El meu avi, el meu avi, el meu avi.
El meu avi va anar a Cuba, a l'aborto del català,
al millor barco de guerra, a la flota d'Ultramar.
El pimponer i els traus i catorze mariners
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palaproger.
Quan el català sortia a la mar,
Els nois de Calera feien un cremà.
Mans a la guitarra solien cantar, solien cantar.
Visc al Catalunya, visca el català.
I com us dèiem, ja el tenim aquí amb nosaltres, Savi Ramon.
Bona tarda, com està?
Bona tarda, com el temps?
Doncs llavors està entre plujors, una miqueta de vent i sobretot molt de fred.
Hi havia el compromís que havia de vindre.
Home, aquí l'espero, eh?
Jo he procurat, no estic massa fi, però bé, com que també a última hora,
doncs mira, el que parlem és una tertúlia, doncs no hi ha cap examen.
Jo, amb el seu permís, Savi, jo sé que la setmana passada,
quan vam acabar de parlar del que vam parlar,
ja va haver gent que ens van trucar, alguna que una altra amiga o gent d'aquí d'aquesta casa,
el 9-7-7-24-47-67, si ho volen fer durant el programa,
si ens volen trucar i comentar el seu, no?, el que els sembli,
i alguna cosa, clar, que tingui a veure amb el que estem parlant amb l'avi Ramon,
doncs que esperem les seves trucades, no, avi?
Va, eh?
No, què li sembla?
I el millor perquè...
Jo trobo la limitació i a veure què passa, no?
Sí, millor perquè així, més o menys, com que improvisem,
doncs tu també orientes la cosa.
El goig de la improvisació amb l'avi Ramon.
Sí, el que passa, clar, que dius que van trucar perquè, clar,
és que a vegades, com ara el programa de la setmana passada,
és una mica t'ingrat de dir perquè pots afectar moltes persones,
altres que no saben el que va passar,
altres que saben més que callis,
o sigui, passa això, això encara continua ara,
encara després d'haver passat totes aquestes coses,
doncs hi ha una sèrie de coses que uns s'han beneficiat,
altres perjudicat,
i és mirat violent,
perquè jo, clar, si parlo, jo parlo, doncs,
el que he viscut,
no el que m'han dit,
el que he viscut, i com que ho he viscut,
doncs també ho explico com aquell que explica,
doncs no sé com vols que t'ho digui,
no una novel·la, sinó un fet,
que ni és novel·la ni és cuento,
és real.
Sí, sí, és una cosa que l'avi Ramon m'està allà,
in situ,
vivint-lo,
i aquelles coses que dius,
mira, que m'agradaria no haver-lo vist,
no haver viscut això,
que havien d'altres coses meravelloses i fantàstiques.
O si ho has vist,
doncs no comentar-ho d'aquesta manera,
però, clar,
si hi ha gent que, doncs,
sí, parlem-ne com aquell,
perquè a vegades hi ha coses que diuen,
més que parlem,
però ho volem que parlem d'aquella cosa.
Doncs sí, doncs sí.
Saps com ho he dit?
A més,
a més,
és el que dèiem moltes vegades,
que la gran majoria,
i sobretot la gent molt jove,
d'aquestes coses,
potser en saben perquè han llegit,
perquè hi ha molta gent molt culta,
i tenen ganes de saber més,
de què va ser això de la república,
o què va ser la guerra civil a Espanya.
Hi ha una cosa que és molt important.
La història l'escriu segons qui l'escreu.
L'escriu segons qui l'explica.
I segons com la vius.
També.
I segons com la vols rebre.
I després de segons...
Perquè si no t'agrada el que diuen,
dius que és mentida.
No m'entens?
Ah, això, això...
Saps, hi ha aquesta cosa, saps?
I per això a vegades,
a mi no m'agrada parlar de segons quines coses,
si no és amb la persona indicada,
no en general,
perquè jo, si m'agrada dir que vingués una persona,
dic, parlem d'això, i això.
Llavors jo, potser...
Però suposo que imagines que soc jo,
aquesta persona.
Que llavors li diria coses
que per la ràdio públicament no les puc dir.
Perquè, clar,
hi ha moltes coses que hi ha famílies,
com viscut,
famílies que encara viuen,
hi ha descendants,
hi ha...
Saps com ho dic?
Home, avi, ja sap vostè jo
que no som de dir noms ni cognoms.
Has d'insinuar alguna cosa,
però al tant totes escenem,
que escapi el nom.
Ja, però vostè sap que en aquest aspecte
té molt de templança,
té molt d'això...
Però em fa poc un dia,
sense voler...
No, no, no.
Ara jo insinuo...
Normalment, quan és una cosa bona,
sí que se li escapen els noms,
i aquí hi entra amb vostè,
jo ja sap que entra a la festa.
No, però jo de totes formes...
Un xinu, no?
Ara, doncs,
que vull dir que continua aquesta setmana
alguna cosa més.
Bueno, però ara hi ha la cosa...
Però bueno, sí,
ja són coses que han passat.
Per això, per això, avi.
quan uns van fer el que van fer
i els altres van fer el que van fer,
per exemple.
I cadascú va tirar cap a casa seva.
Sí.
Per això també,
aquí amb la guerra,
va haver-hi molt gent
que es van aprofitar
i amb l'extraperlo,
amb les apropiacions,
deutes no van calguer pagar,
o coses d'aquestes,
doncs, van ser beneficiats, no?
O sigui,
no tenies que veure
la política
amb els interessos.
Ui, però es van barrejar
també bastant, no?
Per això et dic
que us van aprofitar
les circumstàncies
per aprofitar-se de coses
que els van anar a la merda bé.
Home.
Passa igual que aquí,
perquè jo recordo,
però crec que després de la guerra
va haver ratos agradables,
per un costat,
tristos,
com passa ara.
Hi ha persona que passa gana,
hi ha persona que, per exemple,
ha disfrutat molt
i ara se troba malament,
hi ha persona que sempre ha estat
allò, mirant el cèntim,
i ara, doncs,
no gasta molt,
però va vivint.
O sigui, tot depèn...
Va estar aviant, sí, sí.
Tot depèn de com t'has viscut,
com t'has portat,
com has pensat.
O sigui,
que si analitzis bé ara,
també hi ha una part dramàtica
que diries,
i per què?
Perquè ens van,
jo crec que avi,
perquè ens van deixar endur,
perquè en aquell moment
hi havia un temps d'abonança,
i van pensar que arribaríem a tot arreu...
I van pensar que arribaríem a tot arreu...
I van pensar que tot depèn del caràcter...
Diuen,
aquella família són ràcanos,
però mira,
van vivint.
Altres,
mira com viuen,
eh!
I ara què?
Vull dir,
que són aquelles coses
que sense...
no cal dir,
però la gent ho pensa
i ho veuen.
No m'entens com ho dic?
Perquè, bueno,
també quan va acabar la guerra civil,
doncs clar,
també hi va haver temps per tot.
Sí.
Perquè, clar,
va haver-hi un moment
que va haver-hi,
doncs,
que molta gent
van viure gràcies al traperlo
i altres havien d'anar amb la llengua fora
perquè ho van menjar de l'extraperlo.
Per exemple.
Sí, sí, sí.
Saps com ho he dit?
O gent que durant la guerra,
o abans de la guerra
ja tenien un petit sastalvis
o alguna història d'aquesta
i anaven tirant
i anaven tirant com podien,
que aquesta també era una altra, no?
Després també va haver-hi una cosa,
que són tonteries el que dic,
però són.
No marxi després,
molt lluny de l'extraperlo, eh?
Digui'm, digui'm.
No, me refereixo
que quan la guerra
Sí.
va haver-hi alguns
que es van passar
a la zona nacional,
sigui amb una marca,
pel mar,
o com sigui,
i clar,
quan va vindre
aquí els nacionals
aquests van ser,
van ser, doncs,
autoritats
i coses d'aquestes.
Això va passar.
No dic qui, com ni quan.
No, no, no,
però va passar.
També va haver-hi alguns
que llavors hi havia dos ràdios.
Hi havia ràdio nacional,
per exemple,
una ràdio que tenia,
que la gent
escoltaven de la zona nacional.
Anna.
Sí.
I, clar,
molta gent d'aquesta
estaven al tanto
i quan van retirar
els bitllets
del Banc d'Espanya,
quan van retirar
uns números
de bitllets
del Banc d'Espanya
i deixaven uns altres,
aquests que ho escoltaven
van tenir la sort
que quan van entrar
als nacionals
van tindre bitllets
legals.
Entens com ho he dit?
Sí, sí, sí.
Però això passava molt sovint,
això que retiressin
des del Banc d'Espanya.
No.
Era una cosa extraordinària.
Això va ser
quan va acabar la guerra.
Sí.
Llavors, els nacionals,
a la seva banda,
segons quins bitllets
eren,
de quan estaven fets,
de quan era puig,
quan fossin,
els van retirar
perquè hi havia molts bitllets.
I, en canvi,
uns altres,
que aquests i aquests
funcionaven
i els entrants nacionals
aquí,
a la zona ja
van entrar nacionals,
clar,
aquells bitllets
valguien.
Clar.
Però els que havien retirat,
els que havien retirat,
no,
i molta gent
pensava que tenien diners
en bitllets
que havien fet
sigui a Mostraperlo,
o sigui a Guanyant,
sigui al que sigui,
es van trobar-se
que del diner que tenien,
doncs,
molt li va desaparèixer
perquè no eren
els bitllets legals.
els que escoltava
en aquella ràdio
que eren fascistes,
o com vulguis dir,
d'aquell d'allòs,
es van trobar-se
en aquest avantatge.
Molta gent
es van trobar
pensant-se
que tenien cèntris
per viure
i es van trobar-se
quasi a zero.
Perquè,
aunque molts bitllets
eren fets
més recient,
o com sigui,
que amb això
no hi entenc.
Només en tinc un cop.
Per això m'estranyava tant,
que dius...
Sí, sí, sí.
I això ho feien segurament
perquè eren un número
de bitllets,
que potser donaven
especialment
per aquella altra zona
que eren els que no
estaven a la guai.
No, no,
viure's
d'èpoques,
diferents èpoques
que espai
havia, doncs,
havia fet
i volien
i, en canvi,
molts havien fet
després no van valdre.
Bueno,
això va ser una de les coses
de què et dic
uns van tindre sort.
Es van trobar.
Exacte, això.
Com també
trobaves ara mateix
l'antra de les Nacionals
que, per exemple,
havia el ràdio Macutu
al començament...
Aquesta és la millor,
es veia, no?
Aquesta és la millor
de les ràdios
que havia en aquest moment, no?
El que passa
és que, clar,
al que va la guerra
tothom no es pensava
que Espanya quedaria
dominada
pel franquisme.
Encara molts
tenien esperances
i escoltaven
la ràdio
aquesta pirinaica.
Què passava?
El millor
escoltava la ràdio
sense pensar
que la tenia
una mica forta
o el que sigui
i aquests
que anaven,
aquests, no diré matons,
però algo així
de la falange,
anaven mirant
i escoltant
i el poble
que enganxaven
se la carregaven
tot aquí.
Com també trobaves
per exemple
un moment
que hi havia
clar,
va haver un moment
que va haver
molta policia
que era parenta
o amiga
de gent
que van vindre
o no van vindre
i vivien com vivien,
o sigui,
circumstàncies
una miqueta
confuses.
i a vegades
si deies
que per exemple
havia robat
aquí
o havia robat
allà
doncs
potser
segons qui era
passava per alt.
En canvi
si deies
aquest és un roig
que ha fet aquí
llavors ja tenia
més causa.
Però avi,
això passa ara
sense voler.
Jo et dic
o volent.
Parlem d'una època,
saps com ho dir?
Estàs de bo
que parlem
del passat,
avi?
És que això
que m'estàs explicant ara
a gran escala
també està passant,
eh?
Sí.
Depèn de qui roba
i depèn de qui trau,
uns tenen una manera
de mesurar
i uns altres
ja s'ha provat,
però ara
ja estàs acostumat.
Que llavors no.
No,
no ens hauríem
d'acostumar això,
avi.
Sí,
ara qui més que menys
ha acostumat a veure
en qui agafen
i qui no agafen.
Ja,
però que no ens hauríem
d'estar acostumats
a moltes coses.
Ah, bueno,
però mira,
és una societat
que hem creat nosaltres.
Hem d'estar acostumats
a les coses bones,
a la gent honrada.
Tu, per exemple,
pensa una cosa.
Digui'm.
Quan hi ha eleccions,
el que vota no cobra,
el que has votat sí.
Una.
Primera.
Ja tenim la primera.
Primera.
I el front.
Segona.
La primera i el front.
Hi ha una llista.
En aquesta llista,
doncs,
hi ha uns noms.
Sí.
Tu coneixes
o desconeixes
o coneixes un.
Sí,
la gran majoria de vegades.
Vale.
però resulta
que aquell un
es deu
no el d'això,
es deu el partit
que sigui,
no dic cap partit.
Sí, sí, sí.
No, no, no, res, no, res.
I llavors te trobes
i tu dius,
bueno, escolta'm,
jo com me trobo?
Clar.
No m'entens?
Doncs això
passa amb el govern
i passa llavors
i ha passat sempre
i per això,
o sigui que és una societat
que hem creat nosaltres,
que la critiquem,
però l'hem creat nosaltres.
Bé,
doncs llavors passava...
Digui'm bé,
perdonim, perdonim.
Però llavors
passava això, no?
Després va haver
aquells moments de gana
que doncs la gent
havies d'anar
en busca de l'Estreperlo,
com fos.
Avi, expliqui'm
què era l'Estreperlo.
L'Estreperlo...
Jo més o menys
ja tinc una idea
perquè ja m'ho he explicat
alguna altra vegada,
però recordi-m'ho,
perquè hi ha molta gent
que jo crec que ara mateix,
també si ho veiem
d'altres històries,
també podem fer l'Estreperlo.
Home, jo no puc explicar-ho
molt bé,
però m'imagino,
per exemple,
que té una cosa
i tu tens una altra cosa
que jo no tinc
i no està a la venda,
fem un canvi.
Fem un canvi.
D'acord.
Llavors,
l'Estreperlo.
Molta gent,
en aquell temps,
després de la guerra,
principalment,
anaven a l'arbost
a buscar pa.
Venia a Tarragona
i a certs punts
venien aquell pa
a un preu,
clar,
com que no n'hi havia prou aquí,
la gent compraven aquell pa
al preu que fos
o de manera que fos.
Sí, sí,
el preu que li vinguessin.
Llavors resultava,
mirad,
és perquè un cas molt d'això.
Nosaltres vivíem,
vam fer la carretera nova
que va al cementiri.
Llavors,
molts pescadors
i molta gent
doncs estaven
a les coves de Llorito,
estaven per aquests puestos
a les afores de Tarragona.
Nosaltres
no donava a dir el pas.
Vam tenir la sort
que el xavallet
que els vam fer
abans de la guerra
hi havia,
hi havia doncs,
per fer verdura,
per criar bèstia,
llocallines,
escull i això.
Llavors,
hi havia pescador
que quan passava
portava un ranxo
de peix,
diferent classe de peix
i se'l donava
i nosaltres
llavors donàvem
verdura,
ous,
un conill,
o sigui que això era
un intercanvi.
Sí.
Això era un intercanvi.
Vos diuen estraperro.
Que també se'n tenia
com a estraperro.
Però no era.
No, no,
l'estraperro normalment
és baixar coses il·legals
que en aquell moment
no hi havia.
Per exemple,
molts anaven a buscar oli,
a la part d'aquí del parelló,
a la part d'aquí,
es van a buscar oli
i llavors el venien aquí
el preu que volien
o podien.
Clar,
el que no tenia
maneres
havia de fer un sacrifici
i comprar el preu
que tocava.
Que tocava.
O que trobava.
I ha fet un estraperlo.
Una cosa d'un preu
de dos
el venien a cinc.
Jo també tenia entès,
a veure si és,
per exemple,
segons en quina època,
aquí hi havia algunes revistes,
aquestes pujades de to,
que aquí estaven prohibides
com a tal
i que es venien
de sota mà
o es venien
o arribaven
des de països
molt propers
que s'hi quedaven legals.
Això és com a llavors
que anaven també
a veure les pel·lícules aquestes.
Ah, sí,
que és per aquí.
Saps què va passar també?
Pensava que eren
alimentis prohibits.
Perquè entre mig
també hi ha algunes anècdotes.
El moll,
aquí dalt,
aquest poble dalt,
com se diu,
no recordo,
també ara,
hi havia una fàbrica
de paper.
Ahà.
Hi ha aquest pont
que es va cap a un blanc,
ja em sortirà,
però bé,
que em perdon,
no, no.
La Riera?
No,
sí que la Riera de la Riera
ho apropé.
Ja em sortirà
i si no,
alguns ja hi pensaran.
Doncs bueno,
aquest portava un paper
de l'estranger.
Sí.
País nòrdics,
de fet,
amb un marco,
portaven.
I això,
aquests fardos de paper
els deixaven al moll.
però va haver-hi un moment
que m'he de posar
vigilància
perquè molta gent,
en aquest paper
venien moltes revistes
que no s'entenia la lletra
però
s'entenia
les nus,
coses aquestes.
vull dir que la picaresca
després van posar
vigilància
perquè escolta'm que allò.
Vull dir,
pel que m'has dit tu
de les revistes.
Sí, sí, sí.
M'entenc.
Després de Tarragona
també va haver-hi un moment
que van tindre
que s'oprovia
perquè quan se'n creix
que una cosa
van començar a fer
les barbenes
de barris.
Ara no l'hi entenc.
Sí.
A veure,
cada barri
feia la seva festa
de carrer.
Sí, sí.
Perquè s'agafaven
i feien la setmana,
feien la nit,
ball,
dissabte
i la gent anaven a ballar
i s'aprofitava
el que sigui.
Però va arribar
un moment
que van dir
que suprimiu
perquè molta joventut
va quedar castigada
perquè coneguïa
els aliments necessaris
i molts
al plegar de treballar
anaven a aquell carrer
a ballar
perquè era una distracció
que mira,
entre nois i noies
com que estava mig
a visitar el Tanto
si, per exemple,
agafaves la mà
i la mà posaves més amunt
ja hi havia una multa.
O coses d'aquestes,
doncs clar,
s'aprofitava
doncs
poder ballar
i el contacte
o el que sigui.
Però van tindre
que suprimiu
i llavors no fer-ne
només els dissabtes
i festes
perquè clar,
va arribar un moment
que la joventut
totes les setmanes
ballar
no hi havia prou aliment
també van tindre
que suprimia
aquestes coses.
Sí, sí.
i després també
a col·legi
quan anaves a col·legi
normalment
abans d'entrar
havies de cantar
el cara al sol
sí, és veritat
i a més a més
amb la mà estesa
o sigui que...
amb la mà estesa
no m'entens?
Sí, sí, sí.
després te'n trobaves
quan el quartel
estava aquí
a la Rambla Vella
quan pujava la bandera
o la baixaven
tot el que donava
amb vistes allà
t'havies de parar
i fins que no acabaves
la tocada
t'havies de estar
amb el braç en l'aire
o firmes
com un d'allors
fins que no passava.
Sí, sí, sí.
O sigui, si tenies pressa
també has d'aguantar.
Sí.
Si arribaves tard
a treballar
primer a la bandera
i després
passa cap allà.
O sigui, hi havia unes sèries
de deixors.
Després
jo recordo
que una vegada
els aprenents
ens feien anar
a l'escola del treball
tots els dies
on hi ha
al costat de Sant Pau
on hi ha
el govern civil
on hi ha el govern civil
l'imperial tàrraco
sí, a l'adreta
aquí darrere
sí, d'acord
anàvem a l'escola del treball
anàvem
però llavors
un dia a la setmana
havien menat
dues hores
com a mínim
que hi havia
un tal
no dic el nom
un falangista
que ha anat
a la divisió azul
que va ser molt d'això
i aquest
llavors
havien menat
i aquest
ens ensenyava
el que era
el nacionalsocialisme
o la falange
aquestes coses
venia un canonge
i ens explicava
la doctrina
però en termini
de la doctrina
a vegades
t'explicava
que els russos
portaven cua
o depèn
de la cosa
com enfocaven
saps com ho he dit
i clar
i tot junts
això que va de la guerra
doncs
molta joventut
i molta gent
no estava per punyetes
és més
un dia
ens van donar
una camisa
blava
sense
les fletxes
i després
amb el tocar
ens van fer
anar
ens van fer anar
aquí dalt
santes creus
perquè hi havia
una concentració
juvenil
de falanges
i coses d'aquestes
i es van fer anar
allà
i el que va passar
que els de joves
arribar allà
aquells arbres fruitals
que vinc per dir
doncs qui més
qui menys
els va aprofitar
més a més a més
altres coses
però molta
va ser
verd
llavors
com que els autocars
que hi havia
era aquell
que encara anava
assegut dalt
el techo
que tenia dos pisos
no
tenia un pis
però el que és el techo
hi havia un parell
de bancs
que era un programa
de les maletes
i podia assegurar
d'acord
ara l'he agafat
que va passar
que la tornada
com que anaven carros
per la carretera
doncs servia
de punt
per tirar
les coses verdes
que havien agafat
servia doncs
com si
de diana
clar
aquells carros
van fer una denúncia
es van cridar
es van cridar
es volien
tallar el cabell
perquè a més
la primera cosa
que feien
era tallar el cabell
com a càstig
com a càstig
del que feies
i feies una mala treta
es volien d'això
com també
obligatoriament
es feien anar
a missa
aquí a Sant Francesc
ja per gust
o no per gust
però obligatoriament
els de col·legi
i això
quan eres ja prenent
ja no
era met
allà baix
a l'escola del treball
d'això
vull dir
que van haver
una sèrie de coses
m'entens
després també hi havia
algun d'aquestos
que
que digui
aquests dos o tres
eren dos germans
dos amics
que aquestes
potser
no sé
el nom apropiat
no ho sé
perquè uns
pots dir-en pistoleros
l'altre pot dir-en matons
l'altre pot dir-en
que eren
aquests
a vegades
segons
amb terra
per exemple
recordo
com un quiosco
de la Rambla
que el senyor
havia sigut republicà
o que sigui
doncs
li van fer
molt bé
molta cosa
clar
això
va portar
molt de
o sigui
que va haver
moments
i palisses
i denúncies
a vegades
anúncies involuntàries
però
clar
era una època
que també
uns
estaven contents
perquè
hi havia d'haver molta por
eh
a mi també
uns estaven contents
perquè per exemple
llavors
a la nit
doncs podies sortir
al carrer
i no tenies por
perquè
atissaven
que trobaven
una mica d'això
i sempre hi havia
aquests
policies
o gent
que d'això
doncs
alguns
els que no els perjudicava
el règim
eren del règim
aquest
encantats
de la vida
home i tant
vull dir
que va ser una època
que és molt difícil
d'explicar
perquè
són dues parts
que van passar
conseqüències
uns
uns poden dir
que van estar
feliços
i d'altres
les conseqüències
de l'altre
per exemple
venint dels pobles
anaves al cementiri
per exemple
i trobaves
per exemple
amb un
tros de nínjols
d'aquests
veies
d'un poble
una família
i una altra família
de diferent
diferent època
un que l'havien matat
amb la guerra
i l'altre
aquests
i clar
es trobaven allí
a pocs metros
un de l'altre
o sigui
que cruel
que cruel
devia ser àdil
la vida
la veiem d'una manera
però
en el fons
en el fons
té
una part dramàtica
saps
i llavors
què passa
llavors
va venir
això de reaccionament
i clar
feta la lleta
feta la trampa
perquè clar
hi havia forns
que podien aprofitar
el reaccionament
sempre podien fer
més pa
o el que sigui
i anava a reaccionar
i depèn dels amics
que tenies
no?
avi podria ser
una cosa o l'altra
jo ara diré
una cosa
que fas riure
però també mire
te'n diré
resulta que
les targetes
portaven el dia
que havies anat
a buscar el pa
hi havia forn
hi havia forn
que tenia un taladro
i el dia
que anava a buscar el pa
pam
taladraven
el quadro aquest
del dia
que anava a buscar el pa
però hi havia
algun forn
hi havia un
a la Rambla
a la plaça
de la forn
que aquest
ho feia amb un clau
anda
forava amb un clau
la seva manera
de fer
més pràctic
vaig agafar
i agafava
amb l'ungle
i humit
perquè el paper
d'aquell tou
ho xafava enxafat
saps?
que quedava
que no es veia
quedava tan ben xafadet
que llavors
anava
amb un altre forn
per exemple
i si foradaven
i no encertaven
el forat del clau
doncs
perfecte
perquè no te la donaves
ara
si per exemple
trobaven el forat
llavors jo feia el ploricó
que m'havia enganyat
que m'estrenyava
que m'havia terminat
i tal allò
i aquella gent
doncs
potser per llàstima
potser pel que sigui
té nen
no pateixis
té
o sigui
no passa res
o sigui que
jo això
però la picaresca
era amb tot
o sigui
hi havia gent
amb picaresca
hi havia gent
que venien oli
sí
venien oli
amb garrafetes
el que sigui
però es van trobar-se
que en moltes garrafetes aquestes
només hi havia
dos dits d'oli
perquè saps que l'oli sura
sí
les omplien d'aigua
fotien molt ràia d'oli
al damunt
i com que surava
i com que aquests eren de pas
quan van a buscar-los
ves a buscar-los
ja on tenen
o sigui
a saber
o sigui
que la picaresca
doncs ja
sempre ha existit
havia que sí
sempre
sempre
sempre
doncs mira
deixem la paraula
colònia
no m'expliqui més
no m'expliqui més
deixem la paraula picaresca
de cara a la setmana vinent
encara que tenim protagonistes
que ja anirem parlant
sí
havia més
a més m'ha de portar una persona
que m'estimo molt
i vostè ho sap
sí
perquè això serà ja de cara
a properes setmanes
ho deixem obert així
no?
sí
bueno
que em perdonin
però aquí me dius
que s'enrollem
fantàstic
jo et parlo dels com
no de cara
jo no parlo de cara
els que m'escolten
bueno
m'escolten
també
però no explicar-los
sinó
t'explico amb tu
és una conversa
que volem tu i jo
que l'escolten la gent
exacte
i ara mira
li està preparant
una cançoneta
avi
perquè
si fos qüestió
quan sigui qüestió d'història
sí
però és que la història
no m'acaba de convèncer
sí
perquè cadascú l'escriu
a la seva manera
avi
perquè jo he llegit
moltes coses de Tarragona
i cada any
canvien sobre el que troben
doncs sí
en canvi això
com que és una conversa
entre tu i jo
sí
entre l'avi la neta
i aquí estem
jo posant orella
i escoltant-lo
i escoltant-lo
però són coses que han passat
avi
tornem la setmana vinent
no?
espero
a veure si li agrada
aquesta cançó
que li he triat
suposo que em trobi més bé
que no passa avui
perquè avui estic
he fet tot aquest i això
però escolta
i has vist que estic fatal
no no
doncs jo el trobo fantàstic
bueno clar
mira
tinc un compadeix
són els ulls
són els ulls
que el miren
avi
sí
com que dieu
que fa bona cara
no sí
tinc un compadeix
no però jo espero
que es trobi molt millor encara
ja ho saps
gràcies
éramos tan jóvenes
soñaba yo
y soñabas tú
y fue
la
verdadera
razón
de mi vida
nuestros sueños
sin temor
los jóvenes
quieren ser felices
los jóvenes
buscan la amistad
y al fin
son
de la vida
el lugar
que prefiero
porque tienen
la verdad
brilla
brilla ya en tus ojos
la felicidad
de verme aquí
junto a ti
qué alegría
siento en mí
jóvenes
somos aún tan jóvenes
y el tiempo
sigue sin pasar
y son
tus
besos
y tus
recuerdos
que vuelven
y que guardan
nuestro amor
para toda España
y se acaba
el tiempo
amigos
esto es la puerta
verde
hasta siempre
os dejo con los gustos
brilla ya en tus ojos
brilla ya en tus ojos
la felicidad
de verme aquí
junto a ti
qué alegría
siento en mí
jóvenes
somos aún tan jóvenes
el tiempo
sigue sin
ni
de
la