Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
peces diferents, que són indiferents, i ho
aconseguim així. Però tot el grup
va més o menys a la mateixa, no?
Cadascú aporta el seu,
cadascú deu dir, a veure,
Arnau, què et sembla aquesta? A veure, canta'm-la,
a veure què. O qui ets tu el responsable?
La qüestió creativa sí que
em recaus sobretot
cap a la meva persona,
per bé que, naturalment, sempre
a través del judici,
el criteri i el rigor de
tots els altres tres components que sempre tenen
la seva, en aquest sentit,
dir-hi. I, per tant, acaba de ser
una cosa de consens on
la decisió que s'acaba prenent és sempre
la més encertada pel bé
de la música d'Obeses.
Obeses, i abans li deia, jo no sé si
t'apreguntaré pel què i el com
d'aquest nom i de l'inici
del grup, però
poder preguntar. Sí, sí, no, no pateixis.
Com va anar que un dia
us vau ajuntar? Com va ser que un dia,
segur que era un grup d'amics,
m'imagino, no? Sí.
Col·legues que dius, ostres, anem a fer alguna cosa de música,
no? Sí, de fet,
pròpiament el naixement d'Obeses
deriva d'un grup anterior
amb el qual ja compartíem
amb tres dels membres, érem
l'Arnau Bordoma, jo el Montaner i jo mateix.
I bé, diguéssim que aquest projecte
va arribar a la seva fi
per un esgotament
creatiu.
Segurament ja no
érem capaços de generar més
coses que ens motivessin artísticament
i creativament
i vam decidir, doncs,
fonamentar un nou projecte
i, bé,
ens va acompanyar en Jaume Coll
en aquest camí tan extraordinari.
I respecte al nom, doncs, bé,
en certa manera
hi ha un fort component provocatiu
que ja ens caracteritza,
però també hi ha un component de contingut
que també crec que és
molt propi
de la nostra música,
que sí que en algun sentit
és provocadora,
però, d'altra banda,
mai deixa el contingut
d'allò que exposa
i en aquest sentit
volia ser un paral·lelisme,
diguéssim,
amb la malaltia,
però adreçat a l'àmbit
estrictament del consum de música
i en aquest cas, doncs,
establíem aquest paral·lelisme
molt gràfic
per dotar-nos d'aquest nom
que a hores d'ara
encara segueix fascinant-me.
Ho veus?
I espera't, espera't.
Sí, sí.
Encara us portarà moltes...
Estic expectant.
Moltes més sorpreses.
El que m'assopta
que m'acabes de dir
que l'altre grup
es va acabar, diguem-ho així,
perquè no hi havia moltes idees,
però aquí
teniu una explosió d'idees constant,
pel que m'assembla a mi, eh?
Tant pel primer àlbum
com per aquest segon.
Sens dubte.
Si heu trobat
la combinació perfecta
ara per ara.
Comparteixo aquesta opinió amb tu
respecte a com va
finalment arribar-se
en aquell punt,
en el grup anterior,
considero perquè ja és
fruit del plantejament inicial
que tenia el grup.
és a dir que segurament
en la seva tasca iniciàtica
no tenia aquesta voluntat
d'obertura
cap a tots els estils possibles
que sí que té obeses
i en contrapartida
doncs obeses
ja parteix d'aquí,
d'una obertura absoluta,
de la nul·litat
cap als prejudicis estilístics
i simplement
la voluntat
de crear peces
que ens meravellin
i que puguin fer-ho també
a l'oient.
I parlant de crear peces,
les peces que surten
en aquest cel
són les que ja teníeu previstes
o s'han quedat
moltes al calaix
i aquí dius
ostres,
podia haver estat
un triple treball discogràfic
el que passa és que
n'hem hagut de refrenar.
No,
si t'he de ser sincer,
sí que hi ha algunes peces
que no hi han aparegut
però no per una qüestió qualitativa
sinó simplement
perquè per qüestions
de creativitat
doncs no les hem acabat
perquè poguessin formar part
d'aquest disc,
però de tota manera
seguim
moldejant-les
esperant que arribin a ser
una peça d'obeses
finalment,
però no n'hem descartat cap,
és com una actitud
que normalment no tenim
perquè generar una peça d'obeses
realment necessita
un treball molt profund
i molt constant
i llavors
la que s'assoreix una peça
és realment
perquè hi ha la ferma convicció
que aquella peça
formarà part d'obeses.
O sigui,
perquè clar,
moltes vegades
posem 12, 13 cançons,
14 cançons
i després arriba el moment
i dius
ostres,
un home acaba de lligar
i se crea
fins i tot una
en aquell mateix moment,
o es modifica
la castanía
que també podria ser,
no?
Sí.
O que dius
abans de ficar-lo al forn
anem a veure
que el pa estigui
amb tots els ingredients
que nosaltres volem,
no?
Sí,
concretament
sí que ja teníem
un seguit de peces
bastant important
a nivell quantitatiu
i naturalment
també qualitatiu,
però sí,
en els últims
mesos de creació
sempre sorgeixen
espontàniament
algunes de les peces
que no tenies previstes.
És el cas,
per exemple,
de la peça
que tanca el disc
que és com una cançó
de bressol
i va sorgir
també
pràcticament
un mes abans
d'entrar a gravar.
Molt bé.
T'ho deia també
perquè moltes vegades
esperem,
sobretot als directes,
que sempre feu
aquell guinyo,
aquell regalet,
aquella cançó,
aquell...
que no està
en cap treball discogràfic
i només ens oferiu
en el directe.
Passa el mateix
amb els obeses?
Bé,
en aquest cas,
de moment encara
no podem oferir-ho
perquè...
ho lamento.
Quasi!
No,
estem interpretant
bàsicament
tot el repertori
del segon disc
i també bona part
del primer.
I bé,
diguéssim,
en aquest cas
no ho oferim
perquè no ho tenim,
però sí que
durant la gira
de presentació
del primer disc,
com que ja tenim
alguna peça
que forma part
d'aquest segon,
sí que l'oferíem
al públic.
Per tant,
a la que tinguem
alguna peça
del proper tercer disc
també la regalarem.
Perquè aquí
el dissabte
no ens dona temps.
És una mica just.
Va ser justet.
Vull dir
de passar-me demà
component.
Si vols,
per què et dones
una volta
per la ràdio?
Alguna inspiració
trobaràs, eh?
Molt o molt,
alguna cosa
trobaràs.
És un indret
realment inspirador.
Curiós,
curiós.
A més,
tenim el Tarraco Viva,
si voleu donar
un tomet per aquí dalt.
I veus per allà
els romans
que estan de...
No, no,
realment es podria fer
alguna peça
amb referències
així a música
d'aquella època.
Ja ho parlarem,
ja ho parlarem,
si vols, eh?
Jo la idea
te'l deixo caure aquí
i mira,
que ho vulgui, eh?
No, no, no ho descarto
un absolut, eh?
D'acord, d'acord.
Parlem del videoclip
d'aquesta primera cançó.
Ho fèiem també
fora d'entera
i jo me quedava
una mica així com
al·lucinada
perquè no sé si
abans d'entrar aquí
a la ràdio
t'han estat mirant
a veure que no portessis
cap arma
ja saps per on vaig
i si la gent no saps
per on vaig
millor que es miri
el videoclip
d'Oeses
que xerrarà molt, eh?
Hem evidenciat
el veritable gust
pel qual es va confeccionar
la botifarra
ozonenca
que és
bàsicament
com a arma
d'atac.
Però és arma
de destrucció massiva?
No, no,
ho deia perquè
ja saps que
es fa el moviment
de seguida
entre
Estats Units,
Gran Bretanya i Espanya
de seguida
van cap allà, eh?
No, en aquest cas
no és tan massiva
és més concreta
Ah, em feies patir, eh?
Em feies patir
No, el que passa
que sí que
tal com es percep
en el videoclip
acabem exterminant
a tothom
qui ens en volta
excepte
un personatge
que segueix viu
diguéssim
però bé
sí que
en aquest cas
És el portador
En aquest cas
doncs
bé, utilitzem
això
la icona
usorenca
com a element
de batalla
Pel que he pogut veure
vau xala molt
us ho vau passar bé
que el registren
tot el vídeo
No, realment
va ser un plaer
extraordinari
pensar-lo
realitzar-lo
i després
doncs
contemplar-lo
finalment
i veure que
aquella idea
d'una absurditat
i un surrealisme
absolut i desbordant
però d'altra banda
amb un atractiu
més que notable
doncs
acabava esdevenint
una cosa certa
i un cop
vam poder contemplar-lo
doncs
va ser extraordinari
A més a més
jugueu una miqueta
amb totes les
mitificacions humanes
diguem-ho així
amb aquelles coses
que se saben
però que no es diuen
i etcètera
etcètera
Sens dubte
hi estan enumerats
tots els tòpics
i coses
és veritat
aquelles roses
d'espampanants
netejant
el cotxe
Sí, sí
diguéssim que
tota la qüestió icònica
tradicional
de l'àmbit
més provocador
està present
en el P2P
T'ho dic una cosa
Arnau
estic esperant
a veure què és el que succeirà
en el proper vídeo
quina és la cançó
que heu triat
i què és el que fareu
Doncs bé
si té de ser franc
hi ha alguna idea
Sí?
Sí, sí
Quina cançó
es pot dir o no?
Si no hi ha res de nou
serà
Que lo diga
Que lo diga
No, no, no
no és problema
serà la cançó
Correm
Ah, molt bé
Que és la segona del disc
Ui
També en doble
la intencionalitat
doble les paraules
Sí, sí
realment
també és molt suggestiva
en aquest sentit
Ja no només
el que es pugui derivar
d'aquí visualment
sinó el text mateix
No recordo
el número de la cançó
Ah, la número 2
És la segona
Sí
Doncs escoltem-la una miqueta
jo per a veure
cap a on pot arribar
a anar
el vostre videoclip
Som-hi
Et sembla?
Bé, bé, bé, bé, senyoreta
Som-hi
el convidor
Corre amb mi
No s'avergonyeixi
massa que
si jo li mostraré
el camí
Perquè es fa la despistada
ja s'acaba fet
amb un decòps
Però una cosa
està ben clara
que el debu
serà el millor
de tots
I
No m'avançi encara
que vull
veure-li la cara
Entre correm junts
per als camps
vets
Demà
Tot serà més fantàstic
sempre que el sandall
de plàstic
Soc autoral
Tinc un toc especial
I quan corra
fos un cartó animal
Benvolguda, senyoreta
Som-hi
la convida
a córrer amb mi
No s'avergonyeixi
massa que
ja li mostraré
el camí
Som-hi
I és que som els responsables
Sempre s'ha de fer un escalfament
Inflexions de panxa a terra
Diuen que es i dona i parla a més
Sí
Seguirem la nostra festa
fent un exercici abdominal
Abdominal
I ho farem amb molta cura
Que si no podrien vendre mal
I com m'agrada viure
Segurint el seu somriure
No hi ha res més dolç
que els seus ulls vells
Brillants
I em perd d'entre els seus llavis
Ai, raó, no te'ls acabis
Soc autoral
Tinc un toc especial
I quan corro
fos un cartó animal
Benvolguda, senyoreta
Som-hi
la convida
a córrer amb mi
No s'avergonyeixi
massa que
ja li mostraré el camí
Oh, sí, nena
I si fem una carrera
No farem la marxa enrere
No, no, no
Això sí que no, no, no
No insisteixo en ser primera
Que això desespera
A la meta
Tots dos junts
I si fem una carrera
No farem la marxa enrere
Només pel ritme que té
Ja imaginem que serà un videoclip trepidant
No, no, molt mogut
I tant, i tant
A veure què
És una cosa frenètica en tots els sentits possibles de la seva comprensió
T'estava comentant abans
Escolteu el treball discogràfic d'Obeses, aquest cel
I clar, te pot traslladar a qualsevol punt i a qualsevol història
Perquè encetar-lo ho feu amb una sardana pròpiament dit
O sigui, és una sardana-sardana
Amb totes les de la llei
Després aquesta seria la segona
O sigui, que imagineu el canvi
I després ja anem avançant
En aquest treball discogràfic
Sí, la veritat és que
Forma part ja de la nostra identitat
Que és crear microcosmos
I que en la nostra escolta
Doncs la gent vagi viatjant
D'un lloc a l'altre
Inesperadament
I també sorpressivament
De fet
Tampoc s'allunya massa
De la realitat
A la que estem acostumats
A nivell existencial
Pràcticament
Fa una estona
Estava a Osona tranquil·lament
I ara estic meravellosament a Tarragona
I d'aquí una estona
Potser estaré a Barcelona
O sigui que en certa manera
Reflecteix bastant bé
El que és l'existència contemporània
Sí, sí
No, no, és fantàstic
També una altra de les cançons
Que començàvem fora d'antena
Que jo em pensava
Que era del primer treball discogràfic
Però l'Arnau m'ha dit
No, no
Que aquesta la trobaràs en aquest
Que és una cançó
Que literalment ja no canteu
Diguéssim que no canteu
Amb paraules
Amb paraules, exacte
Que ho feu
Explica'm-ho tu millor
Explica'm-ho tu
Sí, doncs
La peça està interpretada
En aquest cas
Per Aus de Corral
Diguéssim
Són un gall
Una gallina
Un poll
I
Un gall
Una gallina
Un poll
Ai que te falta algú, eh
I un ànec
Concretament
Sí
I de fet
Per això es diu
Quarte tovo fodi pollame
Perquè doncs
A més a més
És que
Són quatre en aquest cas
I bé
La peça
Doncs
S'articula
Precisament així
Doncs
L'interpreten quatre Aus de Corral
Amb les seves corresponents
O no etopeies
Sí
I tot està gestat
En un àmbit
De música així
Més o menys
Balcànica
De fanfària
Que realment
Acabes de venir
Una peça
Molt rècida
I divertida
També per l'Oient
I com la feu en directe
Per clar
Això al CD
Potser es pot
Fins i tot
Dintre de l'estudi
Es pot fer
Allò que dius
Més que un altre experiment
No?
Però clar
En directe
També s'ha de tocar
Sens dubte
I en moments de sempre
Tenim clar
Que hem d'oferir
En directe
Tot allò que oferim
En un CD
I si és possible
Millorar-ho
Amb les capacitats
Que té un directe
En aquest cas
Simplement
Cadascú de nosaltres
Interpreta una de les aus
A mi personalment
Em correspon
La gallina
I bé
Ha sigut un sorteig
Que vau fer
Perdona'm
No
En aquest cas
Era una qüestió
La gallina
S'inscriu en un registre
Més agut
I per tant
Doncs vaig assumir jo
Aquest rol
D'acord
I bé
Doncs
Simplement
En directe
L'Oient
Percep exactament
La peça
Tal com es presenta
En el CD
Diguéssim
Amb l'afegit
Que en directe
Doncs la qüestió
Rítmica
I constant
I també
Si és com més
Lúdica de la peça
Doncs s'exalta bastant
I té algun
Va
Diuen alguna cosa
Sí
En realitat
Hi ha una història
Així darrere
Aquestes aus
Ja somrio
Malament
No, no
Sí
Tenim clar
Tenim clar que
En idear una peça
D'aquestes característiques
Tampoc era necessari
Simplement
Exposar
Un seguit
D'un homotopei
Un arredre
L'altre
Encara que tinguessin
Un atractiu
Sinó que
Estava bé
Teixir una història
I la història
Que es teixeix
Bàsicament
És
En primer lloc
La presentació
Dels personatges
Llavors
S'evidencia
Un moment
De tristor
Per part
D'aquestes aus
Exacte
Justament
En el moment
Aquest
Exacte
L'Anna
Que es lamenta
I els altres
Responen
I s'esdevé
Un panorama
Fosc
I trist
I patètic
En el sentit
Més tràgic
Del terme
Perquè
La resposta
Diguéssim
S'evidència
Després
Que és
Que estan
Oprimits
Per
Per un rei
Alie
Que en aquest cas
Està manifestat
Amb el personatge
Conegut
D'en Pingú
És el
Pingú
Sí, sí
Conec
Conec
Novita
Pingú
Sí, no, no
Els referents infantils
També són presents
De noveses
Falta Doraemon, eh?
Esperem incorporar-lo
En alguna peça
Aviat
Digues, digues
I bé
Després doncs
Apareix en Pingú
Aquí simplement
També
Amb la seva
Onometopeia
No sé si enganxaríem
Al moment exacte
A veure
Sí, sí
Estem allà
Estan aproximant-se
Cap a en Pingú
Ara l'Anna
Proposa
El que han d'acabar
Fent amb en Pingú
I ara se'l troben
I ara parla en Pingú
Veus?
I ara decideixen
Que el millor
És matar el seu opresor
I un cop ho han aconseguit
Doncs s'està bé a la festa
I
I hem acabat, no?
Exacte
I ara tornen a reformar
La seva personalitat
Que ja havien exposat a l'inici
Saps què m'ha recordat
Aquesta cançó?
M'ha recordat
Aquella
La típica
La típica
Cinema
Sense paraules
Que hi havia en el seu moment
I que estava acompanyat
Normalment
Amb un pianista
Musicalment parlant
Als inicis
Del que era el cinema sonor
Sí, sí
I que donaria
També per una bona
Una bona pel·lícula
El videoclip
Exacte
De fet
No sé si acabaràs
De venir-se
Però és una de les idees
Que tenim pensat
De realitzar un videoclip
D'animació
De la peça
Però bé
Esperarem
Esperarem
Anirem pas per pas
Exacte
Primer l'altre
Que ens comentaves
I després ja anirem
I tot això
Si voleu
Qualsevol cosa
De la gent d'Obeses
Recordem que teniu
La vostra pàgina web
Importantíssim
Exacte
Perquè a més a més
Allà ho teniu tot
També teniu Facebook
Twitter
Totes les xarxes socials
Estem constantment enganxats
O sigui
Que ens poden trobar
A tot arreu
I poden consultar-nos
El que sigui
Demanar qualsevol cosa
I
Sempre és un ple
Tenir aquesta interactuació
Amb la gent
Que t'escolta
I importantíssim també
Aquest dissabte
El tenim a Tarragona
A partir de les 10 de la nit
A la sala 0
Amb quina cançó vols que acabem?
A veure
Digue'm el número
Així per anar a buscar-la ràpid
Doncs
Acabem amb
Amb la primera
Si et sembla
Que és la sardana
Ah doncs mira
Fantàstic
Doncs acabem amb la sardana
La ben plantada
Doncs vinga
Amb ella acabem
Gràcies
Obeses
I fins aviat
A tu
Adéu-siau
Ja són molts anys
Però el seu dol
No em vaina
La llarga nit
Mai no veu
Malvada
Desperta-la
Que té pressa
Per ser amada
És la més verda
I la més eixerida
No em trobareu
Enllocat de millor
És la zona
Que està penerida
Amb l'aigua
El mar
I la sang
Del color
L'intens dolor
Ja li esquerda
Els ossos
I a cada pas
Deus os més purosos
Guarim la jac
Amb el fot
Dels nostres gossos
I la vista ja no s'han oblidat
La recordaran eternament
D'una banda dolça i delicada
Que a cada pas
És més plaer
Pretenents de mil contrades
Ja desitgen fer-la seva
Però ella no els d'ara cap treva
Estolix per la llibertat
La vent plantada
Aixeca el cap
No hi haurà
Tens qui li abaixi
Jo és en sa
Milla de final
Tindrà el món enamorat
La vent plantada
La vent plantada
Aixeca el cap
Prefereix de viure sola
Que demà l'acompanyarà
Ja ho ha fet tots aquests anys
Que els vegin la més serida
No et trobareu enlloc cap
Terminor
Que la vista ja no s'han oblidat
La recordaran eternament
D'una banda dolça i delicada
Que a cada pas
A les nostres palets
Li han promès la vida nova
Fins la lluna dins un cova
Però ella no anirà cap cota
Sols anhela la llibertat
La vent plantada aixeca el cap
No hi haurà
Pasquill i abaixi
Sols en sa mirada final
Quin enamor enamorat
La vent plantada aixeca el cap
Prefereix de viure sola
Que demà l'acompanyarà
Ja ho ha fet tots aquests anys
No l'ha tastat d'anar i demà
La mer i la sang del porró