Perquè hi ha un públic que em fa molta ràbia.
És un públic que surt a la tele, al migdia, Antena 3.
A la ruleta de la suerte.
L'heu vist?
Que aquella penya està, però, zumbada, perduda?
Que li donen panderetes i pelucas?
Que els disfressen, els humillen, els droguen.
T'ha pocholo allà repartint merda.
Però no, tu poses Antena 3 al migdia i els veus a tots.
Resuelve!
Jordi, resuelve-lo ja!
Resuelve-lo!
Comodín, comodín, comodín, comodín.
Vote, vote, vote.
Llévate el vote.
Però que són les dues a la tarda, eh?
Que lo hacen en directo, que aquesta penya, diu.
Però d'on la treuen?
Que la van a buscar, les portes dels aftes o què?
Home, per favor.
Eh, i pobre de tu, que t'equivoquis, eh?
Com a participant, perquè es tornen bojos.
Hi ha un vídeo a YouTube, el podeu veure quan vulgueu, eh?
Són un tros de programa i posa un.
Franco, 14 peixetes.
I només falta la U de 1 i la F de Franco.
Només, eh?
Només.
Que tu el veus a casa dinant i fas...
Doncs agafa la dona, tira...
Faig bé, és que ho he practicat aquesta tarda.
Taca, taca, taca, taca, taca.
50 euros, diu.
La B.
Sí, hi ha un tio darrere que es torna literalment moig i comença...
Llàstima que això no sigui a la televisió, eh?
De veritat, eh?
Al final on hem de posar càmeres per poder veure aquest extracte concretament que ens diu l'Andreu Casanova.
que el tindrem aquesta mateixa nit a dos quarts d'onze de la nit a la Sala Highland.
Però ara amb nosaltres via telefònica.
Andreu, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Què tal?
Com estàs?
Bé, bé, bé.
Jo encara que no ho diguis, sé que ets el club de fans de la ruleta.
Molt.
Que segueixes el Jorge, a la Paloma, aquesta xica que surt volant.
Exacte.
Bueno, no descapem els meus gacs, ja, eh?
No, ja, ara el que volia que venga a veure-lo, eh?
Ah, a veure, a veure, aquest serà un dels que podrem trobar aquesta nit al Highland.
Exacte, exacte.
Molt bé, molt bé, o sigui que no diem res més.
Almenys aquest monòleg.
Exacte, ja, que vulgui que vingui.
Molt bé.
Per cert, que saps que t'anava a fer una petita queixa, eh?
Com a fan...
Com a fan de la ruleta.
Com a fan de la ruleta.
Molt bé, i ho dius així, sense vergonya ninguna.
Cap ni una, clar que sí.
No, no, està bé.
Que tu vas trobar gent que no s'atrevia, o què?
Ja moltes vegades els miraves, levantes la mano, qui en lo ve.
I molta gent es mira, la xeca mitja, o no la xeca, o no la xeca,
i després trobes que parlen i diuen alguna cosa,
i que és clar que sí que ho veuen.
Es van aixecar la mà, i després els dic, ah, tu no ve, i arriuen.
Però a primera instància no ho reconeixen, molta gent.
A més perquè, suposo, que com que fotu canya una mica...
Clar, clar.
...pots a broma, doncs ja s'han d'aixecar les mans i d'entrar.
Però, Andreu, si ja et fixes, això també passa amb discos, per exemple,
o cantants, com el Rafael i el Julio Iglesias i companyia.
que hi ha molta gent que es venen un munt de discos,
però a l'hora de preguntar a ningú els agrada.
Exacte.
I dius, home, però d'alguna manera va sortir tot això, no?
Exacte.
Això passava, em recordo molt, això passava amb les Cròniques Marcianes.
També, és veritat.
Si ningú lo vea, representa basura i tot,
però després el líder d'audiència va aguantar,
no sé què, però si nadie lo ve, o nadie lo ve,
alguien tiene que hacerlo.
Home, home, i tant.
És que jo lo veo en los tàpings, que això és una altra excusa, eh?
Claro, en los tàpings, y curiosamente te puedo hablar
de la hora y media del programa, pero bueno...
Exacte, però només en los tàpings, eh?
Exacte, són 30 segundos, exacte.
Andreu, explica'm una miqueta com va ser que et vas ficar
dins del món dels monòlegs.
Com va ser que un dia et va donar per començar a comentar coses?
Home, perquè també sí que és veritat que sempre m'ha agradat
fer riure i una mica el catxo en Déu,
i quan jo posava la tele i tal, i veia gent fent monòlegs,
jo me'n recordo de pensar, hòstia, jo vull fer això.
Sí? I ho tenies clar?
Home, sí, des de fa un temps, sí.
Sí, que sí que tenia clar era que volia fer riure a la gent
i això, i una mica aquest tipus de vida.
Molt bé.
A la vegada sí.
I això, de quant temps estem parlant, allò, per fer-nos una idea?
Home, fa quatre anys, més o menys.
Quatre anys?
Sí, tres, quatre anys, sí.
I a partir d'aquí, quina pila et poses?
Amb qui comences a relacionar-te per ficar-te en aquest món?
Vaig començar a una escola, sí, vaig començar a una escola,
que es diu Set d'Axió, que és a Barcelona,
i vaig començar amb l'Albert Boira,
que és un còmic, bueno, ara és company i amic,
i ens va començar, bueno, amb agafar un grup i ens va donar unes bases
i durant uns mesos ens va ensenyar una mica com fer-ho
i després ja, evidentment, voles tu sol.
Ja una vegada tens les eines, ja s'ho té de currar, currar, currar,
i cada dia pim, pam, pim, pam.
I segurament que estaràs d'acord amb mi que la millor escola d'aprenentatge
és pujar a l'escenari, no?
Sí, totalment.
Perquè una cosa, és el que dèiem, una cosa és la teòrica,
però una vegada que agafes el cotxe, com la pràctica, no?
Exacte, exacte.
Pot haver de tot, no?
Sí, sí, sí, jo crec que són dos molt lligades,
que unes treballant, això sí, vull dir, escriure les teves cosetes,
i l'altre toca pel que escrius, pujar, pujar, pujar, pujar,
a l'escenari que vegis, a l'escenari que et pugis.
Però bueno, això ja te lo pido el cuerpo moltes vegades.
No m'imagino.
Jo de veure l'escenari i dir, tengo que subir, tengo que subir.
A mi m'ho demana, com a mínim.
I en què t'inspires?
Quan ja comences a dir, ostres, això ja veig que brutlla,
això ja comença a posar-se en matges, s'està posant en sèrio,
a partir d'aquí m'he de començar a fer els meus monòlegs,
he de començar, clar, el que dius tu, no?, a caminar sol.
Sí, home, jo m'inspiro, bueno, és que és una mica amb el dia a dia i amb tot,
és que de tot es pot treure a punta.
Això és veritat.
De tot, de tot, de tot.
Només és posar-t'hi i trobar un tema més o menys original
i treballar-ho i provar, i provar, i provar.
I en el dia a dia t'inspires molt, també.
Hi ha coses molt mecàniques, treballs molt mecànics,
o cosetes com fregar els plans o conduït,
que inspiren molt, que inspiren molt.
Perquè et relaxes, et deixes anar,
i tu vas fent mecànicament i de cop i volta
em van saltant coses, saps?
Sí.
I amb aquestes feines sí que va bé.
Mira, fa poc vam parlar amb el Javi Benítez,
que també és Javi Benítez.
Amb el Javi, sí, home, gran amic també.
Doncs fa dos dies vam parlar amb ell,
perquè ell també va estar per aquí, per Tarragona,
fent les seves cosetes, diguem-ho així,
i ell m'ha comentat també això,
que clar, quan estem a la intimitat,
que fem coses que després, clar,
de cara al públic seria una cosa surrealista.
Sí.
I una d'aquestes és conduir.
Quan anem conduint, que nosaltres pensem que ningú ens veu,
i anem cantant, i anem fent les coses que fem,
i que sembla que estiguem també,
que fóssim el cantant, que en aquell moment ens sona a la ràdio.
Sí, sí, sí.
Jo faig veure que parlo pel Banc Viures.
Ah, sí?
O sigui, realment estic practicant monòleg,
o practicant no sé què,
i si et miren, faig veure que miro això del Bluetooth,
o que toco el...
perquè no creguin que realment estic sol.
Clar, a veure com li has explicat.
No, estic practicant monòleg o que actua esta noche.
et miren raro, i en seguida, doncs,
un o dos esticulites,
perquè sí, clar, que moltes vegades tothom...
Bueno, avui dia tothom parla sobre amb el Manos Libres.
És veritat, eh?
I, Déu-n'hi-do, alguns crits que foten alguns, eh?
Sí, clar, però aquí sempre hi ha algú escoltant a l'altra banda, no?
És que no està hablando solo.
Aleshores, doncs, intentes allò, fer-t'ho com pots.
Home, analitzant ara mateix,
doncs, qualsevol que entri ara aquí a l'estudi de la ràdio,
pensaria més o menys igual, eh?
Sí, sí, també.
Si no t'arribes a escoltar a tu, dirà,
que ta boja, què està dient, què està parlant,
mira, riu sola, riu sola.
Exacte.
És el que té també el món de la ràdio, eh?
Sí, sí.
En tant t'has de muntar la teva pròpia pel·lícula
i cap endavant, no?
Sí, i arriba a tope l'imaginari.
Sí.
Deixer-lo volar.
Recordem que aquesta nit tenim a la Highland
a partir de dos quarts d'onze.
Exacte.
Que tocaràs aquest tema que hem començat a escoltar.
Sí.
I què més?
Alguna coseta més, no?
M'ha desvellat?
És bastants temes, bastants temes.
Tírate la ruleta.
Ah, no, perdó, perdó.
És igual, tot el que sona júlida no canten.
i és igual...
Tira, tira, tira, tira por el bo...
Veus?
Però jo solo lo miro para instruirme
i luego sacar material, no por nada más.
Yo no lo disfruto.
¿Eh?
Me prohíbo.
No, eso nada más.
A vegades le pillandres la piña
i me quedes enganxado, evidentment.
Però a part de passar per la ruleta,
passes per alguns llocs més o no?
Sí.
I a la gent també la provoques?
La treus de lloc?
Interactuo bastant, interactuo bastant.
Sí que és veritat.
perquè saps que hi ha altra d'impros,
hi ha altra d'improvisació,
paral·lelament als monòlegs
que tinc un grup d'improvisació
que fas escenes curtes i jocs
amb el que la gent t'escriu.
I clar, jugues molt amb la intro
i aquí sí que l'aplico també una mica,
la transporto i la traspasso una mica al monòleg.
O sigui, interactuo molt amb la gent.
Però no allò que la faig patir,
allò en plan de...
Venga, a mi m'he portat.
Vamos a humillar a la persona esta que ha salido.
i les dius, no quiero, no quiero.
Exacte.
I ho fots allà.
No, una mica interactuo amb tot el grup.
Però aquí és on entra l'examen de conduir fort, aquest, eh?
Que normalment et trobes que molta gent,
sí, de seguida s'anima, no?
També et deus arribar aquella persona que no, que no, que no, que no,
i del no no el treus,
i que després a lo millor resulta que no hi ha manera de fer-la seure.
Sí, també, també.
Una vegada que ja l'has fet, no?
No, no, no, i després sé com en el micro.
Ara, ara.
Els diuen, no, no, i et diuen que no,
ja, pues, traient el mic, no, no, no, per què?
I ara, també sí que és veritat que hi ha gent que no vol
i realment no vol i pateixes tu, eh?, i tothom.
Però, bueno, ja arriba un moment en què s'ha de llegir una mica
qui es vol prestar una mica i qui no.
i qui no, pues, escolta, no passa absolutament res.
Sempre està l'amic de torn que l'espitgen amb ell, no?
Ei, pobre, que això el fa ràbia.
Sempre trec als que l'espitgen, perquè el fa ràbia, saps?
Perquè penso, no, no, aquí està prohibido, senyora,
salto, mamoncete, salto i el trec.
I a més a més, clar, jo, amb la inèrcia de dir,
venga, anem a provocar la història perquè acabin de sortir, no?
Del tot, si pot ser.
Exacte. Sí, sí, sí, totalment.
Molt bé.
I t'has trobat algun d'aquestes surrealistes?
que dius, ostres, això sí que podria ser un autèntic monòleg.
Llàstima no haver-ho gravat.
Ostres, no, ahir mateix, ahir mateix que estava actuant també.
Sí.
A meitat de l'actuació també va entrar al local un senyor que sortia de,
suposo que de Ustaler, era cambrer,
un home, no sé, 50 anys,
i sortia i es va acabar a la porta, mig entrant, mig no,
va veure tot el monòleg, tota la gent allà no sabia si d'entrar.
Al final el vam convèncer d'entrar sol i a mig monòleg el tio em gira
i el veig passant-se la cervesa, que l'esqueta per tota la cara.
Què dius?
Sí, sí, va ser molt graciós, perquè, clar,
vaig parlar al monòleg i dic,
però què hace, hombre?
I què, tiene calor o què?
I, bueno, clar, tothom el va veure de cop passant-se la cervesa per tota la cara
i que ho vam estar xerrant allà un minut o dos
i traient-li punt del tema i també va ser molt divertit.
No sé, hi ha unes quantes, clar, però al final acabes obligant.
Clar, però...
Queda sempre amb la més recent.
No, no, imagino.
A banda, o sigui, que a banda d'aquesta nit al Highland,
també et trobem en un altre lloc fixa?
O sigui, per a aquells que no puguem anar
o que últimament, ostres, ens surti qualsevol cosa?
Exacte.
On podem trobar-te?
Al Teatre Alexandre.
Ah, al Teatre Alexandre, molt bé.
Sí, està en la Catalunya de Mallorca.
Et tenim més o menys cada setmana, una vegada al mes, com va?
Sí, de fet, aquest és l'últim diumenge que estic
i porto un any i vuit mesos en cartellena,
però tornem al setembre, o sigui, fem un petit peron de dos mesos.
Home, també una miqueta segurament que per agafar potser d'altres sales, no?
I per sortir fora.
No, i per recordar una mica l'espectacle també.
D'acord, d'acord.
Perquè porto això un any i vuit mesos,
l'estiu passant no vaig fer festes i vaig anar al Tiron a saco,
amb la qual cosa ja toca una mica un ligero peron.
I també segurament que et deus trobar que de tant en tant et reclamen, no?,
per poder fer una petita tornera, allò que dius,
ens balluguem per diverses ciutats.
Sí, sí, anem sortint.
València, Madrid, Mallorca, Tenerife, vaig estar la setmana passada.
I què tal, per Tenerife?
Molt bé.
Tenen el mateix humor o molt semblant a nosaltres?
Us he de dir, encara no he de estar al Highland,
però realment al Tenerife hi ha un dels millors públics de tota Espanya.
Més agraït.
És molt agraït, és una passada.
És la segona vegada que vaig i és un públic increïble, supervolcat.
Supervolcat, molt, molt guai.
Que venguen tots els de Tenerife al Highland!
No?
No, que venguen tots els de Tenerife.
Alguns del Highland ja se basten i se sobren,
però bueno, si volen vindre, convidadíssims.
Ara t'hi imagina, jo soy de Tenerife,
el primer amb una samarreta d'aquestes.
Exacte, de Tenerife.
I dius, aquest ha escoltat el de la ràdio.
Aquest ha escoltat el de la ràdio.
Home, si t'escolten algú de Tenerife i Està a Tarragona,
jo no diria que no passés.
Que vingui, no? Que vingui.
Que vingui, exacte, exacte.
Una altra de les coses que segurament que us deveu trobar
quan aneu a diferents llocs
és que l'humor de cada ràdio
és no sé si diferent o almenys
en un lloc agafen un gac,
a l'altre hi ha aquell silenci
i dius, ostres, però com és possible?
Per què?
Per què?
Reír-s'ho, reír-s'ho, si m'hi quereis.
Reír-s'ho, per favor.
Si m'hi quereis, reír-s'ho.
Però sí que és veritat que
evidentment hi ha zones
on l'humor és diferent.
La gent és més freda o li costa més entrar,
no sé.
Sí que és veritat.
Home, jo espero que aquí a Tarragona no et passi
i que t'emportis un bon caliu d'aquí de la ciutat
i que això vol dir que t'has de tornar a repetir, eh?
Sí, no, no, cap problema.
Catalunya en general és de conya,
gent de conya molt maca i molt implicada.
Doncs Andreu, que aquesta mateixa nit
recordem a l'Andreu Casanova
en el tindrem a la Sala Highland
a partir de dos quarts d'onze,
que us esperem a tots, eh?
Per allò, per desestressar-se,
per riure, per fer una mica de risoterapia,
que de tant en tant ens va tan bé, eh?
Exacte, sí, la veritat és que sí.
I fer riure també va molt bé.
Això sempre, això sempre.
I fer riure també és molt estimulant
i liberador.
O sigui, bé, us esperem.
O sigui, per la meva part,
ja estarem breu.
Doncs Andreu, gràcies, de veritat.
i fins aviat.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adeu, siau, bona tarda.
Fica, un pató.
Adeu, siu.
Que, tio, que...
Que brilla demasiado.
Aleshores, comença el seu discurs.
Si quieres adelgazar,
es buen momento con...
Ha, ha, ha, ha...
Scling.
Ove, gràs,
puedes chutar-telo en vena
o venir un mes entero de público al programa.
Diu, nuestra zapata,
hace cuatro meses que lo consume.
Aleshores, enfocan a la zapata,
pu, pu, i la veus.
Heu vist aquella...
Ja sé que no.
Nadia lo ve, eh?
Aquella zapata,
que està, a més, desproporcionada.
O sigui, que té la cintura aquí
i dos dits per sobre,
ja los sovacos.
Home, que es descorda el taxar amb la boca.
I, perdoneu,
jo no sé si és a lo ve gras, aquest,
o és que només menja aire.
i has deixat la meitat,
eh, no potser vas.
Però...
Aquella tia està molt prima.
Home, si jo...
Amb aquella tia no xupes.
No, com aquesta tia roes,
rebanyes, repeles.
Home, li piques una pedra a l'ombra
i pots fer foc, saps?
Jo crec que t'enrotlles amb ella
i et donen ganes de xupar-li el cap,
com una gamba, saps?
Per favor.
Té que està aquí el sabor.
Bre.
Està molt prima, està molt prima.
De fet, una família africana
l'ha apadrinat a ella.
No us dic més.
Perquè veiais el nivell, no?
Bueno, jo l'he vist acordar-se la jaqueta
amb l'alambre aquest del pavimbo, saps?
I encara li s'obre, saps?
S'obre? Sí, s'obre.
Segur que sempre es perd,
doncs va, ja.
A la més, pobreta, que es diu paloma.
Sí!
Ah, t'has delatado, lo ves?
Ho veus?
Que sí?
Ja tenen el vacío, ara.
Pues, és boníssim,
perquè es diu paloma,
que dius, quina ironia.
Per què?
Perquè si obres la finestra
i entra una mica d'aire,
se'n va volant.
No, és broma, eh?
Que la tenen lligada pel turmer.