Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I, clar, amb una programació Estalons aniria molt bé
i que fos també...
No sé, que es basés molt
en els grups d'aquí, de casa, també.
La veritat és que estaria molt bé, sí,
que comencés ja això a rutllar.
I com es presenta l'agenda febrero?
Què és el que tindreu l'oportunitat?
Tindrem l'oportunitat de sentir i de veure
aquest concert, dins d'aquest concert.
Doncs, a veure, bàsicament, a veure,
els protagonistes, en aquest cas,
són els companys d'Ego,
més que respecte, que presenten nou disc,
no? Sí.
Que jo l'he sentit i està molt bé,
està molt ben gravat, les cançons són molt bones
i, a més, ells ho fan en directe...
Molt potent.
Són esplèndids en directe, a mi sempre m'han agradat molt.
I, bueno,
nosaltres el febrero el que farem serà...
Anirem dos febreros,
farem un duet
acústic
per obrir el concert d'Ego
i refarem quatre o cinc temes
així per introduir una miqueta
els companys d'Ego.
i res, bueno, seran temes, doncs,
els nostres habituals, no?
Els operos, eh?
Sí, sí.
I, sí, no, escollirem un set així
amb les cançons així, no sé,
que la gent més coneix, també,
i farem alguna cosa
una miqueta també més friki.
A veure, espera, espera, espera, espera, espera.
Adrià, espera, que m'estàs dient?
Que la resta de febrero no hi serà?
Només sereu dos components?
Ho fareu en plan acústic?
Però la cançons d'Altos Vuelos,
a l'igual com els altres treballs,
alguna d'aquestes sortirà, no?,
en versió acústica?
Sí, home, clar.
Ah, sí, sí, a veure,
seran quatre o cinc temes que, sí, a veure...
De cart, de cart, seran vosaltres,
encara que sigui a la mínima expressió,
però continuareu sent vosaltres?
No, sí, evidentment, evidentment, no,
i que, a veure,
a febrero també tenim l'adesana acústica, d'acord?
Perquè també ens agrada, doncs, els temes.
A veure, principal,
ja som una formació que fem elèctrics, no?
Sí.
Però també ens agrada fer acústics
més que per defensar una miqueta, no?,
els temes, quan tu els fas en acústic,
doncs, sembla que sigui més complicat,
més arriscat, fins i tot,
perquè, clar,
estàs despullant les cançons fins a límits, no?,
que la gent potser no coneix.
Llavors, veure un paio, que sóc jo, no?,
amb una guitarra acústica i cantant,
doncs, a part d'arriscat,
potser és més pur, és més directe, no?,
de cara a la gent,
i, bueno, el que farem també serà,
em vindrà el Xavi Escolar,
que és el baixista de la banda,
i portarà un violí,
i amb això ja t'ho dic tot,
és a dir, farem com una espècie
de recreació de les nostres pròpies cançons.
Home, però això és molt bonic, eh?
No ho teniu pensat d'enregistrar?
Home, primer fem-ho,
primer fem-ho, si queda bé,
després ja parlem d'enregistrar-ho en un futur.
No, però jo no ho dic només per tenir-ho vosaltres,
sinó també fins i tot per poder ensenyar-ho,
vull dir, perquè teniu el vostre Facebook,
el vostre Twitter,
i la vostra pàgina web,
i clar, és una manera de dir,
l'altre vessant també dels febreres, no?,
de conèixer tots els ventalls allà on podeu arribar.
Sí, no, clar, clar, clar.
A veure, és una vessant que potser no és tan coneguda
pel nostre públic, no?,
però que jo crec que està molt bé, no?,
que és una altra manera de mirar els temes
i que fins i tot pot ser una miqueta com de sorpresa, no?,
per la gent.
I alguna de les cançons, Adrià,
que se us ha resistit especialment?
Jo que dius, a veure,
partint que moltes de les cançons neixen
només amb una guitarra o amb un piano,
depèn d'aquí,
alguna de les cançons
que vosaltres heu volgut interpretar en acústic
ha dit que no, no,
que a ella li agrada tot terreny,
o sigui, amb tota la banda, inclosa?
A veure, ha estat un procés una miqueta complex,
perquè hem començat de zero amb totes,
podríem dir, per fer-les en acústic,
és a dir, que podríem dir que s'han resistit totes, d'acord?
No quiero, no quiero.
Exacte, ha costat una miqueta.
No, home, si hi ha algun tema
que potser no fem en acústic,
que ara mateix,
ara mateix, jo diria que el fem tots, eh?
Els sou tots.
Sí, sí, hem fet un aquí...
Els heu estat barallant amb elles
i al final heu guanyat vosaltres la partida?
Sí, més que barallar-nos,
he estat com un procés d'enamorament, d'acord?
Ah, d'acord.
Sí, he estat com tornar a conèixer-nos, no?,
i quedar, i tot això,
demanar-nos els telèfons...
que hi dius.
Sí, sí, molt romàntic.
Home, però això m'ha sonat molt bé,
perquè això és tornar a reconquistar
potser fins i tot alguna que un altre,
allò que dius, terreny perdut.
Cançons que potser ja no tocàveu
o que ja ni pensàveu amb elles
i que de cop i volta han tornat,
fins i tot, no sé si, amb més força?
Sí, bueno, amb més força...
Bueno, amb més...
Es podria dir així, no?
Ho han tornat, ja està, hem tornat.
D'una altra manera, exacte, d'una altra manera,
des d'una altra perspectiva, sí, sí.
Molt bé.
I això ho continuareu fent?
Ho dic perquè sé que teniu previst
a diversos concerts
i que fins i tot marxeu fora de Tarragona?
Sí, sí, a veure,
l'acústic, mira, per exemple,
l'altre dia vam estar tocant a Burgos
i vam fer un acústic a Burgos.
I la veritat és que ens va anar molt bé
i la gent ho va rebre molt bé
i no sé, és a dir, que molt bé.
I després, per aquí, doncs sí,
a veure, quan toquem per aquí?
Ja t'ho dic jo, si vols,
que ho tinc aquí previst, eh, per comentar-ho.
Així m'agrada.
El servei de documentació, molt bé.
Tinc els deures fets, eh, tinc els deures fets.
El 18 de maig teniu electrònic,
o elèctric seria en aquest cas,
i us aneu cap a Madrid,
amb els Nunca digues Nunca.
Ah, exacte, sí, el 18 de maig, és veritat.
Tens raó.
Després marxeu...
Això m'ho poseu vosaltres, eh,
que jo...
Després teniu del 24 i el 25
hi ha acústics,
una a Cambrils
i una altra a Tarragona,
encara que no em dieu
quan i on ni res,
i torneu el 31 de maig
en elèctric,
ja a Caléa Salou.
Sí, exacte.
Això és el que teniu ara mateix.
Sí, anem alternant acústics i elèctrics.
I aquest escapadet a Madrid, què?
Explica'm, estira't, estira't.
Bé, a Madrid, res.
Home, a Madrid tenim públic
i no sé, sempre és una satisfacció.
No, no, no ho dic per això, eh.
No, no ho dic perquè no tingueu públic,
sinó perquè dius, home,
aquestes escapadetes a Burgos, a Madrid...
Això vol dir que...
Home, ja ens agradaria sortir molt més, eh.
La veritat és que rebem molt bon feedback
de la gent que ens vol allà,
que ens vol, no sé, a Granada
o, jo qui sé, a Oviedo.
I, clar, a nosaltres ens agradaria,
però també el tema econòmic
està una miqueta així, eh,
però no vull dir que està molt bé.
Que, no sé, sortir fora de casa
també és un luxe avui en dia
i a més a més quan rebem
doncs la simpatia de la gent
i, no sé, veiem que la gent canta
i va i tot això, doncs la veritat
és que és tota una satisfacció.
Però s'ho organitzen tot?
O sigui, quan aneu, ja aneu amb l'hotel
ja preparat, amb on heu deu tocar,
després les hores prèvies per menjar,
sopar i el que sigui,
tot tancat, tancat.
Això és com una empresa, no?
De car.
Jo miro des de fora
i jo penso, ostres,
si s'ho han de pagar tot
i a més, a més, clar,
després tota la tornada
i que sou, clar, sou un grupet de gent
molt maco, no?
Sí, sí, no, no, està clar.
I tots mengem, tenim coses, no?
Sí, exacte, és un cost, clar,
de pagar hotel, no?
El transport,
exacte, exacte.
Els menjars, tota la pesca.
Però, bueno, sí, bueno,
intentem negociar, no?,
amb els locals
o amb els organitzadors
per almenys, doncs, això.
Home, evidentment,
cubri els gastos.
I això, el que m'anaves a explicar,
això de que és com una empresa,
o sigui que ells es posen
en contacte amb vosaltres,
diuen, volem que vingueu aquí
a tocar
i a partir d'aquell moment,
el que deies, no?
Quedar entesos
amb el què i el com
i si convé
tirar-ho endavant.
Clar,
que avui en dia
és difícil,
és complicat,
perquè tal com està
la situació, no?,
econòmica,
doncs,
és difícil, no?,
perquè, clar,
els organitzadors
i els locals,
també, clar,
són empresaris,
també, evidentment,
i han de mirar
pel seu propi negoci, no?,
i nosaltres,
vulguis o no,
també som una espècie
d'empresa
una miqueta rara, no?
Sí, home, sí.
I, no, clar, clar,
llavors hem d'arribar
a una empresa,
que avui en dia
és complicat,
però, bueno.
I alguna vegada
ha passat que dius,
ostres, ho sento,
però el que vosaltres voleu,
el que nosaltres necessitem
és molt complicat
o sempre s'ha arribat
a una bona entesa?
Home, nosaltres,
a veure,
som...
estem fets
de bona pasta, crec,
i estem sempre...
Això sempre,
això sempre,
a tirar el límit, no?,
i intentar arribar a acord,
però...
però és normal,
sí, a vegades
hem de dir que no,
uns diuen que no,
és que és molt normal.
No, no, que sí, que sí.
És que, clar,
són moltes coses
que hi ha al voltant
i dius,
bueno,
prefereixo que et surti bé
i que deixem
un bon regust de boca
a no fer-ho cuita
i corrents
i que no arribem a res
al final, no?
Clar, exacte,
sí, sí, és això.
Doncs fem una cosa, Adrià,
ens quedem
amb aquest dissabte
que us tenim conjuntament
amb el Sego
a la sala de la capsa
de la música,
que sereu més que puntuals
perquè, a més a més,
vosaltres sou qui obrireu,
crec, si tinc entès així,
el que serà el concert
a partir de dos quarts
d'onze de la nit
i a partir d'aquí
a viure, no?
Sí, i és gratuït, eh?
El concert al màxim.
Això és important, eh?
És molt gratuït, eh?
O sigui que no ens tornaran res
si no ens acaba d'agradar, no?
Exacte.
Veus?
Veus?
Això és important.
No, cal avisar-ho,
cal avisar-ho,
per si de cas.
No pensin,
no pensin
que els hi tornaran els calés, eh?
Doncs, Adrià, gràcies
i, sí, de cara més endavant,
com ja sabem
que teniu cosetes
per aquí, per Tarragona,
ja saps que us donarem
la tabarra
i que tornarem a parlar.
Molt bé, em sembla perfecte.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies a tu.
Adéu-sia, bona tarda.
Adéu-sia, adéu-sia.
Adéu-sia, adéu-sia.
Lògica, racional.
Imposibles de solucionar.
Adéu-sia, adéu-sia, adéu-sia, adéu-sia.
Eres esa equis
que nunca
conseguiré
aislar
y lo vuelvo a
calcular
huyendo
del azar
las cifras
vuelven
a compabular
y yo me vuelvo
a quedar en el aire
falsos paradigmas
una ley universal
que resuelva este problema
con precisión
centésima
dos trenes
que salen
a distinta
velocidad
si siguen
en línea
recta
en qué punto
chocarán
operaciones
de lógica
racional
imposibles
de solucionar
eres esa equis
que nunca
conseguiré
conseguiré
aislar
y lo vuelvo
a calcular
huyendo
del azar
las cifras
vuelven
a compabular
y es que
las ciencias
siempre me han
ido
fatal
o
que
de
o