El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba, a bordo dels catalans,
el millor barco de guerra, a la flota d'Ultramar, el timoner i el nostre avi, i catorze mariners,
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palabroger, quan el català sortia a la mà, els nois de Calella.
Mira que són maques les avaneres, avi Ramon, de nou, bona tarda.
Bona tarda.
Mira que el trobà, m'ha faltat també, eh?
Sí.
Veu que em deia la cançó dels pets, que t'enyoro, avi, gairebé.
No, no, no, escoltem, francament, no, sents, sents, sents, però quan arribes d'aquí i sents que de beneres,
te tornes a sentir-te una miqueta a la ràdio.
Home, no malament, eh?
No, em refereixo que suposo que començarem, doncs ja saben com som, el que fem, el que diem,
i hi ha coses que potser agradaran, no t'agraden tant, però tot se fa en bon sentit,
que després veuen que en realitat és el que és.
No, i a més, a més, avi, nosaltres sempre ho fem amb el bon cor,
perquè és el que dèiem, que tot això surt de dins, que no ens inventem ni estan els papers de cap mena, eh?
És una cosa que surt del cor cap al cap i del cap cap a la boca, eh?
Jo mateix m'agradaria, com cada any diem, que si algú té algun tema especial, alguna cosa...
Que truqui, sí, sí.
Que truqui o que truqui...
I xerrem.
Jo recordo el telèfon, si vol, que és el 977-24-4767,
o també, si volen venir aquí amb nosaltres i fer-nos companyia i comentar alguna coseta,
doncs que estem a l'Avinguda Roma, 5B, primer, primera,
i només que truquin a la porta i se'ls obre sola, eh?
Sí, sí.
Aquí fa per convidar tothom, eh?
Sí, pot haver algun tema que nosaltres, doncs, no estem al cas,
i també convé parlar-ne, no?
Home, però també estem per aprendre, no, avi?
És allò que dius, mira, no se sap mai, no?
Per això dic que a vegades hi ha alguna cosa, dius, escolta, mira, i això?
Vale, te'n recordes? No, o sí, o... M'entens?
Vull dir, mira, un rato que passarem en família...
Clar que sí, ho passarem en cas.
Que a vegades en família el rato no es passa gaire bé,
perquè quan es torba un, l'altre crida, l'altre...
Però aquí sí, aquí estem en família...
És el que anava a dir que aquest no és el cas, eh?
Perquè aquí estem en família, però família real, vull dir que...
No me'ls espanti, avi.
Al contrari, al contrari.
A veure si no voldran venir, avi.
No, al contrari, que aquí és una família que tots tenim dret a parlar,
i ara d'això no m'entens.
Sí, sí, sí, sempre, sempre.
Avi, fem una cosa, anem a situar una mica els oients,
perquè aquest espai de l'avi Ramon no és d'aquesta temporada,
ni tampoc de la temporada passada.
Que ja fa uns quants anys...
Bastants.
Que un dia l'avi Ramon va venir de casualitat per Radio Fòrum,
que no Tarragona Ràdio,
o sigui, estem parlant...
Potser si l'emisora va néixer el 86...
Sí, sí, 27 gairebé, avi.
Doncs, si l'emisora va néixer, anava a comentar,
doncs allà al voltant del 86,
al febrer del 86, per ser més exactes,
potser al cap d'un any,
l'avi Ramon ja estava per aquí.
No potser com a avi Ramon,
però sí com a contartuli.
Sí, sí.
No com a Ramon Martí, com el que és.
No, no, va ser casualment que vaig pujar per veure com éreu,
i vaig assentar,
i un, com no em recordo en aquell moment...
El Joan Maria.
El Joan Maria.
Va començar a parlar, a preguntar-me,
i d'allòs...
I llavors, quan m'acabava, diu,
ho hem gravat,
ho hem gravat.
Què li agradaria, doncs, anar a ser...
Bueno, doncs, mira, i així va ser...
La innocència de la ràdio en aquell moment, eh?
I així va ser com vaig quedar enganxat.
I després he anat amb altres emisores,
però aquesta sempre ha sigut la mare...
Home, és que, avi, el tenim de fill adoptiu.
No pot marxar altres emisores.
I ara el que passa és que, clar,
hem de comprendre
que amb 27 anys de vindre aquí
véssim amb dit de coses i coses...
I ara, clar, repetir, ja no d'allòs,
i has de sempre improvisar alguna cosa,
perquè les coses escrites queden escrites,
però les que improvises són actuals.
I per això, en altres, ho entrem,
les Silvia i jo, actuals per això.
Perquè fem un programa, doncs,
d'improvis, m'entens?
Sí, de comentar.
Perquè, clar, sí.
I més i tu, si hem de repetir històries
en tants anys.
i esperi, avi, eh?
I esperi, perquè això no està res.
I això passava, més o menys,
el que dèiem, fa uns 25, 26 anys.
26 anys, com passen?
I a partir d'aquí, amb l'avi Ramon,
avi, vam passar, se'n recorda, no?,
de la plaça del Fòrum,
passa el Fòrum,
al Carrenau,
a la Rambla,
a la Rambla,
ara aquí,
i de la Rambla cap aquí.
Ara per aquí.
I sempre...
Mira, eh?
Hem variat en algun moment...
Hem anat alternant.
Sí,
perquè va fer programa també amb el Joan Maria,
si no recordo malament.
Sí, amb el Francesc Valls,
aquella nòria que ara està a la televisió.
Sí.
Amb la Sílvia Petit,
se refereix?
Petit a petit.
També amb...
Amb la Núria,
amb la Núria Cartanyà.
Amb l'altre.
Sí, sí.
Sí, sí.
He portat personatges de molt...
inclús uns directors de cine rús,
l'altre que és polític.
En fi, hem passat per aquí,
hem alternat alternant,
doncs bé,
sense barallars,
i hem anat parlant de coses que a vegades...
Jo a vegades veig que hi ha polítics o persones
que pel càrrec que tenen
hi ha coses que no les poden explicar.
i en canvi, aquí, en plan d'avi,
hem explicat coses particulars, íntimes,
pensaments,
que ha sigut diferent
d'allò de la cosa concreta políticament
o el que sigui.
Això ha sigut, potser,
el que ens ha aguantat tants anys,
anar variant i anar fent coses.
I no m'enganxellà.
Els pescadors,
que sentin aquí l'olor del romesco,
en fi, ha sigut cuiners,
pastelers, pastissers,
o sigui,
han passat per aquí tanta gent
que, perdó,
han passat per mi,
ho han passat bé.
Sí.
O sigui,
com que ha sigut coses internes,
en fi,
coses de la vida.
Sí.
No,
i després,
avi,
que jo me'n recordo
de molts de les entrevistes
que hem fet,
que moltes d'elles
no eren ni pactades,
que moltes vegades
jo me'n recordo
que em deien,
no,
no,
si és que me'ls he trobat
baixant per la Rambla,
que venia cap aquí
i me'ls he trobat
i...
I els he engrescat.
Vine cap a la ràdio,
vine cap a la ràdio.
I hi havia gent
que entrava amb autèntic temor,
perquè no sabien ben bé
què és el que se trobarien.
I després...
Recordo,
i recordo
que més d'una vegada
m'havia passat,
ai,
jo no,
que tinc molta vergonya,
ai,
jo no,
i me'n resultava
que en tot el programa
jo no podia parlar.
És veritat.
Els engrescaven.
Vull dir que
és curiós,
això,
la ràdio,
és curiós.
I com que és una cosa
que la pots escoltar
estigues on t'estiguis,
tant si estàs al lavabo
com si estàs a la cuina,
com si estàs dormint,
bueno,
dormint no,
al llit.
No,
no,
vull dir...
Potser fa dormir,
no?
Home,
que la ràdio té aquest avantatge.
Sí,
sí,
sí.
Estàs a la platja
on t'estiguis,
al mig de los autos,
poses la butxaca al ràdio,
poses que no et sentin
i veus un que riu
o sembla que...
Cony,
què li passa?
Llavors mires
és que té el d'això...
La ràdio posada,
no?
Vull dir que
i així intentarem...
Que tornem-hi,
clar.
I a més,
a més,
amb l'Avi Ramon
el que fem també
és recordar moltes de les coses
que potser...
No,
que potser no,
que hi eren a Tarragona.
Sempre anem,
del braç,
vostè i jo
anàvem caminant,
encara que últimament
vam marxar de viatge, eh?
Te'n recorda també, no?
Sí,
vam fer...
Els últims moments
de la darrera temporada
vam marxar cap a l'Índia,
vam fer diversos viatges
així de brancet,
encara que ens agrada molt
prendre el solet de Tarragona,
de tant en tant
hem marxat, eh?
Sí, sí,
vam fer anècdotes,
coses que havia passat jo
amb els viatges que he fet,
sense...
M'entens?
Vull dir,
hem fet una espècie...
Eren les aventures
de l'Avi Ramon,
home.
o sigui que si analitzem
durant aquest...
Hem fet una sèrie
de barreges i coses,
no?
Però sempre...
Mira...
Home,
jo ja la setmana vinent
ho tinc claríssim
el que hem de parlar, eh,
Avi?
Ah, sí?
Sí.
Bueno, bueno,
tu sabràs.
Home,
la setmana vinent
coincideix que el dimarts
és dia vuit.
Vuit.
Què és aquell cap de setmana?
Haurem d'anar a visitar
a Saragossa?
Haurem de donar un tomet
per la verge del Pilar,
no?
Pilar.
Home,
que toca la Pilarica.
Sí, mira.
Què li sembla?
Bueno, ja...
té aquest cervellet,
el posa en marxa
i ha recordat cosetes.
Però aquí al davant
i pum...
Sembla que tu,
quan me poso aquí sentat,
sembla que faig allò,
obres la ràdio
i parla.
Sí.
Obres tu,
avi, això...
No, no,
però hi ha paraules claus,
dius,
serratllo,
i ja saps que l'avi,
uuuuh,
agafa trempera, eh?
I el casc antic,
i la rambla,
com ara aquestes festes.
Aquelles festes han sigut curiós.
Ah,
doncs mira,
volia comentar-li.
Sí.
Digui'm, digui'm,
com anava la sentència.
Jo no hi puc anar a molts llocs,
perquè doncs ja ho sé content.
Però és curiós
perquè ha sigut,
hi ha hagut la part religiosa,
com si diguéssim,
però hi ha hagut una part
que jo impossible de seguir-la,
entre tapes,
arròs,
vermut,
això,
allò,
resulta,
resulta que,
escolta'm,
que si seguís...
No s'ha engraixat, eh?
No s'ha engraixat gens, eh?
Perquè no hi seguís
que cafè copa i puro,
que si ara...
Vull dir
que ha sigut unes festes,
allà,
al passeig de les Palmeres,
cada dia,
cosa,
a la Cas Cantí,
a la plaça del Rei,
que si els castells,
que si això fan allò.
A la plaça dels Cols, també.
O sigui,
que, escolta'm,
ha sigut una festa
de Santa Tecla,
però també una festa gastronòmica.
Home, i tant,
home, ja va bé.
O sigui...
I a més,
també és tot això
amb la beguda,
amb la mamaleta.
O sigui, que ha sigut curiós,
ha sigut curiós,
perquè, clar,
molta gent
el reja fent a la boca.
I els altres
la feien
anar veient
i menjant tot arreu.
O sigui,
que ha sigut
una Santa Tecla,
doncs,
de boca.
uns barrejant,
els altres menjant,
els altres bevent.
I els altres veient
i parlant.
I parlant.
I tot això
a través de la boca.
Vull dir, doncs,
que una Santa Tecla,
doncs, mira,
bastant.
Entretreguda.
A part de la crítica
que hi ha hagut,
que en parlarem,
m'entens?
Perquè, clar,
ara, si és o no és.
I qui són aquests
per ara és o no és?
Si analitzem bé...
Ah, ja sé per on va.
Espera,
per ja ho expliquem.
No, ho deien
perquè va sortir la notícia
que Santa Tecla
no estava canonitzada,
que no era santa.
Que resulta
que va tornar a novel·la.
Però, bueno,
per nosaltres, sí.
Bueno,
d'una novel·la.
I llavors,
ja dintre aquests senyors,
aquests senyors
d'aquest,
van fer aquest concili,
per què no miraven
i callaven?
Perquè si mires la doctrina,
la Bíblia,
el que sigui,
hi ha moltes paraules
i coses
que les va dir aquest,
les va dir aquest sant,
les va dir el nostre senyor.
Qui hi havia allà
apuntant el que ell deia?
Ah, ara m'ha tocat.
Ara m'ha tocat la fibra.
O gravant-ho.
i ara després ho havien de fer.
Me refereixo.
Per si la cosa és
d'intuïció,
és de...
Sí, sí, sí.
No sé com dir-t'ho,
de sentiment,
del que sigui,
doncs hem de respectar
també santa tecla,
no?
Perquè si analitzem
aquesta cosa,
aquests grans senyors
del Vaticà
que controlen aquestes coses,
també s'hi podrien
fer moltes preguntes.
Ui!
Però en canvi...
I més que sortir.
I en canvi,
per dogma de fe,
les respectes,
perquè ja...
veig...
Escolta,
em van dir...
I van dir...
Però en aquell temps
no hi havia ni estilogràfiques,
perquè encara apuntes
amb un bolígraf.
Llavors,
si no érem tinta d'una pluma
o el que sigui...
Vull dir,
hi ha una sèrie de coses
que valdria més
no parlar-ne.
Ja veig que a vostè
aquest tema
li ha tocat una miqueta
el bonaviu, eh?
No,
jo el que passa
que no he estudiat.
No he pogut estudiar
perquè a col·legi
no vaig poder anar
treballant,
el que sigui.
Però la vida
m'ha ensenyat molt.
És com aquell temps
que si pagaves
per quaresma
tenies...
Me'n recordo
que m'ho explicava.
En canvi,
en canvi,
si no,
ja fes pecat.
O sigui,
en què quedem?
Sí, sí, sí.
A una cosa o a l'altra, no?
Si peques,
peca igual
aquell que paga
que el que no paga.
O sigui,
hi ha una sèrie de coses
i soc catòlic jo, eh?
Sí, ho sé.
Però dintre el catolicisme
veig unes coses
que hi ha uns senyors
que a vegades
es virtuen
i fan pensar
a la gent
que no té la fe
que tenim molts.
Per això dic
que hi ha una sèrie de coses
i Santa Tecla
doncs hi sempre he estat
per Santa Tecla
com Sant Jordi.
Un altre tema.
Que també ens ho han tret,
Sant Jordi?
No.
Ai, quina surta, home,
avi, ara...
Però no, no,
em refereixo
que Sant Jordi
era un guerrer.
Sí.
Un cavaller.
Vull dir,
hi ha una sèrie de coses
que si busques les històries
doncs hauríem d'estar
pendents.
No.
Seguim el dogma de fe.
Cadascú que cregui com vulgui,
que hi posi
tota la passió que obtingui,
perquè a vegades
hi ha coses
que desconfies
de tot el que et rodeja
i busques
un algú superior.
perquè ja no confies
en el que et rodeja.
Sí.
No,
no em drec família,
em refereixo
amb la societat,
el que sigui.
I llavors ara s'assembla
com aquell,
ja ho he explicat alguna vegada,
aquell laic,
aquell que era anticatòlic
i s'estava morint
i va demanar un capellà.
Vosaltres diuen,
escolti,
per què el vols un capellà?
Diu,
i això és veritat
el que diuen.
I si ara m'hi baixo
d'aquí,
què passa?
M'entens?
Vull dir que hi ha coses
que fan riure
però són,
són,
són.
I a mi que em perdonen
perquè saben que
jo d'una manera o altra
he d'anar dient coses
que potser agraden
o no agraden,
però és així.
Però avi,
entre vostè i jo,
quan va sortir la notícia
i dius,
home,
si ara d'aquí a poquet
ha d'haver el concili
per colonitzar
una sèrie de gent,
no és que la mateixa llista
posin a Santa Tecla?
És que no l'havien de treure.
Jo no sé si estic dient
una cosa que és pecat.
No, no, no,
és que no l'havien de treure.
Per això,
no,
però que si ja l'han treta,
doncs que la tornin,
no?
Jo crec que és qüestió
de signar un manifest
o qualsevol història.
Però oi que els que sentim
d'això per Santa Tecla
a aquest temps
que no ho sabíem
em tingui la mateixa fe?
I tant.
Quantes vegades tenim fe
en coses que diem
com és que,
escolta'm,
et trobes tu a l'Àfrica
i en molts llocs d'aquestos
que un símbol,
una tinterieta,
el que sigui,
els hi és per ells
una fe,
un es dona una fe
i una voluntat
que els fa viure.
Doncs sí.
Doncs deix,
respecta la persona
que té fe en una cosa,
doncs deixa'l,
que continuï amb aquella fe
i allà ell,
quan acabi,
ja sap com acabarà.
Ja,
però havia vist
que ens han tocat
la vora viu, eh?
Però això resulta
que no és el poble.
No, no, no.
Són uns senyors
ben asseguts
que decideixen
sense comptar
el que pensa un poble
i la fe que té un poble.
Vull dir
que hi ha coses
que a vegades
està sent greu,
sent greu
perquè llavors
això dóna peu a molts
a parlar
i deixar de parlar
de coses
que no acabi de parlar.
Però ha vist,
a mi,
ara m'ha agradat,
veus?
Perquè sense voler
i això no ho teníem
pensat
perquè avui era la presentació
de la temporada.
Però surt.
Hem anat cap a Santa Ticle,
hem anat cap a Santa Ticle
sense voler
i mira,
ara ens hem reivindicat.
que ja està bé.
El que passa
que a mi
em surten les coses
i em serviria
que la gent
ho interpretessin
malament.
No, home, no.
I a veure,
que ho dic,
doncs,
a favor i en contra
i amb ironia
més de quatre coses.
No, no,
avi,
però entre vostè i jo.
Ja que han de fer això?
Doncs que ja de pas
que l'inscriguin,
no?
Que s'ha de fer,
no sé,
una inscripció.
Ja no ho veiem.
Han de respectar sempre
la fe de la gent.
Això sempre.
Això sempre.
S'ha de respectar, eh?
Però, bueno,
per nosaltres sí que ho és,
avi.
I la celebrem
i la tenim
com a gran patrona
que és
i la lluem
quan surt el braç
de Santa Ticle
que jo sempre ho he comentat
i jo crec que la part,
el dia més maco
de Tarragona
és el dia de Santa Ticle
i quan entra el braç
a la catedral
quan tothom
es posa a ballar,
tothom amb els castells,
oh,
mira,
car de gallina tinc,
avi,
només de pensar
en aquell moment.
Que és paperet,
que és castell,
que és això.
Tot, tot.
És fantàstic, avi,
d'aquell moment.
En aquell moment,
aquells centenars
de gent que hi ha allà...
I a més a més
és un sentiment,
és alguna cosa
que hi ha allà.
Però, a part d'això,
aquells centenars
de gent que hi ha allà
potser la meitat
o més,
potser no hi creuen,
però en aquell moment
ho viuen.
Sí,
per això que és un sentiment.
Per això et dic...
Tot el que és.
Per això et dic...
El pla de la seu
es converteix
en una lluança
cap a Santa Ticle.
És el que deia,
creguis o no creguis,
estàs allà
i vius el moment
i te deixes emportar
per aquell moment
i és màgic,
cabi,
és màgic.
per trencar la religiós
d'això,
a vegades,
oi que vas a un personatge
i et conviden,
tasta això,
oi que és bo,
ho desconeixies
i a partir de llavors
veus que allò és bo.
Sí, sí, sí.
Doncs a la vida
hem de buscar també
el que és bo.
Sí,
i coses que et donin bons sentiments
i que te facin tirar endavant.
Sí,
el menjar,
el beure,
els sentiments,
la fe,
el que es doni,
el que es doni vida,
perquè cadascú
tenim una manera de pensar.
Clar,
i a sentir també,
no?
Entenc.
I és així.
I avi,
vostè ho va veure,
això que estàvem comentant?
A Maria,
sempre d'alguna manera
ho segueixo a través de la ràdio
per als companys.
I em va passar una cosa
que ara potser
amb això del braç de Santa Tecla,
perquè hi ha coses
que s'han d'explicar.
Resulta que a la catedral,
com que estem a l'apartament,
doncs hi ha un autobús,
un buit,
que passa per la Diputació
i va cap allà baix.
i hi havia un
que passa a les 8,
a les 10, 20.
I vam pensar
que quan acabi d'entrar el braç
tenim temps d'agafar-lo.
Vam anar allà a la Diputació
i allà érem 5 persones.
Es fan les 10, 50,
els 10, 30,
allà no passava res.
Què dius?
Allà hi havia un guàrdia
que tallava la circulació
per no sé què,
no sé quantos,
un jove,
un urbano,
i en vista que passava d'això,
vaig cridar,
saps si d'això?
Ah, esperes.
I llavors va preguntar.
Sí.
I li van dir
que l'autobús per allà no passava
perquè estava tanta gent
que era una cosa,
una cosa,
cosa que la senyora aquesta,
els autobusos,
tenia l'obligació,
sigui en contradirecció
o desviant-lo,
podria passar per allà
o portar,
aviar amb una furgoneta
a avisar a la gent
que deixava.
que hi era,
bueno,
es fan tres quarts d'onze
i allà no respira ningú.
Llavors aquest noi,
jo no portava mòbils
que no em gasto,
diu,
com deia això?
I diu,
escolta,
fem una cosa,
crida un taxi.
Clar,
quin remei.
I aquell noi,
aquell noi voluntariós,
aquell urbano,
va trucar un taxi,
ja vindrem,
però clar,
en aquella aclomeració
es van fer a les onze
i el d'allòs
no va venir.
I el taxi no va venir?
No va venir.
En això,
va passar un taxi
i el van parar
i anava ple.
Però diuen,
que a mi farem una cosa,
no es volés,
no s'amoïneu,
que ara farem,
aniré a portar-los a poestos
i es vindré a buscar.
Especialment a vostès.
Molt bé, molt bé.
En això,
esperem allí
i això passa,
dic el nom
perquè es mereix una atenció,
va passar el Paco Zapater,
el conseller de Ciutadans-Ciutadanes,
de Relacions Ciudadanes.
Sí, sí.
Què fas aquí?
Dic,
mira,
està passant això,
això,
això.
Llavors,
mira,
a veure si passava
algun cotxe
de l'urbano o que així,
doncs,
perquè tal,
amb unes senyores
que et coneixia,
els va dir,
així,
si es potser,
no patiu,
que ja esperem un taxi,
i es van fer a les onze i pico
i el taxi no venia.
Aquest urbano
acabava el servei
i es va quedar
per fer-se companyia.
Però a més,
tancar,
vindrà,
es va quedar.
I aquest senyor conseller
també es va quedar
fent-se companyia.
Però no,
aneu,
què vindrà?
Doncs van estar
més de mitja hora
fent-nos companyia
fins que va vindre un taxi.
Xapol, eh?
I va coincidir
que en aquell moment
va vindre un cotxe de l'ús urbano,
però clar,
el vint del taxi ja vam gastar.
Vull dir
que dono gràcies
a aquell urbano
que ja se'm no sé el nom,
però dono gràcies
i que aquest consejal
va tindre aquesta atenció
d'estar allí
fent companyia.
i vull dir,
no, és que és greu
perquè val tos aquí sols,
això.
No, home, no,
que ja és...
Re.
Vull dir
que veus...
Xapó, avi.
I en canvi després...
Xapó, xapó, per la bona
que hi ha pel món.
I en canvi,
doncs ja trobes
que això,
els autobusos
van com van.
Llàstima,
llàstima.
Jo que volia acabar
amb contenta, avi.
Perquè amb això
que m'has dit tu,
doncs aquests dies...
La cara i la creu
m'està dient.
Doncs aquests dies
també hi ha una satisfacció
de quan estem
a l'apartament
al vindre aquí
amb els autobusos,
com aquesta de la Begoña
ha fet un joc
d'autobusos
que ha fet uns canvis
i més canvis,
doncs saps què passa?
Que cada dia
al fer canvis
veies els xòfers,
els conductors,
parlaves un rat
amb un,
ara amb l'altre,
o sigui que semblava
que fos un joc
que dono gràcies
perquè la paciència
que han tingut
d'anar escoltant.
Però mira,
ha sigut una distracció
perquè ja ha dit
que aquest atret
va treure el dos
i n'ha apurat quatre.
I clar,
has de fer canvis
i no canvis
i cada vegada
que canvies
doncs veus un conductor
o veus un altre.
I veus una altra cosa.
Tots són al·licients.
El que passa que avic
és allò que,
a veure,
no vull ser advocat de ningú,
però clar,
segurament que molts
d'aquests canvis
ho han fet
perquè hi hagi més rotació
per part de segons què...
Val més no comentar.
No ho sé, avi,
no ho tinc ni idea.
Això ara no vull comentar-ho.
No dic res
perquè no ho tinc ni idea.
Es per dir-ho en general
per no entrar
en un punt
d'acord,
en concret.
En concret,
jo volia acabar amb alegria
perquè ja hem d'acabar
aquest espai per avui.
Però ho deixem amb alegria.
Estàvem recordant
un moment una miqueta
podíem dir que
molt especial
per tots els tarragonins
i això l'havíem d'acompanyar
amb música.
Què li sembla per tancar?
Santa Tecla
doncs l'hem de respectar.
I l'hem de cuidar,
l'hem de mimar
i l'hem d'estimar.
Sí, sí, sí.
I ja no dic res més.
I les festes
que segueixin
perquè mentre hi hagi gent
per poder-les seguir,
molts no podem seguir-les
perquè segons l'hora que és,
segons el que és,
no et convé,
però tu saps
les mils de persones
que han disfrutat
d'aquests dies.
Està a Tarragona plena,
avi,
a més de veritat.
Avi, pregunta d'Emilió,
ara ja per tancar.
Què?
Quina és la banda sonora?
Quina és la cançó
que segur
no hem escoltat
en totes les festes?
Quina diria?
Una cançó
que no ha sonat mai?
Mai.
L'emparito.
Que me, tio.
Però si no sona mai.
Si no l'han ballat cap dia.
Doncs resulta,
resulta que esta cançó
fa molts anys
vaig conèixer la història
de l'emparito,
qui era l'emparito.
La comencem la setmana vinent?
Això no me'n recordo.
Mira,
hem de comentar
la setmana vinent
lo de l'emparito,
a veure si me'n recordo
que jo també...
O si no,
a veure si hi ha algun oient
que ens faci memòria
i així, eh?
I també lo de la verja del Pilar.
Ho deixem així?
Endavant.
Gràcies, avi.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Ja que parlàvem de Santa Ticle,
fem la banda sonora.
Adiós.
A l'emparito.
A l'emparito.
A l'emparito.
A l'emparito.
A l'emparito.
A l'emparito.
A l'emparito.
A l'emparito.
A l'emparito.
A l'emparito.
A l'emparito.
A l'emparito.
A l'emparito.
A l'emparito.
A l'emparito.
A l'emparito.
A l'emparito.
A l'emparito.
A l'emparito.
A l'emparito.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!