Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A dir-ho!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i ja no els hi anava bé. Bueno, serà una factuació
igual, que passa que en comptes de
15 grups 3 cançons, serem 2 grups 15
cançons. Bueno, està molt bé,
no és allò que dius, us mirar repartida, repartidet?
Sí. I Berna,
com esteu passant aquest estiu?
Què esteu fent? A part d'aquest quilòmetre 0
que ara us tindrem inminentment a les de la 0,
què esteu fent ara per ara?
Doncs mira, nosaltres
amb un ritme
bastant
de persones grans ja,
estem fent cançons. No m'ho diguis això, home.
Les cançons grans.
No, el problema que hem de tenir
nosaltres és afeïllar.
Som 5, tots
amb les seves obligacions
personals i professionals, i
quedar és algo
relativament difícil. I com abans
era algo bastant fàcil,
ara costa bastant. Ara és molt complicat, no?
M'imagino. Aleshores, fer
cançons noves
per afeïllar-les,
és una espanyada. M'imagino.
Però estem en aquest camí, estem fent
coses noves. Algunes sonen en aquest divendres.
Sí o no?
Algunes, sí.
Si ens veiem
en cor i estem a gust i tot,
doncs les tocarem.
Clar. I el que dius, a veure com respon la gent,
a veure com surt d'aquesta història, no?
Sí, i no, i saps què passa? Que com estàvem
assijant aquestes cançons noves i tal,
hem hagut de refrescar una mica el
repertori per aquest divendres,
i bueno,
això, en poc temps, realment,
però...
Però estarem, no?
Que estarem, que és important.
I tant, i tant. Molt bé.
I aquestes cançons noves, em deixes preguntar-te
o no?
Sí, pregunta.
Sí? Ara a veure què respons, no?
Tu pregunta, que jo ja faré, no?
Que ja faré.
Exacte.
Molt bé.
Més o menys segueixen la línia dels nítols,
allò que dius, no, no,
en s'ho han pensat més,
les coses estan d'una altra manera...
Com serà?
No, no, no, no, sorprenentment
segueixen bastant la línia de fa...
quan ho vam deixar la vegada anterior,
que deu fer 15 anys.
Sorprenentment?
Per què em dius això?
Perquè, en el fons,
som els mateixos,
ni que hagin passat molts anys,
i a nivell pensament
i ganes de...
de fer
o manera de fer,
continuem estant bastant
amb la mateixa línia
que fa 15 anys,
tot i que moltes vegades
diuen que la gent,
mira que va passant el temps,
s'ha evolucionat.
Clar, no, i a més
n'hem canviat de gustos,
ens agafen altres coses,
però vosaltres no, no?
Sí, sí, sí,
n'hem canviat de gustos
i ens agafen altres coses,
malament en diríem.
No, però el tema,
però que sempre teniu
aquell feeling
i aquella cosa
que us uneix.
Sí, sí,
a més, bueno,
tenim una mica
la mateixa visió
que teníem abans,
amb la qual,
al final
conserves una mica
l'esperit
i acaben sortint
les mateixes coses.
A nivell lletres
tampoc era molt complicat
que sortissin
les mateixes coses
perquè com el punt surrealista
no té ni edat
ni temps,
no?
Doncs, bueno,
continua estant allà.
I, Berna,
el continues posant tu
aquest punt surrealista
o t'has apuntat
a alguna cosa més?
No, bueno,
sí,
més o menys jo.
El que passa que, bueno,
qui s'apunta
ho posa
i també
hi ha aportacions
de tots.
Ja, m'imagine, no?
Sí, sí.
El que passa que normalment
jo recordo
que tu portaves
el que era
la part de les lletres,
no?
Eres normalment
qui feia, no?,
les cançons.
Sí,
més o menys
continuació amb això.
Vale.
i més,
hi ha alguna cançó
d'aquestes
que diguis,
ostres,
aquesta,
quan la posem
sobre l'escenari,
serà quina?
Si es senti?
No,
bueno,
doncs no,
hi ha un parell
que ho seran,
però...
Això de les sorpreses
dóna una ràbia,
tinc unes ganes ja
d'escoltar-vos.
Aquestes,
aquest divendres,
no les tocarem,
aquestes que jo et dic
i tocarem unes altres
que jo crec
que estan superbé
i són molt xules,
però d'aquelles
que crec que poden ser
una mica de més de resor,
estan allí,
a punt,
perquè quedaran massa calentes
i us cremaríem.
De car,
de car.
O sigui que aquestes
que m'estàs comentant
no seran les que sortiran
dins del quilòmetre zero,
sortiran les altres
i aquestes altres
ja vindran més endavant,
no?
Sí,
aquestes altres,
abans de tocar-les,
les voldríem gravar
i fer que sonessin
amb algun...
jo,
com per exemple
la vostra emissora.
Per exemple,
aquí us esperem,
ja ho saps.
Sí,
sí,
I tot això,
aquest tràmit de gravar,
de quan ja la tingueu enllestides,
més o menys,
de quant de temps
estem parlant?
No ho sé,
ja et dic que com ens
estem prenent
amb una calma
bastant...
bastant calmada...
Calma bastant...
Calma xixa
d'aquella l'estiu,
saps?
Allò quan fa calor
i no tens ganes de fer res,
doncs estem una mica així,
no ho sé,
potser d'aquí dos o tres mesos.
Què us hem de regalar?
Un, no sé,
un aire condicional
d'aquest portàtil?
No,
que es pegueixin un sou,
allò durant uns mesos,
nosaltres ens hi podríem dedicar,
però...
Ah,
això hauria d'escoltar
un filàntrop
i que, a més,
fes gràcia.
Bueno,
jo estava pensant,
no sé si heu pensat,
vaig dir la redundància,
el sistema per camí,
potser per qui us anima,
la història i...
Sí, no,
si no és tant una qüestió
d'aquesta
com de temps,
realment el que ens passa
és el temps.
Ah,
que,
bueno,
doncs això,
que un té dos fills,
l'altre té dos fills
i l'altre treballa a Barcelona
i...
Clar,
és complicat,
què dius,
no?
A l'hora d'ajuntar-vos.
El Ricard és d'Anglaterra
i...
El Ricard és d'Anglaterra?
Què dius?
Sí.
Ostres.
Ricard està vivint a Anglaterra.
I qui estarà ocupant,
entre cometes,
el seu lloc momentàriament
al quilòmetre zero?
o no ho farà?
Bueno,
és una nova incorporació
que és el francet
i...
que quan ve el Ricard
toquen conjuntament
i quan no està el Ricard
ell fa els moments
de subvista.
I el francès
on l'heu conegut?
Com va ser que el vau enredar?
Bé,
és de fàcil enredar.
És de fàcil.
És de massa dificultats.
Berna,
què li fas?
Li piques ullet?
Però vinga,
home...
No,
no,
jo no li vaig fer un any.
No,
però ja en pla
m'enrotllo de mi.
Toca a nosaltres,
home,
ja veuràs que tu passaràs bé,
No,
la veritat és que vam tocar junts
amb un grup
que vam fer
després de deixar els mítols
el primer cop
que ens deia 13
que ella era
la guitarra solista.
D'acord.
Ens hem tornat a juntar
i com som amics
i...
doncs bueno,
tot continua tocant.
Molt bé,
molt bé.
Perquè fem una cosa,
Berna,
que clar,
jo tot això
ho dono ja per suposat
perquè com ens coneixem
no tant fa tants anys,
recorda'ns qui són ara
per ara els mítols?
Qui seran els que t'acompanyaran
a sobre
de l'escenari
de la sala 0
aquest divendres?
Sí,
però m'ho has de fer
però m'ho has de fer
com ho faries
allà a sobre l'escenari?
Ara no sé si t'ho he posat...
Jo faig una presentació
molt llarga
del de l'escenari,
eh?
Tenim més de mitja hora o...?
Ah, no,
llavors no, eh?
No, no,
llavors anem a Carabarraca,
anem a Carabarraca.
No, mira,
a la bateria
està el Lluís,
el Lluís González Molino.
al baix
està la Núri Plana.
I és el feēde públic, eh?
A la guitarrà
cústica o rítmica
està l'Albert Grau.
a la guitarra solista
està el Francesc Ramon
el Ricard Magdal, que el tenim a Anglaterra
i no està ara
i cantant
jo mateix que sota el Verna
Verna, aquí és que el meu coret
normalment
us passa, us dona una mica
pregunta aquesta, us dona una mica de ràbia
que quan, tu no perquè tu ets el cantant
i que els aplaudiments duren
una mica més allarguen
i tots els altres van a cada barraca o no?
no
no, no es nota, no?
no, a més és que jo crec que no és així
no
vol dir que aplaudiments més aquí al cantant
exacte
no, jo crec que no
que canti més, que estigui allà més estona
no, el que passa que
com el cantant normalment es presenta l'últim
i quan ja s'ha acabat de presentar
suposo que es deuen sentir més
i com el cantant es calla
els cantants tenim un problema
que moltes vegades ens han de treure el micro a les mans
per favor, que se calla ja
que se baje de l'escenario
baje usted de l'escenario
bueno, almenys del meu cas, eh?
a mi m'haurien d'anar baixant el volum
si no
si no
si no, no ho hem vist prou
hi ha alguna sortideta més
tenim a part d'aquest quilòmetre zero
ja sé que esteu liats
amb això d'intentar gravar
i prendre-se'n calma
però si surt amb una sortideta més
si toquem a Santa Tecla
però encara no és el dia
ah, per les festes?
sí
molt bé
home, sempre fa goig, no?
com?
dic que sempre fa goig
tocar per Santa Tecla a les festes
sí, i tant
i crec que no és la primera vegada, no?
per Santa Tecla...
o pot ser per Sant Magí l'altra vegada?
no fa massa vam tocar per Sant Magí
i en la temporada anterior
sí que havíem tocat per Santa Tecla
jo crec que no és la primera vegada
anava preguntant
crec que no és la primera vegada
que toca per les festes
no, no, no és la primera
a més, com hem decidit una mica
no moure'ns més de 20 quilòmetres de diàmetre
és que ja has vist
ja estem d'un drop-o que...
que plasta, eh?
però què passa?
si ens truquem de Manresa
probablement diguem que no
perquè ens fa molta mandra
però, bueno, clar
depèn de l'oferta, eh?
clar, si us donen, no sé
3, 4 milions d'euros
no direu que no
sí, sí, aleshores potser ens ho pensem
però
amb el que estan pagant ara els músics
actualment
està molt complicat, és veritat
és veritat
però bé, Berna
almenys ja us tenim
millor dit
anava a parlar en singular
no, ho farem en plural
ja us tenim aquest divendres
recordem que serà a partir de les 10 de la nit
al quilòmetre 0
que el preu continua sent el mateix
que són 6 euros
més un xupito, eh?
sí, bueno
jo això no ho sabia
si has parlat
de mal de la sala
doncs ja
no, bé, ja ho farem, no?
sí, i tant
el vostre ja el vau tastar
en el seu moment o no?
el nostre
és que el nostre
és precisament
de chartres verd
i chartres groc
barrejats
i què tal?
i, bueno
és un xupinazo
més que un xupito
de fet és molt tarragoní
sí, home
però és potent
ostres, és potent
doncs mira
si voleu anar a tastar-lo
una altra vegada
si oi que dius
ostres, mira
quan vaig anar al concert dels Mittels
al quilòmetre 0
la darrera
apacada
em va agradar molt
el seu xupito
doncs ara teniu l'oportunitat
de tornar a fer un altre cap
sí, sí, sí
i tant
doncs Berna
gràcies
el que et deia
que si teniu preparat
o quan tingueu preparat
el treball discogràfic
avisa'ns, sisplau
i ja xerrarem aquí
per suposat
no et pateixis
que quan ho tinguem
una mica més clar
vinga
telèfon i trucada
el que necessitis
ja ho saps
molt bé
gràcies
gràcies Sílvia
adeus i bona tarda
adeu
adeus
i bona tarda
i només estem tots dos
no et puc veure
no et puc veure
tanca la vida
tanca la vida
tanca la vida
mire'm
si em veus que ja et parlaré
si em veus riem proveré
saps que és perillós
parlar amb els ulls
sense que et vegi ningú
es collés el teu sofà
no et tens com ho de tant et fa
bons motils per decidir
amb la teva història
pel teu camí
oblida'm per sempre més
rescriu'm per sempre més
busca'm somni
per gaudir
i crir
ajuntarà
quan ens pencera
causes amb gran i menes
llombs de codrics
No et puc veure, i només estem tu i jo.
No et puc veure, no et vull veure,
me la ira.
Gas vol a la vorera,
baralla Sol-Gerrero.
I on et pots veure ara?
I només estem tu i jo.
No et puc veure, no et vull veure,
no et vull veure, me la ira.
No et puc veure,
no et vull veure, me la ira.
No et vull veure, no et vull veure a me la ira.
No et vull veure, no et vull veure, me la ira.
No et vull veure, no et vull veure més.