Fins demà!
Bona tarda! Bona tarda, Sílvia García.
I estem per parlar de moda i estem per parlar també de la Setmana Santa.
Moda i Setmana Santa, tot junt.
Com que aquesta és una setmana, bueno, és la Setmana Santa,
i com que avui tenim programa vaig pensar,
dic, bueno, quina millor manera de saber
quina és el protocol que hem de portar
per certs actes, processons, rites litúrgics i demés,
o cerimònies eclesiàstiques,
que, clar, òbviament, hem de portar...
Si ens hem de comportar d'una manera,
òbviament, ens haurem de vestir d'una manera.
També, també.
I, a més a més, que sigui correcte per on estem i cap a on anem, no?
Exacte. Sí, sí, sí.
Llavors, per ajudar-me a documentar-me en tot això,
li he demanat ajuda a la Mònica Lueza,
i perquè... Mònica Lueza, que és dissenyadora d'aquí de Tarragona,
perquè m'assessori una mica sobre què es porta,
teixits, formes...
Bé, usos, bàsicament.
I també he parlat amb l'Arcabisbat,
per una mica contrastar des de l'Arcabisbat,
que es veu des de l'Església,
que es veu com la gent hi va,
com la gent hi participa,
en tot aquest tipus d'actes.
Molt bé.
Per tant, si vols, comencem...
Comencem a explicar alguna coseta?
Comencem a explicar alguna coseta?
Doncs, vaja, la Setmana Santa, l'explicarem,
és el període litúrgic més intens de tot l'any,
religiosament parlant, d'acord?
Des de l'Església, sempre...
Bé, des d'Arcabisbat parlant.
Ens recomanen dedicar la Setmana Santa
per l'oració, la reflexió dels misteris de la passió
i la mort de Jesús,
i aprofitar la riquesa que això ens porta,
i ens anima a participar de les celebracions pròpies
d'aquest temps litúrgic,
tals com ara via crucis o processons i demés.
Per què us ho explico això?
perquè si té aquest aspecte tan profund
espiritualment parlant
i és força important,
clar, quan nosaltres anem a una boda,
a un bateig, a una convenió,
no anem vestits adequats
perquè a una boda no te n'aniràs amb texans.
Bueno, pots, poder pots, però vaja.
Però clar, no estaria massa ben vist, diguem-ho, no?
Exacte.
I menys, t'imagines que siguis a madrina
i que vagis amb xàndal.
Ui.
No.
No.
La madre de la nòvia i amb xàndal.
Sí, sí, sí.
O amb texans.
I és que, clar, jo m'imagino, clar,
texans dintre del què?
Perquè ara mateix hi ha molts nois que sí,
que es posen una americana i uns texans
i queden guapíssims.
Però, clar, una noia amb texans,
depèn de com sigues texans,
i també pot quedar bé amb una bona brusa, no?
Sí, però no és.
T'imagines amb xàndal.
Sí, no, no és.
Clar, jo m'avall directament amb una cosa que...
El radical, sí.
O amb pijama, no?
Sí, sí, sí.
Què fas amb pijama enmig d'una boda, no?
Exacte.
Doncs, això és el mateix.
No ens vestim bé.
Ahir va ser dimenge de Rams.
D'estrena, també.
Ah, i ahir vaig anar a la catedral
i hi havia molta gent que anava molt ben arreglada.
A veure, hi ha de tot, eh?
Perquè tothom anem com podem, com volem o com sabem.
Però la tònica era que tothom s'arreglava.
Doncs, si ens arreglem,
si entenem que és un dia per arreglar-se,
entenem també que certs actes de la Setmana Santa,
com anar a la processó
o anar a certes viacrucis
o presenciar qualsevol tipus d'acte,
doncs, requerirà també aquest tipus de protocol
a l'hora de vestir-te.
A veure, és el que dèiem fa un moment,
que no és obligatori.
No, òbviament.
A veure, però és una qüestió,
ara mateix no estem obligant a ningú que ho faci.
Sinó, a veure, són recomanacions...
És una recomanació.
Exacte, que estem comentant.
El que passa, clar, donem per cert moltes coses, no?
El que deies abans,
comunions, batejos, ja anem sobre...
Segur que ja ens anirem a arreglar,
anirem a perruqueries i companyia, no?
Però, segons en quines coses,
ja no ens ocupem tant de nosaltres mateixos
perquè pensem que quedem en un segon pla, no?
Exacte.
Però, i ja fora del nivell espiritual?
O sigui, no és perquè és Setmana Santa
i hem de ser tots espirituals.
No, no, no.
No vull ajuntar tant al tema espiritual
perquè potser no tothom hi està dins.
en aquest aspecte.
Però no ens arreglem també per ocasions especials?
Celebrem el compleanys, els aniversaris,
les graduacions, les reunions de feina.
No s'arreglem una miqueta més?
O diferent?
O per una reunió de feina o una entrevista de feina
no et posaràs una mini faldilla?
A veure, les ailes.
Sí.
Com a les meigues.
A veure, no t'ho vull dir que no.
Sí.
Però el que tothom et recomana,
normalment, tothom et recomana
que no vagis amb una mini faldilla,
amb una entrevista de feina,
no vagis molt cridanera, no...
Que vagis professional.
Exacte.
Doncs és el mateix
i veurem quines són les coses,
són coses senzilles.
És simplement mantenir una forma de saber-estar
i una manera de comportar-se.
I bueno, entrem ja en el que ve a ser moda, directament.
Vinga.
D'acord?
Amb això ho vaig parlar amb la Mònica Luesa,
que em va ajudar a documentar sobre aquests aspectes.
Si vols, canviem una miqueta de...
De registre.
De registre.
Començarem amb la mantilla.
És a dir, suposadament,
abans dels anys 60,
era obligatori per les senyores
entrar en una església...
Entrar en una església.
Jo no et dic anar en una missa amb el cop cobert,
no, entrar en una església amb el cap cobert.
D'acord?
I el més fet servir a Espanya, sobretot,
era la mantilla.
Sí.
També es poden fer servir tocats,
però la mantilla és molt més feta a servir aquí a Espanya.
Molt bé.
Farem primer...
Que ens expliqui la Mònica
com es porta,
de quins teixits es fa,
quina forma tenen
i com estan decorades.
Sí, gairebé totes les dones
porten el cap cobert per una mantilla,
més que per tocat en aquests dies,
sobretot el dijous i divendres sant.
És una manera d'anar de dol, no?
I més aquí a Espanya.
Normalment són de xantillí o de blonda.
Poden ser llises només amb els costats brodats.
Hi ha unes de molt cares,
que són les brodades a mà,
i les altres que ara es poden utilitzar més i són les que s'utilitzen ara, vull dir,
perquè són les econòmiques que són fetes de màquina.
Totes seran negres o molt fosques,
igual que el conjunt de robant el que portaran.
normalment són d'unes puntes fines i amb dibuixos florals.
Bé, les mantilles normalment són d'encaix o de puntes,
se li diu així,
de blondes, de color fosc,
i al final fan com unes puntes amb ondes,
conegudes com a punta de castanyueles.
Això és a gust personal.
És a gust personal.
És més clàssic la mantilla amb la peineta,
amb la pinta, no?
Això ja és a gust personal el que li agradi a cadascú.
No té mida,
la llargada de la mantilla.
Pot ser sobre l'ombro o una miqueta més llarg.
Més curta no,
però és una mida d'ombro o més llarg de l'ombro.
Doncs la Mònica ens explicava això,
que la mantilla de ser negre,
que ha de portar unes decoracions,
fetes de puntes,
normalment són florals,
i hi ha veritables joies,
obres d'art,
obres d'art totalment,
fetes artesanalment,
per mans meravelloses,
i aquest tipus de mantilles,
jo no sé,
es diu que són peces que són heretades entre famílies,
però és que pel seu valor incalculable,
estan fora del que ve a ser potencialment embargable.
No es poden embargar les mantilles.
Encara que sigui un bé familiar,
que ve com si fos,
o tingués, m'ho he dit,
el mateix preu que un pis,
a una casa.
Sí, sí, és possible,
és que és possible,
perquè si és un material boníssim,
cedes,
xantillis,
tot el que deia la Mònica,
doncs estan fora,
les mantilles estan fora
de béns potencialment embargables,
cosa que em va cridar molt l'atenció,
però jo crec que,
sobretot,
és no per la quantitat de diners que valdria,
sinó pel valor material,
pel valor immaterial que té aquesta peça,
per les famílies que tenen una peça així
i que va passant de generació en generació.
La Mònica també ens parlava de la pinta,
d'acord?
I escoltarem a veure com es fa servir la pinta.
Es tindria que portar el que veig recollit,
amb una cua o monyo baixet,
més que res per poder enganxar bé el que és la pinta.
La mantilla també se l'enganxa
amb una espècie d'agulleta
que hauria de ser d'or blanc o de plata,
perquè tots els complements
tenen que ser de plata o d'or blanc,
mai ostentositats,
ni d'or durat,
ni res així.
Doncs, com ens deia la Mònica,
la pinta, òbviament,
se l'hem d'enganxar als cabells,
d'alguna manera.
Llavors, el millor és la cua o el monyo.
I recollir la mantilla per darrere
amb aquest tipus de pinça o d'agulla
forma part també de la decoració
i de les joies que es poden portar.
Tema joies, ara n'entrarem, d'acord?
D'acord.
I ja, quan tenim la pinta i la mantilla,
visualitzem, si voleu,
visualitzem una miqueta,
que ens ho expliqui la Mònica,
visualitzem una miqueta com es posa una mantilla
amb la pinta.
La mantilla és rectangular,
més o menys,
o pot ser quadrada
i agafes la punta,
però normalment són rectangulars
com un mucador de folar,
perquè la gent que no té molt visualitzat
ho pugui veure.
No massa gran,
que no s'arrugui massa el que és el monyo.
Es passa per damunt de la pinta,
qui vol tapar la pinta,
perquè les pintes hi ha unes que són molt boniques també,
poden ser diferents materials,
en diferents formes,
poden ser quadrades,
arrodonides,
i amb diferents materials.
Si vols que es vegi la pinta,
ho passaràs per darrere,
agafant el cabell,
o sigui,
amb les pues de la pinta,
agafem la mantilla,
amb agulles de cap,
evidentment,
per enganxar-ho al cap.
Doncs així queda.
Bàsicament,
si volem que es vegi la mantilla,
ens enganxem la mantilla
a les pues de la pinta.
Si no,
la passem per sobre de la pinta,
s'enganxem igualment la mantilla a les pues,
però en aquest cas tapem una mica la pinta.
Queda maco,
queda maco.
Queda maco.
De una manera com de l'altra.
Però, clar,
recordem que a través dels propis dibuixos
es veu el reflex de l'agulla,
que és precisament per això
ha de ser de plata o d'or blanc,
perquè ressalti a la mantilla negra.
Exacte.
Sobretot.
I sobretot també per un concepte
de respecte
i de no ostentació.
Llavors,
passant de la mantilla,
anem al vestit.
Anem a veure
quin tipus d'indumentària
hem de portar a les senyores.
D'acord?
Que ens ho expliqui la Mònica.
El vestit que es fa servir amb la mantilla
per Setmana Santa
seria molt sobre,
sobretot el que millor es portaria
és el traje faldilla,
el jaqueta faldilla,
amb color negre.
La llargada de la faldilla
seria per sota junoll,
amb màniga llarga o tres quarts,
i mai,
mai, mai,
minifalda ni pantaló.
No,
brillantor ni brillantor res.
I bastant llist
perquè amb la mantilla
no xoqui massa,
perquè ja la mantilla
porta els motius florals.
Llavors,
els teixits dels vestits
podrien ser de creps,
de sedes,
de vellut,
però mai,
mai d'encaix.
d'encaix.
Doncs,
com ens explicava la Mònica,
això,
el més normal
és portar un traje,
jaqueta faldilla.
I la faldilla recordem que...
Mai, mai, mai...
Exacte,
sota genoll.
Sota genoll.
Mai, mai, mai.
És el que es demana.
Com a protocol,
diguem-ho així.
És que és així.
D'elegància en aquest moment.
El protocol toca
que les senyores
han de portar un traje jaqueta
negre o molt fosc.
Però un traje jaqueta
amb pantaló
també quedaria bé.
Sí, sí, queda bé.
Com a protocol,
però no és potser
el que estrictament demanen.
Exacte,
estrictament demanat,
no.
Si ens posem en protocols,
és això,
és faldilla.
I ara passem
a joies i complements
tipus bolsos.
Sí,
la dona pot portar
complements,
però molt senzillets.
Sempre les arrecadetes,
a joc amb un cullaret,
que podria ser,
per exemple,
l'arracada podria ser llarga,
però sempre de plata,
com hem dit,
o d'or blanc.
La pedreta que portessin
podria ser brillant
o circonita.
Llavors,
ens podríem fer a joc
amb gargantilles
de coll
o a joc
amb les arrecades
o amb una cadena,
el coll
podríem portar-li
una cadena llarga,
al final
amb una creu
o també
un collart
de perles.
Això és el que
podríem portar.
La resta ja,
tot el que surti
d'aquí
ja seria
massa ostentositat.
Res,
de pedres massa grans,
només això,
un brillantet petitet
i una
o zirconitas,
que és el més
finet.
Sí,
els bolsos
també
haurien de ser negres,
igual que
tota la vestimenta
i amb una mida
de cartera,
de mà.
Una mida de mà.
Doncs,
tot va
en la mateixa línia.
Plates,
or blanc
i...
No,
massa ostentació.
Discreció.
Discreció.
La perla
també
entra dins
d'aquest
tipus
de peça
o de joia
que es pot portar
en moments
així
doncs
solemnes.
Solemnes.
Diguem solemnes.
Ara pel que estem
religiós.
Sí, va,
religiós.
I
finalitzem amb les sabates.
Les sabates
també negres,
de saló,
amb una miqueta
de talonet
i les mitges
negres
i també
molt finetes.
Està clar,
doncs.
Ho tenim
ja
això claríssim.
Ho tenim molt apamat.
A més a més...
Vaja,
o sigui,
és...
No de l'utor
rigorós,
diguem-ho així,
no?
No,
però és que és un dol.
S'aprova perillosament,
exacte.
És que és un dol.
És que suposadament
Setmana Santa,
divendres,
dijous
i divendres sant,
divendres sant
és un dia de dol.
Per tant,
és un dol.
S'ha d'anar vestit de dol,
tot i que no
no és
un dol
literal,
però vaja,
més o menys.
I els senyors,
què fem?
Això,
què fem els senyors?
L'home,
igual que la dona,
té que anar de color negre,
amb un traig de pantaló,
negre,
bàsic,
amb la seva corbata
i ja està.
Sabata negra,
mitja negra.
Podríem fer servir
el corbatí o corbata,
això és indiferent,
podríem fer servir les dos.
si s'ho volen posar
una agulla de casa,
però també
o intentar ser
or blanc
o
o plata.
O sigui,
anem amb el mateix...
Sempre la línia
de la dona,
igual.
Sí, sí, sí.
Doncs,
està clar.
Podem veure
que el negre
és el que predomina
per aquest acte.
El negre és el que predomina,
el traje jaqueta
per la...
Suposo que
per la solemnitat
i la discreció
que comporta
un traje jaqueta
i el que abasteix,
perquè al cap i a la fi
un traje jaqueta
dona molt de...
molt de senyoria,
podríem dir,
a qualsevol persona.
Et canvia tot el posat
que has de portar
quan portes traje jaqueta
o faldilla jaqueta.
És que tens
com una altra...
no sé,
una altra manera
de caminar,
de posar-te
i vaja.
El que m'ha agradat
és sobretot allò
dels talons,
que no hi hagi...
que no sigui gaire gran...
Exacte.
Gaire alta el taló.
Un saló
com de tota la vida.
Un salonet
de no més
de 10 centímetres
i ja està.
Però estava...
10 centímetres
és una miqueta alta, eh?
Sí, però no més
de 10 centímetres.
Ah, no més.
A partir de...
No.
A partir de...
Menys.
Menys.
Menys.
Hasta.
Arribarem fins a...
Exacte, exacte.
Llavors,
fem ràpid
un repàs.
Vinga.
Les senyores...
Bé,
el color és el negre.
Està claríssim.
i les senyores
podrien...
Haurien...
Haurien.
Haurien d'anar
amb el cap cobert.
Normalment es fa...
Es porta una mantilla
i en tot cas
una pinta.
Però no és...
No és imprescindible
portar mantilla
i pinta.
Es pot portar mantilla sola.
el vestit
és vestit jaqueta
traje jaqueta
amb faldilla
una faldilla
no més curt
no més llarga
de...
Perdó.
No més curta
dels ginolls
i
i sobretot
no
sense
gaire escot
això
no ho hem
no ho hem comentat
però veia
és
donar per si
ja, no?
Els trajes
normalment
no donen
per gaire escots
per tant
no
no
escots no.
Això vol dir que també
és lligat?
Sí.
Important?
Sí.
D'acord.
Perquè hi ha molta gent
que també pot portar-ho obert
i llavors sí que potser
es veuria un escot
sí
i fins i tot
massa pronunciat
depèn de com
i l'ideal
és això
portar la jaqueta
del traje
tancada
i bueno
joies
tot en
or blanc
o plata
amb
poques estridències
discretes
i
inclús
es poden portar
perles
molt bé
es poden portar també
cadenes
amb creus
però bueno
això ja
entenem que
que quan
que la creu
seria un símbol
ja de
ja personal
i en tot cas
sempre
solen ser
molt discretes
aquest tipus de creus
llavors
sabates
sabates aló
amb mitges negres
i un bolso
de mà
còmode
i que
i que tampoc
indiqui res
és a dir
si és un bolso
d'aquells grans
grans
grans
que tenim
que t'emportes
i que cap de tot
potser
o sigui
no
potser
ostentes més
fas
fas veure que no
bueno
que no
potser un bolso així de gran
no toca
i com que has de caminar
molta estona
és el que t'agrava dir
que massa còmode
massa còmode
no és un bolso gran
per tant
a veure
una bosseta
una bosseta
una bosseta
depèn de cap on vagis
i si ets una de les persones
que fins i tot
ha de sortir
a la processó
clar
depèn del que arribis
a portar
i està pensant
en un panó
un estandard
de qualsevol
de les cofredies
perquè també hi ha
moltes
de les dones
que hi surten
que porten els panons
van vestides
com ho estàvem comentant ara
i clar
portes una bosseta
de mà
un bolso petitet
que gairebé
no faci nosa
exacte
i si no ets de sortir
però
que ho sents
com a tal
i vols anar a veure-ho
jo crec que una bossa
d'aquestes grans
l'embossot
allò
no cal
no cal
sí, segur
llavors
en contrast
de tot
el que he descobert
amb la Mònica
vaig anar
a parlar
amb l'Arcabisbat
i des de l'Arcabisbat
em comentaven
que
sobretot
que avui dia
no
no es manté
aquest tipus
de ritual
o sigui
aquesta manera
de vestir
com a ritual
en quant a
en quant a
mantenir
un dol
divendres sant
perquè
perquè
vaja
potser
la societat
hem evolucionat
d'una altra manera
i ara
quasi bé
s'ho prenem
una mica
com
entre espectacle
i divertiment
i com
que
és el que t'anava comentant
com si fos una gran obra
de teatre
en la qual
podem ser
els espectadors
en aquell moment
que ho veiem
però en realitat
se suposa
que hem de formar-hi part
en tot cas
en tot cas
per això
i em deia
avui dia
hi ha molt poca gent
que vesteixi
dol
en un funeral
d'algú que coneix
dol
literal
i hi ha poca gent
i en realitat
és veritat
exacte
o la pròpia
vidu
a la gran majoria
de vegades
o el propi vidu
i a part de la família
podríem dir que
molt més propera
però en realitat
és molt complicat
veure algú
vestit de dol
en un funeral
tothom
no
generalitzaré
veure a tothom
que vagi a un funeral
vestit de dol
és complicat
és molt complicat
i
bueno
això
ho comentava ell
i ja va donar
que pensar
a més a més
em va
confirmar
que des dels anys 60
no és necessari
o sigui
el que dèiem abans
no és obligatori
entrar les senyores
amb el cap cobert
entrar en una església
les senyores
amb el cap cobert
i els senyors
treien-se el barret
clar
com que des dels anys 60
la moda
ha canviat molt
i
l'ús del barret
pels senyors
gairebé ha desaparegut
en aquest aspecte
de portar un barret
de filtro
aquells típics
que ara no es porten
i les senyores
de portar
el cap cobert
per tant
des de llavors
com que ja no és obligatori
doncs potser
aquesta relaxació
es passa
a tots
els aspectes
llavors
de totes maneres
des de l'església
sempre es demana
que
s'hi vagi
vestit
de forma modesta
de la mateixa forma
que aniries
a casa
d'un amic
o conegut
depèn d'on vagis
no hi aniries
no sé
amb unes
amb unes bermudes
o
amb una camisa
hawaiana
el que passa
és que ara mateix
Jessi
tu ja saps
que
clar
les modes
les marca
una mateixa persona
i clar
allò que un
pot trobar
de molt mal gust
aquella persona
o fins i tot
els seus amics
i companys
poden trobar
que no és que sigui elegant
però és pràctic
sí
ja està bé
la història
ara mateix
les etiquetes
estan molt difuminades
sí
no existeixen
però vaja
des de
l'església
és el que
es recomana
vestir de forma
modesta
perquè
hi ha
zones
del món
com per exemple
a Mèxic
que
entre la gent
sense samarreta
amb patalons curts
en fi
no cal
potser no cal
no
llavors
i
quan el vestuari
de protocol
això que estàvem dient
que
la societat
ha canviat
i que
estem com a més relaxats
i tot
doncs és així
ara el vestuari
de protocol
és literalment
per això
per la gent
que participa
activament
en una processó
és a dir
la gent
que porta
un penó
un estandard
o
que surt
a la processó
i no
porta vesta
clar
perquè els que
porten vesta
ja porten la vesta
i ja està
però vaja
és això
s'ha deixat
per
autoritats
i
gent
que
participa
activament
en aquesta processó
per exemple
processó
estic parlant de processó
perquè és el primer
que se'n ve el cap
o el viacrucis
també
o el viacrucis
en fi
i vaja
que
en general
tots els protocols
de vestuari
en aquest aspecte
en aquest aspecte
litúrgic
i en setmana santa
s'han deixat molt
per
per actes
amb altres
autoritats
i bueno
suposo que és per
tradició
i per
no deixar
que no deixar
que això
marxi
perquè potser
bueno
un protocol sempre
porta un ordre
i una cosa estricta
en les formes
i en les maneres
de comportar-se
però
bueno
potser
no estaria malament
que
alguna vegada
ho puguem fer
no?
sí
que al cap i a la fi
si diumenge de Rams
ens vestim mudats
i s'arreglem
o estrenem vestit
per què no
donar-li un toc
de dol
si realment
hi volem anar
i ho creiem
i ens agrada
per què no?
per què no
donar-li
i a més a més
és el moment
de la processó
que és normalment
acostumació a la tarda
al matí
ja hem anat
a buscar farigola
ja hem anat
tranquils
ja hem anat
de xàndal
molt bé
i amb tapatilles
exacte
i hem estat
tot més còmodes
possibles
també
podem anar còmodes
no ho dic que no
sí però
elegants
i a més a més
amb aquest punt
de serietat
que requereix
aquest moment
que bueno
que qui més
qui menys
ho sent d'una manera
diferent
o d'una altra
i si realment
és com
ho volem viure així
doncs ho hem de demostrar
perquè al cap
i a la fi
com vestim
demostra com som
o com ens
com ens volem comportar
també és veritat
per tant
una mica
anar al vestit
ajuda
a
bueno
a identificar-nos
davant de les coses
una carta de presentació
exacte
més fidedigna
exacte
una carta de presentació
doncs
de moment
aquesta setmana
és tot
el que us tinc
preparat
se m'ha fet molt curt
ja ho sé
és de veritat
no sé tu
però a mi se m'ha fet molt curt
sí sí
pensava que no
no hi havia
no hi havia tantes coses
però al final
sí que hi ha moltes coses
però fem una cosa
fem un petit kickat
perquè abans que marxis
m'has d'anunciar altres cosetes
no?
sí
t'he de dir cosetes
si et pensaves
que Tarragona Ràdio
no tenia glamour
arriba
Jessy's Weekend
el Ja Tardes
cada dilluns
a partir de les 7 de la tarda
Jessica Linares
obre una finestra
al món de la moda
sota el seu punt de vista
Jessy's Weekend
es vesteix
amb la roba
més espectacular
perquè t'enganxis
al món de la moda
cada dilluns
el Ja Tardes
a partir de les 7 de la tarda
Jessy's Weekend
a la passarel·la
de Tarragona Ràdio
doncs
Jessy's Weekend
està a internet
tinc un blog
molt maco
molt
aixerit
i si voleu
i voleu fer un repàs
trobareu que
el Ramon Herrarias
ha tret una nova col·lecció
i ha estat
el
el shooting
el
el
el
són paraules
que són paraules
d'aquestes tàctiques
saps què passa
que ara mateix
he dit shooting
però dic
no
la gent
no m'entendrà
no t'anava a preguntar
què és això
quan fas les fotos
a la model
amb els vestits
ah d'acord
perfecte
veus
ens hem entrat
anem aprenent
anem aprenent
paraules d'aquestes tàctiques
que estan
en el món de la moda
exacte
i que no en sabem
gaire
doncs tinc una pildureta
de quan els vaig fer
una visiteta
tinc una pildureta
al blog
ah molt bé
a més a més
alguna novetat
sobre la casa Dior
que si voleu entrar-hi
també la veureu
i bueno
i hi ha
una última
una última petició
que és una ajuda
per mi
perquè estic participant
en un concurs mundial
en un concurs mundial
sí sí sí
però això
heu d'entrar al blog
j6weekend.com
i ho veureu
i si us agrada
i us ve de gust
participar-hi
o ajudar-me
o putar per mi
doncs
moltes gràcies
us ho agrairé
un món
recorda'ns una altra vegada
on te trobem al Facebook
on te trobem
en general
j6weekend
si tu fas Google
j6weekend
jo crec que t'apareixerà tot
t'apareixerà al Twitter
j6weekend
t'apareixerà al Facebook
j6weekend
t'apareixerà
el blog
j6weekend.com
per tant
crec que no hi ha pèrdua
de moment no hi ha pèrdua
i si no sabeu ben bé
com s'arriba a escriure
a Tarragona Ràdio
per si la Y
que sigui una J
exacte
si és una mica lío
a Tarragona Ràdio
ho trobareu
a l'espai d'Alge Tardes
allà
allà hi ha
a l'espaiet
pel programa de moda
de Tarragona Ràdio
i bueno
l'únic que
he de recordar
que la setmana que ve
no hi ha programa
no hi som
estarem tots
menjant
menjant
menjant
menjant
al camp
sortirem
anirem a la platja
diem diversos llocs
a la platja
a patinar
allà on sigui
a la parcel·la
de torn
o a casa
i a passar-vos-ho bé
i amb família
i amb amics
que sempre es pot menjar
a casa
però bueno
sortir fora
té com un al·licient
diferent
i donar a sortir
sí
doncs
Jessi
que t'esperem
no la setmana vinent
sinó d'aquí a 15 dies
que tornarem una altra vegada
a parlar de la moda
aquí a Tarragona Ràdio
i el que dèiem
que aquest espai
aquest programa
d'aquí a res
ho trobareu penjat
també
a través de l'espai
dels ja tardes
exacte
Jessi
que vagi molt bé
la setmana santa
bona setmana santa
i bona mona
adeu-siau
a través d'aquí a la llenia
i ben trin'
a do-it-right
i ben livin'
a lonely life
i ben sleepin'
here instead
i ben sleepin'
in my bed
sleepin'
in my bed
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!