la roca a prop de la Lluna
perquè l'estudiïn, no?
I el robot, doncs, és una cosa gran, però, però, però, clar.
Ja, però depèn de com sigui, la pedra que caigui...
És una cosa que els asteroides diuen que fan entre 5 i 7 metres, no?, d'ample.
Són només?
Sí.
I em vas a quedar més grans?
No, no són més grans els asteroides.
El que passa és que el que van pintar a Marguedona allò era...
Ho van fer gran per fer-ho més espectacular, però...
Era tres quarts de terra, eh?
Primer, els asteroides, doncs, són d'aquesta mida, entre 5 i 7 metres de llargada, no?
Aleshores, doncs, la nau estava pensada per agafar aquests... aquestes pedres, vaja.
Berta, aquí vaig a fer una cosa.
Dic.
Vaig a fer un incís, perdona'm, eh?
Dic.
Vaig a fer un incís i mira que tenim poc temps.
Sí.
Això és el que creiem o el que s'esperen?
Sí.
O sigui, de cert, com passa sempre, no se sap res.
No se sap, però bé...
Clar, d'aquí d'unam que poden ser de 5 o 7 metres.
Bé, però això són els estudis...
O quilòmetres.
Bé, bé, però això són els estudis que fan els científics que, pel que ells veuen, pel que corre per l'espai...
Pel que corre per l'espai.
Pel que corre per l'espai, això mateix, doncs, són els més habituals, que, possiblement, si algun dia se'n trobem un de més gran,
doncs, em penso que la nau, aquest robot, dirà que no, dirà que no, dirà que no, jo no vaig a buscar-lo perquè...
No, no, no, dirà, vindrà a buscar-me a mi, que vaig, que vaig...
Aleshores, suposo que està pensat per la majoria.
Si em ve un de més gros, doncs, ens ho han de posar a arrasar, ja, directament, no?
Bé, la qüestió és que aquí té doble jugada, no?
Mirar d'evitar riscos a l'hora de capturar-los, i després, doncs, aquest fet de portar-los a una Úrbita segura,
doncs, esclar, les empreses futures de mineria, espaial, doncs, esclar...
Pregunta'm, Beta, pregunta'm per aquesta cara d'assombrament que acabo de fer.
Sí, digues, sí, sí.
Si he trobat la solució.
Digues.
A veure, quanta ferralla hi ha al voltant de la Terra?
Moltíssima.
Doncs, que posin un gran imant.
Sí.
Ah, home, sí.
No, que ja estava allò de l'imant.
Sí, sí, sí.
Però que passin un gran imant que facin una espècie de curassa.
No, però el que podíem fer és...
I això li costarà més barato perquè la ferralla ja està, eh?
Ara posem una cosa.
El departament de l'Invents del TVO...
Que m'entruquin.
Que també tenim aquí, a les ràdios.
També, també.
Ens posem en contacte al departament de l'Invents del TVO de la NASA,
i aleshores miram de posar-los les dies i podíem fer un dos per un, no?
No, no, però a veure, primer hem de passar pels negocis, eh?
Sí, hem de parlar de negocis, però a l'hora de fer el dos per un és dir-los,
vosaltres, doncs, començàveu a construir una nau prou gran
per capturar aquests asteroides, no?
Però el recorriment estèric de la nau hi posem uns grans imants
i quan vagi per l'orbita dels satèl·lits que estan en desús,
amb aquest imant que s'actrivi i que s'ho emporti tot.
I aleshores, doncs, que portin...
I ho neteixen tot, ja.
Sí, que portin una orbita segura a l'asteroide capturat i tota la ferralla.
I aleshores les empreses de mineria, doncs, tindrien un asteroide
per investigar el que està fet i després, doncs,
tindrien ferrallar per vendre, evidentment, perquè el ferro també...
Home, el peles, eh, el ferro, eh?
I a més a més tu saps quin munt de ferro que hi ha pel món.
O com i a mi per l'espai.
És bona idea, eh? Ens posem en contacte, sí, sí.
I tot això, això sempre, eh?
Veta, gratis, gratis, res, eh?
Bé, doncs, això ha estat els cels més propers,
a diferència del que fem sempre,
que és d'anar a l'espai exterior,
a l'última frontera, això que fa imaginar...
Naus estel·lar de l'Enterprise i companyia.
Sí, avui no, avui no tocava, avui no tocava,
avui estàvem, doncs, al cel que tenim més proper.
I de la mateixa manera, quan sempre parlem de les entranyes,
sempre diem, ai, les entranyes a la terra,
el viatge al centre del món, no, no.
Ai, què m'agradaria, eh?
No, no, no, avui també ens quedem ben apropet, eh?
Sí?
O sigui, les entranyes de la ciutat, o sigui,
les que tenim a sota, però en aquest cas de les grans ciutats,
perquè a Tarragona tenim entranyes,
però encara no arribem al mig.
Tenim coves, tenim coves.
Sí, tenim una cove gegant amb aigua dolça i tot el plegar, tot, tot, tot.
Tu has estat, no?
Sí, he baixat, he baixat.
Sí, gràcies a Tarragona Ràdio he baixat.
I us ho recomano perquè fan visites els caps de setmana
i recomano la gent, recomano la gent que hi baixi,
perquè és una experiència molt interessant.
Doncs, nosaltres sí, tenim coves amb aigua dolça,
però les grans ciutats, a més a més, tenen galeries,
tenen metros i tenen...
Clavegaram.
Clavegaram, però en pla industrial,
que hi caben 50.000 persones,
vol dir una cosa gran, no?
50.000 persones.
Aleshores, doncs, anem a les galeries de serveis que té Barcelona.
Galeries de serveis, doncs,
que passen canalitzacions de gas, d'electricitat, d'aigua
i estan, diguéssim, en aquest sentit, bastant ben servits, Barcelona, no?
Gran ciutat i grans galeries al seu...
A més a més, crec que a causa d'unes petites inundacions
que es va donar segons quines parts de Barcelona,
es van canviar moltes de les galonades d'aigua,
les van posar més grans i van fer que les filtracions d'aigua
se'ls poguessin reutilitzar de cara...
Sí, sí, també van fer dipòsits grans que,
en cas de pluja sobtada, doncs, allò recull l'aigua
i fa com una manera d'emmagatzem.
I després d'aquest aigua, doncs, la reutilitzen
per regar les arbres i les plantes, no?
No, en aquest sentit, estan bastant avançats.
Però nosaltres ens volíem referir a les galeries de serveis.
Per què? Perquè, esclar,
aquestes galeries de serveis,
l'estar sota terra necessiten una il·luminació.
I aquí, doncs, és una cosa que ens ha agradat, no?
Perquè quan una empresa elèctrica decideix
canviar les bombetes per unes de més econòmiques
a l'hora del consum,
penses, home, si elles ho fan,
doncs és un avís perquè nosaltres...
També començem a rumiar-nos.
Començem a rumiar-nos, no?
I és que Endesa aplica un pla pilot
al districte de Sant Andreu de Barcelona
que fomenta l'estalvi energètic.
Com ho farà? Doncs la companyia substitueix
més de 300 llums convencionals,
llums de tota la vida,
per leds,
i així, d'aquesta manera,
s'evitarà llançar
aproximadament 7.700 bombetes.
Molt bé.
S'ha de por per ells, no?
Sí, sí, sí, esclar.
Quan les companyies elèctriques fan aquesta inversió
és que han vist que la tecnologia del led
és, doncs, el futur, no?
I possiblement,
si tu vas a la botiga
i compares una bombeta de tota la vida
amb una de led,
doncs, evidentment, la de led encara costa molt més,
però a la llarga,
a la llarga, els consums...
Estalvies.
I la durada de la bombeta estalvies.
És clar, i això us ho he portat a aquesta notícia
perquè vegeu que si les companyies
fan aquesta despesa
és que saben, han calculat,
que a la llarga...
Sortiran guanyant.
O la curta, no?
Perquè tampoc no cal esperar molt de temps.
Sortiran guanyant, no?
L'estalve energètic és una recerca constant
tant en l'àmbit ciutadà
com el de les grans empreses.
I la companyia elèctrica Andesa
ha desenvolupat un pla pilot
de la galeria de serveis
situada al districte de Sant Andreu de Barcelona
amb l'objectiu d'aconseguir
més eficiència lumínica.
I el projecte, ara n'hem en dades,
consisteix a substituir
al llarg dels 800 metres de la galeria de serveis
les més de 300 bombetes convencionals
per tecnologia LED.
Abans, una bombeta que estava a 60 volts
i ara només 12 volts.
Imagina't, imagina't on estalvi
l'hauria de 48, eh?
Doncs això ha permès un estalvi energètic
del 80%
i la substitució d'aquestes bombetes
ha permès també una millora mediambiental
ja que s'estalviaran les aproximadament
7.700 bombetes
que s'havien de canviar cada any.
Clar, perquè el sistema LED...
S'afonen les convencionals
i aleshores pensen,
el càlcul que tenen fets,
que hi ha les més de 300 bombetes convencionals
que hi ha en aquesta galeria
doncs a l'any
s'han de canviar
7.700 vegades, no?
Perquè, esclar, es fonen,
estan tot el dia, dia i nit, oberts
i, esclar, llavors
gasten i s'afonen el món, no?
I de mitjà en el dia
es fonia una bombeta, eh?
De mitjà en el dia
una bombeta.
La tecnologia, en canvi,
la tecnologia LED
es preveu que les bombetes
funcionin durant 25 anys
i es fan inspeccions periòdiques
per comprovar que tot funciona correctament,
que no hi hagi filtracions d'aigua,
es comprova l'il·luminació, etcètera, etcètera, no?
Esclar, i per fer aquestes comprovacions
doncs necessiten aquesta il·luminació, no?
I que sempre estigui en zeta.
En total, en aquesta galeria de serveis
passen per un costat
quatre línies elèctriques
de les quals dues van a parar
a diverses subestacions.
També hi ha dues més
que venen de Sant Endeu
i d'altres indrets de Barcelona.
La companyia té previst
en un futur traslladar
aquest procediment
a altres galerides
de la ciutat de Barcelona.
No, no és d'aigua gent,
si funciona bé la idea
i a més a més veuen
que poden arribar
a estalviar-se uns caradons.
És un pla pilot.
Exacte, doncs endavant, no?
Però ja veus
que s'estalvien de llançar
a l'any 7.700 bombetes
que s'havien de canviar
i és això,
el consum elèctric
baixarà un 80%.
Esclar, perquè de 60 volts
a només 12,
després l'ha de no canviar.
Esclar, és això, no?
que fa que surti rendible
i ja no diem a llarg termini,
sinó que hi hagi a curt termini.
Sí, sí, sí.
I el fet també
que aquestes grans empreses
decidissin fer aquesta inversió
de començar a canviar
les seves bombetes
farà que hi hagi
una mica més de demanda,
que ells estirin del carro,
que és el que interessava.
Perquè, esclar,
vol dir que si nosaltres
som els camps d'estirar el carro,
de moment em refereixo
de baratir costos, no?
Sí, sí, sí.
Perquè, esclar,
si tu una bombeta de LED
a la seva hora de fabricar
doncs en fabriques 50
perquè n'hi ha prou de demanda,
perquè són més cares,
esclar,
aleshores, doncs això
té un preu una mica més alt.
Però si empreses com Endesa
i d'altres decideixen
doncs dir,
doncs anem a consumir
bombetes de LED
i, esclar,
les empreses que fabriquen
les bombetes
comencen a fabricar,
aleshores,
abarateixen costos
i això nosaltres
després recullirem els fruits
perquè les botigues
doncs si valen 100
doncs valdran 50
perquè, esclar,
hi haurà una...
És tot al principi...
Sí, sí, és el país
que es mossega la cubana.
Això, des del principi
tot és més car
però una vegada
ja tot funciona,
es consumeix més,
es fabrica més,
doncs s'abarateixen costos
i, esclar,
això és una bona notícia.
Doncs sí.
De cara al medi ambient
i també de cara a nosaltres
perquè trobarem
que si segueix aquesta tendència,
d'aquí a poc
anem a les botigues,
aquesta diferència tan alta
que hi ha entre
una bombeta de filament
i una de LED
a diferència de preu
baixarà, baixarà.
Però entre tu i jo
Sí, digues.
Una bombeta de LED
jo crec que
a l'hora de la fabricació
és fins i tot,
jo no sé si,
més barata
que una de filament.
Podria ser, però...
A l'hora de la productivitat,
jo crec que a la productivitat
a l'hora de fabricar els materials
no t'he dit que no,
però, per exemple,
si tu fabriques
100 bombetes
de filament
i només fabriques
5 bombetes
de LED,
clar,
els processos
són aquests,
no?
Al final,
la màquina,
doncs,
els costos energètics
i tot plegats
farà que els costos
a l'hora de vendre
aquesta bombeta
siguin més barats
per la de filament,
perquè no fabriquen
d'estantes
de LED.
Ara,
si tu la màquina
tendeixes
la tendència,
inverteixes la tendència,
ens estan també
embolicant.
Que encara estem allà
enllà del capturant
asteroides.
Llavors,
inverteixes aquesta tendència
i poses a fabricar
més LEDs
que no pas filaments,
arribarà que,
tot i possiblement
siguin més barats
els costos,
doncs,
al fer-ne més,
baixaràs
el preu,
no?
T'ho compro,
t'ho compro,
és com tot.
Jo també espero,
entre tu i jo,
això,
espero que també baixin
no només les de LED,
sinó també les tablets,
però de LED,
LED,
tablet.
Això podem posar,
exemples en tots els nivells
de la vida,
coses que en principi
quan van sortir
eren molt cares.
Sí,
sí,
les televisions,
aquestes smarts LED
i això,
són implicables.
I també,
doncs,
quan van sortir els airbags,
també els fabricants d'airbags,
també fabricaven
per quatre cotxes
de luxe,
no?
Quan les companyies
més,
més,
més,
més,
a l'abast de tothom
de cotxes,
no?
Van dir,
doncs,
anem a incorporar l'airbag
i en lloc de fer-ne quatre
per quatre cotxes d'elit,
van començar a fer
per 400.000 cotxes,
els processos es van a baratir,
no?
I, aleshores,
ara,
vull dir,
n'hi ha cap cotxe
que no porti l'airbag,
no?
És un exemple
que quan va sortir
era cosa només
de gent
amb una cartera
potent, no?
Aleshores,
en les leds
funciona el mateix,
és l'oferta
de la demanda,
l'oferta
i aquestes històries
que nosaltres
no hi entenem,
però tothom,
més o menys,
té una petita idea,
no?,
de l'oferta de la llei,
de la demanda
i tot plegat, no?
Quan més demanda hi hagi,
segurament que es farà més,
com a qual cosa,
doncs...
Això mateix.
Farem el que toca fer,
que és esperar
veure què és el que succeeix,
perquè les botxacres
no es ressenteixin, no?
Però nosaltres
ja hem posat sobrevist
a la gent
que grans empreses
comencen a fer
grans inversions,
comencen a canviar
el seu obsolet
il·luminari,
en aquest cas
bombetes
d'incandescència.
Obsolet,
m'ha agradat, eh?
Sí, sí,
i diuen,
diuen,
hem posat tecnologies modernes,
treballem llançar bombetes,
ens duraran molt més
i tot plegat,
no?
Consumiran menys.
Estarem tots més contents,
el panet arribarà una miqueta més,
que encara el tenim molt trist.
Sí, sí,
pensa que,
tu no insistiria,
les bombetes leds
preveu que durin
durant 25 anys.
Imagina.
Aleshores,
doncs,
és aquí, no?
Doncs pensem-hi tots
i a les cases
comencem també
a canviar
aquestes bombetes
obsoletes
i posant-me
d'aquests modernes
que a la llarga
sortiran els números,
sortiran els números,
que sí, que sí.
Tinguem una miqueta de paciència,
no?
Doncs sí,
i no res,
aquestes eren les dues notícies,
sota i a dalt,
perquè sé que...
Ara estic buscant una cançó
que m'ha demanat el Beta
i m'ha dit
entra en un lloc determinat
que allà la trobaràs
i saps allò?
Jo anava preparant coses
i ara de cop i volta
m'hi han recordat.
Sí.
No, ho tinc preparat, eh?
Ho tinc preparat.
Només dir-te que
jo doncs
soc molt obedient
en aquest sentit,
sé que després
tens aquest...
Tenim concurs,
d'aquest hotel i tot això.
977, 24, 47, 47.
Molt important.
Però Beta,
tu no pots trucar.
No, no.
Ho sento, Beta.
Sé que...
No, perquè ara t'ho imagina.
Tucaré per un altre nom.
No, no pot ser.
Farem una altra veu.
Bé,
doncs,
avui anem a fer el viatge a vinília
i ho farem
amb una molt bona notícia.
Som-hi.
La cançó que hem triat
és de l'any 1982,
és d'un grup holandès
que es deien
Spectre al Display
i és una cançó que...
D'aquí ve la bona notícia,
l'alegria que hem tingut,
costava molt trobar les xarxes.
Pràcticament no estava a les xarxes,
a les xarxes d'internet,
als portals de música,
no es trobava perquè va ser un grup...
I com l'has trobat?
Doncs, finalment,
s'ha aparegut,
s'hobera el cel
i algú ha agafat
i ha decidit
agafar el disc de vinil
i pujar-lo a internet,
a un d'aquests portals de música.
Però hem trigat
molts anys
perquè hagi passat
i ha arribat ara, el 2013,
quan algú ha decidit pujar
aquesta cançó
que estava perduda
en disc de vinil,
que costava molt de trobar
i, doncs, gràcies a internet
ara ja es podrà donar a conèixer
a tot el món.
La cançó es diu
It Takes a Muscle to Fall in Love,
que seria
Costa moltíssim
animorar-se,
seria la traducció al català, no?
Bé,
és un tema que...
És així en plan reggae, no?
Molt tranquil, no?
Sí, però les bases
són electròniques,
hi ha uns teclats
i aleshores aquesta gent
holandesa
en el seu temps
s'han deixat portar
per això,
per la tendència aquesta
de la new age,
de la música electrònica,
i sí que possiblement
l'estil de música
sigui com una mica reggae,
però les bases
són totes electròniques
de tecno, no?
I aleshores, doncs,
a nosaltres
ens ha donat una alegria,
doncs, un disc que teníem
allà tot ple de pols
i que l'havíem d'escoltar,
doncs,
havíem de fer servir
el toc a discos
perquè no tenien
una altra opció digital
i ara, doncs,
ens hem trobat
que per fi
en un portal,
el Grup Shark,
s'ha penjat
aquesta cançó a internet
i ara ja està
a l'abast de tothom.
Molt bé,
doncs,
des d'aquí,
xapó per la persona
que l'ha penjat.
xapó per la persona
que hagi pujat digitalment.
Beta, l'escoltem.
Sí.
I això sí,
amb el Beta
i amb la Terra Esplana
la setmana vinent més.
Això mateix.
Gràcies.
A reveure.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Just remember
for all you know
the good or bad
come what made
you're gonna live tomorrow
if you don't die today
it takes a muscle
to fall in love
it takes a muscle
to fall in love
it takes a muscle
to fall in love
now the fear
guiding me
guiding me deep
that's where it's gonna stay
and never need
someone come and lay my worry
someone come and kill the pain
someone come and put me
on my high beat
I believe it takes a muscle
to fall in love
it takes a muscle
to fall in love
it takes a muscle
to fall in love
we gotta love one another
that's what the good thing
is