Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
quatre pel·lícules bastant
desconegudes, quatre pel·lícules bastant desconegudes
de Michael Ken
com a protagonista. Molt bé.
I quines seran? Els pots ja comentar quines són
aquestes pel·lícules?
Sí, doncs comencem avui
amb The I-Press
File,
que és una pel·lícula
bastant fosca dels anys 60.
Tindrem
Alfie la setmana
que ve,
Get Carter,
Assassino Implacable,
que és dels anys 70 al dia 19
i acabarem amb L'Hombre que pudo
reinar, de John Huston,
doncs el dia 26
de novembre. Molt bé, això dintre
del Cinema Zero, que recordem que
hem canviat... Passat dimarts. Exacte,
que ha passat de dimecres a dimarts,
a partir d'aquest mes, i és que, clar,
la gent... Qui us ha
demanat més lloc i més espai
i més de tot? Digue'm-ho, que
tenim els dimecres.
Els dimecres se'ns van quedar petits
perquè, durant tota la tarda,
hi ha diverses classes
segons els nivells de swing,
que és una experiència que vam començar
l'any passat i que s'ha anat fent gran,
i, doncs, en l'espai
que després dedicàvem al cinema,
doncs, hi havia aquesta demanda
de posar, diguéssim, en pràctica
el que s'ha après durant aquella tarda
i les setmanes anteriors
fer una mica de jam,
de jam session,
i això és el que farem a partir d'ara,
doncs, cada dia amb entrada lliure,
a partir de les 10 de la nit,
un cop acabin els diferents nivells
de classe, doncs,
entrada lliure per tothom,
per poder veure, ballar,
gaudir d'aquest estil
que comencen a causar furor
a Catalunya en general,
i a Tarragona, doncs,
comença a funcionar bastant bé,
que és el swing
i el ball associat
que es diu l'indy hop.
A més, hi ha com un ressorgir, no?
Àngel, vosaltres heu notat
potser fins i tot a la vostra sala?
Sí.
Per aquest moviment de gent, no?
L'acollida des del principi,
que va ser una de les apostes
que vam tenir clares
des que vam agafar la sala
que ho volíem portar a Tarragona,
va ser molt bona
i, a més, molt creixent.
Després, durant els mesos d'estiu,
sobretot a Magí i Santa Tecla,
que nosaltres no estàvem fent activitats,
sí que, a dir que a la sala,
sí que les vam fer
amb col·laboració amb alguns locals,
com amb el Teatre Metropol,
amb el Vivo,
per Santa Tecla,
amb un éxit de públic.
I això, doncs,
també ha de ser bé ells després
en el nombre d'inscrits
als primers cursos
que hem fet
tornant ja de l'estiu, no?
Doncs, bueno, això
hem fet bullir-lo ja, no?
I ara, doncs,
els dimecres, doncs,
a banda dels cursos
també hi haurà aquestes,
jam sessions.
Molt bé, molt bé.
Aquelles coses
que encara fan
més companyerisme, no?
I que hi hagi més bon rotllo,
si pot ser.
Efectivament.
Tot ajuda, tot ajuda, eh?
Àngel, tot ajuda.
Doncs, ara sí,
et deixem el dimecres, no?
Vinga, i seguim.
I anem cap a dijous?
Què ens queda dijous?
Dijous tenim la segona partí,
la segona festa 100% juïs,
que l'organitza un grup d'Erasmus,
que, bueno...
Ui, ui, acabes de dir una paraula
que avui és una mica preocupant, eh?
Sí, sí.
Ho saps, no?
Aquests, aquests, aquests tenen la sort,
aquests tenen la sort...
De que tenien la veta?
Bueno, de que no els hi aplica
aquesta nova llei,
aquesta nova legislació,
perquè, clar,
no depenen del govern espanyol,
sinó que són els que estan,
doncs, depenen dels seus respectius governs,
dels seus respectius països, no?
Que Déu-n'hi-do, eh?
Tot així, s'entén que ha d'haver
bastanta solidaritat entre tots ells,
perquè Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do les coses que passen.
La que està caient,
la que està caient i damunt a damunt
sempre ajudant, eh?
Sempre ajudant a que tot això
tiri cap endavant, tiri cap endavant.
Efectivament.
Bueno, els dijous tindrem aquesta festa,
que tenen la marca 100% juïs,
100% suc, no?
Sí.
Amb el dijòquet habitual dels dijous,
que és DJ Mime.
Molt bé.
I després ja, ara sí,
entrem al quilòmetre zero,
que arriba més aviat que altres vegades, no?
Sí, bueno...
Perquè la majoria de vegades
sempre de cara a final de mes.
Sí, mitjà, final de mes.
Mitjà, tercera setmana, efectivament.
En aquesta ocasió ens quadrava més a...
També ho vam movent.
A veure, al final s'acostuma a ser un divendres del mes,
i ens quadrava més a aquesta del dia 8 a tots,
amb l'afegit que en comptes de ser dos grups
en guany...
Bueno, guany no.
En aquest cas, en aquest mes de novembre,
són tres, perquè coincideix...
Ho hem fet...
Coincidia amb el tercer aniversari de Filatelia,
hi haurà tres grups, com bé deies,
hi haurà l'Islàndia en Uncaquema.
Que hem sentit abans.
Més que conegut, aquestes contrades.
Fins i tot també el teatre magnètic,
també de la zona,
i a Caustic Ron Leif,
que és un dels representants també de Filatelia Rècords.
Et sembla sentir-ho una miqueta?
Som-hi.
Sí?
I wouldn't be there to follow
The sun will shine
To follow
Això pertany al treball de geogràfic,
que és un long time music,
que no sé si fa molt o poc temps que el tenen,
però que hi ha uns fotimer de cançons
i que sonen molt, però que molt rebeu.
Amb aquest sempre de regusta,
diguem que...
Sí, de blues.
De blues, exacte, és el que t'anava a dir.
És el que t'anava a dir,
que està molt ben trobat.
Américà, molt americà, eh?
Sí, està molt ben trobat
en el cap de setmana també en el que estem,
que a nosaltres ens arribarà, diguéssim, diumenge,
però suposo que ja heu comentat
o comentareu que hi ha una bona oportunitat
pels amants del blues
durant tot el cap de setmana a la ciutat de Tarragona.
Doncs, en aquest cas, ell,
sí, amb el Tarragona Blues Festival,
que nosaltres el tindrem diumenge,
però que, bueno, en aquesta ocasió,
el Caustic Lollet...
A veure, el que fa té un...
Aquest avessant blues,
però és una mica més, diguéssim,
vanguardista,
no és molt clàssic,
per dir-ho d'alguna manera,
però, a més,
la posada en escena és molt...
molt, doncs, curiosa,
perquè és un nombre orquestra, no?
Sí, que ho té tot.
Una part, ho té tot,
tant electrònic com analògic,
i, bueno, doncs,
el resultat és una mica el que estàvem sentint.
Però sempre amb aquest...
Sí, amb aquest...
Deixat una mica, doncs,
de blues, no?
De rarafons.
Sí, sí, sí.
Blues.
Que sona fantàstic
i que recomanem especialment, no?
Sí, sí, sí.
Aquest amb el quilòmetre zero,
que són gent de casa,
que millor,
i, a més, és el dia 8,
qualsevol cosa,
divendres a la nit,
que sempre convida a sortir, no?
És una molt bona ocasió, efectivament.
I ara anem...
Mira, trec la música d'ells,
d'ell, en aquest cas,
del Caustic Roll Dave,
perquè ens espera també
una altra gent
que es diuen Ea,
o Ia,
ara no sé com es pronuncia,
seria un nom...
Jo crec que és més...
Jo crec que és més Ea.
Ea, no?
Ea.
Ea,
ahí queda eso.
Doncs sentim-nos una miqueta també,
amb ells.
Som-hi.
Fins demà!
Fins demà!
Sientes sonrisa, hermana.
Pero este jardín
no será para ti.
Siempre floreces sin dueño.
Tú me quieres con ramitas de mi almendro,
te pondré
horquillitas en el pelo,
con sában a llenar...
Aquesta canción es diu Horquillitas,
precisament,
i sí,
jo crec que pel to que tenen
és Ea.
No, Àngel?
Sí, sí, sí.
perquè, a més a més,
ens veuen dos a Càdiz, no?
Sí, i, bueno,
doncs el que fan,
bueno,
és un grup que
jo personalment no coneixia
fins fa temps,
però que estan fent una gira
del seu 20è aniversari.
Van deixar el 92, eh?
I que sí,
i que segons quins cercles
doncs som força coneguts,
perquè el que fan és
una barreja entre rock'n'roll
i flamenc,
i, home,
doncs,
és, bueno,
és una aposta
bastant abusarada
i que,
insisteixo,
jo no coneixia personalment
i és bastant interessant,
que facin aquesta gira
tan gran
per tota la península,
per tota Espanya,
i que, doncs,
també vinguin a Tarragona.
Sí, perquè estava mirant ara
una mica l'agenda
d'aquesta agenda,
els Ea,
i el dia 7
els tiren a Huesca,
o sigui,
que ja,
com he de dir ja,
no?,
el dia 8,
sí, sí, sí, sí,
els tiren a Saragossa,
el dia 9 a Tarragona,
o sigui,
ja demà,
demà passat,
l'altre,
el dia 13 a Terrassa,
després ja a Barcelona,
deu-n'hi-do,
que tenen una gira
d'aquests 20 anys en ruta,
que, mira,
tenim el goig
de poder tenir-los a Tarragona
i ara serà 0, no?
És una gran oportunitat.
Doncs sí,
i estava mirant per aquí
que té de dir Àngel
que demà
intentarem tenir via telefònica
aquesta veu femenina
que és la Pilar,
la Mònica,
que li diuen
i que ens explicarà
segurament una miqueta més
del naixement d'aquest grup
allà a Càdiz
i una miqueta cap a home.
I la seva trajectòria,
exacte, exacte.
Molt bé, molt bé.
Però això serà demà.
Ara ja aprofitem
que tenim l'Àngel
i, Àngel,
dins del Festival de Blues
em deies que a vosaltres
us toca el diumenge?
Ens toca, sí,
ens toca la Cluenda
amb una banda
que és pràcticament
pel que ens comentaven
els responsables.
Nosaltres ja els vam tenir
l'any passat
i són una mica
els encarregats
de posar allò,
doncs el que dèiem,
la Cluenda habitual
en aquest festival,
el Tarragona Blues Festival,
com són la Blue Seria.
que ja vam funcionar
molt bé l'any passat
i, home,
doncs creiem que
per diumenge,
9 de la nit,
només 6 euros,
és una molt bona oportunitat
de tancar una setmana
que, bueno,
que l'hem començat
que hi haurà d'aquí 3 hores
i estem parlant ja
de diumenge
a les 9 de la nit.
O sigui, que deu-n'hi do.
És el que t'anava a dir,
que heu començat,
o començareu millor dit,
avui mateix
i hi ha
una rere l'altra,
una rere l'altra.
Sí, sí.
Això d'intre del que
per nosaltres
també és d'agrair,
sobretot per la gent
que ens agrada la música,
no?
Sí, a veure,
són 6 dies,
molt eclèctics,
amb una mica de tot,
realment,
perquè hem parlat
quasi de tots els estils
de música
i, bé, doncs,
molt contents,
de tenir setmanes així.
Doncs sí, doncs sí.
I que en tinguem més.
Ah, i parlant de més,
deixem els
HEA
de costat.
HEA.
De costat,
perquè és que
de cara a la setmana vinent
també
estem d'anar a la bona,
no?
Perquè tenim un munt de ball
també,
de cara a la setmana vinent.
La setmana vinent,
sí, Déu-n'hi do.
La setmana vinent
tenim
un munt de coses,
tenim
el Bule-Bule
de novembre,
el grup de Rock and Roll
amb els Kid Bucks
i els Booping Cuts,
són els dos grups
que ens acompanyaran
a banda de les sessions
del dijous,
que és el matxete.
Tindrem també
la presentació
del nou disc
d'Espat la Maceta
en format de trio.
Per això te deia
que és el Bile Masai.
Això sí,
això mateix,
això serà dissabte.
Després,
dilluns següent tenim
els French Films,
que és un grupàs
que podran
que tancar
la gira espanyola
a Tarragona.
És a dir,
que Déu-n'hi do.
I això
ho haurem d'esperar,
això sí,
haureu de tenir paciència
perquè serà la setmana vinent.
aprofiteu
d'aquest quilòmetre zero
del cinema,
aprofiteu
tot el que aquesta setmana
tenen els amics
de la Sala Zero
i si voleu més informació
o us heu perdut
amb tot això
que l'Àngel i jo
hem explicat,
recordem que
aquesta entrevista
d'aquí una estoneta
estarà penjada
a la pàgina
de Tarragona Ràdio
o si no
també us convidem
a entrar a la sala zero
punt com
que allà també trobareu
tota la informació necessària
per saber això
i d'altres coses més
que segur que
ens han deixat de dir.
Poquetes
però alguna coseta més,
no, Àngel?
Sí,
sala zero punt com
o bé
facebook
punt com
barra sala zero
o al Twitter
a l'Instagram
o tot arreu
hi ha informació
de les coses
que anem fent.
Molt bé,
doncs ara
amb el teu permís
acomiadem
aquesta entrevista
escoltant amb ells
els espaldes
de maceta
que seran els protagonistes
de la setmana vinent
a la sala zero
i anem a buscar
a veure que hi havia
una cançó d'aquelles
que era
aquesta m'agrada, eh?
Mira, fem una cosa
anem amb la cançó
que ha donat títol
al treball discogràfic
que és aquest
Baile Masai
Baile Masai
i que
és el que
podem sentir
que sona amb una potència
des que ha deixat
podríem dir
que l'acústic
i s'ha anat cap a l'elàctric
el format íntim
sí, sí, sí
com es nota, eh?
com es nota?
Ostres, sí, es nota
sí, es nota
Àngel, gràcies
A vosaltres
Adéu-sia, bona tarda
Adéu-sia, bona tarda
Vuelve aquí
Niño, vuelve aquí
El que llevo dentro
O me atascaré
Como un Masai
Si como un Masai
Bailo a mi espanto
No sé más
No sé más
Ellos no sé más
Pero mi vida es tonta
Qué bien que va a desfogarse
Al bailar
Pese a robar
De tiempo
Al dormir
Vuelo a sudor
Mañana es tarde
Con jaqueca
Pero ayer bailé
Es que hay
Betece que no hay
Pudra que
Pudra que
Legarse
Incrustadas
Llevo
Incrustadas
Normas
Betece que no hay
Pudra que no hay
No bailo muy bien
Pero eso da igual
Hoy palpitan
Mis genes
Es Masai
No escuches
A los genes
De aquí
Porque ellos
No saben
Bailar