El meu avi...
que veien los dragos i catorze mariners
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palaproger.
Quan el català sortia a la mà,
els nois de Calella feien un cremat,
mans a la guitarra solien cantar,
solien cantar.
Visca Catalunya,
visca el català.
Arribaren temps de guerra,
de perfidies i traïció,
i en el mar de la Santilla
retronaren els carons.
Els mariners de Calella
i el meu avi en dit de tot,
van a morir a coberta,
van a morir al pèl del canó.
Quan el català sortia a la mà,
quina el meu avi...
No fa falta que crítiqui i el tenim aquí,
li posarem un bon volumen per poder comentar.
Avi Ramon, molt bona tarda, benvingut.
Bona tarda.
Què tal? Què va estar?
Doncs mira, com el temps.
Ja no dic jo perquè...
No, home, no.
Espero que millor que el temps,
que avui ja estava molt ennubulat, eh?
Per això et dic que també estava...
També estava d'això, però com que...
Això de vindre aquí i poder conviure,
doncs, si m'escolten...
Home, jo crec que sí, no.
Ja és un elixient, saps?
A més, ho fem amb tot el carinyo del món, avi?
Ja ho sap.
I tant.
Avi, que m'ha ve molt bé acompanyat,
que m'ha fet fer les presentacions oportunes, sisplau.
Sí, perquè...
Primer fer una miqueta d'allò que passa, saps?
Perquè a vegades...
Primer m'ha de situar.
Sí, perquè resulta que ja saben
que aquest programa és imprevist.
Mai se sap.
És de sorpresa, és veritat.
I ara...
Just ara que estava tocant això el meu avi, la Marta,
i el que sigui...
Estava recordant...
Ai, ai, ai.
Ai, la bola.
Estava recordant...
Que Tarragona, per exemple,
quan camines per un lloc,
tu ho veus per l'altre, el que sigui,
doncs te'n recorda molt...
I cançons a vegades te'n recorden,
com tu a vegades has tocat cançons de cupletistes,
el que sigui, i recordes, no?
Doncs sí.
Jo pensava...
Aquella part d'allà baix de Torres Jordi,
és a dir,
que llavors, aquella part de Torres Jordi,
aquell final d'allí,
doncs hi havia la fàbrica d'allò del Sofre,
del Pallarès...
Allí a darrere hi havia,
perquè, clar,
hi ha el d'això de Vidal i Barraquet,
tot allò de l'Ectobacalera...
És molt bonic, ara.
Però llavors, allí,
i a darrere hi ha hagut uns safrets
que anava molta gent del Serrallo
quan anava al riu,
havia anat allí,
un home que feia corda per les barques,
allò tot d'això,
allò tot d'això, saps?
I en Sec,
doncs va sortir,
i ara quan passes per allí dius
Casa del Mar,
i dius, bueno, Casa del Mar,
i llavors,
te ve entre la cançó aquesta del Mar,
la Casa del Mar,
dius,
això abans no reia aquesta casa,
i llavors,
i com és aquesta Casa del Mar?
Com va?
I llavors,
tens raó,
si això la vam fer més aviat,
com si fos una casa de 30 segons
per navegants.
anda,
sí,
exacte,
però llavors,
clar, a més a més dels navegants,
gent del Serrallo,
pescadors,
tren al cap,
el que sigui,
i tot això m'ha recordat,
perquè venint cap aquí he trobat l'amica Madeu,
també de Tarragona,
molt conegut.
Bones tardes.
Bona tardes.
Primer,
quan estava a l'Ajuntament,
després altres activitats,
o sigui que ha sigut a Tarragona un element,
un element actiu de Tarragona.
Un membre seria, no?
És que això d'element no m'acaba d'agradar.
molt mal.
Doncs jo trobo que és elemental.
Sí,
que ha dit de Watson.
No, no,
és elemental que hi hagi gent com ell,
a puestos, eh?
Això és,
per mi,
bueno,
d'altres formes no he estudiat, eh?
O sigui,
les meves paraules són de carrer, eh?
No, no, no.
O sigui que em perdonin.
Això d'element.
Quan fas la traducció en castellà,
ja dius l'element.
No, jo he dit element, eh?
És elemental.
Bé,
i clar.
Ara li agafo l'aire.
Pon una miqueta d'aigua.
No, no, gràcies.
Li vaig a buscar.
No, gràcies, no.
Estic guaiant i hi ha prou, ja.
I escolta,
i ara,
i ara,
quan venia i trobava amb ell,
m'ha recordat tot això.
Dic,
encara sé que ell és vocal
de la Casa del Mar,
dic ara, doncs,
és un moment, doncs,
per parlar d'aquesta casa,
de la Casa del Mar,
perquè ara allò ha anat canviant,
perquè ara allà hi ha tanta cosa,
perquè, clar,
a la Casa del Mar hi ha dues coses.
Hi ha els homes,
que és la Casa del Mar,
que és el que és Casa del Mar,
i després hi ha aquelles noies que pinten,
l'altra que fa brudat,
l'altra que fa ioga,
però l'autèntic,
el que jo recordo de la Casa del Mar
és el que representen
aquesta junta que hi ha ara nova,
molt activa,
i ara jo crec que l'Amadeu,
l'Amadeu,
ja aprofitaré,
perquè ens expliqui,
més o menys,
la Casa del Mar avui dia,
com està i en què consisteix.
Doncs sí,
Amadeu, endavant.
Bona tarda.
La Casa del Mar,
abans era de l'Institut Nacional de la Marina.
Ara,
ho porta la...
totes les activitats,
depenen de la Generalitat de Catalunya.
I estan limitats moltes coses,
però, bueno,
jo particularment soc un vocal
del Club de Pensionistes
de Jubilats de la Casa del Mar.
I aquest club,
doncs tenim,
quan vam començar,
eren 1.700 socis,
i avui en dia això
es remés de tant manera
que poden ser 300, 370.
Però això no deixa de ser
perquè en antros continuem lluitant
i continuem fent coses
dintre de la nostra activitat que tenim,
com a club de pensionistes de gent gran.
Fem excursions,
ara es fa gimnàcia,
ara es fa tai-chi i tai-chi-si,
es fa corti-confecció,
es fan cursos d'informàtica,
ara volem fer cursos d'inglès i de català
i estem fent una sèrie d'activitats
que aquesta gent se van apuntant i van venint.
I cada vegada va creixent.
I després també es fan uns jocs
que són de billar
i després jugant a cartes,
tot el...
jo no sé com li diuen
al joc de les cartes,
al parxís, al dominó,
i joc de cartes.
I ara el dia 20
farem el repartiment de premis
de tots els que queden primers de grup
i segons de grup.
I hi ha un obsequi
per tots els que hi participen
i per tots els socis.
Molt bé.
i així estem.
I bueno, nosaltres procurem.
Això havia anat a molt a menys
i ara tenim una junta molt maca.
El president
que tenia que vindre,
el disculpo,
perquè no ha pogut vindre,
ha tingut altres activitats
que complir i...
i...
Altres obligacions.
Altres obligacions,
sí.
No ha pogut vindre,
però un altre dia
ja em portaré tres o quatre
perquè parlin.
Molt bé.
Jo soc el que menys,
però bueno,
un més de la Junta,
un més de la Junta.
No, però és que,
a més a més del que diu ell,
allí també hi ha les dones ara,
que saps que les dones
són les que absorbeixen...
Aquí hi ha els pensionistes.
Els pensionistes.
A veure, a veure, avi.
Compte,
que s'està ficant en un jardí...
No.
Això de la zona...
No, no.
Me refereixo...
No, no, no.
Ja ho diu bé, ja.
Me refereixo, com per exemple,
si hi ha ioga,
segons quines edats,
ja no vas a ioga,
perquè hi ha iogaries fent-ho.
Veu què estava dient?
Es fa ioga,
es fa etignàcia,
es fa...
Es fan moltes coses.
Es fa moltes coses.
Què hi ha d'això?
Clar, i que ta casa del mar,
quan ara passes per allí,
que arrenques per Vidal i Barraquer
i pel carrer Bastos,
veus a dir que ell em dic,
tan maco,
que diu,
casa del mar.
I clar, si no,
si un no sap de què va,
dius, casa del mar.
Què fa d'aquí?
Que ta casa del mar.
Però a dintre hi ha,
doncs clar,
hi ha un senyoriu d'història,
hi ha uns...
En fi,
s'han fet coses molt importants,
que és el que ha dit ell,
primer era de la Marina,
que era,
com he dit,
els navegants,
fent estar d'allí,
després es van començar els pescadors,
i s'ha anat fent tot això.
I ara, clar,
hi ha aquest grup de directiva,
que jo reconec,
que lluiten per tornar a aixecar,
perquè, clar,
la gent,
arriba un moment que també massa cosa,
sembla que et cansis,
però llavors ho enyores.
I tant.
després ho enyores,
llavors,
quan te'n dones compte,
dius,
m'ho cago en la mar.
Saps com vull dir?
I és llàstima,
perquè és un lloc,
i es fan també,
algunes excursions,
un dia,
i coses d'aquestes,
i després veus aquella,
aquella cosa de convivència,
saps com vull dir?
Vull dir,
que a vegades,
hi ha llocs que fan molt de soroll,
molt de soroll,
i quan baix,
veus que és soroll.
I en canvi,
hi ha llocs que no fan soroll,
però aquella quietud,
d'activitat,
i actes,
i feina,
t'omple,
i ho agraeixes.
Avi, em deixes dir una cosa,
fem moltes coses,
moltes activitats,
fem moltes conferències,
perquè la gent s'animi,
però costa molt.
Som gent gran,
gent jubilada,
gent de 65 a 80 anys,
igual n'hi ha de 90,
i tots venen cap allà,
i s'ho passen bé,
i passem el rato,
i mira,
i els de la Junta,
ara tenim una Junta fantàstica,
que el que procura
és anar amunt,
no anar avall.
Fem excursions,
fem,
com se diu això,
conferències,
moltes conferències,
que han estat molt maques en guany,
i bueno,
anem procurant,
tirant endavant
tot el que podem més,
perquè tot això
havia fet un decaïment
molt fort,
molt fort.
Però és que hi ha una cosa
que jo sempre dic,
la societat.
hem creat una societat,
que ens critiquem,
la critiquem,
però l'hem creat nosaltres mateixos,
però,
si mires,
tenim la base,
que hi ha un sector de gent gran,
que treballen,
voluntaris,
aguanten entitats,
i després també hi ha un altre grup de joventut,
que no fa soroll,
que no fa soroll,
i també fa les seves activitats.
El que passa,
que clar,
no són les mateixes activitats
d'una joventut,
sardanes,
fan coses d'aquestes,
o una joventut pensativa,
o una joventut,
que dius tu,
el billar,
jocs que no són de córrer,
són conferències,
on s'aprenen moltes coses
i es parlen de conferències.
Vull dir,
que cada entitat
té la seva cosa.
Clar,
el que passa és que
abans hi havia,
clar,
abans hi havia més gent
per altres motius.
Ara hi ha menys gent,
però la gent que queda
són gent
que mantenen
una entitat
en els seves costums,
les seves coses,
la seva manera de ser,
i afortunadament
a Tarragona
tenim això.
Tenim entitats
així,
de gent gran,
i també hi ha puestos
de gent jove,
que també fan moltes coses a Tarragona,
i no ho sembla,
jo admiro, eh,
perquè...
no,
deixem aquella joventut
que només fa soroll.
No, no,
hi ha una joventut
que no fa soroll,
però fixa't-hi
que a Tarragona
es fan moltes coses,
i fora de Tarragona
reconeixen
que a Tarragona
hi ha moltes coses,
que altres puestos
no hi són.
El que passa,
que els que manen,
o els que sigui,
no ho promocionen,
es preocupen...
No, avi,
però una cosa
sí que li he de dir,
que normalment,
i si ens fixem,
sempre hi ha les coses dolentes
de la pròpia joventut,
o les coses dolentes
de l'ésser humà,
que són les que et són notícia.
Això, no?
Tot el dolent és notícia.
Això, no?
Te puc dir una cosa...
Queda molt segon grau.
Te puc dir una cosa.
No tota la joventut és dolenta, eh?
N'hi ha de molt maca, eh?
T'estic dient...
N'hi ha de molt maca,
però el que passa és que
tampoc estan...
no sé com vull dir-ho,
que els...
que els...
no que els acèntin,
que els ajudin,
que els d'allòs,
perquè hi ha moltes coses que se fan,
voluntàriament,
que les corporacions i d'allòs
no s'hi posen per res,
però és que no apoyen en res.
És veritat.
Tarragona, per mi,
és una ciutat,
no ho sé,
atípica per mi.
No ho sé com d'allòs.
perquè nosaltres mateixos,
els tarragonins,
som atípics amb el que tenim.
I tenim...
Això és veritat.
Tenim coses fabuloses,
i maques i boniques,
però no les sabem aprofitar.
Jo sempre dic coses de minoria,
sense mala fe,
o el que sigui.
A Tarragona se fan moltes coses bones,
que no sé més.
Jo recordo una vegada,
quan, per exemple,
la Ràdio Nacional era Ràdio Nacional,
senties,
en la calle Lloberes de Reus,
ha caidat un senyor tropezando
i l'han llevado a l'hospital.
Ja va sortir Reus,
per un que havia caigut.
I a Tarragona,
per exemple,
es feien coses molt importants
i es quedava a Tarragona.
No se'n parlava.
No, no, no se'n parlava.
Que si l'Ajuntament,
que si aquell,
coses que no fan ciutat.
I a Tarragona,
potser,
haurien de fer més soroll,
però no soroll de coses que no convé.
No, no.
Soroll amb coses...
Ara veus,
estic content,
perquè ara han declarat Santa Tecla,
eh?
l'Hèbit.
És això.
Sí,
l'Hèbit si vol.
Eh?
Sí,
dintre de la onzena edició dels Premis Arc,
a la gala que es va fer,
doncs Santa Tecla,
ha estat programada,
diguem així,
com a millor programació de festa major.
Veus?
I això és un goig.
Això vol dir que tenim unes festes molt importants.
Això vol dir que hi ha una joventut,
hi ha també un sector...
Entre altres.
...que també,
el que passa és que a vegades
moltes coses que es fan
no es fa la propaganda que s'ha de fer.
perquè és el que dius tu,
no és notícia.
No és notícia.
Però bueno...
A veure si de mica a mica
podem canviar aquesta història.
No, no.
Jo també dic això,
eh?
Que si algú es vol anar fins a la casa del mar...
Que s'apropi.
Que s'apropi.
Que s'apropi.
Tothom està...
Eh?
Veus que hi ha un ambient...
En fi,
és un lloc,
també per gent gran,
i gent jove,
perquè també hi ha una cosa molt important,
que molts joves,
també aprecien molt
allò que diuen,
del viejo al consejo.
Sí, sí, sí.
O sigui,
que hi ha molta joventut
que pregunten.
De fet moltes vegades,
avi,
que se'n recorda d'això,
avi,
i això altre.
Jo doncs,
me'n adono i dic,
sí, això,
i jo, bom,
i veig, coi,
veus,
aquell interès per coses,
per coses de Tarragona,
coses que han passat,
perquè hi ha moltes coses
que segons qui les escriu
són d'una forma o d'altra.
O són d'una altra.
Això és veritat.
Però el que has viscut,
el que has viscut,
això no s'escriu.
No, no.
Però ho pots explicar.
I depèn de com no tornarà mai més.
No.
Però ho pots explicar.
perquè a mi et pregunten una cosa
i dius,
quina pregunta em fa aquest noi
o aquesta noia
o aquesta persona?
I llavors penses,
clar,
com que això no s'ha escrit
i existeix,
llavors ho expliques,
ah, doncs veus,
ah, per això ara jo,
ara ja,
em lliga,
vull dir que,
que hem de ser,
hem de parlar a la gent del carrer,
hem de parlar,
preguntar,
parlar amb la gent,
conviure.
Hem de ser una miqueta
més curiosos,
sàbim.
Sí, sí, sí.
Més atrevits.
També, també,
una miqueta de tot.
amb la joventut,
saps?
No tindre aquestes coses de,
ves,
ves,
no, no.
està passant, eh?
Estem sortint una miqueta de mare,
però estàs passant,
i precisament hi ha un moviment
en el qual, doncs,
gent gran rep a casa seva,
gent jove,
perquè són estudiants
que no han pogut aconseguir,
doncs, un pis,
una habitació d'estudiant,
i viu durant el curs
amb aquella persona gran,
i es nutreixen,
podríem dir,
o es nutreixen,
seria la paraula,
una amb l'altra, no?
I això és molt bonic.
Jo ara,
simplement,
sóc l'avi Ramon,
sóc l'avi Ramon,
però estic content,
perquè m'ho trobo amb això,
m'ho espero,
em fan preguntes,
duren,
i a vegades penso,
em saludis,
aquest,
el conec no sé d'on,
i llavors,
és que ja vam conviure
amb una cosa,
és que vostè m'ha explicat això,
és que jo amb això,
i m'ha servit,
perquè...
no,
jo no,
jo no sóc perquè jo,
sigui com sigui,
pels circumstàncies de la guerra,
o la guerra,
jo no he pogut estudiar,
jo tot el que sé és de la vida.
Aviv,
ja sap vostè que el diable,
com era aquella dita?
Sí.
Amadeu,
vostè se'n recorda, Amadeu?
No,
el diable per diable...
No, no,
no era per diable,
era per edat,
o alguna cosa així,
no?
Sí,
sí,
deus dir això,
deus dir això.
No,
és que jo no vull d'això,
vull dir que jo,
simplement,
vull ser un ciutadà més com tots,
que hem de fer això,
hem de preguntar,
parlar,
conviure...
No pot ser un ciutadà com un altre,
qualsevol,
vostè és el nostre avi Ramon de la ràdio.
Home,
per l'amor de Déu.
Bueno,
però me refereixo,
me refereixo que,
és convenient que a joventut vagin entitats d'aquesta gent gran.
Clar,
perquè puguin aprendre.
Sí que a vegades penses,
mira'ls com està això,
però no,
és que dintre hi ha un algo.
No, no,
i que tenen una energia...
Un sap explicar,
l'altre sap explicar,
no explicar,
però jo crec que és convenient que hi hagi una certa convivència,
no una certa,
bastanta convivència,
entre la joventut i la gent gran.
Doncs sí.
Sí que hi ha gent gran,
que per desgràcia o el que sigui,
les circumstàncies,
malalties,
no malalties,
el que sigui,
doncs no estan com pensaven o com eren en algun temps.
saps?
Però sempre es treu algo,
eh?
Com de la joventut.
La joventut també és,
si l'explotes una miqueta i l'explores,
també treus,
també treus coses que dius...
I gent molt maca.
És veritat.
Això, llàstima,
que no s'aprofita.
Fem una cosa,
deixem-me preguntar una coseta a Amadeu.
Sí, sí.
Amadeu,
ara mateix quanta gent sou,
ara que em deia màgica que som gent,
però quanta gent sou ara mateix socis?
Hi ha una quota mensual?
Sí.
Bueno, mira.
Com va tot això?
Això és una quota anual de 10 euros.
Ah, anual?
Anual.
Home, eh?
Anual.
Va estar molt bé, eh?
Anual.
Sí.
I quan un se fa soci,
ve allí,
i per fer tots els papers,
fem pagar 12 euros.
12 euros per fer les coses extraordinàries, no?
La fitxa i tot això que tenim.
Sí.
i després,
durant l'any següent,
ja són 10, 10, 10 euros i res més.
Hi havia moltes subvencions,
ara no hi ha res,
però intentem,
intentem,
fer el millor que podem.
Anem a tots els llocs a demanar,
a pigular com els pobres,
però bueno,
anem fent.
I bueno,
n'anem en sortint,
gràcies a Déu,
n'anem en sortint i anem tirant-ho amunt,
que ja et dic,
eren 1.700 socis,
i ara hi ha 380.
Però bueno,
hi ha molta gent que ha anat venint,
i han anat tornant,
i diuen, bueno,
i mira,
estem allí,
molt bé,
hi ha una junta molt maca,
tots benvinguts,
que és el que hi té que haver.
El més important.
Benvinguts,
i allí tothom mana,
i no mana ningú,
o sigui que,
i tothom fem el que podem,
i bonament arribem a tot,
arribem a tot el que arribem.
Fem excursions,
fem xerrades,
fem d'allòs,
hi ha totes aquestes activitats que t'he dit,
i de cada vegada no volem posar més,
i bueno.
I m'has dit que,
perdona'm,
m'ha comentat que també estàvem previst de fer cursets d'anglès,
d'anglès.
Anglès, català i informàtica.
I això ja està tancada,
ja les dates.
Bueno,
doncs quasi,
el que passa és que per l'any que ve,
ah, per l'any que ve,
per allà.
Algum any el que s'ha fet és poder reviscular tot el que hi havia,
que n'hi havia molt,
i ara n'hi havia molt poc.
D'acord.
L'únic que es feia era gimnàcia, dominó i jocs.
Home.
I ara ja és diferent,
ara ja comencem a fer corta i confecció també.
Ah, molt bé.
per les senyores.
Home, i pels senyors, eh?
I pels senyors també, eh?
I pels senyors també, eh?
Que vulgui anar d'allò a cosir un botó també l'hi ensenyaran, eh?
Per això, per això.
Vull dir, i a fer una vora, eh?
Vull dir que no,
no hi ha problema.
Allí,
benvingut està tothom qui vingui.
I a més, a més,
allò que pensem,
doncs el que deia molt bé fa una miqueta també l'avi, no?
Sí, sí.
Que no només és per la gent gran,
encara que hi hagi gent gran,
sinó també per la gent més jove.
No, però el jovent...
Exactament, de fer futur.
Perquè dius, mira, feia confecció, no?
Però hi ha una cosa,
hi ha una cosa que és elemental, també.
Aquí hem parlat
que hi havia mil no sé quants socis
i ara en són 300.
Però pensa
que d'aquests que s'han anat de baixa, per exemple,
del pensionisme, eh?
S'han fet de la Casa del Mar,
de les altres activitats de dones joves i el que sigui,
perquè també hi ha una part de dones
que són els que fan aquests activitats,
que potser se'n van a Barcelona al teatre,
potser fan excursions, coses que també,
que és dintre els pensionistes,
però és una altra rama dintre l'associació aquesta, eh?
Ai, molt bé, no?
No és que siguin els 300 només, no?
No, no.
En són molts més dintre la Casa del Mar.
Són molts més, el que passa, que hi ha seccions.
Hi ha unes seccions de dones,
són els que fan també ioga, fan excursions,
fan corsets de pintura...
O sigui, que dintre la Casa hi ha aquestes dues coses.
Hi ha aquesta que parlem dels pensionistes,
que és del que estem parlant,
aquestes activitats, el que sigui,
però també hi ha acollida a una altra secció del que sigui.
Molt bé, molt bé, que interessant.
Ja envien, eh?
Allí és benvingut tothom qui vingui.
Molt bé.
I tothom d'allòs, que voleu?
Vinga, feu-se soci, perquè clar,
és el mínim que es pot ser,
tindre-nos uns quants socis i poder d'allòs.
D'allòs.
I, bueno, també, ja et dic,
fem totes aquestes activitats,
i me n'he deixat alguna,
que ara no me n'enrecordo,
que és la que fan les dones,
que fan, pinten i punten quadros i d'allòs.
Jo digui, fan activitats artístiques.
Artístiques i d'allòs.
I se'n fan moltes coses,
i ara es comença a reviscular molt, molt, molt, moltíssim,
perquè estava molt parat, molt parat.
Doncs fem una cosa, si li sembla,
recordem, no sé si hi ha el telèfon,
o alguna manera de contacte que pugui tenir.
Mira.
A veure, on podem preguntar si estem, allò que dius,
mira, m'agradaria anar a apuntar-me a classes d'anglès,
saber l'horari, saber quan he de pagar,
i a partir d'aquí fem.
Allí estem al Club de Pensionistes de la Casa del Mar,
del carrer Francesc Bastos, número 19,
el telèfon és el 977 24 31 48,
i estem els dilluns de 11 a 1,
els dimecres de 11 a 1,
i els divendres de 11 a 1.
Hi ha a la Junta i sempre hi ha algú.
Molt bé.
I després, si algun dia també a la tarda hi anem algú i ve,
també la tenim.
O sigui que estem, procurem estar per tothom.
Molt bé.
Doncs, Amadeu, moltíssimes, moltíssimes gràcies
per compartir aquests moments amb nosaltres.
No marxi perquè m'agradaria,
és que queda poc temps, i avi,
que ja no es tornarem a sentir fins l'any minut.
Sí, i ara jo.
I ara jo.
Què hem de fer ara?
Què hem de fer ara, avi?
El trucaré des de casa.
Estic pensant.
Per a veure com està.
Estic pensant que...
Bueno, això ja penso.
Ara el dimarts que ve,
ja no.
No, dimarts vinent ja estaré preparant els torrons.
L'acostum ja de tot l'any.
Sí.
El dimarts...
Bueno, dic ara el dimarts que ve...
Ai, però tens raó.
Si, si, estem...
Ah, si és que estem...
Ara, la cosa que això és desitjo,
desitjo com a avi i com a d'aixòs,
que tothom, quan s'hi pot ser,
quan s'hi troba a trobar el gener...
Doncs sí.
Que tots puguin...
Ja li dic ara, el dia 7, l'espero aquí, eh?
Molt bé.
D'acord.
De gener.
Però llavors, si parlem,
que tothom pugui parlar,
dir de coses bones, d'alegria,
que han acabat l'any bé,
que el comencen bé,
que esperem, doncs, tindre un bon...
un bon any...
Saps?
Saps?
O sigui que, a veure si el dia 7 se't trobem,
amb alegria.
I que hagi tret la loteria,
doncs mira, que ho disfruti, eh?
Avi, m'ho acaba de treure,
perquè dic, a veure si en guany,
per allò del 2013,
a veure si traiem el gafe que té a Tarragona,
i al final la grossa cau aquí, a la ciutat.
Em dóna igual on.
I aquí caigui.
Que caigui, que li beneficii,
que s'ho passi molt bé,
i que s'ho gasti allà com bé li convingui.
Em dóna igual.
Però que caigui a Tarragona, home,
que puguem agafar la unitat mòbil de Tarragona Ràdio
i anar a la Rambla.
A festejar-ho amb...
Nosaltres, si el dia 7, quan vinguem,
ens truca algú...
A camp clar.
...dient que ha tret la loteria,
que tenim la tret la loteria,
i que ens doni aquesta alegria
que hi ha altra gent,
que també ens truquin,
dient, doncs,
que han passat un bon Nadal,
que els reis els han portat força coses que volien,
i que comencem l'any,
doncs, sí, anar xerrant,
anar explicant,
anant improvisant...
Avi, a lo nostre...
Et deixes un momentet?
Digui, mamadeu, endavant.
No, jo voldria desitjar un bon Nadal
i un millor cap any nou
a tots els tarragonins,
a tots els socis de la societat que sóc,
del centre del tarragonès aquest de Casa del Mar,
i desitjar-los de tot cor
que visquin amb la família,
amb tota la família de tot cor
i que tinguin molta salut, prosperitat,
i el més,
que sigui sempre bo per a tothom.
Doncs, que així siga.
Avi, Amadeu,
ara ja us torno a saludar tots dos.
Boníssimes festes.
Compte amb el cava,
que es puja al cap.
M'han dit, eh?
M'ho han dit que es pujava al cap,
però no ho sé de veritat, eh?
Ja m'ho direu l'any vinent vostès, eh?
No.
El que passa és que hi ha una pega.
Què?
Que el cava s'acaba quan ens ho dones compte.
i no se'n dones compte.
Sí, però per això,
compte que llavors vindrà un cosit germà
que és un xampan.
S'acaba,
quan comences el cava és molt bo,
però quan dones el cava ja s'acaba.
I llavors et trobes,
que tu ja era el moment,
m'entens?
Però que no s'acabi l'alegria,
la satisfacció
i la felicitat amb la gent.
Espero que l'any que ve
tingui la paciència
de tornar a escoltar
aquesta cosa entre Sílvia i avi.
Sobretot,
a l'avi Ramon,
que no falti.
mai de la vida.
Gràcies.
Bones festes i feliç d'entrada.
Gràcies.
Bones festes i feliç d'entrada.
Gràcies.
Bones festes i feliç d'entrada.
Gràcies.


Bones festes i feliç d'entrada.
Gràcies.
Bones festes i feliç d'entrada.
Bones festes i feliç d'entrada.
d'entrada.
Bones festes i feliç d'entrada.
Gràcies.
Bones festes i feliç d'entrada.
Gràcies.
Bones festes i feliç d'entrada.
Gràcies.

Bones festes i feliç d'entrada.
Gràcies.
Bones festes i feliç d'entrada.
Gràcies.