Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No, no, dic que no...
O sigui, com a vegan sí, el que passa és que abans hi ha altres projectes i sí que me la conec bé, diguéssim, però amb una música ja dic totalment diferent.
Explica'm, fem una mica d'història. Com va ser que et vagin endinsar dins del món de la música? Com va ser que t'hi vas trobar? Perquè algunes vegades ens ho trobem. No sé, com m'agrada la música. Per què no entro i a veure què passa? Com va ser?
Sí, el meu és...
Et diria que és purament vocacional. El que passa és que la música és un món que, diguem, que la vocació no és fàcil, portar-la a terme.
I sí que, doncs, jo, tot i haver estat, doncs, pràcticament tota la vida dedicat, diguéssim, en més o menys una hora, doncs, durant un temps ho vaig aparcar d'alguna vista més professional, no?
Tocar el violí de petit i feia les meves bolillos amb orquestra, etc.
I, doncs, això, abans d'arrencar, diguéssim, el projecte vegan, doncs, vaig estar amb altres projectes, un dels quals és aquest Supercola, amb el qual he vingut moltíssimes vegades a Tarragona, tenim una relació amb tothom.
Sí.
Però, bueno, diguéssim que, diguem, després de molts anys, doncs, això, fent circuit per Catalunya, per Espanya, doncs, va arribar un moment en què jo, doncs, no sé si per cansar en si o per el que fos, vaig dir, escolta...
O que necessitaves nous aires, que també moltes vegades ho necessitem, no?
Sí, però en aquest sentit era més un tema, diria més, de creativitat, de dir, jo estava, no era cansat, de veritat, de, diguem, d'anar a buscar el tema d'altra gent, d'anar a editar, de tal...
I vaig pensar, escolta, per què no et poses realment a crear, no?, que és el que a tu realment t'agrada, en definitiva.
I vaig fer una conversa com un mateix i dius, si realment és el que més t'agrada a tu en aquest món, per què no agafes i dius, comences des de zero, tot i que mai és tard, no?, per començar des de zero i dir, escolta, va, fem-ho bé.
I així va ser com vaig arrencar amb aquest nou projecte, no?
I a partir d'aquí et vas animar, segurament que també et van donar algun que un altre coratge, no?
Sí, a veure...
I tenies clar el que volies fer, ho dic, però clar, una cosa és arrencar i dir, vull fer ja els meus projectes, el que vull fer, i a partir d'aquell moment se t'obre un mantall segurament que de possibilitats, i dius, bueno, ara què fai?
Perquè sí, sí, ara les regnes les porto jo, no?
Exacte, en aquest cas hi ha dues coses, per una banda jo soc una persona que et diria obsessionadament meticulosa, no?, amb tot, és a dir, abans de sortir a aquest projecte, i també, punt número dos, perquè també portava molts anys en el món de la música, sabia que no es podia deixar res, diguem, a l'atzar, no?
És a dir, per sortir i per tornar a començar a zero, amb tot el que això suposa a nivell de guinell de reds social, etcètera, etcètera, etcètera, calia fer alguna cosa bé.
Sí.
Hem plantejat amb una coherència, amb una compacitat estètica, amb un missatge molt clar, amb una línia musical molt clara, i això no és un costiu d'un dia per l'altre, sinó que em vaig estar, doncs, diria, pràcticament un any, prèviament abans de sortir.
Sí.
Preparant, cuinant, diguéssim, el projecte en solitari, de casa, diguem, en la sombra, diguéssim, fins que vaig dir, escolta, vale, ja no només tenim una, diguem, la primera cançó surt després d'altres 15 descartades, i dius, vale, escolta, aquesta cançó ja té, diguéssim, cara i ulls per poder treure la llum, i llavors a partir d'aquí va marcar, diguéssim, el Star Point, diguéssim, allò, comencem amb aquest nou projecte.
perquè ja hi havia una feina prèvia de preparar, no?, a acotar molt el mercat al que és a camps, a l'estil de música, una manera de treballar amb els visuals, també, una estètica, tot, diguéssim.
I tot el que m'estàs comentant, que sembla que sigui de fa 10 anys, no, és d'enguany, d'aquest 2013.
Sí, sí, és la veritat.
És que tal com m'ho explica, sigui ja que fa, oi, oi, no, no, no, des del gener, almenys m'aconsegui així, que va ser ja la primera operació,
podíem dir aficiosa, de vivant com a tal, i a més a més portaves ja sota el braç, el que serien diversos EP's, com Sant Francisco, Xangai,
i a partir d'aquí, Primavera Sound, Sónar, el Red Bull Music Academy, el Dia de la Música, i allò que dius, mira, comencem per aquí a propet,
per si de cas, dius, no, la primera gira, la primera gira que hem de fer, la fem cap a Mèxic, Costa Rica, Anglaterra,
i el que caigui, no, dius, anem, anem, anem a fer feina.
A veure, a veure, sí, a veure, tot té la seva part positiva, la seva part negativa, també tu ho confesso,
en el sentit que, a veure, jo realment, tot això m'ha sobrepassat una miqueta,
o sigui, tot el que et deia abans, sempre he estat tocant l'empres de terra,
molt realista amb el que és la música a dia d'avui,
soc conèixer el mercat, com funciona,
i per això et deia que jo mateix, que primer sorpresa,
a dir, com ha funcionat tot tan bé, no, realment,
què ha degut passar perquè se n'inviessin totes les planetes, no,
i realment la cosa ha funcionat molt bé,
hi ha hagut bona rebuda,
jo en aquest sentit, més que res, estic molt agraït,
perquè un, doncs, no s'ho espera,
però, bueno, això, ja et dic, no fa cap...
o sigui, no m'he separat del terra en cap moment,
és a dir, al final és un treball de picar pedra, de fons,
de cada un dels llocs que estaves comentant,
doncs, es decreix una preparació total
i dedicar-li un dia sencer de preparar allò
perquè estigui minuïsament ben fet, etcètera, etcètera,
i al final, doncs, les coses han sortit bé,
és que sí, saps que han anat molt bé,
i ara, bueno, doncs, també pensant en els següents passos, no,
a veure cap a on portem el projecte, com avancem,
ja et dic, sempre tocant una mica de peus a terra, no,
és veritat que m'ha acompanyat molt el factor novetat,
això és molt important en el Marca de la Mónica d'Actua,
és a dir, moltes vegades sembla que el que és nou
és d'entrar més atractiu del que ja és conegut,
amb la qual cosa per un artista és més complicat moltes vegades,
diguem, consolidar que no apareix, no?
Sí, sí.
I aquesta és la feina que em toca ara.
Bueno, però ara ja, com ja saps demostrar,
ja has demostrat el que vals i també el que fas i com ho fas,
jo crec que el camí ja més o menys,
aplanadet, aplanadet...
El que penses a tenir, si més no, no?
Sí, diguem, la primera...
En termes ciclistes, el primer repetxo, diguéssim, no?
Sí, no has d'anar rebufo de ningú, per entendre'ls, no?
Ah, exacte, exacte, ja el tenim fet.
Llavors, ara diguéssim...
No sé si és el més complicat o el menys complicat,
però sí que és veritat que s'ha fet una molt bona feina,
i ara, ja et dic, falta una feina de consolidació, no?
Jo també necessitava, realment, després d'aquest estiu,
que ha sigut un no parar, literalment no parar,
una mica de temps de...
Perquè sí que el vaig tenir a sortir, no?
Jo, temps per dir, escolta, que no enfocaràs, etcètera,
i ha sigut tot un...
unes lleis d'aconsejaments que no pot ni respirar, no?
Jo, vinga, vas avançant a cop de...
allò ràpid, no?
I ara sí que tinc un temps per parar
i pensaré els següents passos i a veure com avancem.
Abans de començar aquests propers passos
que et duran a Anglaterra, de cara a finals d'aquest mes?
No, de fet, de fet, bueno, el divendres passat.
Ah, el divendres passat, ja?
No, sí, sí, va ser el cap de setmana passada
vam tenir...
vam tenir un...
I com va anar?
Molt bé, la veritat és que molt bé, públic.
Jo, Veus, és un d'aquells llocs on...
on el públic, diguem, ja és molt més exigent,
era viatjar, diguéssim, a la cuna, no?
Diguem, on es cou aquest estil musical, no?
I, de fet, és clar, es porta molt bé, de fet,
molt content a nivell de...
la veritat és que parar el que he rebut has estat positiu, sí, sí.
M'imagino que anava segurament que amb el...
no sé, fins i tot amb els típics nervis,
de dir, ostres, com pot ser que m'estigui posant jo nerviós?
Et va passar una miqueta pel cap?
D'allò que dius, fins i tot, una miqueta de tremolor,
almenys de mal de panxa?
Sí, això jo crec que fins al cert punt,
fins al cert punt, és necessari,
és a dir, qualsevol lloc on un va
sempre genera aquesta inquietud,
i això suposo que al final amb l'experiència,
ja et dic que ara només en diguem,
sinó que amb altres havíem tingut molts bolos,
i al final sempre hi ha aquest busanillo,
a l'estorn, de tal, de pom...
però sí, és necessari,
és necessari com a mínim per mantenir-li tensió,
i donar-li la mateixa importància a tot,
allà on estiguis, això és molt important,
també, de dir, tant si estàs a Londres,
com si estàs a Sud-àfrica,
com si estàs al bar d'Aqueca,
que és a casa, és el mateix,
no saps mai qui estarà davant teu,
no saps absolutament mai,
amb la qual cosa,
un li ha de posar la mateixa dedicació,
llavors, aquesta dedicació va associar
aquest nerviosisme,
a veure si ho funcionarà,
si no funcionarà,
si la gent ho acceptarà,
també és un tipus de música,
és un tipus discurs musical,
un punt innovador, no?,
segons com, per aquí a Espanya,
a vegades no hi ha la incertesa
de si funcionarà, si no,
però, bueno, aquest nervi, ja et dic,
no, no m'hi trec de sobre, encara, no?
I que no marxin mai,
perquè és allò que es diu, no?,
el que li dones d'importància,
el que estàs fent,
i com ho estàs fent,
el respecte de cara a la música, seria.
Exacte, exacte.
Sí, sí, jo ho trobo fonamental,
és bon senyal, d'alguna manera, no?
Hem de dir que aquest divendres
et trobarem a Tarragona,
vindràs a presentar-nos el teu nou treball
que es diu Xangai,
explica'm això dels títols,
perquè m'encanta,
de cara a les locucions,
a l'hora de presentar,
és que ens ho poses tan fàcil,
Hamburg, Madrid,
San Francisco,
Xangai, en aquest cas,
això que són experiències teves personals,
que a través de la música
és el que t'ha donat potser el lloc on has estat,
on t'agradaria estar?
En molts casos,
en moltes de les cançons,
sí que hi ha un punt biogràfic,
són llocs on he estat,
i de fet,
que tenen inclús sons gravats
en la mateixa ciutat,
no?
Sí.
En altres casos,
és més un viatge virtual que jo faig,
per exemple,
Nairobi,
però Nairobi és una cosa que em manera molt,
és molt happy,
però mai he estat a Nairobi,
però és el que a mi em respira,
independentment de si has estat físicament o no,
a mi una mica és un viatge més sugestiu,
més musical,
no?
Sí.
Que a un fa des del que ho estudia a casa al carrer Montaner,
no?
És a dir,
és una mica aquesta la...
Les sensacions,
la creativitat...
Exacte.
I sobretot,
al final també estem pràctics,
jo faig música,
diguéssim,
dintre d'un entorn electrònic,
que té aquest punt més pop,
si digués,
una miqueta,
més luminós,
però a mi m'hi era complicat,
també al seu moment,
com busco un nom,
no sé tu la cançó,
si no té veu,
no té...
A vegades és complicat dir
què m'aboca,
no?
I pensava,
escolta,
això d'alguna manera també és per mi
una font d'inspiració,
i, escolta,
anem a viatjar musicalment,
anem a buscar destins,
no?
I d'alguna manera,
ja et condiciona,
et busques,
d'alguna manera,
ja et condiciona una mica
l'edmotiv,
l'estructura de la cançó,
si és el teu que és a la ciutat,
el recorç que t'inspira
o els sons que vas poder gravar
en el seu moment.
D'alguna manera,
acota, no?
Acota una mica
el terreny
on tu treballes musicalment.
I a mi,
em va semblar una idea...
Fantàstica,
m'imagino.
Sí, sí.
Sí,
em va semblar curiós,
i, escolta,
per què no fem
molta gent com viatges,
no?
Jo,
a diferents viatges
a diferents parts del món
i així he estat.
I t'he dit una cosa,
no se t'acabaran els llocs,
eh?
Aquesta és la raó.
Perquè a partir d'aquí,
dic,
hem començat,
podríem dir,
en ciutats grans,
no?
En grans capitals,
fins i tot,
i a partir d'aquí
no tens pobles,
poblets,
encara per fer-ne...
No, no,
aquesta cosa,
no la comento mai,
però evidentment,
és la tercera raó,
no?
Diguéssim,
que noms mai em faltaran,
no?
És a dir,
capitals,
i tal,
i a més,
que li pots treure
suquillo,
no?
A vegades,
a un disc,
pots dir,
escolta,
doncs,
me'n vaig només a un país,
no?
I vaig a totes ciutats
d'aquest país,
d'un altre disc,
d'un altre país,
no?
És a dir,
sempre tens un cert argumentari,
no?
Per, d'alguna manera,
no trencar-te el cava,
i ara com li dic aquesta cançó,
no?
Però ara m'estàs,
perdona'm,
però m'estàs trencant
tot el romanticisme
que té molts dels títols
de la música,
així en general,
eh?
No sé si m'entens,
no?
Aquesta última part,
aquesta última part,
que quedi entre nosaltres,
o sigui,
d'un senyor soixent.
D'acord,
no,
però sí,
és veritat,
a veure.
Aquí posaré,
aquí no sé què farem,
però bueno,
ja ho han escoltat,
ara ja te posaré un pitido
d'aquells,
en plan que ningú escolti,
ja arribem tard,
arribem tard.
Sí que és veritat que,
a final,
és tota una miqueta,
no?
És a dir,
sí que hi ha aquesta
per romanticisme,
i ho vaig tenir a la idea,
tenir aquest fondament,
ara després,
evidentment,
sí,
si jo em vaig dir,
però és veritat,
és tan fàcil comentar
el Google Maps,
no?
I ja ja tenim,
doncs,
una infinitat,
de destins,
no?
Home,
també podries haver dit,
és una manera d'enriquir
i de conèixer també molts
d'aquestes,
no?,
d'aquestes ciutats,
que moltes vegades
se'ns obliden al cap dels anys,
i les tornem a l'actualitat,
en Buc,
en Nairobi...
Exacte,
hi ha una cosa que també,
per tant,
que em semblava,
que era cert que no fos,
o sigui,
jo intento no caure en lo evident,
és a dir,
que la cançó de dir Shanghai,
no automàticament significa
que hagi de tenir referències
a la música xina,
no?
És més una qüestió interna meva,
que després algú podria dir,
a mi això no m'ha sonat a Shanghai,
i, bueno,
jo els dic,
clar,
no està fet perquè soni a xino,
diguéssim,
està fet com a un...
mire,
tanquem els ulls
i a mi és el que em respira aquí,
i tant,
no?
Clar.
Doncs fem una cosa,
jo els convido a tothom,
recorda'ns,
si et sembla,
la teva pàgina web,
perquè tenim la pàgina web
allà on segurament
podrem saber molt més de tu,
podem escoltar la teva música
abans que arribi aquest divendres.
Doncs,
mira,
us dono la pàgina web
i des d'allà ja tens accés a tot,
no?
Al SoundCloud,
al Facebook,
a tot.
És a...
Bigun,
com sona?
Bigun-music.com.
Molt bé.
Doncs allà ho trobarem,
i si no també s'hi poseu,
Bigun,
tal com sona,
com...
Ja s'apareixeran com sona.
Ja surten al YouTube,
és que t'adrecen un munt de llocs,
i també a través de l'Spotify
també podrem escoltar aquest disc,
Shanghai,
i també ens podem explàixer una miqueta més
al que dèiem,
anant cap a San Francisco,
cap a Nairobi,
i cap a Madrid,
si és necessari, no?
Allà on sigui.
Exacte, exacte.
Però de primer,
si voleu allò que dius,
la música en viu i en directe,
que és on jo crec que
doneu el 100%,
és a veure'l i a apropar-nos
a les a les zero
aquest divendres.
Recordem si et sembla l'hora?
Serà,
jo no t'ho sé dir exactament,
però sí,
suposo que serà tard,
serà sobre...
M'hauria de consultar amb l'Àngel
i amb el Toni,
però, bueno,
posem que estarà per la nit,
divendres a la nit,
ja d'alguna manera
ho anuncia la ment,
perquè jo encara no tinc molt clar,
exactament aquí no hem tocat començar.
No passa res,
normalment,
perquè s'apropem allà
quarts d'onze de la nit,
tranquil·lament,
que fem la nostra copitxuela
i a partir d'aquí
a esperar que comencis
i a esperar que ens facis
passar una boníssima nit
de divendres
dins de les a les zero.
Doncs,
Vigunt,
que vagi molt,
molt oblicant,
és que veus?
Te'n recordes que ho hem parlat
abans de sortir a l'antena?
Te'n recordes?
Sí, no,
a mi,
és que jo també a vegades
dic una cosa i dic l'altra,
indiscriminada,
amb el qual no passa res.
i Vigunt o Vigant,
les dues,
s'accepten les dues.
Doncs,
moltíssimes,
moltíssimes gràcies
per atendre la trucada
de Tarragona Ràdio
i que,
res,
que aquest divendres
obrirem les portes
perquè vagis entrant,
eh?
Molt bé.
Anem passant, eh?
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!