Fins demà!
El teu cos i el teu somriure demostren que ets important
i que junts podrem sortir-ne, que junts hi veurem clar.
Adormits sota la pluja, jo et recordo en un sofà
i enmig de tantes mentides l'aigua quasi ens va ofegar.
Vam sortir-ne victoriosos i exaltats, vam caminar
cap a un lloc on s'hi pot viure, amagats però sense espans,
abraçats per les coses clares, això no pot parar mai
i el moment en què vas caure vaig tenir temps d'agafar
una mà que em demanava que aguantés fins més enllà
que aguantéssim les mirades, que aguantéssim tots els mals
i just quan ja t'ofegaves vaig saber que no era tard
pren tot l'aire fort i crida adeus la llum just al final.
Així de bé sonen des de les cançons que vindran la gent de Bremen
i si voleu veure'ls en directe us recomano el concert que tindran
aquest divendres dia 19 a les 10 de la nit a la Sala Cero.
Des de Barcelona ens arriben i via telefònica ara mateix
si parlem de la Sala Cero hem de saludar l'Àngel Lopera.
Àngel, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estàs, Àngel?
Doncs molt bé.
Que bé que sona la gent de Bremen, eh?
Sí, sí.
Una de les novetats d'enguany dels Finestampa
que són l'agència de Manel, la Mishima,
pràcticament l'Antonio Font també,
els principals grups armaders de l'escena, no?
I que ara debuten Finestampa també com a discogràfica
i ho fan amb aquesta primera referència que són els Bremen
per tant una mica els protegits de la casa.
Doncs el divendres, no, dijous,
els tindrem aquí amb nosaltres via telefònica
amb el Gràcia Pedro,
que és un dels components dels Bremen
i també estem darrere d'un altre dels protagonistes vostres
que d'aquí a poc esperem que el propi...
que ell s'actua en dissabte.
Amb el Pau Vallbé...
Pau Vallbé.
...que el tindrem el divendres.
Com pots veure, anem seguint-vos a través de petites entrevistes
perquè no només es quedi en aquest dimarts
sinó perquè durant tota la setmana
continuem parlant de la Sala Cero.
però a poc a poc hi bona lletra,
que avui jo m'assurto.
Àngel, què passa demà?
Demà ens has de convidar al cinema.
Jo ja tinc preparat les crispetes, el refresc...
Demà toca cinema, no?
Sí, sí. Demà toca swing primer i després cinema.
Ah, perdó, perdó, és veritat.
Ara per això m'amirava jo les sabatilles i dir
per què m'he posat aquestes sabatilles de bailar swing?
Clar, era per això, era per això, ara jo entenc.
Sí, durant tota la tarda hi haurà classes de swing
i ja saps que ara, doncs, una primera promoció
va acabar el curs inicial i ara han començat el segon nivell
i en paral·lel hi ha un altre grup
que està fent el primer curs.
És a dir, que hi ha una primera sessió,
la primera, una de segon,
després canviem la sala completament,
traiem...
No, al revés, posem.
Què vam dir?
No ho crec.
Sí, no, perquè per ballar coses pel mig és millor que no.
Posem a botar aquest sofà i de tot
i per estar ben còmode i...
I tenim més espai, no?,
per poder ballar i per poder mostrar el què, no?
Sí, sí.
I res, això,
i després, efectivament, a partir de les 10,
doncs, de manera d'entrada lliure, gratuït,
tenim cine,
la tercera pel·lícula d'aquest cicle d'abril
dedicat a la superació personal
i, doncs, tenim un clàssic demà.
Quin és?
que és
Caballeros sin espada,
en castellà es diu,
com és en versió original la pel·lícula subtitulada, això sí,
doncs, el seu...
El títol és Mr. It Goes to New York
i és una pel·lícula dels anys 30 del de Fran Capra.
Oh, molt bé, molt amata, eh?
Molt recomanable, molt recomanable.
Sí, sí, sí.
Doncs, mira, són d'aquelles coses que de tant en tant
no miren, s'agrada, no?
Sí, sí, sí.
I podria dir-vos, doncs, que ho tenim a la sala cero.
Sí, és el...
Sí, diguem-ne.
No, anava a dir-te que recorda'ns de nou l'hora,
sobretot importantíssim, per no despistar-nos.
A les 10 de la nit.
Fantàstic.
A les 10 de la nit, a més demà no hi ha futbol.
Ah, què dius?
Per tant, no hi ha excusa.
T'he de dir una mala notícia.
Què?
Sí, en futbol.
Bueno, bueno, no hi ha Champions, volia dir-me.
Bueno, però hi ha Copa Catalunya.
Sí, sí, sí, això és veritat.
I tenim partit a casa, a més a més.
Això és veritat.
Del nàstic.
Però bueno, no hi ha televisat...
Ah, ah, ah, tu ja és que estàs fora ja, eh?
Tu estàs en un altre lloc ja.
Bueno.
Bueno, però ja sé per on anaves, ja sé per on anaves.
Però bueno.
Ja està, està aquí a Podolet.
Ah, està aquí.
Però que vinguin, no?
Que vinguin.
No, sí.
Que podem estar a tot arreu, si volem, no?
Sí, senyor.
Creiem que és una proposta bastant interessant i, bueno...
De fet, la resposta...
No portem ni dos mesos amb això del cine
i la resposta està sent molt, molt, molt bona.
Fantàstic.
Supercontents.
No, bé que continueixi.
Ara sí, anem cap a dijous,
que ja comencem a parlar dels diferents concerts que teniu allà.
A més a més, aquest dijous,
hi ha un club que és aquell que havíem de portar, Àngel,
i que al final va bé alguna cosa o no?
El club...
No, el Jukebox, bueno, és el segon mes de Jukebox.
Va començar el març amb molt, molt d'èxit.
Doncs, bueno, consisteix en música en directe,
un petit talent show.
Passa una mica a la qual passen moltes coses.
Sí.
El concert de dijous és el grup local molt jove,
Pistol Please,
i després, a continuació, doncs, el que dèiem, no?
Hi ha un talent show, hi ha un dijous case,
i, bueno, doncs, un cop al mes,
un dijous al mes,
tenim aquesta proposta que, bueno,
doncs, de moment té molt bona rebuda.
Molt bona acollida, clar que sí.
Doncs això serà a partir de les 10 de la nit,
entrada lliure, recordem-ho,
i que després, a partir de les 12,
doncs, tenir un set de DJs, com sempre, no?
Perquè acabi d'arrodonir la nit, no?
Sí, sí, amb estar pin-up.
Ajà.
I, bé, així comencem amb força.
I ara sí, anem cap a les protagonistes
que estem escoltant de fons,
que ens han acompanyat fins ara,
que són els Bremen,
que, més o menys, abans ja me feia 5 cèntims
de qui són,
que deuen presentar aquest treball discogràfic
que estem sentint, no?
Sí.
Aquestes les cançons que vindran.
Home, és un concert bastant interessant
perquè és això,
és una mica la gran aposta de fin estampa,
de cada futur.
Tenen figures molt consolidades
a la seva agenda, diguéssim,
a la seva cartera, no?
Com són els que ja hem comentat,
diguéssim, a Manel, a Antonia Font.
I aquesta és l'aposta de futur
que fa fin estampa,
per tant, se'ls ha d'escoltar, no?
Doncs sí, doncs sí.
I, a més, que sonen, el que et deia,
sonen molt interessants
i s'ha de donar oportunitat
d'obrir una miqueta més
el ventall de gustos musicals,
que segur, segur que a través de la Sala Cero
en vendrem molt, no?
Bé, és part de la filosofia.
És la idea, no?
És la idea.
A les 12 també teniu el senyor Felici, és?
I Felici, que és un dels nostres habituals,
podríem dir, pràcticament mensual,
i que, bé, doncs, ell circula en estils
que van del rock'n'roll a la nova ola,
bé, un poca...
Bé, més atenció a les guitarres
que a la música electrònica,
que creiem que és una bona proposta
per complementar el concert,
i encara al cap de setmana,
bé, això sí,
el dissabte ja amb propostes una mica diferents.
Molt bé.
Sí, sí.
I ara marxem cap a dissabte.
Cap a dissabte.
És molt especial, jo crec,
pel que representa aquest concert,
perquè s'obre una porta
de...
podríem dir, no sé si dir,
d'emocions i de coses,
perquè aquest concert no només és el concert que és,
sinó també és la presentació
d'un festival.
Sí, és la presentació de la FIM,
de la Fira de Música al carrer de Vilaseca.
Sí.
I, bueno, i és...
Seran dos concerts, creiem,
molt especials, no?
Pau Ballbé el vam tenir,
el vam poder gaudir a Tarragona
fa molt poc,
que era el gener, no?
El gener va venir a l'editori de Caixa Tarragona,
i, bueno, estava...
De fet, obria la seva gira a Tarragona,
va decidir obrir-la a Tarragona
i, doncs, ara el podem tornar a gaudir
en un altre format a la sala.
I, a més, acompanyat d'un artista convidat sorpresa
que, bueno, doncs no el podrem desvetllar,
però que, com han vingut dient pels seus canals
els companys de la Fira de Vilaseca,
doncs es tracta d'un artista
de primer ordre del pop català, no?
No ho puc dir?
No ho podem dir d'aquí exacte.
No és el nom que surt al costat de l'altre del Pau?
No, no, no.
No és aquest mateix nom?
No, no, no, no.
Ah, o sigui que hi ha una altra sorpresa més?
Hi ha Pau Ballbé amb Nico Roig,
aquest és un concert,
aquest és un concert.
I després hi ha una altra història?
Home!
Com a teluner,
com a teluner,
doncs tindrem un artista de primera magnitud
i que no, no,
i que és una artista sorpresa.
Home!
I qui ho vulgui descobrir,
si ho vulgui descobrir,
li costarà molt car venir
perquè l'entrada té un preu escàndol.
Absorbitant.
És lliure.
Per això mateix.
Ets ben, eh?
Ets ben.
És entrada lliure, per tant,
bé, no hi ha excusa aquí.
Volgui venir a gaudir
de Pau Ballbé i Nico Roig,
que és un concert
i és una posada
en escena,
una proposta
molt, molt, molt interessant.
A més,
fins a aquest altre premi
que, bueno...
Que serà sorpresa
que no ens ho diran.
Ara mateix, exacte, no ho diràs.
Abans de penjar-te,
que ja no sortiràs a l'antena,
m'ho diràs.
Ho faràs dir-t'ho.
Home, m'ho has de dir.
No en l'antena, eh?
Però en línia anterior
i després jo ho deixaré guard
i tothom ho escoltarà.
Bueno, bueno.
No, home, no, que no és broma.
Dic que també estarà
a la Supercola DJs
i també a Elmuth.
Sí, que a Elmuth.
És a Elmuth, no?
L'entrada, recordem,
que és lliure.
que és la presentació
del festival La Fira,
que mania que amb la festival.
La Fira de Música de Vilaseca
i que ara acaba.
És en el mateix format que la Fira.
La Fira és un enreveniment
pràcticament gratuït al 100%
i la filosofia d'aquesta festa de presentació
i així ens ho van fer saber
els organitzadors de la FIM
que el concert també ho fos
i, bueno, pues aquesta és la proposta
que tenim per aquest picapte.
Déu-n'hi-do.
I, per cert, que agafeu-nos
per la setmana vinent
que està donant un cop.
Joia el que teniu de cara
a la setmana vinent
i jo no sé si venia el dijous
o venia divendres
o ja quedar-me ja
tota la setmana amb vosaltres.
Perquè tela, eh?
Déu-n'hi-do el mes que portem, eh?
Sí, és que no sé què, no sé, no sé.
I a més a més uns preus perfectes
perquè entre 5, 10 euros
com a món la que més o 12
però tela la gent, eh?
Portem un mes bastant potent.
Dijous passat, per exemple,
que no hem comentat,
vam tenir un altre sold-out.
Bueno, malauradament
va haver-hi gent
que es va quedar fora
perquè, clar, la forament
és el que és.
Amb els meus tios?
Ah, no, amb reincidents.
Amb reincidents.
Amb reincidents.
M'imaginava.
Amb 4 dies
pràcticament 3 sold-outs.
Dos sencers
que van ser Mishima
i Reincidentes
i el de Los Coronas
que va estar també a punt.
També és genial, no?
O sigui, que déu-n'hi-do.
I el que dius,
per la setmana que ve
doncs déu-n'hi-do
el que tenim també
amb el son de la xama
amb la troba Kung Fu
i amb un perfil més
de gaire independent
o vanguerrista
podríem dir
pràcticament
tindrem el za
acompanyats
d'espant la maceta
per dissabte.
És a dir, que déu-n'hi-do.
Zela, eh?
Tu ja saps que toca, Àngel, no?
Passar-me telèfons
que tot això
ho hem de comentar
i continuar movent
aquí a la ràdio.
Doncs Àngel, gràcies, gràcies
com sempre
per comentar-nos
què és el que ha succeï
d'aquesta setmana
per animar a tothom
que s'apropi
a la sala Cero
i que aquí estarem, no?
Aquí estarem.
Gràcies.
Adéu-te.
Adéu-te.
Bona tarda.
Adéu-te, adéu-te, adéu-te, adéu-te, adéu-te.
Bona tarda.