Ahir vam tenir l'oportunitat de parlar amb la Marina Vidal,
tècnica de cooperació i solidaritat de l'Ajuntament,
sobre la pantalla del món dedicat a aquest cicle de l'Equador.
Parlem més endavant amb el Toni Martí, tècnic de joventut,
sobre els altres actes, sobre els altres concerts que es fan a l'Espai Jove a la Palmera.
I ara ens accedem exclusivament als dijous.
I parlem amb el Joan Rioner.
Ell és membre de Genoveses Narratives Teatrals d'aquí de la ciutat
i també és el programador dels dijous de l'Espai Jove a la Palmera.
Saludem-lo. Joan, bona tarda.
Hola, bona tarda.
A veure, explica'ns què és el que ens trobem els dijous
si anem a l'Espai Jove a la Palmera.
Comencem, si et sembla, en passat,
perquè ja vau fer algun acte la setmana passada
per obrir precisament aquest Espai Jove a la Palmera
i continuarem pel que toca aquesta setmana,
o sigui, demà mateix, i de cara a les properes.
Et sembla?
Em sembla molt bé.
Com va anar el primer dia?
Bé, doncs el primer dia va ser el dijous passat.
Va ser una nit dedicada a la màgia.
Les tres propostes que ens van venir,
de tres mags joves d'aquí Tarragona,
en Manu, la Melanie i l'Ignasi,
gent, uns mags extraordinaris,
amb un carisma fantàstic,
i vam tenir força públic.
Sí, sí, estàvem gairebé plens.
Gairebé plens.
Això està molt bé, no?
Déu-n'hi-do.
Això vol dir que la màgia a Tarragona agrada.
Suposo que sí.
Home, i que l'espai està molt bé.
És un espai d'estiu, és a la fresca,
tens unes taules per prendre un refrigeri,
també pots sopar,
i tens un escenari perquè abans ens van d'enpassar
coses que són molt interessants.
Fantàstic.
Això recordem-ho que va ser el primer dia.
Ens hem quedat amb les ganes,
però esperem que no ens passi el mateix en el segon dia,
que arriba demà mateix,
i que és una proposta que hi ha una miqueta de tot.
Explica'ns-ho.
Demà la proposta és una mica diferent.
Una, ens fan començar una hora més tard.
Per què?
Perquè demà tenim nit de focs artificials.
I per no coincidir activitats públiques,
no, doncs vam decidir començar en lloc de les 10,
que nosaltres fem tots els dijous de juliol a les 10 de la nit.
Doncs demà començarem una horeta més tard.
Cap a les 11.
Cap a tres quarts d'onja i així començarem.
I ho hem proposat una mica
com la rilló proposta després dels focs artificials,
que és, sense descontextualitzar-nos,
que hi hagi a veure els focs,
que pot baixar fins al passent per i al terrencó,
i veure una nit també temàtica que està dedicada al foc,
al circ i a la poesia.
Bé, veurem uns números de circ en foc,
amb unes masses,
i uns llançadors de foc,
que és una cosa divertidíssima.
Sí, sí, no?
Espectacular.
Sí, t'anava a dir, eh?
Foc en foc.
Sí.
I això de la poesia,
doncs vam escollir en el poeta ardent,
més conegut,
que serà el Vicenç Andrés Estellers.
És un poeta extraordinari,
i hi haurà uns rapsodes
que, mentre hi hagi aquestes sessions de circ i foc,
aniran a recitar els seus poemes.
Que fantàstic.
Que vull insistir que són poemes molt ardents,
i són molt sentits.
O sigui, podíem dir que no és pel públic infantil?
No, home, sí.
Sí que pot venir pel públic infantil, eh?
Home, com m'ho has explicat,
i que a veure si s'han una miqueta pujadets de tu...
No, això no ho són, eh?
D'acord, d'acord.
Això no ho són,
però que me referies al temperament d'aquest personatge.
D'acord, d'acord.
Ho comentava precisament per això,
perquè, clar, sent l'hora que és, a les 11,
hi ha moltes famílies que potser venen, no?,
i que poden gaudir d'aquest moment tan especial.
Que puguin fer-ho amb la tranquil·litat
que la poesia és per a tothom, no?
Ah, exacte.
Fantàstic.
Serrà a les 11 de la nit, demà mateix.
Molt bé.
Aquesta nit de foc, circ i estellers, no?,
i poesia, que podem gaudir.
Saltem, si et sembla, de cara a la setmana vinent.
Molt bé.
Perquè a la setmana vinent ens hem de posar,
no sé si d'etiqueta,
però allò del cabaret.
Bé, és un cabaret, doncs, molt popular, eh?
Sí.
El dijous, dia 11 de juliol,
ara sí, a les 10 del vespre nit,
com hi ha en les altres sessions,
recuperem un format que és el de carret.
La idea és molt senzilla,
tracta d'un escenari obert,
perquè transcorreran personatges
i diferents propostes artístiques.
N'hi ha de ball,
n'hi haurà de teatre,
n'hi haurà de dansa,
també n'hi haurà de màgia,
i alguna de musical.
Molt bé.
I amb un eix vertebrador,
que trobarem a una presentadora
molt simpàtica i molt trampada,
a l'eix vertebrador
és una frase,
que no volíem posar gaire fàcil
als artistes,
això de pujar,
fer un gag i ja està,
sinó que els hem posat un requisit.
Ah, doncs digues, digues.
Una frase que en el primer dia
és un vers d'un novelista italià
que es diu
com una porta sense apany.
Aquest és el condicionant.
Totes les accions artístiques
s'han de tenir aquest eix vertebrador.
Com una porta sense apany.
Sí, sí.
Llavors, això està obert,
vull dir, clar,
que és una frase bastant ambigua.
Sí, que aquí cadascú pot jugar
una miqueta amb el que creu
i amb el que pot donar,
no?
Sí, aquesta frase.
Exacte.
El que surt.
I com va ser que vau decidir
precisament això?
No podem posar aquest eix?
Buscàvem alguna excusa
que unís tot al concepte cabaret,
perquè el cabaret
sabem que són moltes propostes
multidisciplinars
que normalment
no estan lligades entre si.
I ja que som a l'estiu
i la gent té ganes
de passar-s'ho bé,
crec que si ho posem
una miqueta difícil
i alhora anem lligant
totes les idees
pot ser més entenedor
i més interessant.
aquesta és l'excusa, eh?
Molt bé, molt bé.
Això recordem-ho que serà ja de cara
la propera setmana,
aquest requisit cabaret, no?
Exacte.
El dia 11 de juliol
hi ha l'hora que em deies
que ja és la vostra
que és a partir de les 10 de la nit.
Saltem de cara el proper dijous
perquè anem de dijous
en dijous amb tu, Joan.
Això, Martí,
anem de dijous en dijous.
18 de juliol,
jo no sé si per ser el dia que és
heu triat alguna cosa en especial
o senzillament dius
mira, és 18 de juliol
i tirem cap endavant.
Sí, és 18 de juliol
i tirem cap endavant.
Perfecte.
Això sí,
a les 6 de la nit també,
en aquest magnífic espai
a ser obert,
veurem la nit
de la il·lustració.
Convidarem a 14 o 15 dibuixants
i il·lustradors en directe
que la majoria són del nostre territori
perquè ens mostrin la seva feina en viu.
La feina del dibuixant
o de l'il·lustrador
sempre queda molt amagada
dins del seu estudi.
Van dibuixant,
van fent la seva feina
i quan no han acabat
i ho donen per bo
és quan ens ho mostren.
Doncs els agrestarem
i els demanarem
que ens ensenyin la seva feina en directe
amb un sistema de càmeres
i de videoprojectors
quedaran tots els dibuixos ampliats
en unes pantalles gegants
i els espectadors
podran,
que també hi haurà una música de fons
i hi haurà unes presentacions
i unes dinamitzacions
i els espectadors
podran anar gaudint
de la feina dels il·lustradors en directe
i fins i tot podran intervenir
i podran preguntar
perquè es cuiden aquell color
i no un altre.
Oh, que maco, això, no?
Jo crec que sí.
Sí, sí, sí,
i a més a més força interessant
perquè és el que dius tu,
que normalment les il·lustracions
ja les veiem netes i acabades, no?
Ah, exacte.
I la gran majoria de vegades
no acabem de veure
tota la feina que hi ha darrere
d'una il·lustració
que pot semblar molt senzilla
però a l'hora de la veritat
ha estat molt complexa.
i també afegir que aquella tarda
els que es vulguin apuntar
fem un taller d'il·lustració
a càrrec de menys
a l'estudio
això sí que s'han d'apuntar
a través del web de joventut, eh?
D'acord.
És un taller que és gratuït
doncs això una mica lligat
per això aquí tindrem activitats
durant tota la tarda-nit allí.
Ah, molt bé, molt bé.
No són aquelles coses
que mira,
que són molt agradables de fer
i també enriquidores
perquè no saps mai
el millor el dia de demà
si al millor et trobes allà
el que serà la teva professió
que no se sap mai
i sobretot que ara la gent més jove.
I precisament
ens han enfocat bastant
els de Mènsula
a coses bastant cara
a la feina, eh?
Veus?
Perquè fan un taller
d'il·lustració a premsa
per il·lustrar articles i notícies.
Fantàstic, fantàstic.
Això recordem-ho
que serà el dijous
dia 18 de juliol.
A la tarda.
Fantàstic.
Anem cap a l'altre dijous.
Aquesta vegada ja
podríem dir
que no sé si és més clàssic
perquè és una nit de dansa.
És una nit de dansa contemporània, eh?
Ah, molt bé.
Sí, el dijous 25
a les 12 de la nit també
fem una altra nit temàtica
amb diverses propostes artístiques
de 10, 15 minuts
i hi haurà 5 o 6 intervencions
tot de ballerins i ballerines
molt, molt potents.
Són...
Són gent molt, molt bona
que els hem convençut
perquè vinguin aquí a Tarragona
a fer la seva feina
o a que ens la mostrin.
I aquí a tarda també,
la Cecília Colacrai,
que és una ballerina
reconeguda arreu del món,
farà un taller de dansa contemporània,
també és l'espai que este,
però també t'hi has d'apuntar.
És gratuït,
però t'hi has d'apuntar
a mitjançar al web de joventut.
Els que estiguin interessats
doncs ja saben.
Molt bé.
I per apuntar-se
hem de dir que són gratuïts tots?
Exacte, sí.
Ah, m'ho dic perquè molt...
T'he comentat allò que dius
amb la boca petita, eh?
Com has pogut veure?
Sí, sí que són gratuïts.
Perquè dic no ho sabia de cert,
dic no sé si...
Deixa'm-ho preguntar
que si és gratuït o no.
Perquè són d'aquelles coses
que moltes vegades sense voler
no acabem de comentar
i potser refrenen, no?
Al d'anar o no anar, no?
I potser ho hem de dir més fort.
Exacte, exacte.
Diu que som gratuïts,
que podeu venir tots,
que us deu més que convidats, no?
En el de Cecilia Colacrai
és una ballarina
que sí que ha demanat
que els que s'apuntin
tinguin els mínims coneixements
de dansa o de consciència corporal.
Ah, d'acord.
Això és el que ens va demanar.
Perquè vol que tingui un cert nivell, no?
No m'imagino,
però clar, segurament
que no començaran de zero,
sinó a partir d'un punt A, no?
Però aquí a Tarragona
tenim escoles de dansa
i molta gent que balla.
Fantàstica, sí, és veritat.
Segur que gent que ens escolti
estarà interessada.
Molt bé.
Això recordem el dia 25 de juliol
i l'hora, la de sempre,
la de les 10 de la nit.
Ara ja fixa, eh?
A les 10 de la nit.
Com m'agrada parlar amb tu, Joan,
perquè ja se'ns ha acabat
el mes de juliol, eh?
Sí.
Ara ja anem cap a l'utí 1 d'agost.
Ara ja...
Ja ha passat, eh?
Ja ha passat.
Sí, sí.
Per a aquells que estan de vacances al juliol
no els agrada gaire aquest comentari,
però pels que començarem a partir de l'agost
ens em va fantàstic, eh?
Ens va fantàstic.
I els que treballen, doncs, al juliol,
si es volen venir a refrescar cap a la palmera,
fantàstic.
I els que estan de vacances per aquí també.
Molt bé.
Estan més que convidats, no?
Això mateix.
Tornem una altra vegada amb el cabaret,
però pel que veig és diferent,
perquè és una nit oberta de cabaret.
Això vol dir que hi haurà altres coses més, no?
És el mateix concepte,
d'artistes de diferents disciplines
mostrant-nos la seva feina
en uns 10 minutets,
però en trobarem molts, eh?
Aquest dijous trobarem des de cuiners en directe,
que ens mostrarem plats,
tornarem a trobar banyarins,
a teatreros,
a gent que fa música, també.
Tot un ventall dels artistes d'aquí al territori.
però la frase conductora serà diferent.
I és aquesta.
És el mateix autor,
que no he dit el nom abans,
del R. de Luca,
i diu així,
soc un elefant i no ho oblido.
Després m'has d'explicar
per què heu triat aquestes frases, eh?
Bé, perquè són simpàtiques, no?
Suposo.
I perquè surten una miqueta de lo normal, no?
És allò que dius, mira.
Sí.
Claro, ens vam plantejar, no?,
de si tocar temes més universals,
com la llibertat,
com aquestes coses,
i jo em dius,
això és massa fàcil.
Ja que són artistes...
Que s'ho treballin, no?
Que s'ho treballin una mica.
I que s'ho treballin.
Molt bé.
I ells també encantadíssims,
de conceptes.
Encantadíssims, sí, sí, sí.
N'hi ha qui ens han dit
que vale, que vale,
que no li faran gaire caçar
a la frase que ja ho intentaran lligar.
I n'hi ha molts
que estan fent propostes a mida.
Ostres, això és preciós, eh?
N'hi ha músics
i gent de teatre
que ens fa alguna proposta,
diu, és que farem això
de 10 minuts només
pel requisit que m'ha dit.
Fantàstic.
Molt bé, molt bé.
I ja no sé si se'ns ha acabat ja.
Aquí et tinguem, no?
Perquè a partir d'aquí,
els dilluns al vespre
ja podeu fer el que vulgueu.
Sí.
Però fins aquí
heu de venir tots cap a la mà.
Fantàstic.
Fem una cosa
que no ho havíem d'haver fet
a l'inici de l'entrevista, Joan.
Sí.
Però explica'ns,
qui són els Genoveses Narratives Teatrals?
Quan fa que va néixer com a tal
aquest col·lectiu?
Doncs bé,
doncs Genoveses Narratives Teatrals
és un grup de teatre
d'aquí Tarragona,
tot i que treballem
per arreu de l'Estat.
I bé,
i nosaltres,
com jo,
el nostre nom,
ens dediquem a fer narracions teatrals,
però molt oberts
als meus amplis ventalls.
La nostra especialitat
és el teatre visual
i teatre d'objectes
i d'actes i de titelles,
sobretot per públic familiar.
Ah, molt bé.
I ara també fem llibres.
També hi ha alguns espectacles propis,
els passem a llibre
a través d'un projecte editorial
que es diu Piscina,
Un Petit Oceà,
i així,
bueno,
és una feina
i una manera bonica
de guanyar-te el pa,
suposo.
Bona, fantàstic.
I des de joventut
ens van convidar
a dir que vosaltres
coneixeu molta gent
aquí a Tarragona
perquè no es dinamitzeu
els dijous
amb propostes més escèniques
i més tranquil·les.
Perquè els divendres i dissabtes
fan concerts,
els dimecres fan
les pel·lícules
i ens van demanar
algú més artístic,
algú més d'arts escèniques.
I se'ns va córrer
aquestes idees.
Això de la dansa,
això de la plasticitat
dels dibuixos,
del cabaret,
de la màgia,
etcètera.
Molt bé, molt bé.
I a partir d'aquí
segurament que també va ser,
dèiem,
un repte pels artistes
però també devia ser
un repte també per vosaltres,
per fer una programació
més o menys estable,
no?
I per trobar tothom
a través d'agendes
i trucades
que a tothom els diuen
és bé més o menys
el que teníeu plantejat,
no?
El que volíeu fer.
Doncs, francament,
he de demanar
moltes col·laboracions,
per exemple,
Ana Corredor,
que és una ballarina
d'aquí Tarragona
que ens ha ajudat molt
a l'hora de la dansa
i els de Mensola
també se n'ha ajudat molt,
que són els il·lustradors.
Doncs, claro,
te'n pots imaginar
que els temps no estan
com per disfrutar
de pressupostos
i bàsicament
la gent ve
per qui li ve de gust.
Clar.
I...
I també és una manera
de donar-se a conèixer.
A veure,
hi ha aquest doble avantatge,
no?
Sí, sí.
Que no saps
qui et ve a veure
i potser aquella persona
que has encandilat
com a públic
després et reclama
en un altre lloc
totalment diferent,
no?
A veure,
si hi ha sort,
aquest seria...
el segon objectiu
és més invisible.
Sí,
que és aquelles coses
que també es busca,
no?
A través de...
Que l'actuació
segueixi
d'una manera simbòlica
després, no?
Clar.
Ja són altres escenaris.
Això estaria molt bé,
francament, sí.
I esperem que sigui així, eh?
No sé si podrem parlar
una propera vegada, Joan.
Esperem que sigui,
que sigui
i això vol dir
que teniu
més propostes
que oferir-nos.
Molt bé.
I ara per ara
convidar tothom
que es passi
per l'espai jove
a la palmera
que el tenim aquí al costat,
a la plaça Imperial Tarracó,
número 1,
que tots els espectacles,
recordem-ho,
que són gratuïts,
important,
que moltes vegades
ens frenem molt
allò que dèiem,
no?,
per mirar la butxaca,
però que doneu
tota sèrie d'avantatges
i que el dijous
que s'ho apuntin a l'agenda
excepcionalment
aquesta setmana.
O sigui,
demà serà a les 11,
però a partir de la setmana vinent
ja serà el seu horari habitual
que és a les 10 de la nit.
Doncs Joan,
ens hem deixat alguna cosa?
Ho pregunto jo
a tots els convidats.
Ens hem deixat alguna cosa a dir?
Una adreça potser
de correu electrònic,
una adreça de Facebook,
internet,
on poder localitzar
a la família
de Genovese
en actives teatrals,
perdó?
Bueno,
lo de Genovese
buscant un buscador
amb aquest nom
alguna cosa
trobaràs,
no?,
ja de Facebook
i de webs.
I bé,
si busquen informació
sobre aquesta programació
és tan senzill
com el web jove
de l'Ajuntament
a Tarracona,
a 3doblesves
tarragonajove.org
trobaran
la programació
de cultura de carrer
a Espai Jove
a la Palmera
i ja hi ha
passapassiners
i no s'han pogut apuntar
tindran tota la programació
dels dimecres,
dels dijous,
dels divendres
i dels dissabtes.
Sí, sí,
perquè això és extens,
eh?
Tindreu la Palmera
ocupada
durant moltes setmanes,
eh?
Moltes setmanes.
Doncs, Joan Rionet,
moltíssimes,
moltíssimes gràcies
fins ben aviat
i qualsevol cosa
que tingueu
de cara a un futur
compteu amb nosaltres.
Perfecte.
Gràcies.
I moltes gràcies a tu.
Al contrari, a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.