Tant llarg com un dia, com un dia sense pa,
portaràs la meva ànima al cel o directe a l'infern.
Baixaré com la saba per la teva arrel.
Ets fosc i sinistre, ets recte i estirat,
el teu semblant és trist i esquerd.
L'home et planta allà on vol,
sovint acompanyat i de vegades sol.
I davant de l'església, tot el tio hi ha rugat,
defensor de la fe, proclamat el guardià,
a terra al teu altar.
I en un etern diumenge,
el cementiri encadenat,
un escou vegetal,
a tenis servicial,
col·locat més enllà del vell del mar.
Amic de les cases,
de carreteres i camins,
a la porta de la fonda plantat.
Benvinguda ens està.
Fidel al silenci i a l'hospitalitat.
i davant de l'església,
tot el tio hi ha rugat,
defensor de la fe,
proclamat el guardià,
a terra al teu altar.
I en un etern diumenge,
el cementiri encadenat,
un escou vegetal,
a tenis servicial,
col·locat més enllà del vell del mar.
Déu-n'hi-dos com bé pot arribar a sonar un xiprer,
a més de la veu del Joan Colomo,
que el tenim aquesta mateixa nit,
presentant-nos segur
aquest Producto Interior Bruto,
volumen 2,
a la sala 0.
Parlem amb ell,
el tenim via telefònica.
Joan, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Molt bé.
Ara sentint aquest al xiprer,
clar, penses on normalment trobem els xiprers?
Sí.
I és veritat,
perquè estan allà, no?
En un lloc on normalment
pot haver el vell i el mal
i pot haver una mica de tot, no?
Però ja és on anem...
Anem cap allà tots sense voler
i sense pensar, no?
Sí, és una mica...
Bueno, l'home,
aquest arbre li ha donat
algunes utilitats
i un nas les veiem
sempre en aquests puestos i això.
sempre ha sigut
com un símbol, no?,
de moltes coses.
Sí.
Fui una cosa més per fer cançons,
no sé,
a vegades quedes sense idees
ja per escriure.
No, home, no,
que ha acabat pentàstic.
del xiprers.
L'última vegada
que vaig poder parlar amb tu
o que sabia de tu
va ser a través del sistema
Barcamis
amb aquest producte interior bruto
i vaig dir,
ostres,
abans de parlar amb ell
vaig a veure
si s'ha va poder localitzar
i es va poder fer el projecte
i el vaig veure
en un verd preciós
i vaig dir,
xapó per ell.
Molt bé, no?
Felicitats per la banda que toca.
Sí, gràcies, sí.
No, la veritat és que
ho vam fer així una mica
per provar,
aviam si responia la gent
perquè tampoc
és allò que mai saps
si hi ha molta gent
que et segueix
o si hi ha gent
que vol que facis més discos
i llavors això era
com una mica de veure
aviam si realment
hi ha algú que li interessa
i llavors vam portar
una sorpresa
molt,
molt barata.
I es va aconseguir
fins i tot
una miqueta abans
dels límits previstos
perquè recordem que
Barcami
treballa una sèrie de dies
que són els que tinc
per poder treballar, no?
Tampoc massa sèries, eh?
Jo estava ja,
bueno,
jo fins que no ho vaig veure
no m'ho...
No t'acabaves de creure, no?
No, no pot ser, no pot ser.
Jo sóc una mica així
també com pessimista
i des del principi
de res,
és que no,
per què fem això
que no ho aconseguirem.
Fins que no vaig veure
ja tot bé,
res,
però no molt guai.
La veritat és que
és una experiència
bastant interessant
a nivell d'això
perquè et poses en contacte
amb la gent,
la gent,
veus la gent,
les ganes que té
i a part de,
falta per pagar les coses
i tal,
doncs és guai,
és guai.
Fantàstic,
doncs res,
ara ja saps
que l'experiència
ha estat molt bona.
No sé si allò
de no hi ha dos i tres...
Bueno,
el que passa
és que després d'això
hem estat fins a un any després
encara enviant paquets
a tort i a dret,
llavors realment,
o sigui,
és una feina.
Si pots aconseguir fons
d'alguna altra manera...
No, millor,
millor,
m'imagino,
no,
però jo me referia
al treball discogràfic,
eh?
No,
allò de barcàvia.
Ah,
em pensava que és el d'això.
Sí,
clar,
clar,
és veritat,
el volumen 1
i el volumen 2.
No,
no,
de fet,
ja està,
ja tinc gravat el disc,
no?
Ja el tens?
Sí,
sortirà el novembre,
bueno,
tinc el procés de mescles
i tal,
però sí,
no serà el volumen 3,
no,
ja tinc un altre títol pensat
i un altre rotllo.
Ja dic,
em dic que això
és l'aire de Tarragona,
perquè com a...
el Joan ja el tenim aquí,
que ens ha fet allò
que dius,
mira,
faig un kitkat.
que no m'entero ja.
No,
que passa,
que ens ha fet un kitkat,
ell estava centrat ja
acabant de provar,
acabant de mirar
per aquesta nit,
perquè és avui a les 10 de la nit,
i clar,
li han dit,
Joan,
telèfon,
i clar,
jo que ha sortit,
pobre,
dius,
a veure,
qui serà ara,
no qui serà ara,
pesats de la ràdio?
quan estàs això en un concert
o el dia que hi ha concert
ja estàs bastant trasbalsat
tot el dia
i llavors tot se't fa una muntanya,
però bueno.
Doncs per la part que toca,
gràcies per atendre's,
especialment,
ja ho saps,
i que la propera vegada
ja ho farem una mica
de més de temps,
eh?
Em sorri,
ho sento,
ho sento.
Què ens oferiràs aquesta nit
per la gent que s'apropi
a la sala zero?
Què és el que faràs?
Sí,
doncs,
bé,
és una mica això,
com estem ja,
de cara ja al novembre,
que sortirà el 19,
estem fent una mica
com la recta final
del que hem sigut
aquests dos discos,
però,
bé,
de veritat,
toquem això,
una mica dels tres discos
que hem editat fins ara
i sense,
sense més,
posar-li més pes
en cap dels tres,
però sí que,
sí que toquem
de l'últim,
bé,
una mica de tot,
el guai de tenir ja així
tres discos
és que tries una mica ja
les cançons
que molen de cada un
i així vas una mica
més allò
tret segur.
Doncs,
jo,
Joan pensava
que seria una mica
més complicat,
eh?
El,
el què?
Clar,
una vegada que quan tens
més discos
és més complicat
a l'hora de triar-ne
les cançons
precisament per això,
perquè potser,
hi ha altres que també
te criden
i t'agradaria cantar-les,
però per temps
o per la durada
més o menys del concert
és del tot impossible.
Clar,
una mica sí,
també nosaltres,
tinc de dir que tots
la banda que estem
molt enfeïnats
i llavors això,
per variar el repertori
ens hem de posar allà,
ara,
posar-hi a provar
aquelles i tal.
I també hi ha unes cançons
en els discos
que almenys em passa a mi
que hi ha que veus
que no funcionen
o que al concert
no acaben de tenir el rotllo del disc
i llavors ja vas descartant,
no?
Sí.
A més a més,
segurament que te deixes guiar,
deus tenir com una espècie
d'escaleta,
no?
Ja més o menys
pensada o feta
i a partir d'aquí,
depenent,
no sé si també ho fas tu,
o depenent de com vagi la gent,
dius,
no,
no,
doncs ara li posem una mica més
de canya a l'assumpte
o ho tranquilitzem una mica
perquè la gent ja està
prou esvolotada,
no?
Sí,
i avui en dia més també
que al final fas concerts
molt diferents,
no?
No és el mateix anar a tocar
a la 0 o a les 11 de la nit
que anar a tocar a la tarda
en un poble,
amb les llaies del poble
i llavors tenir així la varietat
de dir,
doncs mira,
les tranquis per aquest rotllo
o les tranquis a la nit
no funcionen,
no?
I una mica sí que fem això.
Però m'ha sobtat
d'això que em deies
de les cançons,
eh?
Sí.
Perquè algunes ja dius,
bueno,
és que fa molt de temps
potser que les fas en el temps,
no físicament,
sinó en el temps
i quan has de dir
segons quines coses
dius,
ai,
aquest Joan ja no soc jo,
no?
Sí.
No,
bueno,
jo,
a mi no em passa gaire,
de fet això,
aquelles que es converteixen en hit
i que les tens que tocar sempre
del primer disc,
a mi la veritat
que no em cansa.
De fet això,
prefereixo tocar un hit
que funciona,
no?
Que hi ha cançons
que potser en el disc
queden molt maques
i mai acabes
de trobar-li
el rotllo
en directe,
no?
Doncs millor fer una
que funcioni
i que la gent
estigui contenta
que tots veiem
i això.
I qui t'acompanyarà
sobre l'escenari?
Digues.
Doncs, bueno,
vaig amb una banda
que és un bateria,
un baixista
i un teclista,
el baixista
i el teclista
són d'una altra banda
que es diuen
el Surfing Circles.
No,
ens coneixem?
No?
És una banda
d'aquí a Barcelona.
Ja ho sé,
home,
ja ho sé.
I llavors el bateria
era un bateria
d'enfinis simpatí
que era una banda
de Barcelona
que jo havia tocat
també
i és un tros
de bateria
i em salven
una mica
el cul.
Has anat trucant
amics i col·legues
pel que veig,
no?
Ah,
tota la vida,
sí.
Això de contractar
un desconegut
o,
saps,
això dels mercenaris
no mai...
Bueno,
no ho he provat mai
que després pots trobar
algú que no coneixes
i que llavors
sigui super maco
i tal,
però sí,
com a més
tots els meus amics
són músics,
o sigui,
és com...
és el normal
que vaig a tocar
amb els amics.
Doncs sí,
doncs sí.
A més a més
també et coneixen,
saben com és el Joan,
i si a sobre són boníssims
que et salven el cul
perquè tu no tens ni idea
com és el cas,
doncs estupendo.
La de convidades
que hauràs hagut de fer,
eh?
Bueno...
Unes quantes,
no?
No,
no.
Home,
jo t'ho dic
que ara que si vols
hi ha alguna vegada
acabat el concert,
sou dels que marxeu molt ràpid
o us acabeu de quedar
una miqueta més allò
de...
Acabem de repullir?
Ara amb el Pablo,
el bateria que et dic
que porta com un any
amb nosaltres,
han canviat les coses
perquè ell té altres
feines,
té dos fills,
té d'això...
Massa obligacions,
pobra,
no?
Sí,
però per un altre costat
també ens va bé
això de mira,
doncs tenim que recollir
i tenim que marxar
perquè si no llavors
ja ens embarranquem fàcil
nosaltres.
No,
i després la nit
sembla que sigui més curta
que el dia,
no?
Ho és en si,
però encara es fa més curta.
Sí,
allò que acabes tard
i no te n'adones
i ja han passat molt rato
i sempre es fa tard
i tampoc és plan.
Perquè recordem
que es començarà el concert
en un principi
a les 10 de la nit
i fins a quina hora més
no menys es tindràs.
Bueno,
i hi ha un grup
que es diu Paco Sant
que obrirà per nosaltres
i que jo crec
que nosaltres tocarem
a les 10.45
o alguna cosa així
i llavors,
doncs no sé,
nosaltres la veritat
és que tenim corda
fins que no ens diuen
allò talleu
normalment tenim corda
per ratos.
Sí,
que dius,
home,
Joan,
Joan,
que dius,
no sé si tallar-li els fossibles
o ja dir-li directament
a veure si se talla
la cançó,
no?
No,
si tot t'acompanya
doncs mira,
vas fent,
no?
Primer que surtin ells
i després a partir d'aquí
ja començarem la festa
i si veiem
que hi ha alguna cara
d'algun sobretot
tu fixa't als propietaris.
Clar,
clar,
no,
si els propietaris
veus que fan...
A vegades
el públic no connecta.
No,
però dic que els propietaris
si fan coses rars
amb les mans.
Sí,
tu penso que sigui
l'última cançó,
eh?
Corre,
corre l'última cançó,
marxar de cas.
I el Joan,
cap on camines després,
després d'actuació
de la Zero,
cap on vas?
Doncs,
bueno,
demà anem a PIC
i ara això,
com et deia,
fem com una recta final
així bastant
a tope,
la setmana que ve toco
que ara no t'ho sé ni dir,
però està tot allà
en la red.
Sí,
a la xarxa ho trobem tot,
no?
El que hem de dir
que si busqueu Joan Colomo
com a tal,
la teva,
ara mateix
la trobem una miqueta
així com en obres.
Sí,
això de la...
això de la web
no ho acabo de portar...
No ho he de portar massa bé.
La trobem
en reconstrucció,
que se li diu,
no?
Jo ara m'he fet un Twitter
i tot,
o sigui,
estic a l'última.
Home,
doncs a través de Facebook,
a través de Twitter,
després fent piolades,
a Dojo.
Llavors hi ha la web
de la discogràfica,
que és
de core,
que allà també
ells són més formals
i ells ho van apuntant tot allà.
I també t'ho posen,
molt bé,
molt bé.
Doncs fem una cosa,
una altra de les cançons
que trobem,
no en aquests
de treball escogràfic
així com teus,
sinó en un que es deia
per versions,
què et sembla
si el posem?
Aquell segon plat,
aquesta versió
que els hi vas fer dels pets
per tancar.
Estupendo,
va ser molt divertit.
També la toques o no?
És una també
d'aquelles cançons
que si t'ho demanen surt o...?
No l'he tocat mai,
no,
però la veritat
és que va quedar com curiosa.
Queda molt maca, sí.
La gràcia
i no estaria malament, no?
Doncs mira,
acabem l'entrevista
si et sembla amb ella
i que aquesta mateixa nit
a les 10
teniu una cita
amb el Joan Colomo
presentant aquests...
Bueno,
presentant, presentant...
És que ara què m'has dit
que ja tenen nous...
Tu tens ja
les noves cançons
i el meu treball escogràfic
i aquí, doncs,
amb aquest producte bruto
i interior
tant el volumen 1
com el volumen 2
o el contratodo pronòstico
i segur que algun regalet més
sortirà aquesta nit
a la sala 0.
Això sí,
això anava a dir.
Alguna novetat així
una mica capela
intento introduir.
Que logra bé,
que logra bé
que el que no feixbuc...
Perdona,
tenim una petició aquí,
Joan,
com has pogut comprovar.
Sí.
Així...
És que això és la ràdio,
la ràdio en directe
t'entra qualsevol
i t'ho demana coses.
Per que vegis,
per que vegis.
Doncs, bueno,
farem el que podrem.
Doncs, Joan,
de veritat,
un pla.
Gràcies, gràcies, gràcies.
Igualment,
moltes gràcies a vosaltres.
I fins ben aviat, eh?
Vinga, fins ara.
Adéu-siau, fins ara.
que ella havia vingut,
heu fet l'amor
i has plorat.
Ni tan sols un detall
ha tingut
après que l'és
i ha guillat.
Ah, ah, ah.
gràcies, gràcies.
Hi haurem.
Torn.
Fins d'aquí més ja no el veuràs, o potser encara més tard.
Et fotrà un rotllo i te'l cauràs i ja començo a estafar.
Per mi, esperant-te a casa teva, i quedar-me per sempre.
Sovint he somiat el meu, a tan vent com aquest vespre.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Si pogués tenir-te com ara, després de tant d'esperar,
pel teu fill puc ser un bon pare, ho podríem intentar.
Solament el tinc, quan ell se'n va, sóc només un trí.
Sous-titrage Société Radio-Canada
...