Bona nit
Quiero regalarte mis mañanas, destrozarte mis canciones para en tu pecho romper.
Puerta pa' sacar tus emociones y volar como cometas, ya le amanece.
Piensa que la vida solo es como tú la miras, son ilusiones.
Son ilusiones, no hay verdad ninguna, solo canto mis mentiras, mis emociones, mis emociones.
Bona nit
Quiero regalarte mis mañanas, destrozarte mis canciones para en tu pecho romper.
Puerta pa' sacar tus emociones y volar como cometas, ya le amanece.
Piensa que la vida solo es como tú la miras, son ilusiones, son ilusiones.
Ells són els Olerer. Els tindrem aquesta mateixa nit a partir de dos quarts d'onze a la Vaqueria, al carrer Rebolledo de la nostra ciutat.
Ens presenten la seva demo Nu Flamenco.
I per parlar-nos d'ells i també d'aquell treball discogràfic via telefònica comptem amb el vocalista, guitarra i també compositor de les lletres.
Ell és el Cristóbal Carrillo que saludem. Cristóbal, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal?
Molt bé, com esteu vosaltres? Us hem enganxat, no sé si sortim, si heu tenit tots endreçat dins de la furga o per venir cap a Tarragona. Com esteu?
Estem preparats, preparadíssims ja per a tocar.
Molt bé, molt bé.
Una cosa que he trobat, que Olerer, sou d'aquí de Tarragona, però de Tarragona, ciutat, d'on sou concretament?
Ara tots estem a Tarragona.
D'acord.
Cadascun som un joc. Tenim el baixista que és de Brasil, el que és de Bulgaria, i després jo soc de Barcelona, i la Crist, que és la corista, és de Màlaga.
I, bueno, i el percussionista és de Cantàbria, de Cantàbria.
De Cantàbria. I com va ser que us vau conèixer? Com va anar la història?
Però, clar, de tants llocs tan diferents que heu coincidit tots a Tarragona?
Sí.
És molt heavy, no?
Sí, sí, és molt curiós, però és molt bo a la vegada perquè, bueno, cadascú posa la seva influència del seu joc i és una fusió autèntica, no sabeu forçar, cap?
Sí, sí, a més, a més, coincidint en el flamenc, que per una persona, no sé, una persona de Bulgaria, de Brasil, com que més o menys tenim un puntet de germanament, però dius, ostres, com és possible, no?
Sí, sí, és curiós. Bueno, ells lo que es flamenco, menos Cris, no tenen molta influència, però, bueno, són músics molt bons i s'han acoplat a l'estil i aporten lo seu, jo lo meu, i molt bé, és una fusió, una fusió real, diguéssim.
Sí, sí, acabes de dir una cosa molt important, Cristóbal, que aquí l'important ha estat la música, el sentiment, no?
Més potser d'allà on vingui cadascú, no?
Sí, sí, exactament, cadascú aporta lo que pot i, a més, això, lo que diem, no?, variat de llocs diferents,
que molt bé, molt content, jo amb el grup, estem tots passant-lo molt bé amb aquest grup, sí, sí.
Hem de dir que vosaltres ja vau estar per aquí, per Tarragona, perquè, si no recordo malament,
vau estar al Cafè Metropol fa ja alguns mesos, no?
Sí, al gener, vau estar per allà.
Sí, sí, sí.
No sé si aquest nú flamenco ja s'ha començat a moure, fa molt poquet que...
No, també el genet, també estic veient, no?, que ja es va fer aquest treball geogràfic, o aquest a demo.
Sí, bueno, la demo la vam fer a l'octubre.
A l'octubre.
Sí, i, bueno, vam començar uns quants i després vam canviar alguna cosa,
perquè, bueno, també el bateria d'abans era de Xile, i se'n torna, se'n torna cap a Xile.
Sí.
Llavors, pues, bueno, vam fer un treballet per a poder tocar, no?,
perquè, bueno, t'has de tindre un material per a ensenyar i per a buscar concerts,
i, bueno, ha anat tot molt ràpid.
Vam gravar això i, bueno, ja estem a Sales una miqueta guapes, no?, com la vaqueria,
vam estar a Lleida, també...
Sí, t'anava a comentar, sí, sí, també ho ha estat a Cambril, si no recordo malament, no?
Sí, i, arreu, també hem fet alguna cosa, vull dir que en pocs mesos ha anat molt ràpid, molt ràpid, molt ràpid.
I creus, pel que m'estàs dient, que ha estat arran de tenir aquesta demo,
de dir, ei, això, això és oleré, això és el que fem i això és el que defensem,
va anar una mica per aquí?
Bueno, la demo que vam fer va ser molt ràpida.
A més, amb els mitjans mínims, perquè, bueno, la vaig gravar jo mateix,
la vaig gravar a casa meva, i, bueno, es va fer tot en un mes,
o sigui, coneixer-nos i en un mes fer això.
I vull dir, era una cosa per a tindre una mínima referència,
per a dir, bueno, podem fer música, no?, fem això.
I, bueno, ara ja tenim ganes de fer més cosetes d'estudi, no?,
gravar alguna coseta més, perquè ja, bueno, ja tenim cançons noves,
i, bueno, a veure si pronto podem.
Molt bé, home, clar, home.
Ara l'important és continuar movent-la, no?,
i quan s'atinguin, que segur que ja teniu un munt de cançons més
per poder fer un bon treball discogràfic,
que segur que us faria molta il·lusió, no?,
de poder dir, doncs mira, no només tenim aquesta demo,
que ja serveix com a tal,
però posar-li una miqueta més de cara i ulls,
i pel que veig, sou una miqueta romàntic,
tu també, Cristóbal, eh?, en aquest aspecte.
Jo sí, soc un romàntic de la vida,
en algun sentit, sí, en el treno,
però, bueno, per què ho dius, per què ho dius?
Ho diu perquè és allò de dir, doncs,
volem també gravar un CD, no?,
que ara molta gent se'n va directament,
doncs cap a la part d'internet,
arribar a través de la xarxa i amb això ja en tenen prou.
Però dius, no, no, nosaltres volem tenir-ho físicament, no?,
que es pugui tocar, no?, que es pugui palmar.
A mi em sembla bonic, això.
Que els vengui o no els vengui, bueno, d'igual,
però, bueno, el format, el format per a mi ha de sobreviure,
amb, bueno, amb altres condicions,
com estava funcionant la indústria discogràfica,
doncs, bueno, ha mort,
i s'ha d'adaptar, però, bueno, a mi,
o si, com tu dius, romàntic,
m'agrada gravar un CD, mira.
No, molt bé, ja està molt bé, home,
i ja va bé que de tant en tant,
doncs, hi hagi gent que defensi el que és el CD físic, no?,
ja estem una miqueta, a veure,
que està molt bé la xarxa,
que la xarxa serveix també per arribar a tot el món,
que deu-n'hi-do, no?,
que sembla que sí,
i el que és, que és enorme,
però, moltes vegades, el riconet,
el dia a dia,
el que ja tens,
i dius, mira, per la família,
per aquell amic que saps que t'acompanya
i que batalla amb vosaltres els concerts,
o per poder fer aquell regal especial, no?,
què millor.
Sí, sempre va bé.
Vull dir,
el tema d'internet,
jo, bueno,
m'agrada molt
el que ens dona, no?,
i soc utilitari a tope, no?,
el que passa que també té el seu punt negatiu,
que és que tens saturat, també, no?,
veus.
Vull dir,
tens tant per escollir que, bueno,
que la gent tampoc s'escolta massa les coses,
o una cosa que em fa molta ràbia
que és que s'escolta música pel portàtil,
amb el sol del portàtil,
que vull dir que nosaltres
no mengem la olla
i que són i bé, no?,
i, bueno,
doncs mínim que s'escolti amb un equip.
Vull dir,
és un altre sistema,
té els seus punts bons
i els seus punts negatius,
però, bueno,
no s'adaptem,
no passa res.
No, no,
tot el contrari.
Hem de dir que en aquesta primera demo
hi ha una intro,
teniu cançons com
Quiero,
A ningun lao, no?,
Lucero,
El vertedero,
Vas a matar-me,
que són composicions
que has fet tu mateix.
Sí.
Sí.
I quantes més,
però, clar,
jo m'imagino que el concert
que ens oferireu aquesta nit
a la Bequeria,
recordem,
a part d'aquestes sis cançons,
i deu anar a veure unes quantes més.
Com serà el concert?
Explica'm-ho.
Sí, pues mira,
nosaltres lo que fem
és la del CD,
lògicament,
i després unes altres
que no estan en este CD,
però que tenia jo gravades
d'abans,
meves,
com a Cristóbal Carrillo,
que també tinc alguna coseta
per allà,
per internet,
i després també,
doncs el punt més guapo,
penso jo,
d'este grup,
que són com petites improvisacions,
que són coses
que no tenim molt ensayades,
ni res,
sinó que l'estem,
l'estem a l'aire ja,
i, clar,
això es pot fer
perquè hi ha bons músics,
hi ha molt bons músics,
no?,
els que estan,
i, bueno,
es dediquen també un poquet a...
Bueno,
ens dediquem tots
a anar a llams musicals,
a improvisar,
no?,
llavors es veurà
un poquet d'això,
un poquet d'això,
d'improvisació,
també.
Home,
per això has tirat a la piscina,
no?
Sí,
a tope,
però és molt guai,
a tope,
però tu saps,
tu m'has de dir ara,
però tu no saps
l'adrenalina
que hi ha en aquell moment
a sobre l'escenari.
I tant que sí.
Que esteu tots allà
amb cos,
amb ànima,
i amb més coses,
amb tots els sentits,
no?
Això és com escalar
sense corda,
vull dir,
ara t'anava a dir,
eh?
Sí,
sí,
sí,
és la llibertat,
la llibertat,
vull dir,
la improvisació és la llibertat,
i és molt guapo,
i encara que a vegades
te la fotis,
però la regles com puguis
i vinga,
p'acabant,
p'acabant,
i la gent també
se transmiteix
aquesta energia,
no?
Perquè el que passa també
és que moltes vegades
el mateix tema,
la mateixa cançó,
arriba a un punt
que els músics
que la fem
no la poden sentir
ja tant,
perquè l'han repetit
tantes vegades
que moro una mica
en aquest sentit.
T'entenc,
llavors,
llavors,
la improvisació
és la medicina
per això,
vull dir,
s'ha de fer,
cançons les de sempre,
no?
Però després
està lo altre
i és molt guapo,
molt guapo.
I també segurament
que us trobareu
que podreu veure
segons quines cançons
des d'un altre àmbit diferent,
no?
Que dius,
ostres,
amb aquesta improvisació
li he donat
un altre color totalment,
li he donat
més pes a la veu,
li he donat
més pes a la guitarra
i en aquell moment
has descobert
que aquella cançó
dius,
ostres,
s'ha tornat a vestir
ella sola,
no?
Una altra vegada,
diferent.
Sí,
es reinventar,
es reinventar també.
Exacte,
exacte,
exacte.
Bueno,
cada saig,
no hi ha saig
que fem
los temas normal,
sempre canviem,
vull dir,
i l'Uva,
que és la nostra solista,
la violinista,
sí,
ella mai fa
un solo igual,
però mai de la vida.
Què en dius?
No, no,
s'ho inventa,
s'ho inventa,
i és molt guapo,
i el baixista també,
bueno,
i el bateria,
i tots,
menys jo que,
claro,
porto la base
perquè si no això
seria...
Si no seria això,
ja seria un gallinet,
depèn de cap.
Jo porto la base
i bueno,
i disfruto molt
veient com creen
l'escenari,
això és molt guapo.
Cristóbal,
em deies
que cada vegada
soneu diferent,
això vol dir
que aquesta nit
a la vaqueria,
el concert
serà únic,
perquè clar,
la propera vegada
potser que us vegin
serà el que dèiem,
no?
Si aneu provant coses
i es va tastant
i es va fent,
deu ser una cosa genial,
no?
Sí,
el que hagi estat
a altres concerts,
bueno,
qualsevol que hagi vist
dos concerts,
no tres,
no ha vist
el mateix,
però...
sempre és diferent
i bueno,
això també
en sacrifici
de,
bueno,
d'una quadratura
que tot
estigui perfecte,
no?
Però no passa
en res,
jo lo sacrifico
i fem una cosa
més viva,
estigui viva.
Si volen saber
més vostra,
més coses vostres,
si volen seguir-vos,
teniu la pàgina
a internet,
a través del Facebook,
teniu la vostra
pàgina oficial,
teniu també
el Twitter,
a tot arreu esteu,
no?
Si vols que en Olerer,
allà us trobaran,
no?
De xarxes
i allà estan
i les anem mirant,
anem fent
i sí,
sí,
ahir ens podem trobar
en Google,
a Olerer
i el que ja sortim per allà.
I de seguida
us trobaran.
Doncs,
Cristóbal,
moltes gràcies
per atendre la trucada
a Tarragona Ràdio.
Us recordem
que aquesta mateixa nit,
a partir de dos quarts d'11,
els trobareu
conjuntament també
amb el DJ Txarnego,
que també estarà
després de vosaltres
allà a Punxar a la Bequeria.
El preu d'entrada
és de 3 euros,
que jo crec
que està molt assequible.
Preu anticrisis,
moltes vegades
ho comentem,
no?
Preus pensant
que tothom pugui venir
i pugui passar
una bona nit.
I tant que sí.
I a més,
presentant aquesta demo,
aquest nu flamenco,
que mira,
hem de tenir
el recolzament
de tota la gent,
no?
Bueno,
esperem,
esperem,
ja nos veiem esta nit.
Molt bé.
Doncs, Cristóbal,
gràcies de nou
i fins la propera.
Que sigui ben aviat.
Igualment.
Gràcies.
Adéu-s'hi.
Bona tarda.
Adéu-s'hi.
Bona tarda.
Quiero ser la voz
de mi interior
Quiero que la vida
me sepa mejor
Y en la soledad
de mi ambición
Quiero ser el perro
que te muerda el corazón
Y yo que quiero ser la voz
de mi interior
Quiero que la vida
me sepa mejor
Y en la soledad
de mi ambición
Quiero ser el perro
que te muerda el corazón
Si tuviera
El vertedero
que tengo
ya en mi mollera
Quizá comprendiera
Que todos los días
beba vino
Si tuviera
El vertedero
que tengo
ya en mi mollera
Quizá comprendiera
Que se me escape
mi destino
Si tuviera
El vertedero
que tengo
ya en mi mollera
Quizá comprendiera
Que todos los días
beba vino
Si tuviera
El vertedero
que tengo
ya en mi mollera
Quizá comprendiera
Que se me escape
mi destino
Si tuviera
El vertedero
que tengo
ya en mi mollera
Quizá comprendiera
Que todos los días
beba vino
Si tuviera
El vertedero
que tengo
ya en mi mollera
Quizá comprendiera
Que se me escape
mi destino