Here's a song, stags give tongue, winter snows, summer goes, high cold blow, sun is low, brief is day, seas give spray, fern clumps redden, shapes are hidden, wild geese rays, wanted cries, cold now girds, wings of birds,
I see time, that's my ride.
I see time, that's my love.
I see time, I see time, that's my love.
I think you are the most big girl.
Ella respond, no t'esforcis mai, porto quasi 3 anys estudiant català,
tinc bé que de la Generalitat.
I el govern de Dublín hi fa estona que estic,
en aquest cau de fum mirant-te de lluny.
amb els ulls de la curiositat, amb un fomple de feminitat.
Després del bar i el ritual sexual, una punyalada d'adrenalina d'una julieta professional.
Després la por de fer-nos mal i una adreça falsa en un tros de full, suïcida vocacional.
No és ecològic, però és humà.
D'avui mateix tenim la inauguració del Pamela's Beach Comedy.
I ni més ni menys, qui ho farà? El Paco Laluna.
Demà a dos quarts d'onze de la nit.
I avui ja el tenim via telefònica. Paco, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal?
A veure, explica'm això, perquè de cop i volta m'ho he trobat pel Facebook.
I ja he dit, ostres, això és molt interessant.
A més, és al carrer Robert d'Aguiló.
Sí.
I allà és on es farà, a partir de demà, després de la inauguració,
el Pamela's Beach Tarraco Comedy.
Que sona això ja, bueno, lo que sona això, eh?
Jo també m'ho he trobat, m'he trobat de sobte, eh, també.
També t'ho has trobat de sobte?
Sí, sí, m'he trobat, perquè, a més a més,
últimament no faig moltes actuacions més humorístiques, no?
Com si diguéssim, estava centrant més en la part musical.
I em van trucar, dic, bueno, és que em fa gràcia,
és que a Tarragona no puc dir que no, mai, mai, mai.
O sigui que allí serem, allí serem.
I què faràs? A veure, explica'm,
perquè és a dos quarts d'onze de la nit, demà dimecres,
i a partir d'aquell dia, a veure,
tu d'alguna manera seràs una mica qui trenqui,
perquè tots seran, havia pensat, que monòlegs, no?
O com va, això?
No, jo la guitarra mai la deixo, sempre està.
El que passa és que en aquest tipus d'actuacions,
doncs, tiro una miqueta més de la part del monòleg
i de la part còmica, però sempre hi ha alguna cançoneta.
Això sí, sempre les cançonetes més, diguem, més informals
i les versions aquestes que jo faig, rares, deudors,
la xus, tot això, tot això.
Saps que algun dia me l'has adot de venir a fer aquí, eh?
Que encara no m'has fet cap d'aquestes comèdies, eh?
Doncs mira, quan vulguis, ja saps que igual...
Amb tu em passa igual que amb Tarragona, tinc debilitats.
Si em truques i vols que ho faci, ho faig.
Guapo, guapo!
Això és la confiança que fa fàstic, vaca.
Sí, sí, sí, és que parlar...
Se m'oblida que estic a la ràdio quan parlo amb tu.
Si diré alguna borrada en algun moment, diré alguna borrada.
Mira, l'altre dia comentava,
parlava amb el Sobrino del Diablo
i vam estar fent allò una mica d'imaginació.
Vam dir, t'hi imagina't el mateix programa
junta al Paco, al Sobrino i al Juan Tonal Equilibrista.
I vaig dir-li, mira, us deixo aquí,
marxo a prendre un cafè
i després me'n venim a buscar,
perquè vosaltres ja us ho munteu.
Quan tornis no queda res, a la ràdio.
No, no, jo estaria per aquí donant-vos un cop d'ull,
de tant en tant escoltant, per a veure què dieu i com ho dieu.
Quan tornis està tothom a dintre la cabina,
allà de la cerveza...
A veure, Paco, Paco...
Joantó, Joantó, Joantó.
Si hi ha tots dos...
Podem fer que quedi pendent, això.
Això estaria molt bé, eh?
Li diem al Sobrino i al Juan Tonal, seguríssim, eh?
Seguríssim.
I a més a més, tenint en compte
que no us parleu entre vosaltres,
que té una relació dolentíssima
i que gairebé no us podeu veure,
doncs serà com el retrobament familiar
a través de les hores de la ràdio.
Tinc una carta per a ti.
Sí, que bueno, que bueno.
Som els supervivents de la música,
del humor, el que sigui.
Com diu el Juan Ton, diu, no?
Cantautor, però no diu cantautor.
Com ho diuen ells?
Diu, bueno, diu cansautor.
Cansautor, una cosa d'aquesta.
O quan parlen de nosaltres cantahumor.
Exacte, aquest m'agrada més.
Ah, aquest era, vale, canta humor, canta humor.
És que el cansautor...
O musicòmic.
O musicòmic, veus?
Bueno, ho deixem pendent, eh?
Ara, per ara, ho deixem pendent.
Sí, sí, sí, encantat, vamos.
A veure què és el que passa.
Per cert, recordem, inauguració Pamela's Beach,
comedi en Pà con la luna,
serà demà mateix a dos quarts d'onze de la nit.
Exacte.
A dos quarts d'onze, inauguració de la Pamela's Beach.
I una vegada que tu inauguris,
a part de cantar i això,
has de tallar també alguna cinta
en forma d'inauguració,
amb unes tisores d'aquelles lloentes
i això no el fa falta.
M'han dit que totes les dones que vinguin
han de donar i arribar a l'escena
i donar-me patonets.
Això és el que no sé.
Ah, ah.
Però cobren, per això?
O és gratis?
No, jo cobro, només cobro jo, és el bo.
Ah, de què?
Sí.
Paco.
La veritat és que mai he fet una inauguració
d'una temporada d'humor.
O sigui, no sé el que s'ha de fer.
No sé el que s'ha de fer.
Tu fes el que tu saps molt ben fer,
mai ni ho diguin.
I a partir d'aquí,
el que sí que t'he de comentar,
que ara mateix a través del Facebook
hi ha com a 3.132 convidats.
Ja ho he vist, ja ho he vist.
No sé si hi ha mirant tots,
però com hagin de venir tots
i un 50 o un 60% siguin dones,
prepara't, eh?
Uah, increïble, increïble.
Home, el que acabes de dir ara per la ràdio.
I és allò de...
Jo he sentit per la emissora
que teníem de quedar-te un beso.
Bueno, una cua de gent.
A més jo, que jo mai m'he apropat una dona,
que les dones em fan pràcticament por.
Mira, imagina't, serà més por.
No m'ho crec, no m'ho crec.
Com m'enredes, Paco, com m'enredes.
A part de et donaré una informació
que no està ni al Facebook ni a cap lloc,
que és que al final de l'actuació
sortiran a cantar amb mi
un grup de cubanos
que tu coneixes, em sembla que molt bé,
que són amics d'enric company...
Què dius, els amics del Jaguar?
Exacte.
Molt bé.
Els parers que venen
i sortiran a cantar una oi a passada,
un tema més molt extremament entre tots.
I això s'ha de gravar, eh, Paco?
Sí, sí, sí.
Aquest Agua Passada s'ha de gravar.
Han fet una versió a Cuba de l'Agua Passada
i estan fent una gira ara per aquí, per Catalunya,
i estan cantant de l'Agua Passada.
O sigui, és un honor.
Una cançó cantada per cubans, de veritat.
La meva té un toc llatí,
però ells la fan ja a la llatina.
Però que sàpiguis que l'has de tornar a recuperar,
eh, aquesta Agua Passada.
Sí, sí, sí.
Ho veus, no?
Són d'aquelles cançons que jo crec que no tenen edat
i que al cap dels anys es demostra el que valen, no?
El que passa és que espero no tenir que esperar massa anys, eh?
Jo t'ho dic ara.
Sí, perquè a més a més, les coses que diu l'Agua Passada,
cada vegada la gent l'entén menys, ja.
Sobretot la gent més jove ja diu
què està dient aquest tio, el barco, el chanquete, el...
Jo la canto com si tot se entres del que diu.
El chanquete i tot.
Este home...
Això què és?
Que deje de fumar este home, no se puede decir segons què cosa.
Ah, tens que actualitzar-la.
Sí, sí, sí.
Ho he pensat, eh?
He pensat fer una nova Agua Passada,
l'Agua Passada 2 seria, no?
Pues mira.
Seria l'Agua no tan passada.
I posas a la Mercedes Milán, el gran hermano...
Exacte, exacte.
Veus?
I per aquí tindries...
Tindries històries, eh?
Tenia un munt de coses.
A més a més,
amb aquesta cançó ja no puc enganyar les fans,
no puc dir que tinc 20 i pico d'anys,
perquè ja no se creuen.
Así que si la renuevo una miqueta se estarà millor.
Clar, clar.
Doncs mira, el dia que ho faci, sisplau, avisa'm, eh?
Vale, vale.
L'altre dia, de fet, estava a Madrid
i va actuar en una sala molt guapa,
la silla elèctrica, a Coslada,
i havia penjada una caixa de los Juegos Reunidos Hapers.
Què me dices?
Sí.
I vaig fer una foto que l'he penjat al Facebook, de fet,
i jo pensava que, bueno, aquí ara tothom xerrarà d'això
i que, bah, pràcticament ja ningú se'n recorda.
Això m'estic fent gran.
Això perquè veigis, Paco, que ja...
Sílvia, a mi no m'enganya.
No sé quin és, no, no sé què és.
Però, a banda d'estar a Coslada, també vas estar a Saragossa.
Has tingut un cap de setmana molt mogut, eh?
Molt mogut.
Bueno, i el que m'espera ara, aquest ha tingut molt...
Sí, aquest hem fet Saragossa, Coslada, Madrid.
Sí.
Ara aquest que ve faré Tarragona, Mirami Platja, no sé,
em sembla un munt, i el que ve faré Estònia-Lituània.
Ah, Paco, marxes?
Marxo, marxo a Estònia.
Bueno, però ho torno, eh?
Bueno, ja, home, jo espero, espero.
I com va ser que va sortir l'oportunitat de fer aquest viatge?
Doncs, bueno, tinc una nova manager a Estònia.
Molt bé.
I a Lituània, que ja he tocat moltes vegades,
i ja em coneixen, i tinc molt de públic allà.
O sigui que aquesta vegada he fet una gira a Bàlti,
que he convidat els dos països.
Molt bé.
I Estònia ha sigut molt fort perquè he entrat en quatre concerts de cop,
i un d'ells molt gran.
Quatre concerts de cop?
En un cap de setmana?
Sí, sí, sí, sí, sí.
I a més, l'entrada d'un d'ells és a 12 euros,
que clar, que tenint en compte la diferència dels països,
és com si fossin aquí 20 i pico o tal,
estic, vamos, estic al·lucinat.
I està tenint bona resposta, hi ha un anunci,
hi ha la tele i tal, estic molt bé, molt bé.
Estic al·lucinant.
Ei, l'has de buscar a través del YouTube, l'anunci,
i l'has de menjar al Facebook, ho saps, no?
Sí, sí, sí, ho buscaré, ho buscaré.
Home, clar, així ja tindrem.
Jo, mira, la part més internacional de Paco en la Luna.
Ja l'he dit a la manager que m'ho busqui quan surti que m'ho gravi,
però encara no ha sortit, surt aquesta setmana.
D'acord, d'acord.
I que m'agravi la penjaré.
De fet, ja he penjat al Facebook,
algun enllaç a el que és el concert,
a internet, tot això que s'ha anunciat,
que solament s'entén de tot el que diu Paco en la Luna, res més.
i Tarragonijas o alguna cosa així.
Què dius, Tarragonijas?
Tarragonijas, que és Tarragona en, no sé, en Lituà.
Mira, mira, ho estic acabant de llegir, eh?
A finals d'aquest mes de juny,
gira els països de Bàltics amb el Paco en la Luna.
Oh, que xulo.
Oh, que bo, Paco.
A on us posa, això?
Al teu Facebook.
Jo que estic aquí parlant amb tu i vaig safardejant, eh?
Oh, què et penses?
Ah, vale, vale, sí, sí, que això, sí, sí, això, sí.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Ai, que bo, que bo.
Ara ficaré tot el cartell i tot això.
Molt bé, molt bé.
Paco, però de marxar havies marxat, si no recordo malament,
a França havies estat?
Sí, a França.
A què més?
A Alemanya.
A Alemanya, sí.
A Itàlia.
A Itàlia.
A Franència, tot això, ja porto uns quants països, eh?
A Cuba m'ho anem a quants anys.
Sí.
Bueno, bàsicament, a tot arreu, a tot arreu.
Home, això s'ha d'anar menjant poquet en poquet, no?
Que dius, no tinc pressa,
l'important és que els agradi la meva música,
que arribi allà on sigui.
I a més, com amb aquest darrer treball,
és que ho hagués fixat el braç, que millor, no?
Que saps que pot funcionar molt bé.
Em fa una mica...
Amb aquesta gira vaig molt cagat, eh?
Per què?
Per què?
Home, perquè, uf, és que, clar,
tot d'emplaçaments nous a un país
amb una diferència cultural important amb nosaltres.
i estic preparant un espectacle...
A més, vaig sol, la primera vegada,
sempre he anat amb els músics,
aquesta vegada vaig sol,
estic preparant un espectacle així molt musical,
amb un toc d'humor en anglès i tal,
però, uf, estic patint, eh?
Vaig...
Però no t'acompanya ningú,
ni el Joanet, encara que no me sigui...
Res, res, res.
Solo en del peligro.
O sigui, tu, la teva guitarra,
ja hi ha enganxat la guitarra,
que no t'escapi, no?
Exacte.
Bueno, porto-vos els cacharrets,
també que fes seqüències en directe,
aquestes coses, no?
Però, bueno, complicat, complicat.
Bueno, fem una cosa, Paco.
En algun moment d'allà que t'assenguis una miqueta així,
allò que dius, ostres, ara, ara, mare meva,
tanca els ulls i pensa que estiguis en el lloc,
potser, on més te m'ha escoltat.
Sí, a la vacaria, no?
Per exemple, o a l'Antiquari, recordo, també.
O a l'Antiquari, sí, més encara, l'Antiquari més encara.
Te recordes, no?
I dius, mira, és com si estiguéssim amb família,
i potser la gent també s'hi apunta o es va apuntant
i vinga, a veure què passa.
Millor encara, mira, pensaré que estic a Tarragona Ràdio.
Vinga, vinga.
Vinga, com a casa.
Jo, Paco, Paco.
T'he gravat tres o quatre veus
i de tant en tant les vagin passant.
Tu saps el que va passar l'altre dia,
que vaig anar a l'Antiquari
i estaven els jugadors del Nàstic,
tots allà sopant,
i el Mariano, l'amo, em va treure l'escenari,
vaig estar cantant tres temes
i al final, bueno, em van dir que em va regalar una camisa,
vam liar una terrible.
Jo m'aginava el Nàstic.
Sí, sí, sí, sí.
Ho vaig sentir que et van fer l'entrevista
al company Joan Andreu.
Exacte.
Ah, hi veus?
Exacte.
Que parece que no esté, Paco.
Però...
Que parece...
Controlo, controlo...
No, en un moment no, en un moment no.
Però vaig sentir quan parlàvem amb tu
que a més a més et van preguntar
si et van demanar alguna cançó,
si sabien qui era el Paco en la luna,
o s'ho van trobar una miqueta de sorpresa.
Sí, sí, sí, molt fort, molt fort.
Però va estar molt bé, no?
A més, aconsegueixo la meva jamarreta del Nàstic
per Estònia, que encara no me l'han enviat, eh?
Home, home, doncs molt malament, eh?
Doncs molt malament.
Doncs aquí, des d'aquí,
si ens estàs escutant la gent del Nàstic,
que se'n recordin del Paco en la luna, eh?
Bueno, si no me la compraré jo,
així contribueixo una miqueta al club,
millor encara.
També fa pocs dies,
fa aproximadament dues setmanes,
també vam tenir el concert solidari de la floresta.
Exacte.
Paco, que també la gent estava...
Van venir a l'associació de veïns de la floresta aquí,
van donar les gràcies a tots els grups,
perquè van dir que xapó,
que és que us vau portar com a reis.
Sí, jo...
Sí, mira, encara ara m'ho has dit,
se m'han posat el fred,
no sé si del fred que fa Barcelona o tal,
però em vaig emocionar, eh?
Moltíssim.
Tots els músics que coneixia tota la vida,
tothom allà col·laborant,
aportant coses impressionant, impressionant.
Portant amplis, ajudant,
molt, molt bé, molt bé, molt bé.
A més, allò que dius,
fem pinya, no?
Fem pinya per aquella qüestió solidària
que era el que havia de fer,
arribar a aquests menjadors socials pels nens,
que són els que ho necessiten.
És que tot això es necessita,
tal com estan en les coses
que sembla que tot siguin més notícies,
i sempre veiem el típic, no?
Aquest arrobat, no sé on,
aquest arrobat,
quan veus gent que està fent tot el contrari,
doncs és una passada,
és un regal.
I aquestes són les bones notícies, eh, Paco?
I sobretot dius,
ostres, és que les dolentes guanyen a les bones.
Doncs a veure si podem girar la truita
i que siguin les bones
qui es mengin literalment a les dolentes,
perquè de les dolentes
ja estem tots una miqueta fins a dalt, eh?
Sí, sí, completament.
Hi ha molta gent, eh,
que està girant la truita, molta gent.
Més de...
El que passa és que les notícies,
les altres són les que més giren, no?
Les notícies d'aquest ha fet això,
aquest ha fet això,
però hi ha molta gent
que està col·laborant en l'altre sentit,
en millorar les coses
i en tenir idees que ajudin.
O sigui, que això s'ha de resaltar, també.
Doncs sí, esperem que vagi i continuïn.
Ara hi ha un altre, d'aquí a poquet,
un altre concert solidari
a la part de la granja
i esperem amb grups així molt potents
també d'aquí de Tarragona
i que continuï fent-se moviments, eh?
Que no s'aturi, que no s'aturi, això.
Clar, a mi han dit alguna cosa per la canonja.
No sé quin dia he de anar, també.
Ah, doncs aviseu-me,
aviseu-me perquè passareu per aquí
i quan més bombo i més ho comentem, millor, eh?
I tant, i tant, i tant.
La ràdio solidària serà de Tarragona.
Això sempre, això sempre.
Almenys ho intentarem,
de donar una miqueta més de veu
a tots aquests moviments solidaris
que puguin sorgir a la ciutat.
Paco, cita per tu...
No, no, espera, espera, no marxis encara.
Ah, no, no, jo estic de conya.
Busca't un dia del 1 al 6 o 7,
vinga, deixa'm-ho en dues setmanes,
de principis del mes de juliol
per venir aquí a la ràdio.
Vale.
Mira, jo torno el 5 de Lituània.
El marxo 24 a Estònia
i torno el 5 de Lituània.
O sigui que encara tenim dos dies de marge.
A més, hi seré a Tarragona
i he de fer alguna cosa.
Bé, no seré per telèfon, bé.
Doncs un dia de la setmana,
del 8 al 12,
et truco i quedem
perquè vinguis aquí a la ràdio.
Molt bé, molt bé.
Tu ja, tu em recordes, no?
Va, i tant.
Hola, Paco, soc jo.
Hola, Paco, soc jo.
Hola, Paco, soc jo.
No, a mi se m'ha obligat.
Mira, que intento portar la gent al dia
però són totes coses que...
És que tens molta feina, Paco.
Tens molta feina.
Ja tens prou.
Primer centrem-nos en el que tinc entre mans
que és tocar i la música
i després tot el que més ja s'andarà, no?
Ja s'andarà.
Sí, sí, sí, no es pot estar tot arreu.
Però bé, a poc a poc.
Jo et truco i acabem de quedar.
Paco, recordem que aquesta demà a la nit
a partir de dos quarts
de onze de la nit
el tindrem al Pamela's Beach
en Tarraco Comedy
que arrenca la temporada d'estiu
amb riures, amb bona música,
entrada més a més ho hem de comentar,
totalment lliure.
Si voleu pagar allò dels petons del Paco,
això ja és una altra història.
Exacte, això ja he dit també.
I que es troba al carrer Robert d'Aguiló
i a més a més en comentava el Paco
amb l'actuació especial del grup Jaguar de Cuba
que són uns monstres
i una boníssima gent, eh?
Sí, sí, sí, doy fe, doy fe.
Els he vist aquí
i a casa, allà a Sant Antonio de los Baños
i són una passada.
Doncs don els records de part meva, eh, sisplau.
Els diré, els diré i tant.
Que de poc ja m'ha surts família, eh?
Mira que te l'ho va dir, Paco, eh?
Cuidado, cuidado, eh?
Cuidadito.
Paco, moltes, moltes gràcies, papi.
Molt bé.
Que vagi molt bé tot.
Gràcies.
Ciao.
Adeu.
de andar por las aguas
del Mediterráneo
es un milagro más buscado
de quinar hipotecas
y que los ciegos
no dieran 0,25
ni con 30 cervezas
pero aunque cambien los tiempos
llegan virtuales los templos
una cosa no cambiará
siempre habrá un tal Judas
sacando tajana
de la historia sagrada
pero aunque pase la vida
y lleguen nuevos Mesías
una cosa no cambiará
siempre habrá un Pilatos
lavando fajos de guita
con el agua bendita
si Jesús volviera
por estos días
Magdalena viviría
vendiendo exclusivas
televisivas
la sagrada familia
se acabaría en dos días
con un divorcio exprés
del pobre San José
y de la infiel María
si Jesús volviera
si Jesús volviera
comería en McDonald's
en este mundo de vicio
es el único sitio
donde la carne no tienta
nunca tendría un móvil
que empezara por 666
y aunque su hijo Arán
le pidiera un apel
compraría un pez
pero aunque cambien los tiempos
que hagan virtuales los templos
una cosa no cambiará
siempre habrá un tal Judas
sacando tajana
en la historia sagrada
pero aunque pase la vida
y lleguen nuevos mesías
una cosa no cambiará
una cosa no cambiará
siempre habrá un tal Judas
lavando pajos de guita
con el agua bendita
pero aunque cambien los tiempos
y hagan virtuales los templos
una cosa no cambiará
siempre habrá un tal Judas
sacando tajana
de la historia sagrada
pero aunque pase la vida
y lleguen nuevos mesías
una cosa no cambiará
siempre habrá un tal Judas
lavando pajos de guita
con el agua bendita
con el agua bendita
con el agua bendita
con el agua bendita
con el agua bendita
ser por
ser por
ser por
ser por
ser por
ser por
ser por
ser por
ser por
ser por
ser por
ser por
ser por
ser por
ser por
ser
ser por
ser por
ser por
ser por
ser por
ser por
ser por
ser por
ser por
ser por
ser por
ser por
ser por
ser por
ser por
én
ser por
ser por
ser por