La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo.
Beta, bona tarda.
Hola, un altre cop.
Ai, ai, ai, cada vegada més, eh?
Cada vegada, d'aquí hi ha res?
No.
Bueno, ja la tindràs del tot recuperada, penso, eh?
Sí, tot arriba, tot arriba.
De mica en mica.
Bé, doncs, dues notícies i...
Ui, no ho sé, t'acaba de sortir...
No, no, el que passa és que he dit que he trobat un tros, eh?
La presta vindrà sola, no el pateixis.
Com quan sigui, no quan sigui.
Hi ha moments que encara no està finint el tot,
però vaig recuperant aquell to que tenia abans.
Però tranquils, tranquils.
La cosa anirà bé perquè em sembla que tenim pròrroga en guany,
o sigui, pels vols de Sant Joan i acabàvem.
Sí, no, no, però s'ha...
Tenim aquesta pròrroga de...
A pròrroga, perquè clar, no acabem de vendre el peix.
Això mateix.
No? I s'ha de sortir.
No sé si ho havíem esmentat, però ho aprofito per dir-ho ara.
Ah, és veritat?
Que sempre, doncs, quan arribava Sant Joan,
s'acabava la temporada d'Escolòbro 2 a les hores, en guany,
i aquesta pròrroga d'aquest mes de juliol...
Que jo us ho vull preguntar.
Sí, sí, sí, jo prendré la ràdio un mòbil
i des d'allà on estigui fent vacances
aniré també reportant la terres plana.
Per exemple?
Sí, perquè al juliol no escaparé, això, dues setmanetes.
No ho diguis, dona, home,
que si no això vol dir que haurem de gravar
i que això no està en directe.
No, no, que m'emporto la ràdio a l'Àscar.
Ah, que m'emportes?
Sí, sí.
I deuré de trucar allà on sí que estigui?
Sí, sí, no, farem connexions en directes de l'Alta Muntanya,
allà, sí, sí, si no pateixis.
Bueno, està bé, està bé.
La dada, la veu al 100% i tot plegat.
Doncs bé, les dues notícies,
una d'elles ha tingut molt de ressò darrerament
perquè es tracta d'una sentència de la Unió Europea
que diu que no hi ha dret a l'oblit a internet.
Sí, sí, s'ha aixecat pel Ceguera, aquesta notícia.
O sigui, allò que deia si has mort, no?
No va per aquí la història?
No, no, no, no.
De què era, llavors?
No, a veure, el dret a l'oblit es pot prendre de dues maneres.
Aquesta que pensaves tu, que potser es pensa en molta gent,
que és que quan tu et morts...
Una persona mort, que clar, no sé per què,
que han d'estar a les seves situacions...
No, no, no, aquí ho vam parlar.
Tota la seva activitat d'internet.
Aquí ho vam parlar i vam dir que fins i tot a Facebook,
Google i Twitter, doncs, havien ja engegat unes eines
perquè la gent deixés escrit que el dia que no hi fos en aquest món,
doncs, la seva pàgina, el seu compte de Twitter,
doncs, s'apagués, s'assaparagués, no?
Per exemple, no? Que seria el seu.
Sí, sí, que seria el seu perquè, esclar, una persona es mor,
no deixa testament en aquest sentit,
i, esclar, la seva pàgina encara viu, però ell no, no?
I, esclar, era una contradicció que...
Ens estan posant eines perquè no es passi, no?
Perquè, doncs, si una persona ja ens ha deixat,
la pàgina també es pugui tancar, no?
Per exemple.
Si jo ho volgut ella, perquè ja també hi ha casos que diuen,
no, si jo em moro, la meva pàgina que segueixi pels temps...
No, o senzillament, algunes vegades,
sí, que potser hi ha algú que ho hagi dit,
però d'altres que ens oblidan directament, no?
Per això mateix, no?, que hi ha en tots els casos,
però, esclar, almenys que tinguis la possibilitat de tu de dir,
no, no, si jo deixo aquest món,
tots els records, en aquest cas d'internet, també, que se'n vagin.
Però la part del dret de l'oblit que ha aixecat tanta polseguera d'aquesta setmana
ha estat en referència que si tu vas al Google i cerques informació
i tu, posem per cas el teu, no?
Com a exemple, sí, Sílvia García.
Doncs fa 20 anys vas fer una entremeliadura d'aquelles...
Jo vaig fer l'entremeliadura, no?
Sí, posem això, és un exemple, no?
Allò que dius, va fer una gambarrada, no?
Sí, una entremeliadura, una gambarrada, no?
No posi així d'aquesta...
Aleshores va sortir els diaris,
i dius, mira, Sílvia García és molt entremeliada, no?
Sí, sí, sí, fa 20 anys, sí, sí.
Fa 20 anys.
Bé, fa 10 anys, sí, que tu ets jove, va, va, deixa'm un 10 anys.
Aleshores, això, que va sortir els diaris, va sortir tot arreu.
Aleshores, tu, en aquell moment, vas agafar i vas dir,
no, no, però si és que no vaig ser jo,
va ser una altra persona que es va fer passar per mi.
Per exemple, que també...
I aleshores, els diaris van rectificar, van dir,
doncs sí, sí, esborrem el que vam escriure.
No, va ser Sílvia García, va ser una altra Sílvia García, per exemple.
Sí, això mateix, molt bé.
Que coincideix amb noi, però no és la mateixa persona.
Aleshores, què passa?
Que tu cerques a Google,
i per molt que s'hagués rectificat,
i tu no vas ser la que vas fer aquella entremeliadura...
Te queda constància.
Te queda constància que tu, tal dia de fa 10 anys,
vas fer aquella cosa tan dolentota.
Això és molt dolent.
Doncs no hi ha dret a l'oblit, en aquest cas.
És tracte d'això.
Home, però, a veure, si fos veritat, dius, d'acord, d'acord,
però si no ho és, com és aquest cas que m'aposaves,
te quedaran les sentències dins.
Però diuen que el que està escrit,
encara que després s'hagi rectificat.
Compte amb el que fem i el que no fem, també compta.
Això és un avís per navegants.
Per què?
Vagin amb compte perquè, segons aquesta sentència,
doncs és una cosa que fas malament avui,
o que després es pugui rectificar,
doncs sempre tindres aquesta taca negra a internet.
Imagina't.
Perillós, eh?
Perillós, sí, sí.
Mira, a ruta que hi ha un dictamen no vinculant,
és no vinculant, però, esclar, els jutjats s'agafaran a això,
perquè, esclar, els dictaments és com un full de ruta,
i els jutges diran, home, hi ha aquest full de ruta,
doncs anem per aquí.
Bé, la Unió Europea ha fet això, un dictamen no vinculant,
que considera que els buscadors no tenen l'obligació
d'eliminar una informació personal a petició d'un usuari.
Mira, la cosa va començar així.
A veure, explica'm-ho.
ruta que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea
ha donat la raó a Google en la seva disputa
amb l'Agència Espanyola de Protecció de Dades
i ha conclòs que els buscadors d'internet
no són responsables de les dades personals
incloses en altres pàgines web.
però sí que, esclar, tot és una xarxa de xarxes, no?
A més, l'advocat general que ha tractat el conflicte,
un senyor que es diu Nilo Jaskinen,
durà a ser nòrdic perquè el nom és molt...
té dues sars, té...
i una K, per mi que és suec o noruec.
Doncs aquest senyor, que és l'advocat general, suposo que de Google,
ha recordat que les directives europees
no estableixen cap tipus de dret a oblit generalitzat
i, per tant, no es pot exigir als motors,
en aquest cas Google,
que elimini...
els motors de cerca, esclar,
que elimini una informació personal publicada a internet,
encara que un usuari ho demani,
que és el que he dit abans.
i el dictamen de l'advocat del tribunal
no és vinculant,
però els jutges solen seguir aquest tipus de recomanacions,
és el que deia com un full de ruta.
La disputa judicial es remunta al 1998.
Ja ha plogut, eh?
Déu-n'hi-do, sí.
Quan un diari d'àmbit estatal espanyol
va publicar a la seva edició
impresa dos anuncis relatius a una subhasta d'immobles
relacionada amb l'embargament derivat de deutes de la Seguretat Social.
En l'article es mencionava una persona
com a propietària dels immobles.
Posteriorment, aquesta informació va sortir publicada a la versió online.
El 2009, uns anys després,
l'antic propietari dels immobles subhastats
va demanar a l'editorial del diari
que eliminés el seu nom de la pàgina web,
però el retratiu s'hi va negar
alegant que la publicació s'havia fet per ordre
del Ministeri Espanyol de Treball i Assumptes Socials,
allò de la subhasta.
El 2010, el demandant va sol·licitar a Google
que en posar el seu nom i cognom sencer al buscador
deixés d'aparèixer la informació relativa
a la seguretat publicada al diari.
Sortia aquella notícia constantment
i li quedava la petjada d'aquella notícia.
Això que li s'ho veien subhastat
perquè no havia pagat uns deutes
amb la Seguretat Social i tot això.
Davant la negativa del diari i de Google,
l'afectat va posar una reclamació
davant l'Agència Espanyola de Protecció de Dades
contra l'editorial i contra el buscador.
I aquesta agència va desestimar
la reclamació contra l'editorial
però va demanar a Google
que impossibilités que en les seves cerques
aparegués el nom de l'afectat de societat
a les subhastes.
Que això sí que ho poden fer.
Sí, Google ho podia fer,
però Google va elevar les hores al cas
a l'Audiència Nacional
que al seu torn va emetre
una sèrie de qüestions
al Tribunal Superior de Justícia
de la Unió Europea,
les quals han estat contestades ara
per l'advocat Jeskinen
que és el que diu
que no hi ha det a l'oblit.
O sigui que Google,
com a motor de set d'un cercador de motor,
no té obligació.
Ja, però a veure,
no és obligatori,
però, home,
podia haver-ho fet de bona fe.
Ara, perdó,
trobo una mica de mala fe aquí
als senyors Google, eh?
Perquè seria molt fàcil
que quan busquessis el nom d'aquell senyor
doncs potser aparegués
a la pàgina 2340
i no a la primera pàgina
i a la primera notícia.
A veure,
jo poso un lloc de Google,
no?
A veure,
Google...
No li estava demanant
que ho esborgués.
Però Google té dues,
en aquest cas té dues raons,
no?
No, que ja ho torno a dir,
no, que no és que estigui jo d'acord,
però té dues raons.
Una és que Google
no pot controlar
les pàgines web
en les quals
apareix aquest nom,
perquè aquest nom,
perquè no aparegui,
hauria de ser l'editorial
de...
O sigui,
el diari que no s'ha negat a fer-ho.
El diari no us borra.
perquè el diari d'inversió electrònica,
ho diem,
és l'avantguàrdia.
Ho posa, no?
És l'avantguàrdia.
I l'avantguàrdia,
quan ho va posar
en edició digital el 2009,
doncs no...
no ho vol esborrar.
Aleshores,
Google no té culpa
de que si hi ha
una pàgina web...
I només reflecteix
una cosa
que està posada
en una altra eina.
O sigui,
que Google no és la culpable,
perquè Google
és un cercador,
és un motor de cerca,
no?
Que cerca
pàgines web.
I aleshores,
tu poses el nom
d'aquesta persona
i te sortirà això,
però, esclar,
perquè està sortint
amb la pàgina
de l'avantguàrdia.
O sigui,
hauria de ser l'avantguàrdia
qui ho hauria de treure,
però l'avantguàrdia
s'hi nega
perquè va ser una ordre
del ministeri
i tot això.
I és un embolic
tot plegat.
Aleshores,
primera raó,
Google
directament és culpable.
I segona,
esclar,
amb tanta gent
que surt,
esclar,
seria...
hi haurà un moment
que es tornarien bojos.
T'imagina que
totes les persones...
T'imagina que
hi haurà peticions
de tot el món.
Clar,
no seria aquesta persona,
seria tot el món sencer,
tot el món sencer
que agafaria
i diria,
i diria,
doncs jo també
no vull que aparegui això,
jo també.
Esclar,
Google es tornaria boja
perquè diria,
ostres,
rebo,
doncs,
peticions,
no d'aquest senyor,
sinó d'aquí
a la Xina Popular,
no?
Vaja,
ja m'entens,
no?
Sí, sí,
perfectament.
Jo crec que això
serà un capítol
de molts altres més
que encara s'han de trobar.
Sí, sí,
és un primer capítol.
Segur, segur, segur.
El que passa és que,
esclar,
doncs,
de moment,
el primer capítol
és una mica dolent
per aquesta persona
perquè diu que no hi ha dret
a l'obli,
té internet.
Aleshores,
comença malament aquesta sèrie,
no?
S'ha fet ja un...
Sí,
comença malament,
sí,
una sèrie d'aquestes,
comença malament.
Esperem el segon,
el tercer capítol,
que la cosa millori,
no?
Segur, segur.
Però de moment
no he tingut
un bon convençament.
La qüestió és que
aneu amb compte,
no feu malifetes,
no sigueu molt entremaliats
o entremaliades
perquè...
I compte també
el que escriviu,
perquè moltes vegades...
Perquè el senyor Google...
Ell només és una eina
per donar conèixer
després totes les coses que feu.
Que la gent buscarà
i trobarà
aquella malifeta
que vas fer.
Jo et dic una cosa,
jo crec que si poseu
Sílvia García,
sí,
crec que et perdria.
Et perdria
estar a l'abismo.
Quantes bones noves, no?
No només per això,
és que no...
Et podries arribar
a creure quantes Sílvies
Garcíes
n'hi ha en el món, eh?
Sí, sí, sí.
Per això,
fins que no arribis a mi,
a lo millor t'has cansat
de buscar, eh?
En el meu cas,
també podria dir el mateix,
perquè si posem beta...
Ui, sí.
Sí, sí.
Estem de proves
a tot arreu.
Una mica complicat, eh?
Una mica complicat.
Estem a tot arreu,
estem a tot arreu.
Veus?
Doncs que faci això aquest home,
que es canviï el nom.
No es pot canviar el nom.
Vaja, és quina solució, no?
Que vagi a registrar civil
i que es canviï el nom.
Home, és una mica radical, no?
Home, dràstic.
Bé, sí, bastant, bastant.
Bé, doncs anem
per la segona notícia,
que és una mica...
Vinga, segona notícia.
No hi ha més, ja...
Sense ficció,
que ens ha agradat molt.
Vinga.
Però...
No me convidaràs
a veure la de Star Trek
en l'escuritat, no?
No, no, no.
Que saps que està
a punt de caramel, no?
Sí, alguna cosa he sentit, però...
Ho sabies, no?
Mira, te tinc...
Sí, sí, però...
No?
No, no, no.
Jo vull parlar d'una altra cosa
i d'aquesta pel·lícula
ja en parlarem
quan estigui ja...
El dia 5, eh, s'estrena?
Sí, sí.
Quan estigui ja allò
i sabem més o menys
si ha anat bé o malament
doncs en parlarem
perquè si és un fracàs
doncs millor no en parlarem.
Però esperem que sigui bé.
Home, és una d'aquelles sagas, no?
D'aquelles coses
que recuperen...
Sí, però esperem que vagi bé
com el furor...
Ah, el senyor Kirk.
Sí, com el furor
que s'ha tapat molt també
en aquest home de ser
ara que també ha tornat...
Mmm, m'han parlat així
que amb el furor
però està batent rècords de taquilles, eh?
Sí, què dius?
Sí, sí, sí.
Si l'home de ser d'Estats Units...
Home, és que Superman
sempre ha tirat molt
i la criptonita i el lucro...
Ha tirat molt
aleshores, doncs
si va en la mateixa línia
que també surt bo el productor
ja en parlarem
però no
la ciència física
que volia parlar ara
és que ja no és tant
perquè és realitat
A veure, a veure...
Estan parlant d'electrònica
a veure, a veure...
Electrònica epidèrmica
que és una realitat
Electrònica epidèrmica
Ostres!
Sí, sí
Què significa això en un principi?
Què significa?
Doncs mira
que els xips implantables
sota la pell
ja han estat aprovats
pel Congrés dels Estats Units
o sigui
una cosa que
vèiem en moltes pel·lícules
el Congrés dels Estats Units
diu
ja és legal
ja es pot fer
Vinga, ja som
ja es poden posar
els xips com els gossos
Vinga, i tot és tremulant
Ui, què he dit aquí?
Una paraula que no podia dir fins
No, no, però que és veritat
Sí, però acabo de dir
una paraula trampa
que no...
que és veritat
No ho sentís res
No, no, no
Però que a més
que coincideixo amb tu
que és cert
Sí
Que podem ser igual que aquells
Que sí
Si no diem el nom
Bé, doncs mira
resulta que una nova tendència
en l'àmbit de tecnologia
sobrepas
Aquesta vegada
sota la superfície
de la nostra pell
Els últims desenvolupaments
s'apunten a microchips implantables
de la mida d'un gra d'arròs
que ja han demostrat la seva eficàcia
a l'hora d'administrar
administrar tractaments mèdics
de manera molt precisa
o ser capaços d'emmagatzemar informació personal
per no haver de portar a sobre
les targetes de crèdit
O sigui que ja està
Ja no t'has de preocupar
si t'has deixat la targeta
si te l'han robat
si no sé què
Tu agafes
facis així
el braç
Ja està
Ja has comprat
Passes per un queixer
Ja està
Ja s'ha de veure la barrera
Sí
Lo dolent
Lo dolent
és que no estiguis
i et facin
I no estiguis
No, a veure
Si fas
Vol dir que tens diners
I on s'ha de veure la barrera
d'autopista
Però si fas
Vol dir que
que ja has pogut oli
Has de carregar un microchip
perquè no
No te localitzen
I després faran
com aquella pel·lícula
que ve a veure
ara que deien pel·lícules
que et faran compte enrere
quan l'hagi de
Ja això no ho sé
Bé, mira
resulta que aquesta tecnologia
acceptada pels més joves
els joves s'hi apunten
perquè esclar
Quan ets jove
Sí, això mateix
Quan ets jove
doncs deixes fer tot
furets per aquí
piscins per allà
Tatuatges
Tatuatges
El que convingui
El que convingui
Aleshores
un d'aquests joves
que té 50.000 piscins
en jocs fins i tot
Ja no n'hi vindrà d'un
Això mateix
fins i tot en jocs
que no es poden anomenar
Tatuatges
també en jocs
que tampoc no es poden ensenyar
Doncs
què li vindrà
que li fiquin un microchip
a sota la pell
Ja veig
Ja veig
Ja veig
per a música
Fantàstic
Això la meva peta
s'incorporat
Aleshores
doncs
és el que dèiem
que aquesta tecnologia
està acceptada
pels més joves
però
està sent rebuda
amb moltes objeccions
per altres grups d'edat
No
Clar
Sílvia
Tu no t'hi veig
no que t'hi fiquin
això sota la pell
No
Ja t'ho dic ara que no
Basta
M'has disgustat
Veta
És que
Aquestes notícies
sembla que estiguin estetes
de
Del Superlope
Sí
De Superlope
D'aquests còmics
d'això
però és que són reals
Ja ho sé
Són reals
Passen
Passen
I aleshores
doncs
És que t'imagines
a anar a comprar
I aixequis el braç
És que ja m'entrabo
I dius
No per l'amor de Déu
No vull arribar així
Home però
Escolta
Tu vas al Super
Però tu vas al Super
Tu vas al Super
I tens una cua
de 50.000 carros
esperant
Arriba l'hora de pagar
I li diuen
Són jo que sé
30 euros
Aleshores
En aquell moment
En aquell moment
tothom espera
50 carros
que estan esperant
espera que treguis
o uns 30 euros
Diners, la targeta
O una targeta
I no, no
En aquell moment
fas així en el braç
El cost és
un microxip
que també tindran allí
el receptor
O sigui
els supermercats
ja n'hi han preparat
I farà
Pip
Gràcies per su visita
Sí
No, gràcies per su compra
Ah, gràcies per su compra
Sí, sí, sí
I aleshores
els 50 carros
que s'estan espant
al darrere
Que l'han al·lucinat
Al·lucinat
O això serà tot
un pip, pip, pip, pip, que s'anà passant tots.
Serà bé. Doncs bé,
el que dèiem, que hi ha
grups d'edat, no,
Sílvia, que no escampa la feina.
Eh, Sílvia, veus? I he veta, eh?
Ja no sé, tu t'hi veus?
Amb un xip al braç? Bé,
és que resulta que...
Hi ha cap dissimulat.
Hi ha grups d'edat que
posen de manifest la dificultat
d'harmonitzar seguretat i privacitat, esclar.
Nosaltres, amb això de que et posin...
No, no. Bé, els xips
implantables sota la pell ja han estat
aprovats pel Congrés dels Estats Units
per amagatzemar l'historial mèdic
de les persones, encara que ja s'utilitzen
de manera al·legal i es prediquen
a determinats ambients. Per exemple,
el sistema funciona amb èxit
en algunes discoteques catalanes
i a Eivisenques, on el xip permet
als seus portadors no haver de mostrar
documents identificatius o targetes.
O sigui, ja està funcionant. Sí, de manera al·legal.
Al·legal. Al·legal.
Però aquí a Catalunya, i a Eivisa,
que em diguis, ho tenim tant a prop.
Sí, sí, sí, sí. Què em dius?
Sí, sí, sí. O sigui, aquestes discoteques
són així en plan VIP. Sí.
Mai m'ho he dit.
En plan VIP.
En plan VIP.
En plan VIP, en B baixa i en B alta.
Sí, sí, sí.
En tots dos. Tots dos VIPs.
Doncs és allò que el Congrés dels Estats Units
ho fa perquè sigui per amagatzemar
l'historial mèdic,
però les discoteques catalanes i d'Eivisa,
bé, d'altres parts del món, però...
No, segur, segur.
Per buscar d'aquí a prop,
doncs nosaltres ja ens han avançat
perquè hi funcionen molt bé,
amb aquests VIPs que ens venen cada nit.
Això, no?
Bé.
No sé, jo pensava,
ja saps que t'ho vaig comentar l'altra vegada,
em pensava que això anava més
per pressons,
per si s'escapa la gent...
No, no, no, no,
és que ja t'explicaré.
Per coses, saps allò que moltes vegades hem vist...
Sí, sí, mira,
les aplicacions que s'entreveuen són nombroses.
La col·locació en persones amb dificultats de memòria,
o nens, per ser geolocalitzades en cas d'emergència,
o com es fa a les ciutats del risc del Brasil
com a mecanisme de seguretat
pels empresaris que temen ser víctimes d'un segrest,
sí, és per seguretat, no?
Doncs també arriben els presos,
que si s'escapen, doncs...
Per tenir-los localitzats.
Això mateix, geolocalitzats en aquests casos.
Però bé, el cas...
És que em dóna molta gàbia que tot això va més.
Sí, però el cas més important
és en medicina,
perquè entre les funcionalitats més prometedores
està l'apuntada per a investigadors
de l'Escola Politécnica Federal de l'Ausana, a Usoísa,
que han aconseguit crear
el laboratori d'anàlisis clíniques més petit del món.
Sí, sí, sí, ells han fet
el laboratori d'anàlisis clíniques més petit del món.
T'ho explico.
En apenes 3 mil·límetres cúbics
han col·locat un transmissor de ràdio,
una dinamo i diversos sensors
que analitzen la sang
i envien resultats fora del cos.
L'idea és que els implants
amb aquest tipus de xips
puguin compartir els seus resultats
amb els metges
i s'espera que sigui de gran utilitat
en el tractament i en quimioterapia.
El prototí descrit
ha demostrat que les seves dades
són tan fiables
com el d'una anàlisi convencional,
cosa que obre la porta
a la medicina personalitzada.
o sigui, ja no hauran d'anar allà amb l'agulla
pam, treu el sang, analitzar el sang.
I després que s'equivoqui
i no passi qualsevol cosa.
El microxip que t'han incorporat
està enviant dades
com si tens globus vermells,
si tens globus blancs,
si tens anemis,
si no tens això.
No, bé, tant no em comença.
Però és que en apenes 3 mil·límetres cúbics
han col·locat un transmissor de ràdio,
una dinamo i diversos sensors,
Iron IC.
És que això ja és...
No, no, això es fa...
Tot com ho estàs venent és fantàstic.
És fantàstic.
No, d'acord.
Estic d'acord.
Però, com sé com som,
ja saps que jo tiro més enllà,
que tot això després ja se'n va de mare.
Ja, però de moment
està en casos com els pacients
amb malalties cròniques
que podran tenir un control més fiable
i pel que fa a la prevenció
s'anuncien importants avantatges.
O sigui, a la menor alteració dels nivells en sang
el GIP podria enviar un avís
abans que els símptomes apareguin.
També podria servir com a sistema d'alerta avançada
davant de problemes cardiovasculars.
O sigui,
al principi és bo.
El que passa és que els humans són com som
i és el que has dit tu.
Clar, però si tot això...
S'acabarà pervertint.
Si tot això es quedés en el que estem comentant,
que és una miqueta l'adici del País de les Meravilles,
seria fantàstic, seria perfecte,
però llavors tots, allò que dius,
creuríem el que ens estan venent en aquesta moto,
de dir, doncs ho fan per la salut,
ho fan perquè la gent ho tingui detectat,
perquè tot vagi més ràpid.
Al principi és molt bo.
Però jo entenc que al final passarà el que passarà,
que acabarem tots...
Clar, que estiguem controlats a tots,
sabrem exactament on estem i com estem.
Com els gossos.
Ui, ja he t'ho anat a dir la paraula que no havia de dir.
Mira, fem una cosa.
Va, vinga, fem-ho.
Fem-ho.
Fem-ho el viatge a Vinília.
Fem-ho el viatge a Vinília.
Anem cap allà.
A més a més, me fa especialment il·lusió,
perquè estem d'enhorabona,
perquè encara que tu posis la cançó que has de posar
i que ve una miqueta més enllà,
els gossos van estar fa poquets aquí a Tarragona.
Sí, el 15 de juny.
Sí, i a més ens van presentar aquest treball discogràfic
que es diu...
Mira, el tinc a la mà.
Batecs.
Veus, no?
Batecs.
Aquests batecs.
El que passa que en aquell moment els gossos...
No, però millor explica'm-ho tu.
Sí.
Com estaven?
Com estaven els gossos?
Us explico.
Unes melenes.
Anem 19 anys enrere.
19 anys?
19 anys enrere.
És del 1954, el seu primer disc,
que es diu Com ells mateixos, els gossos.
I tenim aquí la fotografia contraportada,
unes melenes...
Unes grenyes.
Unes grenyes.
Home, el cantant el Nacho...
Que sí que eren gossos ells, eh?
Nacho igual, eh?
Sí, igual, igual, igual.
El Nacho igual.
El Juanjo...
Han tingut un canvi...
Sí, sí.
Força espectacular.
Estan igual de guapos que ara, però bueno, ja...
Aleshores, doncs,
tenen cançons interessants,
com voldria tornar amb tu, amb mi...
A mi, a mi.
Sí, amb mi, no amb tu, a mi.
A mi, a mi.
Sí, sí.
El Manolo, Ré de Déu.
El Borratxo, la Isabel,
és amor,
vestit de manmelada,
cel·lulítica,
aquest és molt irònica.
Això no m'amiris, eh?
Sí, sí.
Com aquest sí, sí?
No, no, no.
I una, i una, i una, i una que...
Bé, té a veure amb això dels microchips.
El gos.
El gos.
El gos.
Ell mai ho faria.
Bueno, nosaltres sí, ja saps com som.
Nosaltres sí que ho farem,
que som dolentots, dolentots els humans.
I després s'ho tirant les notícies
o les podrem esborrar.
Perquè vegis, eh?
Hem entrellat una cosa amb l'altra.
del drat abolit,
els microchips, els gossos.
Bé, enhorabona per aquest grup de Manresa,
que després de tant d'anys
encara segueix el peu del canó.
Ens serà agradant molt,
perquè la visita que va fer Tarragona
demostra que després de tant d'anys
encara estan aquí
per oferir les seves cançons.
El peu del canó, eh?
És clar, nosaltres el que fem sempre és recordar, no?
Ja sé que han tret el batec,
ja que hauríem de promocionar l'últim,
però nosaltres aquest viatge a Vilnia
fem això, aquest viatge en el temps,
i recordem els inicis d'alguns grups,
i en aquest cas els gossos.
Vas mirar, has quedat amb ells,
amb el teu permís,
amb el xip,
amb el VIP,
i amb el que com vingui.
Mira, ara me'n vaig a provar això del microchip,
a veure si...
Veus que jo ho sabia que ells s'havia posat.
Sí, sí.
Ho sabia, eh?
Ho sabia, ho sabia.
El primer que veig s'ho explicarà com funciona,
com va tot plegat.
De car, de car.
Gràcies, Beta.
Ara veuré.
Segueix caminant,
però pel transcurs de la nit,
segueix caminant.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Caminant sol pel carrer,
tot moll i sense res a fer.
La gent se'l mira pataner,
i ell somia el que va ser.
Però pel transcurs de la nit,
ell mai no ho farà.
El primer que veia.
Però pel transcurs de la nit,
el mirall s'ha trencat.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Ell mai no faria.
Ell mai no ho faria, queda't al seu costat, no l'abandonis.
Queda't al seu costat, no l'abandonis, ell mai no ho faria.