Desde que tengo insomnio me he viciado a buscar el placer que no me das.
Las modelos de moda hacen cola en mi mundo de nunca jamás.
Desde que tengo insomnio soy el socio del mes del videoclub.
Las estrellas del porno ya me piñan, un ojo se apago la luz.
Prefiero ser el pez que se muerde la cola, a ser el surfista que espera tu ola.
Prefiero al chiquillo feliz con ojeras, que ser tu sabueso tu mano si quieras.
Desde que tengo insomnio soy califa virtual con todo un harén.
Las sirenas del banner me ofrecen sus bailes y pico en su piel.
Ens diu des del Facebook, com cada nit, música, riures i faldilles rústiques.
Paco La Luna, bona tarda.
Hola, bona tarda.
A veure, a veure, explica'm això, aquestes faldilles rústiques.
Què és això? Explica'm-ho.
Perquè aquesta nit us hem de dir que el Paco La Luna, us ho dèiem abans,
el tindrem a Miami Platja, al Chiringuito...
Tiprucos.
Sí, que tampoc m'atreveixo, has vist que he frenat, eh?
El Chiringuito, dic Paco, arrànca-te tu, arrànca-te tu.
És que Tiprucos és el nom del Chiringuito i al mateix temps és el cognom de l'amo del Chiringuito, que és Polac.
Ah, i t'ho anava a dir si era grec, perquè m'ha sonat a grec, no?
És el Tiprucos.
És Polac, però Polac de veritat, no com nosaltres.
D'acord.
Nosaltres som els de Polònia.
No som els Polacos, som els de Polònia, que és diferent.
Aquest és el Polac, a més sembla mig vikingo, i sempre van les faldilles, perquè sempre van faldilles,
i ja al final hem agafat la mania de posar faldilles a l'altre.
Vosaltres també?
Sí, sí, sí.
Però és una cosa que forma part del teu espectacle, des de què esteu anant cap allà, on hi ha mi platja.
Sí, exacte.
Ah, perquè dic de normal, no t'he vist amb faldilles, eh?
No, no, no, no, però m'ho pensaré, perquè té un punt sexy, la faldilles.
Sí, sí, té un punt d'aire condicionat.
Sí, exacte.
Sobretot aquesta que és curteta, no és com la que posava el Miguel Bosé, aquesta és més curteta encara.
I depèn de com, a l'hora de què fareu, una mica estil, aquella pel·lícula, recordem que feia un canvi de cames estratègic.
Sí, exacte.
Pinto bàsico, no?
Ja, veus, jo no volia treure el tema del tot, jo veus, ja deixo caure la història i tu ja me l'expliques, eh?
Sí, diguem-ne que portem el look campana, no?
Vale, vale.
Ei, llavors jo vull el vídeo, eh? Volem, eh, el vídeo.
A més a més jo me la poso de veritat, eh? Me la poso com se la ficaven els escocesos, no? Em sembla que la gent d'Escòcia. Me la poso igual, eh?
Però igual, igual, igual.
Igual, igual, igual, igual, igual. A l'obra, a l'obra.
Sí? Doncs ja saps que els de Brave Hair la roba interior no la veien gaire.
Sí, clar que no, clar que no. És que hem de tornar, hem de tornar aquí a la llibració.
Llavors continuo amb allò de l'aire acondicionat. Vale.
Sí, sí, sí, sí.
Paco, qui t'acompanyarà aquesta nit?
Avui el gran mimiicle Joanet Blas.
Home, d'on els records? D'on els records? D'on els records de part nostra?
La percussió, el músic més ocupat de Tarragona, ara.
El músic més ocupat de Tarragona, em dius?
Sí, home, està amb buos, també besos, pago en la luna, està amb tothom.
És multiempleado, eh?
Sí, sí, està amb tots els grups de moda, està tocant.
Però com s'ho fa? Com ho feu vosaltres?
Segurament que intenteu allò que dius, mira, no coincidir els mateixos dies,
precisament per això, per no fastidiar el pobre Joanet, no?
Bueno, nosaltres el que tenim és que ens entenem ràpidament.
Com que jo l'espectacle ho faig sol o amb ell de la mateixa manera,
ara m'he comprat el catxarret aquest, l'última pedra amb la qual hi ha cosetes sobre la marxa i tot això,
doncs tinc l'espectacle jo sol i amb ell.
Ah, molt bé.
I després, el tema assajos, com que fa tants anys ja, no cal ni assajar, solament mirar-nos i ja està.
Ja sabeu, no?
Sí.
És allò de la complicitat que hi ha entre vosaltres.
Sí, sí, ja hem fet de tot junts, ja hem viatjat, hem tocat, hem fet de festa, de tot ja.
Heu viscut, és que porteu, quants anys ja porteu amb el Joanet?
Jo me'n recordo, ja serien uns 14 o 15 anys, ja porteu junts?
Sí, sí, sí. A més, el Joanet i jo ens vam conèixer a Madrid, que és curiós, és curiós la història.
Ens vam conèixer ja. Ah, bueno, que ho vam explicar un dia aquí.
Sí, sí, sí, no, no. Però recorda'ns-ho perquè va ser casualitat, aquelles coses que dius,
què fas tu a Madrid, no?
Sí, sí, sí. Jo estava assajant la meva època daurada, que estava gravant amb la companyia Gran, i ell també.
I, bueno, ja estàvem al local d'Assaig, on estava en el Handelsal, perquè ja estigui en el mateix lloc.
Sí.
Baixo al bar, aprens del cafè del matí, de cada matí, i estava dient, no, no pots entrar perquè hi ha un grup que fa gravant amb un videoclip, no?
Sí.
Ah, sí, un grup, sí, sí, es veu que són de Tarragona, dic, què dius?
Què mi dices, què mi dices?
Sí, sí, i, bueno, diuen, bueno, deixeu-me entrar, que potser els conec i tal, i quan no els coneixia, traigo i els vaig saludar, i, bueno, va ser impressionant, i d'aquell dia, mira, va néixer una...
Una relació que, mira, i que perdura, no?, fins ara.
Sí, sí, sí.
Una bona amistat, això és veritat.
Paco, doncs, atindrem, pel que ha pogut llegir al Facebook, atindrem cada dilluns, aquí a Miami Platja, almenys de fixa,
però, a banda d'aquesta actuació, què més tenim? Perquè segur que la teva agenda...
Doncs, mira, ara a l'estiu farem molta costa, farem molta costa, llavors, a l'estiu estic també en un xiringuito que es diu Copacabana,
que va a l'anudar fa dos mesos, no recordes que...
Eh, sí, és veritat.
Sí, doncs ara tornem, tornem ara, i divendres, un lloc molt maco, Copacabana, que està a Cambrils, i els dilluns a Miami, i, bueno, dijous a Terrassa,
a l'estiu és un no parar, és molt, molt, molt...
Per cert, que me l'has comentat, te'n recordes, que al seu moment m'has dit, no, no, que no va poder ser aquella que estaves,
perquè marxaves a una altra banda.
Sí, sí, sí.
On va ser, te'n recordes, on vau tocar?
Sí, vaig tocar amb Bernabana, que és el projecte, amb la luna, a, a, a, a, ui, ara no me'n recordo, a Piano Blau, a Piano Blau i a Granollers.
Vale, a Granollers, sí, a Granollers.
Una sala maquíssima, eh, molt gran, impressionant, el Piano Blau.
I com anar? Amb el Juan Ton, que no coneixes de res, tampoc, un altre que tela?
Sí, potser que no.
Que mal ho passes, eh?
Ara molt bé, molt bé.
Que malament ho passes, com ho pateixes, Paco?
Bueno, doncs no sé, hi ha moments que m'agradaria més estar a la platxeta o de vacances, eh, però...
Home, però això, durant la setmana, pot ser una escapadeta o no?
Ui, ui, ui...
Està complicat.
És que els que som els dos, tres, màneders, dissenyadors gràfics, muntadors de vídeo, jo és que soc tot, tot.
Càxim, paciència, Paco, paciència, ja arribarà, eh, ja arribarà.
I no és perquè no vulgui contactar ningú, eh, és perquè s'ha de fer així.
No, no, no, ja, ara per ara anar portant-ho com puguis i a veure què, no?
Ara a l'hivern farem una nova empenteta i ara farem un equipet de gent a veure com va la cosa i, bueno.
I bueno, i a final d'agost torno a Estònia, torno de gira, va anar tan bé la cosa que tornem cap allà.
Però aquesta vegada ha buscat per tu o que també va passar alguna cosa com la...
No, no, no, la mateixa mà de gent que em va portar, que m'ho ha passat això de...
T'ha tornat a trucar per dir-te que, ok, i que torneu?
Ah, exacte, que torneu.
Ai, Paco, ai, Paco, que te veig allà vivint, eh.
Que no te'n redin, eh.
No, que fa molt de fred a l'hivern, eh, per dir-li.
Ah, d'acord, d'acord.
A més, tu...
Tu ets més de París, Paco, per donar-me.
Sí, sí.
Tu ets més de la France.
Sí, sí.
Tinc un troi més francès.
Clar, tu ets més cap allà.
Tu ets més cap allà.
Sí, sí, a França m'hi tira més.
Clar, això és veritat.
Sempre ho han dit, no?
És un dels llocs que, no?
Sí, sí, sí, home, vaig tenir la meva època molt bona allà.
Pràcticament va ser l'època on vaig començar a dedicar-me, no?, la música a l'època de París,
el 96-97.
Que va fer l'escapada...
No, no, perdó, perdó, 98-99.
Aquí fa res?
Fa res?
Ja, fa res.
Fa res, Paco, fa res.
No l'alguem.
Tornem aquí de la cària, no?, a la ràdio.
Sí, sí, jo començava, començava.
Tenia les meves trenetes, encara tenia grans.
Ara tens nens grans.
Sí, ara, niños grans, n'és dos.
Ara, clar, hi ha les pel·lícules, hi ha les dues històries.
Senyor, bueno, seguim igual, seguim igual.
El que sí, Paco, que avui hem fet un escapat així de cinc minutets,
però que t'espero que abans que marxis una altra vegada
m'has d'explicar l'altra aventura, eh?
Perfecte, veiem la guitarra allà, sí.
D'acord.
Quan ha de ser, quan ha de ser?
Quan marxes?
Quan vulguis.
Jo marxo encara a finals d'agost.
A finals d'agost?
Sí, el 23, em sembla.
El 23 d'agost, quan ho tindrem present.
Que és que fem una paradeta durant el mes d'agost d'aquest programa,
i una, dos, crec que m'hauré d'esperar que tornis un altre cop perquè m'ho expliquis.
Molt bé, que te'n vas a Miami, a Miami, de vacances, no a Miami, platja.
Els dilluns a les 10 i 30 m'ha trobat a ser a Miami.
Ja, jo t'espero allà.
Ja sabes dónde, no?
Podem fer l'entrevista allà, al xiringuito, a la platjeta.
Mira, intentaré començar, ja saps aquí, que jo saps que vinc amb tota la família,
jo quan vaig, vaig, eh?
Vale, vale.
Per anar a mitja es prefereixos anar, eh?
Jo t'espero allà.
Vinga.
Doncs, Paco, gràcies.
Que vagi molt bé aquesta nit.
Recordem a les 9.30, que no m'atreveixo a dir una altra vegada el xinguito.
Tiprucos.
Tiprucos pitxpar, encara és pitjor.
És que, ja sembla que sembla un treball llengües d'aquells, eh?
Sí, sí, sí.
Digue-ho tres vegades.
Digue-ho tres vegades i et convidem a un refresc, no?
Voy a fer aquesta prova, sí.
Regale-me un disc.
Ei, doncs, mira, no seria mala idea, eh?
Sense equivocar-te, sense equivocar-te.
T'he encantat.
I després, això sí, si troba el xinguito per venir a buscar-lo, eh?
Perquè és molt maco, perquè això és la...
Que sigui tan maco és perquè també costa molt de trobar.
Està passant a les escaleretes allà, al final, a les escaletes, molt guapo.
Bé, però el Club de Fan segurament que ja et segueix.
T'hauran posat un xip o alguna cosa.
I et segueixen.
Quan arribo a fer la prova ja estan allà esperant.
És impressionant la gent.
Veus, veus, Paco, veus?
Sí, sí, és que és molt especial.
Tú visc ir al coche, que a lo millor te un no deixo de seguiment.
Mira, a ver a què ha passat.
Paco, gràcies, un patonàs.
Un paton, sí.
Aleu, guapo, gràcies.
Bé, guapo, gràcies.
El koala es hermoso, pero pasa la vida agarrado a una rama.
Aún que pierda respeto, prefiero culo inquieto, en una zancas de rana.
Me puede dar las vueltas a mi reencarnación.
Me quedo con el cerdo, corrino, collón.
No hay en el mundo animal más útil y generoso, guardar sus orejas en un plato sabroso.
Y viajar en avión a Washington, meter la pata en la Casa Blanca, hacer de tripas al chichón, echar el morro que ahora me falta.
Y hacer mi amigo de un rino peleón, y acabar con la gana.
Por el buen plumaje y andar de viaje.