La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Beta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I com ens entenem, hem de parlar?
Hem de parlar?
Ah, no ho sé, com diu que ens entenem i tal,
la cançó del Quimi Portet.
Ja, però quan surt aquesta...
Sempre busquem el puntet aquest, eh?
Sí, sí, però quan surt aquesta paraula, hem de parlar, ui...
Ui, sí, és veritat.
És d'aquelles paraules de por, eh?
Sí, no?
Són d'aquelles frases, millor dit, de por.
Mira, hi ha una frase que és aquesta,
hem de parlar, que fa molta por,
i després també quan, enmig d'una conversa,
surt el pero, també fa molt de mal, eh?
I també, algunes vegades, he de dir que no saps com dir-ho, això del pero.
Sí, sí, però...
Veus, però...
Però, però, però, però, estàs en una conversa...
Estàs en una conversa que tot va bé, va...
Sí, sí, que diu que va pla...
Sí, sí, sí, i enmig surt el pero...
Ah, quina por...
Bé, bé, bé, suposo que s'acosta a Halloween o a la castanyada, com vulguis dir-li,
i per això, doncs, ens agafa, ens comença a agafar por, no?
Ara que pel temps no sembla, no?
No, no.
Mira, avui i ahir al Facebook he estat veient que hi ha una castanyera que corre...
En triquini.
En triquini.
En triquini.
En triquini, sí, ho he vist també jo pel Facebook.
I m'ha fet molta gràcia, perquè és el temps que anem.
Avui m'ha marcat, si portem diversos dies comentant una miqueta la temperatura,
allò que dius, la temperatura del meu cotxe, avui, a les 3 de la tarda, era de 31 graus.
Clar, que estem parlant de 31 graus, que estem a dia que estem 23 d'octubre.
23, 23 ja.
És extraordinari, Berta, és extraordinari.
Tens el per què d'això?
Hi ha explosions solars que fan que encara tinguem aquestes temperatures a la Terra?
Vengen d'allà, aquests calors?
A veure, la natura hi té molt a veure, però a nosaltres ens sembla que també tenim alguna part de culpa.
Home, alguna no, jo crec que tota.
No ens enganyem, eh?
Entre tu i jo, tota, Berta.
Tenim un forat que ens ara corre per aquí dalt, eh?
Deixa'm un 99%.
D'acord.
No l'agafem tota, no?
No l'agafem tota.
Que pesa molt, que pesa molt.
La natura també fa de les seves, no?
Però sí, nosaltres tenim bastanta part de culpa, sí.
Bé, doncs, però, saps què passa?
Ui, el pero, a mi m'he sortit.
Ui, quina por, eh?
Sí, eh?
Berta, què passa?
És que surt a tot arreu, eh?
Doncs això, que a l'espai no li passa això.
Allà tenen una temperatura estable.
Bé, veus, ens n'haurem d'anar a veure i viure a l'espai.
Té una temperatura estable, però també hi ha perills.
Hi ha perills com la brossa especial que vam dir, o vam avançar la setmana passada, que avui en parlaríem.
Te'n recordes d'una pel·lícula?
No, me'n recordo, no.
Que és una pel·lícula per patir, m'han dit, la gent que l'ha anat a veure i que pateixen per la vida de la pobra Sandra Bullock,
que està a l'espai allà donant voltes i que s'amereix i aquestes coses que fa.
Hem de dir que estem parlant...
De Gravity.
De Gravity.
Una pel·lícula que, doncs, que ha posat una altra vegada en primer pla aquest problema que fa anys que s'arrossega
i que, doncs, no ha passat encara, no ha passat encara...
No ha passat que ens ho hagin explicat, eh? Aquesta és una altra veta.
A veure, no ha passat encara d'aquestes dimensions que hi hagi en risc vides sumades.
El que sí que ha passat és que aquesta ferralla que orbita al voltant de la Terra
hi ha provocat desperfectes amb satèl·lits i amb nous.
Però tan gros, tan gros, tan gros, tan gros com la pel·lícula, encara no,
però si aquesta ferralla, esclar, va més i no es soluciona per netejar, no?,
per fer una mica de neteja, doncs pot ser que algun dia el de la pel·lícula es converteixi en realitat, no?
I que vagi més enllà.
Sí.
Perquè la pel·lícula, perquè és pel·lícula i perquè ens expliquen, doncs, l'extracte que ells ens ho volen explicar.
Diguem-ho així, no?
Sí, sí, sí.
Però hi haurà segurament que moltes coses que no arribaran mai als mitjans de comunicació...
No, evidentment.
...ni els interessarà que arribi a passar, no?
Evidentment, perquè el que s'explica en la pel·lícula, doncs, que aquest és, de moment, és ciència-ficció, no?
Però el que s'explica en la pel·lícula, esclar, doncs, qualsevol espectador pot entendre que el cos o cosa que passi allà a l'espai
no arribaria ni a la meitat de la informació a la Terra, no està clar, no?
Perquè és un lloc que no podem accedir ni nosaltres ni als mitjans de comunicació.
O sigui, tu no pots enviar corresponsal de Telefona Ràdio a l'Estació Espacial Internacional.
Ja m'agradaria, eh?
No, a més, algú...
Enviar-lo, enviar-lo, eh?
Sí, sí.
Jo no vull anar...
Però tu sí que...
Jo sí que m'ha dit que volia anar, eh?
A veure, jo m'hi presentaria voluntari, no?
Però sembla que no m'hi deixaria, no?
Però, esclar, no és tan fàcil de dir, anem a cobrir la informació que passa a l'espai, enviem un corresponsal.
Sí, sí, sí.
No és tan fàcil, encara.
Per això que dic, tot el que passi allà dalt, evidentment, doncs, com dius tu, si és que ha passat...
Si encara, encara, a veure, encara estan mirant a veure què és el que hi ha a la cara fosca de la Lluna.
Sí.
I encara diuen que quan van arribar els tres primers astronautes a la Lluna, ja d'això fa uns quants anys encara,
hi ha moltes llegendes urbanes del que es va arribar a trobar, de com es va arribar a trobar i del que valen voler ensenyar.
Sí, sí, no, no.
Que aquest és un altre, no?
Imaginem-nos, no?
Des de fa quant de temps?
En qüestions de misteris i secrets de l'espai...
I te sona?
Ara 51.
Ara 51.
A Roswell?
Sí, ara 51.
No, que bé, doncs, en qüestió d'investigació de l'espai hi ha molt de misteris encara,
perquè és una informació que ens la donen com volen ells, no?
No hi ha aquesta pluralitat d'informació que podíem aconseguir nosaltres aquí a la Terra que és més fàcil contestar les notícies, no?
L'espai, doncs, encara és un lloc on nosaltres depenem del que ens expliquen.
Aleshores, doncs, des que van començar a pujar a l'espai, totes les notícies que ens han arribat han estat filtrades i interessades, filtrades i interessades.
I més quan era la guerra freda de les dues superpotències.
Aquí ja no hi entrem.
Per la joventut, doncs, potser no ni ho sap, però nosaltres que tenim ja una edat, eh, Sílvia, doncs...
Una mica, una mica.
Hi havia aquells dos blocs que lluitaven per si els amos del món, que eren els Estats Units i la Neusobètica, és clar.
I la lluita que tenien a la Terra també la van portar a l'espai.
I moltes coses que van passar a l'espai aleshores en aquesta guerra freda s'han quedat pel camí, les informacions, és clar.
O les informacions van arribar una mica així, com és el cas de, en aquest cas, la Neusobètica.
Encara, si els Estats Units i la van posar un filtre i només ens deien el que a ells els interessava,
la Neusobètica era empitjosa encara, perquè, doncs, allà era un règim encara més opac i fins i tot, doncs, ens vam assabentar, doncs, molt més tard.
Que, per exemple, la gossa laica, que van enviar a l'espai, doncs, al cap de molts anys ens vam assabentar que no va sobreviure al vol aquell que va arribar morta, pobreta.
Home, però és que jo crec que més o menys era previsible que passés una gossa de justes.
Ja, però ho van tapar, van dir que havia baixat i que era la reguïna dels gossos, la Neusobètica, i tot ho pintava molt bonic, no?
I no hi havia entrat ni la meitat de veritat.
I, bé, doncs, fent aquest resum històric de que aquestes mentides o aquestes mitjans veritats ja venen del principi de la investigació espacial,
doncs, segueix ara, perquè no ha canviat, la informació la segueixen controlant, és el que dèiem, tornem a insistir, no podem enviar corresponsal per contestar.
I, a més, a més, no estem dins dels espatxos de la NASA, ni tampoc som gent que es troba dins de les corredories, o que hi ha per allà dins, no?
Per això que dic que hi ha notícies que, bé, serà molt difícil que sabem la veritat, no?
Però el que demostra la pel·lícula és que hi ha coses que sí que són certes, la brossa espacial és certa.
Existeix.
Existeix. I que algun dia pugui passar això, home, diuen els científics que és molt difícil però no existeix el risc zero, que podria passar.
O sigui que els guionistes d'aquesta pel·lícula han ficat l'imaginació al màxim i aquest disc zero, que no existeix mai enlloc,
sempre hi ha aquest mínim perill, encara que sigui un 1% de perill, doncs...
Es troba, no?
L'han potenciat.
Sí, sí, l'han potenciat.
I dir, doncs, si és un 1% que pugui passar, doncs nosaltres farem la pel·lícula com si fos el 99% que pugui passar.
i passa, i, bueno, passa la pel·lícula, esclar.
Aleshores...
Fem una cosa.
Sí.
Posem-nos en situació, posem un extractor de la pel·lícula.
És el que t'anava de manes, sí.
Posem-nos en situació.
Vinga, va.
Explorer, aquí Houston.
Adelante, Houston.
Aborten la misión. Repito, aborten la misión.
Explorer, aquí Cobalt, confirmando visor de los restos.
Som de un satélite de comunicaciones.
Cuidado.
Repito, tengo...
La doctora Stone solicita traslado rápido.
Tenemos que irnos. Vamos, vamos, vamos.
Kennedy informa de que las condiciones meteorológicas no permiten la...
Houston, aquí Explorer, recibido.
Explorer, la doctora Stone solicita traslado inmediato a la bodega de carga.
Explorer, ¿me reciben?
Solicito permiso para recuperar a la doctora Stone.
Concedido, Cobalt.
Houston, aquí Explorer, ¿me reciben?
De acuerdo.
Hemos perdido a Houston.
Hemos perdido a Houston.
Escúlte-se.
Tenemos que largarnos de aquí.
¿Me escucháis ayuda más?
No, no nos esperes.
¡Me siento ascado!
¡Hombre herido! ¡Hombre herido!
¿Hombre herido?
¿Hombre herido?
¡Exploren, acero!
¡Exploren!
¡Exploren, sirio!
¡Exploren!
¡Astronauta fuera de la estructura!
¡La doctora Stone está fuera de la estructura!
Doctora Stone, suéltese.
Tiene que soltarse.
Si no se suelta, el brazo va a arrastrar muy lejos.
¡Céntrese, mi voz!
¡Tiene que concentrarse!
Estoy perdiendo el suelo.
Dentro de un segundo así no podré seguirla.
¡Tiene que soltarse!
Crec que m'ha enganxat
Déu-n'hi-do, eh?
És el talent que tothom ha pogut veure
per les televisions
i fa venir ganes
d'anar a veure la pel·lícula
Deixa'm dir-te que nosaltres vam fer esdeures
quan la setmana passada vam dir
que em perdrien més, més a fons
i hem trobat un document
de l'Agència Especial Europea
del mes de maig d'enguany
del mes de maig d'enguany
o sigui que aquesta pel·lícula
s'estrena ara, s'estrena ara
al mes d'octubre, no?
aleshores, el mes de maig
l'Agència Especial Europea
alertava sobre els perills de l'abriol especial
i demanava
o sigui, celeritat per fer-hi front
i deia
que l'agència l'ESA
ha alertat
que en qualsevol moment
quan se vol el moment
i això és el mes de maig
hi podria haver col·lisions en cadena
que inutilitzarien
són els orbitals
que tens la paraula una mica
d'aquella estrampa, eh?
aquesta, eh?
que acabes de dir, eh?
sí, inutilitzarien
són els orbitals
imprescindibles per a satèl·lits
i per això
concloca
que cal actuar amb urgència
amb els anys
ha augmentat el volum
de brossa especial
al voltant de la Terra
i això ha disparat
totes les alarmes
o sigui que ja el mes de maig
molt abans
que s'estrenés aquesta pel·lícula
no sé si és que
algun científic de l'ESA
doncs té contactes amb Hollywood
i diria
i va parlar una miqueta massa
i va fer aquells comentaris
totes que havia de fer
una pel·lícula sobre això
aleshores
doncs el mes de maig
l'agència especial europea
ja va alertar
que en qualsevol moment, eh?
o sigui que
que seria
allò espectacular
que després d'estrenar-se aquesta pel·lícula
doncs el cap d'un mes
fos la notícia real, no?
que hi ha hagut una
una enganxada
en cadena
de tots els satèl·lits
d'una
determinada òrbita
i que els
inutilitzaria a tots
o sigui
ens quedaríem sense telefonia
sense ràdio
estava pensant
precisament
he posat aquesta cara
que m'has vist
perquè clar
ja estima que això no sigui a la tele
però ho podria haver vist
que estava posant una cara
com dient
estem depenent massa
sí
de tota la tecnologia
sí
i clar
aquesta tecnologia
té el seu perill
perquè
tota aquesta tecnologia
està al nostre voltant
mai n'ho he dit
deixem al nostre voltant, no?
doncs sí
és
és
un dels drames
que tenim
amb aquestes
noves tecnologies
no?
que ens estem tornant
dependents
al màxim
de tot
el que fa
al voltant
d'anar sense fils
no?
o sigui
tot
transmissions
que necessiten
doncs aquests satèl·lits
i aquests
de patidors
i tot plegat
que fa que
tot caigués en cadena
ens quedaríem
a fosques
pràcticament
no?
sí, sí, sí
tot
bé
és allò que
no sé com ho diria
no?
que si algun dia
passa
alguna
catàstrofe
doncs
ens trobaríem
doncs bastant
bastant
estem fotuts
vaja
no?
ens quedaríem
sense poder
comunicar-nos
amb ningú
sí
perquè clar
el telèfon
ara mateix
els telèfons
que nosaltres teníem
o la gent
més gran
teníem
quan érem petits
diguem-ho així
tot anava
amb fil
sí
en el qual cosa
s'havia de trencar
el fil
sí
físicament
sí, sí, sí
perquè te quedessis
sense telèfon
havia d'haver
doncs una mica
d'escavetxina
diguem-ho així
el que seria
la pròpia
companyia telefònica
perquè et quedessis
sense telèfon
sí, sí, sí
però tot era físic
tot era físic
i clar
ara fins i tot
els telèfons
alguna vegada
que marxa la llum
sí
alguna cosa tan bàsica
com és la llum
sí, sí
i ens quedem incomunicats
sí
gràcies al mòbil
però aquí ve la història
però els mòbils
també necessitem
cobertura
telefònica
que també va
amb llum
que són els repetidors
aleshores
ens trobaríem
una altra vegada
que hauríem de fer
com abans que existeixi
abans que existís
el telèfon en sigui
sí, sí
tornaríem a les cartes físiques
tornaríem a tot
el que potser
ara ja no pensem
ni que
alguns n'hi han conegut
ni coneixerem
potser
espero
i desitjo
que no tornem a conèixer
no
penses que
s'han donat casos
que
els serveis d'emergències
en aquest cas
doncs
els Estats Units
que estan tan avançats
en aquest sentit
els seus serveis
d'emergències
i en aquest cas
militars
doncs
disposen
disposen
de tecnologia
d'última generació
però
per si fallés
de la tecnologia
d'última generació
disposen
d'aparells
d'aparells
no
de tecnologia
amb
aquesta
de xips
i d'última generació
que
amb
una
possible
guerra nuclear
es veuen
afectats
no
aleshores
ells han pensat
que podria passar això
potser
però sempre pensant
en una guerra nuclear
sí
sí
sí
és un exemple
que
tots aquests aparells
que tenim ara
d'última generació
que incorporen
aquests xips
aquests circuts integrats
doncs
en una guerra nuclear
la radiació
destrueix
aquests
xips
no
o els inhabiliten
no es permet
funcionar
no
aleshores
un dels aparells
que no els afecta
són les antigues
ràdios de làmperes
i disposen
de radiotransmissors
de làmperes
d'aquestos
d'abans de la guerra
que podíem dir
i en cas d'emergència
si tota
l'última tecnologia
falla
per una
possible radiació
ja no parlem
tampoc
de guerra nuclear
d'un centre nuclear
que patés
com va passar a Txernòbil
aleshores
doncs
aquests equips
amb l'àmperes
podrien
transmetre
la veu humana
per connectar-se
amb un altre centre
i poder estar
en contacte
o sigui que
en cas d'emergència
s'haurien d'anar
a utilitzar
tecnologies
dels anys 50
és el que et deia
que hauríem de tornar
una altra vegada
enrere
almenys
per assegurar-nos
la comunicació
sí
amb
no amb el veí
perquè clar
tens allà al costat
però si potser
familiars
que ara
en un moment
en un cop
de telèfon mòbil
o de fixa
a casa
el tindria
de Sant Res
però
si passés això
i perdem
totes les comunicacions
aquí no funcionaria
la història
doncs
tornem a gravir
i a veure
si et sembla
aprofundim
en aquesta notícia
que ens va alertar
ja el mes de maig passat
i és que
amb els anys
augmenta
el volum
de brossa espacial
al voltant de la Terra
i això dispara
totes les alarmes
i aquesta agència
espacial europea
l'ESA
ha alertat
que en qualsevol moment
hi podria haver
col·lícions en cadena
que inutilitzarien
zones orbitals
imprescindibles
per a satèl·lits
cada cop
que un satèl·lit
deixa de ser operatiu
o que l'estació espacial
i internacional
llença
alguna part
o peça obsoleta
les deixalles
passen a flotar
per l'espai
i no es recullen
mal fet
mal fet
és el que deia
al voltant
del nostre planeta
hi ha
un gran abocador
de ferralla
espacial
que es calcula
que hi ha
uns 23.000 objectes
de més de 10 centímetres
i el perill
ja és evident
segons s'ha explicat
el cap
de Departament
de Deixalles
Especials
de l'ESA
un objecte
d'uns 10 centímetres
seria capaç
de destruir
totalment
una nau espacial
contra la qual
impactés
un objecte
d'uns centímetres
podria
desactivar
un satèl·lit
operatiu
ho veus
no?
o sigui
10 centímetres
podria
destruir
una nau
que és el cas
de Gravity
això 10 centímetres
i un centímetre
desactivar
un satèl·lit
operatiu
esclar
aleshores
doncs
si
aquestes peces
van totes
totes juntes
podien fer
una bona
escabatxina
de satèl·lits
que estan tots
allí orbitant
a la mateixa zona
no?
i bé
doncs
el mateix mes
de maig
l'Agència Especial
Europea
va
organitzar
un congrés
a Alemanya
amb experts
de tot el món
que van debatre
sobre les millors
solucions
per posar fi
a la brossa
espacial
i des de satèl·lits
pescadors
que atrapin
la ferralla
amb una xarxa
i l'allunyin
de zones orbitals
o bé
petites naus
amb un braç
articular
que capturi
una per una
cada peça
fins a sofisticats
aparells
que directament
la destrueixi
sigui
quina sigui
la solució
el consens
és que
cal actuar
amb urgència
i és que
segons el cap
de la S
amb aquesta massa
de brossa
ja n'hi ha prou
per desencadenar
el que s'anomena
síndrome
de Kessler
una sèrie
de col·lisions
en cadena
que podrien
inutilitzar
a llarg termini
algunes de les
racions orbitals
aquesta síndrome
de Kessler
és la que
s'ha basat
la pel·lícula
Gravity
i és aquí
on
ara tenim
el dubte
si és que
l'agència
especial europea
el mes de maig
tenien informació
que es feia
aquesta pel·lícula
i van posar
fil a l'agulla
o els guionistes
de la pel·lícula
van anar
a aquesta conferència
d'experts
a Alemanya
es van assabentar
d'aquest síndrome
de Kessler
i van dir
ostres
podien fer
una pel·lícula
d'això
les dues coses
a la vegada
jo crec que
la pel·lícula
ja era feta
de cara
al mes de maig
que passa
que per aquí
quan s'estrena
ja fa
no sé si un any
però uns quants mesos
que ja s'ha estrenat
els bastants mesos
i a més a més
s'ha de fer
perquè s'ha hagut de rodar
després hi ha
la postproducció
de efectes especials
perquè és clar
és molt bonic
veure aquelles imatges
però tots són
trucatges
no han sortit
a l'espai
a fer la pel·lícula
home seria
t'imagina
encara la Sandra Boló
que està donant voltes
per allà
l'hem vist
l'he vist a Canes
un lloc d'aquests
és allò
que
no home
no
evidentment
no és perfecte
que si ha fet mal
o si ha mort
ja saben que
les pel·lícules
tot és
són actors
però és que
abans
que hi havia
efectes especials
havien d'anar-lo
de l'exterior
però ara
no caldria
i aleshores
hi ha aquestes dues parts
a l'heu de fer la pel·lícula
quan s'arroda els estudis
i després hi ha la postproducció
que
esclar
hi afegia
aquestes imatges
i que has de fer
tot sobre una
no?
sobre un mural
diguem-ho així
que no hi ha res
però tu has de fer veure
no?
hi ha doble feina
abans s'arrodaven les escenes
s'amuntava
i ja està
però és que ara s'arrodaven les escenes
i després tens
una altra feinada
de muntar unes altres imatges
damunt d'aquelles
que és la postproducció
que hi has d'afegir
noves imatges
que bo és el cinema
sí, no, no
ens fa imaginar
ens fa creure que és veritat
i no, no
és la màgia del cinema
no
aquí no descobrirem res
no
però vol dir que
evidentment
la pel·lícula
no es va fer en quatre dies
que molt abans del màgic
encara s'estudia
està rodant
perfectament
bé, doncs
i aquí volem arribar
ja per acabar
perquè el temps
ens tira a sobre
volem arribar
a un comentari
que també vam fer
la setmana passada
i és que de fet
la Universitat Rubiria Virgili
ja treballar
en una de les possibles solucions
impulsades per l'ESA
o sigui
desenvolupar un làser
que des de la Terra
faci impactes energètics
en la ferralla
per provocar-ne
un canvi d'òrbita
o sigui
és el que dèiem
que de moment
els làsers
que tenim nosaltres
no són aquells
de la guerra
de galàxies
que tallen la carn
o tallen braços
o tallen mans
no són tan potents
no són tan potents
encara no m'ha arribat
a aquest punt
el que sí que podem fer
és que
amb impactes de làsers
desviem l'òrbita
i si aquestes
ferralles
estan
una òrbita
que
ni entra
ni surten
o sigui
estan allí
gravitant
perquè és clar
per això es diu
la pel·lícula Gravity
estan gravitant
perquè ni la força terrestre
les pot
empassar
ni l'espai exterior
també
se queden allí
les quals en du
no les pot en du
és qüestió de fer un impacte
i l'impacte
doncs decidirà en aquest moment
si és perquè se'n vagin
cap a fora
o tirin cap a baix
i després l'atmosfera
es faci la feina
i els estats terrestres de fora
sí, sí
ara llanceu la cosa
cap a casa nostra
home
per això que
tirar fora
tampoc no serà
una bona solució
però és clar
si l'impacte
és perquè
baixin cap a baix
i aleshores
la gravetat terrestre
pugui arribar
la fricció
en atmosfera
peces d'un o 10 centímetres
es fan
desintegren
sí, sí
però si són més grans
ja és una mica més complicat
no, més grans
és més
perquè a més a més
han d'ubicar
a veure on poden caure
i de quina manera
cauen
és més problemàtic
però si són petites
doncs
l'entrada a l'atmosfera
tu i jo
Beta
jo espero que aquest
làser
sisplau
amics de la URB
doneu-li una miqueta
més de potència
perquè puguin arribar
doncs
a esclatar directament
fora de l'espai
o que se't desintegrin
en tota aquesta
brossa especial
que hi ha
o espaial
millor dit
per la propietat
i que no
no la tinguem
ni que tirar cap enfora
que la cosa
que hem fet nosaltres
es quedi aquí
i que depèn d'on caigui
també pot fer molt de mal
o sigui
també hi ha un terme mig
doncs
la mateixa ESA
reconeix
però que el millor
que es pot fer
és desenvolupar
missions més sostenibles
que tinguin prevista
l'eliminació segura
de les deixalles
o sigui que
a partir d'ara
doncs
canviar el xip
o sigui que
bé
la brossa
que tenim
al voltant de la Terra
està
doncs
ja busquem una solució
però a partir d'ara
totes les missions
que vagin
doncs
que tinguin un pla
per
aquestes deixalles
no obrir
la comporta
allò que diuen
la comporta
l'escotilla
no?
allò que deien
les pel·lícules
abrimos l'escotilla
i llencem
no?
no, no, no
que tinguin un pla
que arribi això
no
però és que fins ara
s'ha fet ja
què dius?
home
doncs
ja us
visc ara
no, però jo em pensava
que eren
nous que havien patit
en un altre accident
i s'havien quedat al voltant
no, però
em pensava que havien llançat
coses així
per llançar
com si fos
la brossa dels vaixells
l'estació espacial internacional
per què marranos que som?
per què marranos?
i després satèl·lits
que no tenien aquest pla
d'eliminació
veus?
això sí que ho trobo
perquè estan allà
cada vegada que es llanci
un nou satèl·lit
ha de tenir
incorporat un pla
que digui
quan se li cabi
la vida útil
que siguin 10 anys
doncs aquest satèl·l·lits
té un pla
per retornar a la Terra
i que no es quedi allà
doncs és això
aquesta seria
la millor solució
però de moment
hem de pensar
que
estem treballant
per això
per que
s'ha de desenvolupir
aquest làser
i està
la Universitat
Rubírez Vigili
juntament
amb altres països
perquè
també hi ha
també hi ha
en aquest mateix estudi
dels làsers
països com França
Alemanya
i Polònia
i
el cas de la
Rubírez Vigili
l'investigador en cap
és el senyor
Francesc Díaz
i
el departament
que
està
al davant
d'aquest
investigació
d'aquest làser
que pugui desviar
aquestes peces
és el grup
de física
i cristalografia
de materials
i nanomaterials
de la URERB
què et sembla?
Fantàstic
que trobin solucions
Hi ha vuit investigadors
i nou
doctorants
liderats
per aquest senyor
Francesc Díaz
i Magdalena
Aguilló
que
doncs
se centren
en que
les deixalles
d'entre 1
i 20 centímetres
doncs
més complicades
de gestionar
que les més grans
doncs
amb un làser
doncs
netegin
aquest
aquest espai
Esperem que sigui així
ens fas un avançament
de cara a la setmana vinent
allò
com ho hem fet
amb aquesta
de Gravity
o no?
Ho deixem de sorpresa
Vinga
deixem-ho de sorpresa
Vinga
Sí va
deixem-ho per sorpresa
Perquè si no
us enredarem així
tota la setmana
i després arribarà un moment
que ho agafareu
com a costum
i no pot ser
Sorpresa de cara
a la setmana vinent
Ara sí
anem al planeta vinília
que tinc ganes de sentir música
abans d'anar al concurs
de Port Aventura
Bé
doncs
avui anem a una cançó
d'un disc
de Sau
de l'any 1992
i aquest disc
perdó
el 91
que era
el Quina Nit
aquest disc
continuia cançons
tan maques
com l'envia
un àngel
i per què volem rescatar
ara cançons de Sau
doncs
senzillament
que torna a estar
amb boca de tothom
que el Sau
aquest grup
virtualment
ha retornat
fa un parell de setmanes
van estrenar
un espectacle
a l'Atlàntida de Vic
al teatre
de l'Atlàntida de Vic
que deia
Vots per tu
musical
de cançons de Sau
o sigui
són
no sé si
deu
o bé
molt de joves
allí cantant
de l'escenari
i és com un musical
una obra teatral
amb cançons de Sau
vaja
aleshores
el van presentar
a Vic
fa un parell de setmanes
es van exorir
les entrades
tot un equip
de representació
i ara de cara
al mes de
de mes de desembre
durant tot el mes
es representa
el mateix musical
al teatre Barç
de Barcelona
ai que m'ha sonat
el Barç
és l'antiga
Artèria Paral·lel
està al carrer
paral·lel
de Barcelona
i el que era
Artèria Paral·lel
carrer paral·lel
doncs es diu Barç
doncs durant tot el mes de desembre
a partir del dia 4 de desembre
es faran representacions
d'aquest espatx
que el voig per tu
i nosaltres
doncs sabem que
Sau
virtualment
ha tornat
una altra vegada
a ressuscitar
hem dit
home
doncs
avui
el record
d'aquest viatge
a vinília
és per Sau
i sobretot
doncs
un agraïment
a Carles Sabaté
perquè ens va fer
molt feliços
amb aquestes cançons
gràcies Carles
i gràcies a tu
també Veta
per fer-nos-ho recordar
i tornem la setmana vinent
amb més
de la Terra Esplana
això mateix
gràcies
a veure
el teu record
calla
les ombres
de casa
perfils
de color
m'atacen
al cos
respiro
en l'aire
l'hivern
que s'acaba
la nit delicada
deixant el meu cor
deliris
de mi mor
aniré
com quan
anàvem
junts
darrere
les teves fases
d'esquena
al futur
envia'm
un àngel
que sigui
com
envia'm
un àngel
que se sentia
envia'm
un àngel
que em recordi
a tu
caminaré
d'esquena
al futur
d'esquena
d'esquena
d'esquena
d'esquena
d'esquena
d'esquena
d'esquena
d'esquena
d'esquena
Amiga nostàlgia,
no puc oblidar-te
que veus en la cara
de liris d'amor
que la gelen al fort.
Aniré com quan anàvem junts
darrere les teves passes
d'esquena a futur.
Amiga'm un anjo
que sigui com tu.
Amiga'm un anjo
que s'assembli a tu.
Amiga'm un anjo
que em recordi a tu.
Caminaré
i t'esquena a futur.
Amiga'm un anjo
Amiga'm un anjo
que sigui com tu.
Amiga'm un anjo
Amiga'm un anjo
Amiga'm un anjo
Amiga'm un anjo
Amiga'm un anjo
Amiga'm un anjo