La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
No, no ens ha menjat un forat negre d'aquells que parlàvem la setmana passada.
I si avui és dimecres i sona el Quimi Portet, tenim amb nosaltres el Beta.
Beta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Bé, ara sí que arriba la primavera, eh?
Ostres, és que hi ha dies i dies, com sempre passa, no?
Sí, sí, sí.
Dies de més llum, dies de més sol, dies de més pluja, és normal.
Ja van dir que el cap de setmana passat, doncs, la cosa era així, així,
temperatures baixes, pluges, estanyes, coses de la primavera,
però a partir que vences la setmana llum, dimarts, avui dimecres,
sembla que la cosa em millora, tinc molt, eh?
Veus?
Ja tocava, eh?
Doncs sí, doncs sí.
A més, que és el que dèiem, a l'abril a Guasmil, va passar qualsevol cosa, fins i tot nevar.
Home, sí.
Que també vam veure nevar el cap de setmana passat, no?
Això mateix és el que va passar, per això, que vam tenir un cap de setmana una mica així,
mig espalladet, però avui, avui dimecres, aquest solet ja he començat.
És fantàstic, és fantàstic, és veritat.
Però, Veta, de què ens parlaràs avui?
Doncs, no de forats negres, però de cometes que podrien crear cràters amb un radi de 500 quilòmetres...
Cap a on?
A Mart.
Ah.
Tranquil.
Ah, ara ja m'havies espantat, eh?
Tranquil·la.
Ara ja m'havies espantat.
A més a més, està previst per l'any vinent.
A més a més, diuen que l'òrbita, en principi, passaria a 109.200 quilòmetres del planeta,
però resulta que aquests cometes no tenen una òrbita definida.
A què et refereixes?
Això que no té una...
És indefinida.
Ja, però a què et refereixes?
No, no, no, nosaltres no correm perill.
El perill al cor del planeta de mar, que en principi no està previst,
que hagin d'impactar, perquè és el que deia, no?
Que són a 109.200 quilòmetres, que és la distància que passaria del planeta vermell,
però com no és una òrbita definida, sinó que és més aviat indefinida,
pot ser que aquests 109.000 es quedin en res,
i aleshores vagi allò com qui atrau la mel a les abelles, no?
Doncs que aquest anés directe cap a mar.
Bé, la qüestió és que científics rusos calculen que el cometa es diu així, eh?
C barra 2013 A1 podria causar una explosió de 20.000 milions de megatones
i obrir un cràter de 500 quilòmetres de diàmetre a la superfície de mar
a l'impactar contra aquest planeta a l'octubre del 2014.
Ja saben fins i tot el mes.
Ostres, però t'he dic una cosa, a mi m'amoïna això, eh?
Home, de quina manera pot acabar de reflectir això?
I si canvia l'òrbita del planeta Mart?
I fa un efecte domino de cara a la Terra?
I si...
I si m'atocaria la loteria?
Ah, també, també.
Bé, doncs, segons un comunicat publicat...
No, és per alertar la gent, eh?
No, no, no.
Però nosaltres ens avancem en els esdeveniments.
Ens agrada aquí parlar...
Posar marro, posar marro.
En temps, no?
Parlar en futur, que és el que ens agrada.
Parlar del futur, del que vindrà,
i això, doncs, encara li queda uns quants dies perquè vengui,
per això que és una notícia que ens crida molt l'atenció, no?
I és curiós perquè, doncs, amb tant de temps d'antelació,
ja pugui preveure, doncs, és que...
Mira, ja ens truquen els de Marc.
Vé a agafar-lo, eh?
Què impactarà, doncs, això, aquell dia, no? Vaja.
Doncs, doncs, es va fer un comunicat el passat mes de febrer.
El que passa és que aquesta notícia la teníem així com una mica al congelador,
perquè, doncs, el febrer ens va semblar molt més lluny encara.
Però, va, ara ja, en aquest mes d'abril, toca, toca ja treure de la nevera
i parlar-ne perquè, doncs, la cosa ja comença a escalfar-se, no?
I, com dèiem, el cometa, anomenat C barra 2013 A1,
sembla la marca d'un cotxe,
doncs, s'aproximarà al planeta Roig
a una distància de 0,0073 unitats astronòmiques.
Però, esclar, nosaltres, o la gent que ens escolta,
això d'unitats astronòmiques sona com una mica així estrany.
No, no, sí, sí, com d'un altre planeta.
Això mateix, com d'un altre planeta.
La idea seria aquesta, no?
Sí, aleshores, doncs, hi ha traductors d'unitats astronòmiques
o conversors, en aquest cas, a quilòmetres, i és el que dèiem abans,
que aquestes unitats astronòmiques serien el mateix que 109.200 quilòmetres,
i l'impacte seria, fins i tot han apuntat el dia, el 19 d'octubre de 2014.
Ostres, que exactes, no?
Sí, sí.
Per segons quines coses van una miqueta despistats,
i segons per als altres...
Bé, però és calculant la velocitat, la trajectòria,
tot plegat, i bé, doncs...
Però també és una mica si l'encert o l'endivino, no?
Són càlculs astronòmics.
No, bé, la qüestió és... Com, com, com?
Dic que si també és una mica si l'encert o l'endivino?
Ah, no, no, no, no, no, no, no, no, perquè...
A veure, ells calculant que això passi el 19 d'octubre de 2014,
perquè sembla que la velocitat sí que és definida,
la velocitat és constant.
Ja saben que va per allà.
Això mateix, no, la velocitat és constant, no?
El que no és constant és l'òrbita,
o sigui que no sabem si tirar per la dreta o tirar per l'esquerra.
Aquest és el problema.
Però, és clar, això és més difícil de calcular,
perquè si és un comete en el qual té aquesta característica
que no té aquesta òrbita definida,
doncs mira, que passen, hi ha nastres del nostre cel
que no s'acaben de definir.
Doncs bé, aquesta és la cosa, no?
En principi ells han calculat que passaria aquests 109.000 quilòmetres
el 19 d'octubre de 2014.
Si així fos, no impactaria,
perquè 109.000 quilòmetres de distància de Mart...
És molt.
És molt.
A veure, en termes astrofísics és molt poc,
perquè és tan immens l'univers que dir que passa a 109.000 quilòmetres
és molt poc, en termes científics,
però ja és prou coixí perquè no li faci res ni una petita rascada al planeta.
Millor, millor, millor.
Però, tornem a insistir,
la indefinició de l'òrbita actual
no exclou el possible escenari de la col·lissió,
encara que sigui una petita possibilitat.
Aquesta és la cosa.
Ara t'imagina que li faci efecte domino,
com les boles del billar.
que arribi i faci clonc,
i, clar, surti Mart...
No, no podrà arribar a ser això, no?
No, no.
Estic una mica de broma avui, eh?
Perdona, m'ho veu-te.
Ja, ja, no, no passa res.
Si hi ha aquesta petita possibilitat,
no acaben tampoc de definir-se,
com el comet aquest,
els científics tampoc no s'acaben de definir,
són també, tenen una òrbita indefinida.
Estan tots indefinits, eh?
Molt indefinits.
I no ens han explicat les probabilitats, no?
Si és una entre un milió,
o una entre deu milions,
o una entre mil,
no s'acaben de dir,
però hi ha aquesta petita possibilitat,
és a dir, una petita possibilitat, no?
Aleshores, si es produeix la col·lisió,
el comete impactaria contra Mart
a una velocitat de 56 quilòmetres per segon,
i en el lloc de l'impacte
s'obriria un cràter de dos quilòmetres de profunditat.
Déu-n'hi-do, eh?
No, no, seria un foradet,
la mar de maco,
el que tindria el senyor Mart?
Sí, o bé, un cràter més, perquè...
Home, un cràter més, un cràter més.
Home, en tens quants, eh, Mart?
Ja m'imagino el que li passa a la pobra Lluna,
que també té uns quants cràters.
Bé, no anem massa lluny,
el que li passa també a la senyora Terra,
que també té uns quants cràters
que deixa de l'estar.
El que passa és que jo no sé
si els nostres cràters els anomenem volcans.
Sí, no, però, esclar,
aquests cràters dels volcans
que tenim nosaltres
són produïts per la Terra mateixa.
Ja ho sé, ja, però que deu haver algun
que també li diem volcà,
però que és un cràter que ha vingut de fora,
algun foradet que ha fet algun.
No, no, nosaltres en tenim d'aquestos.
Són el que més gran que tenim a la Terra?
Està al desert d'Arizona, als Estats Units.
Home, teòricament,
van desaparèixer els dinosaures
per un cop de...
Nosaltres no hi érem aleshores, però...
No, no hi érem, no, no.
Mira que m'hagués agradat gravar-ho en vídeo, eh?
Però després explicar-ho,
més que una altra cosa.
però no, diuen que va ser un meteorit
que va caure i que va fer l'exterminació
de tot l'ésser viu que hi havia al planeta Terra
i entre ells en aquell moment
totes les dinosaures i companyia.
Bé, no res, sí, sí.
Jo m'esplaio, jo m'esplaio.
No, no, ja fas bé, ja fas bé, no?
Però bé, acabant aquesta notícia,
direm que s'espera que el 19 d'octubre
el satèl·lit MRO de la NASA
pugui captar imatges d'aquest satèl·lit,
d'aquest cometa...
Meteorit, sí, sí, d'aquest cometa.
Sí, sí, sí, ara jo ja m'ha fet un embolic
que torna a insistir, es diu C barra 2013 A1
i ho faria en altra resolució.
Però mira que són xafarots, aquesta gent de la NASA, eh?
Ells volen estar allà, aquello que es diu,
en vivo i en directo, no?
Sí.
Però bé, aquest satèl·lit, doncs, com dèiem,
podria captar les imatges en altra resolució
i perquè el cometa tindria una brillantor de magnitud 8,
semblant a la d'una estrella.
O sigui que el moment de l'impacte seria com un estel, saps?
Quina meravella.
Sí, sí, sí.
L'intre d'aquest, que marit.
El planeta de Mars li faria pupa,
però des dels satèl·lits seria molt bonic.
A veure, no hi ha mal que per bien no venga.
És el que dèiem la setmana passada, veu?
Sí, li faria un petit cràter, un petit foradet.
Que anem a caure sempre la mateixa, eh?
El planeta de Mars li faria un petit foradet,
però des d'aquest satèl·lit, des de la distància,
es veuria com un estel, dèiem magnitud 8,
o sigui que seria una llum bonica allò des de l'espai.
Però des d'aquí, des del planeta Terra no es veurà.
Allà perquè han enviat, doncs, el que han enviat per poder veure-ho.
I que després potser sí que ens ho passaran
pels diferents canals de televisió.
Sí, el planeta Terra suposo que hauria d'estar en posició,
sí, en posició que...
Perquè, esclar, Mart, doncs, jo en aquell moment,
doncs, el tenim a l'altra punta, no?
I no ho podem observar.
Aleshores, en aquest sentit, sembla que no, no?
N'hi ha telescopis.
Però bé, gràcies a aquests satèl·lits, doncs, sí,
sembla que serà possible.
Estarem pendents per veure què ens ofereixen.
Això de que el 2014 recordem el 19 de...
El 19 d'octubre.
El 19 d'octubre.
I per acabar, el comet és C barra 2013 A1
fos descobert a principis d'aquest any 2013
per a astrònoms de l'Observatori Australià de Seeding Spring.
I per això que té un sobrenom.
Quin?
I, esclar, per no començar a dir números C, 213 A1,
que és la marca d'un cotxe, no sé si ho fas.
Sí, és veritat.
Té el sobrenom de Seeding Spring.
Ah, Seeding Spring.
Seeding Spring.
Ah, i veus que de bé, perquè està en la ciutat de la primavera.
Sí.
La idea seria aquesta?
Sí, aleshores, doncs, té aquest sobrenom
i també podíem...
Però aquest nom li han posat segurament
a la persona que el va descobrir, no?
Perquè normalment et passa això, no?
No, és que l'Observatori Australià
es diu Seeding Spring.
Ah, doncs, ja està.
Aleshores, doncs...
A més de la persona en si, doncs, mira,
fem-ho en global i fem nosaltres.
Té la matrícula científica i té el sobrenom.
Aleshores, doncs, nosaltres,
si aquesta notícia l'hem de recordar d'aquí al 2014,
que encara queda,
doncs, podíem decadar-nos per dir
Seeding Spring, Spring, i aleshores...
Hem d'arribar a Marc.
Sí, sí, està fun, està fun.
Seguim-lo en directe a través de les zones de Tarragona Ràdio.
Bé, doncs, us emplacem d'aquí a...
Ah, no, res.
Un any.
Sí, un any, eh?
Més d'un any.
Un any i nits, no?
El 19 d'octubre del 2014,
a veure què li passa al Marc
si li fan pessigolles o no,
perquè és això.
És una petita possibilitat.
A veure, jo entre tu i jo, Beta,
jo prefereixo que no li passi res al pobre Marc.
Ja en té prou en ser vermell, no?
Sí, en té prou en ser vermell.
Deixem-lo tranquil, home.
I és més,
que des que van enviar el Curiosity,
aquell robot que comença a fer forats
i coses estranyes per allà,
doncs ha caigut una mica en desgràcia
el planeta vermell, no?
Veus?
Perquè primer arriben els humans
amb màquines que fan forats,
fan expulsions,
fan punteria amb làsers a roques
i coses estranyes,
i s'han fet diversos experiments,
i ara només li falta que li arribi
aquest aquest cometa, no?
Sent ningú en spring.
Aleshores, doncs,
si hi ha algú que queda en vida,
t'ho dirà,
això és un anus horrible,
i els mars,
els terrícoles,
els cometes,
és una...
les set plagues
que li es cauen
en aquest planeta, no?
Però bé...
Veus?
Ara només faltaria
que els hi posessin una piràmide
per acabar-ho de resumir
alguna cosa d'aquestes.
Bé, doncs,
és una notícia
que la tindrem present
perquè, doncs,
d'aquí al 2014,
doncs,
queda una mica...
Arxiva-la,
Arxiva-la...
Això és allò que dius...
La tindrem...
Notícia per recordar.
Sí, la tindrem a la nevera.
Exacte, exacte.
Com deien que...
Ja va sortir el mes de febrer,
per això
un dels números
de la matrícula
d'aquest cometer
fort té de 2013,
perquè, esclar,
es va descobrir
ara aquest 2013, no?
Aleshores, doncs,
la van posar a la nevera
i van dir
que quan fos una mica més
de bon temps
la deixarem anar
i...
I ara, doncs,
ja la sabeu.
Ara la tornem a posar a la nevera
i de tant en tant
anirem traienets,
recordeu que el 2014...
Compte que, exacte,
el 19 d'octubre,
el 19 d'octubre...
Cauen meteorits,
cometes estels,
a Mart,
però comencen a caure.
I això no és cap predició mai,
això és uns calcos centífics.
Home, ja fa poquet
vam tenir un bon ensurt,
sobretot per la banda de Rússia,
que déu-n'hi-do.
I això no és una cosa
que va succeir en una pel·lícula,
sinó va passar
en la vida real.
Sí, sí, sí.
O sigui que els meteorits
estan allà a l'espai.
Sí, sí.
De tant en tant,
segurament que algun que un altre
ens surt,
ens continuaran donant.
Ens continuaran donant.
Que nosaltres sí,
estem pendent sempre
del nostre malí
com a humans,
però pensem que la Terra
està envoltada
de moltes coses.
Home, és clar,
és que no estem
accents d'aquests perills,
no?
No, no, al contrari.
El que passa és que...
Bete, jo crec...
Perdona'm,
jo crec que no pensem
en aquests perills
perquè al final arribaria
un moment que no sortiríem de casa.
Ah, no, no, esclar.
Ens posaríem en un búnquer
i allà estaríem, no?
No hem de pensar,
però hem de ser conscients
que tenim...
de què hi són.
Tenim aquesta possibilitat
de rebre,
en aquest cas,
doncs,
per dues bandes, no?
Si, de moment,
Marc només està rebent
estels
de manera natural
a banda
d'algun petit robot
que cau per ja,
nosaltres tenim doble perill
perquè ens poden caure
estels fugassos,
sempre ha passat
i seguirà passant,
però també ens poden caure
aquests tastos
que estan envoltant
d'hòrbites.
Que jo no sé
si són pitjors aquests, eh?
Sí, sí.
Perquè sí que és veritat
que una vegada
que ja estan descompensats
i no saben cap a on va...
Això mateix,
cau de la seva òrbita,
caurà a tal lloc
i a millor no cau a tal lloc,
cau a l'altre lloc
i, esclar,
són desastres
que podem provocar
nosaltres mateixos
i que tenim
doble desgràcia d'aquí.
Deu-n'ho, eh?
Bé, no pensem i no pensem.
No, no, no.
Anem a altres notícies.
Sí, anem a pensar...
Que siguin més positives,
sisplau, eh?
Sí, en coses més, més...
Més bones, vinga.
Més alegres, sí.
perquè tothom
amb això de la telefonia mòbil
vol entrar a sac,
allò de dir...
A veure,
per on vas?
Que no sé per on vas.
Doncs, si fa poc
vam anunciar
que Google
també entrava
en el mercat dels mòbils
i comercialitzava
el seu propi terminal
de telefonia mòbil,
un aparell Google,
per poder fer servir
les seves prestacions,
o sigui,
el Facebook,
Facebook tampoc no s'ha volgut quedar enrere.
I també vol tenir
presència en la telefonia mòbil.
Anda!
Però de manera més present,
perquè, esclar,
si tens un telèfon mòbil,
un smartphone,
doncs,
ja pots accedir a Facebook
perquè és una de les icones
que estan incloses, no?
Facebook, Twitter
i totes les xarxes que vulguis, no?
Però els de Facebook
no volien quedar-se amb això.
Però tampoc no volien fer el pas
que ha fet Google
de dir,
doncs anem a fer terminals
marca Google
i que siguin Google
de dalt fins a baix, no?
Com pot ser...
I llavors què han fet?
Doncs aquestes han fet
una cosa entremig.
A veure, explica'm.
Explica'm què han fet els de Facebook.
O sigui, m'agafes la idea, no?
Sí, sí, sí.
O sigui, tu tens un smartphone
i tens una aplicació
que en aquest cas és la xarxa social
i seria el Facebook, no?
Per exemple, sí, sí.
Això és l'escala més baixa, no?
L'escala més alta
seria el que ha fet Google,
és a dir,
doncs vull tenir un terminal propi
que es dirà Google
i aleshores, doncs...
Fins i tot posarà marca Google
el terminal com pot posar, doncs...
Samsung com pot posar, doncs, Apple, no?
Què diu?
Sí, sí, Google fa terminal.
Anna!
Sí, sí, sí.
Ho vam explicar aquí, eh?
Sí, sí, no, no, no.
Però que ara mateix no va venir a present.
Sí, sí, sí.
Doncs sí, tu pots anar a les botigues
i bé, aquí a l'estat espanyol, no ho sé,
però als Estats Units almenys ja es pot...
Sí que s'hi poden trobar, no?
Això mateix, tu vas allà,
vull un Google
i te donen un telèfon.
Mira, un Google.
Sí, sí.
O sigui que aquests ho s'han fet al màxim
i aleshores hi havia el mínim,
però, esclar, entre el màxim i el mínim
sempre hi ha una escala intermitja, no?
Sí.
I bé, resulta que el senyor Marc Zuckerberg,
fundador de Facebook,
volia llançar-se al mercat dels mòbils
des de fi a temps, clar,
vol dir, és que és un pastís.
A peles, a peles.
És un pastís que ja fa uns quants anys
que està dient mengem, mengem, no?
I aleshores, doncs, aquestes grans corporacions,
aquestes xarxes socials que s'han fet, doncs,
d'or, no volen...
Deixar-ho córrer, no?
Deixar, perdre aquest tros de pastís, no?
I aleshores, doncs,
què ha fet el senyor Marc Zuckerberg?
Doncs no s'ha llançat per treure un mòbil
que posi la marca Facebook
i vinga, tothom ha comprat mòbils Facebook.
No, no, no.
T'enganxaries, sí.
Finalment s'ha decidit fer-ho innovant, eh?
Innovant.
Què vol dir?
A veure.
Doncs la xarxa social ha creat una capa
per als telèfons mòbils Android,
de tal manera que els usuaris
que l'instal·lin
podran tenir un telèfon totalment personalitzat
i on els continguts de la xarxa social seran el primer.
Clar.
Tindrà la preferència, sí.
A ja mateix, o sigui, tu tens el teu telèfon mòbil
i és de tal marca,
doncs, et sortirà a la pantalla del fabricant,
en els seus dissenys,
en les seves icones
i altres icones convidades, no?
Doncs en aquest cas,
la capa és la que fa que el teu telèfon,
sigui la marca que sigui,
doncs, si és un Android...
Si és un Android...
Si és un Android...
Clar, tu personalitzes,
li fiques com una careta nova, no?
Tot, tot, tot, tot, tot nou, no?
Li canvies tot
i aleshores, doncs,
en aquest cas,
el que vol aconseguir és
que la xarxa social Facebook
serà el primer
i després vindre'n els altres, no?
El dirà,
vols anar a Twitter?
Doncs mira, has d'anar a passar per aquí,
tocar aquest altre botot,
per aquesta adreçera,
el fons,
i allà està la tecla de Twitter.
Però tot això és de moure't de casa, eh?
O sigui, des del propi sofà...
Sí, però...
Ara ho expliques,
que sembla que hi ha de donar un tomet per Tarragona.
Primer, la pantalla principal serà Facebook
i després,
si vols accedir a altres xarxes socials,
s'hauràs d'anar...
D'acord, has d'anar al voltant.
Anar al voltant, sí.
Sinó, te podràs arribar a perdre.
No, perdre no,
però Facebook serà, insistim,
el primer.
Però, a més,
la companyia ha arribat a un acord
amb HTC,
que és un fabricant de terminals,
per llançar mòbils
amb aquesta nova manera
d'usar els mòbils, no?
O sigui,
sembla ser que hi ha arribat un acord
perquè
ja vingui instal·lat de fàbrica.
Ah.
O sigui,
no serà un mòbil
a Facebook,
però gràcies a aquesta empresa
que fa terminals,
doncs,
dirà,
mira,
hi ha un terminal HTC
amb la pel·lícula,
amb la careta,
amb la caràtula...
Amb el que necessitis de Facebook.
De Facebook.
Que no caldrà que te facis tu...
Això és per...
El que fas normalment,
que obres, per exemple,
a Google, te'n vas a Google,
busques Facebook
i en aquell moment vas.
Si no, aquí directament
t'obriran la Facebook...
No, però em refereixo
que no cal que...
que tu hagis d'instal·lar,
sinó ja vindrà per instal·lat.
Vale.
Ah, molt bé, molt bé.
Saps què vol dir?
Perquè, a veure,
si un usuari de Facebook
és molt, molt, molt usuari,
doncs s'ho podrà instal·lar,
aquesta capa,
per personalitzar el seu telèfon mòbil
amb totes les novetats
dels seus contactes.
Però, esclar,
o haurà de fer la feina aquesta.
Hi ha gent que és molt mandrosa
que...
No, com passa a tot arreu, eh?
Hi ha gent per tot.
És el que deies.
I aleshores, doncs sí
que hi haurà un públic
que voldrà instal·lar-s'ho
i és molt fàcil,
suposo que serà molt fàcil,
però hi haurà molta gent
que també dirà
oh, si hi ha un terminal
que es diu
l'HTC FERS
i aleshores ve
aquesta innovació per instal·lar,
doncs m'ho compro un terminal
i no he d'instal·lar res,
ja tinc el Facebook allí
de primeres, allò...
Clar, només cobrir,
ja saps el que te diuen
els amics i els companys
i tots els altres col·legues
que de tant en tant
t'apareixen per allà, no?
Sí.
I tots els jocs
i aplicacions
que té el propi Facebook.
aquest programa es diu
Facebook Home,
clar, vol dir...
Facebook a casa, sí, sí.
Facebook a casa, sí, sí.
I és en si un programa
que s'instal·la sobre Android,
és el que dem,
només funciona
el sistema operatiu Android,
que són molts telèfons, no?
O sigui, amb el de la poma arrossegada, no.
No, no, no,
aquests són Apple.
Sí.
Són Apple.
Apple, aquests no.
Aquests Apple, no.
No, no, són els altres.
Només els Android,
perquè són la majoria de telèfons, també.
També, és cert.
Que aquí val dir...
Quan els usuaris l'instal·lin,
aquesta aplicació, el Facebook Home,
tant la pantalla de bloquets
com la d'inici canviaran.
O sigui, les fotos i actualitzacions
dels usuaris seran
la seva pantalla d'inici.
I escanda, dret a esquerre,
oblidant les clàssiques pantalles
principals d'aplicacions.
O sigui, que les que teníem fins ara,
doncs no, no, no, no, no.
Serà una...
Una cosa personalitzada, innovadora, bonica.
Això mateix, serà una pantalla
de Facebook al 100%, saps?
I des d'aquesta pantalla
l'usuari podrà interactuar
amb les actualitzacions
de la xarxa social,
comentar-les o fer-m'agrada
amb un simple toc de dit,
a més de poder mantenir converses
amb els contactes,
les notificacions del xat,
dels quals apareixeran
en forma de bombolla a la pantalla.
Que bonic, no?
Que, esclar, serà ja...
Serà un telèfon pensat
només per això, pel Facebook.
Sí, sí, per la gent
que li agradi el Facebook
i que ho vulgui tenir d'aquesta manera.
Aleshores, Facebook Home
estarà disponible
per descarregar el pròxim 12 d'Abrils.
No correu, eh?
No correu, no correu.
Que encara ens queden dies.
Bé, serà aquest pròxim,
el divendres.
Sí.
Beta, aquest pròxim
que sembla que sigui
d'aquí a tres mesos, no?
Sí, sí.
Aquest divendres, eh?
Aquest divendres, però esclar,
vol dir que avui dimecres no...
Demà tampoc, divendres, divendres.
Per això.
D'aquí a dos dies.
Serà per usuaris de mòbils Android,
encara que de moment
només per cinc models, no?
I en el futur
es poden instal·lar més terminals.
Bé, no res.
Que es tracta d'un terminal
amb una pantalla
de 4,3 polsades,
processor de doble nucli,
no sé què,
una giga de RAM,
a més de càmeres de 5 megapíxels,
posterior...
Aquest és el terminal.
Beta, beta.
Acta C fers, eh?
Vull música, Beta.
De veritat.
És que m'has de donar avui moltes dades, eh?
Vull música, Beta.
Sí, sí, però abans de la música,
abans de...
Digues.
Que si ja que tens moltes ganes...
Moltes.
Deixa'm dir-te que la setmana que ve
tornarem a parlar de les ulleres de Google.
Ah!
D'aquelles que m'he d'apuntar jo
però no hi ha manera
perquè no hi hagi una pàgina.
Allò que vam dir...
O tu vas dir que, ostres,
quan vagis pel carrer
tindran problemes
perquè et xocaràs
i mirar les ulleres
xocaràs a terra.
T'imagina't, clar.
Aleshores, no, no,
perquè només funcionarà
amb un dels ulls.
L'altre ull quedarà lliure
perquè puguis seguir caminant
sense caure.
I poder conduir
i poder fer segons que les coses.
Això mateix.
I també ho vam dir fa una setmana.
Per sort, tenim dos ulls.
Però t'imagina't
que te poden prendre per boja, eh?
No, però...
Perquè tu estaràs allà.
Estaràs entrant a Google
i estaràs entrant...
Deixa'm llegir el...
Perquè ja la cosa ja està...
Mira quina hora és.
Sí, sí, però només deixa'm llegir
una petita introducció.
Som-hi, vinga, som-hi.
Per la gent perquè pugui...
Carameleta a la boca, eh?
Sí, tinc ganes, tinc ganes...
Doncs mira, resulta que vivim
mirant cap avall.
Cap avall?
Sí, sí, cap avall.
Cap a un objecte
que s'ha convertit
en una extensió de les nostres mans
i que ens acompanya gairebé
tots els moments del dia a dia.
Fins i tot en els més íntims.
Sí, sí.
Amb el telèfon mòbil parlem,
ens relacionem,
enviem missatges,
fem fotografies,
consultem el temps,
les notícies, juguem.
Però en un futur pròxim
potser deixem de mirar cap avall
per fer totes aquestes accions,
per simplement mirar.
Serà a través d'unes ulleres
molt especials
i són de Google.
Fins aquí puc llegir.
Ai!
O sigui,
decidirem de mirar avall
el mòbil,
sinó que visem...
Si ho sé,
li poso una miqueta de música
d'aquella misteri,
Beta.
Això m'has d'avisar
abans d'entrar a l'encena.
Prepara'm alguna cosa
de misteri
que jo te...
Bé, doncs...
ho farem de cara a la propera.
Com a la setmana que ve
seguirem parlant,
doncs...
Ja la posarem,
ja la posarem.
Molt bé, molt bé.
Bé, doncs anem a fer aquest viatge
a vinília
que fem cada dimecres
al final del programa.
Un viatge,
un planeta
on està ple de vinils,
però de tant
fem excepcions,
fem excepcions,
sí, perquè
ens agrada copsar l'actualitat,
saps?
Que sí que ens agrada molt
mirar el que va passar
als finals dels 70,
començament dels 80,
però el que passa avui dia
tampoc no ens ho volguem petre,
perquè, esclar,
ens arriba la música
i no podem,
nosaltres tancant-nos una campana
i aïllant-nos,
no, no, no.
Aleshores,
l'altre dia ens va arribar
una proposta molt interessant
d'un grup que es diu Oveses,
ells acaben de treure
un segon disc que es diu ZEL
i la proposta que ens arribava
es diu
Quarteto Bufo di Poyami.
Ah, veus?
Sí, està cantada
en una llengua
que no és...
Ells canten habitualment
en català,
però aquesta cançó
precisament no està cantada
en català.
Tampoc està cantada
en castellà,
tampoc està cantada
en anglès.
Amb què està cantada?
Amb una llengua inventada?
Aniríem a Poyami.
Amb una llengua inventada
seria, en aquest cas.
Bé, però una llengua
una mica animal.
Una mica bèstia?
Una mica bèstia, sí.
Tu ja saps
que hi havia un grup
feia molt de temps
que cantaven una mica bèstia, eh?
Sí.
Te'n recordes?
És la proposta dels obeses
des d'aquest segon disc d'El.
I només dir-te una anècdota,
que quan...
Ai, quina por.
El dijous passat,
a la matinada,
tornavem d'un concert
i havíem de passar
pel peatge
de sortir d'aquí
a Torredembara,
doncs l'acompanyant...
En aquest moment sonava
aquesta cançó
que escoltàveu tots vosaltres.
L'acompanyant em diu
passa per la caixió automàtic,
no se t'acudeixi
i passa per la caseta
del manual,
les tres de matinada,
perquè el senyor
a les tres de matinada
hagués escoltat aquesta cançó
i li agafa alguna cosa.
O no,
potser s'apunta a la festa.
Ah, aquí serà.
Això no havies pensat, eh?
Bé, deixem anar la cançó
i sabreu per què
passen aquestes coses.
Bé, pensem que estem
en horari infantil.
Sí.
Es pot sentir, no?
Sí, perquè l'idia
m'apoyami no...
No, no, d'acord, d'acord.
No.
Bé, t'acord,
fins la setmana vinent.
A reveure.
Gràcies.
Anem aprenent, anem aprenent.
Sí.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.