.
Tarragona Ràdio.
Si un dia et proposes trencar la calma,
mossegar el carme la jugolà,
accepta el repte ferm i directe
de dar-ho tot sense esperar.
Sense romansos ni mitges tintes,
posa-li el gat al cascabell.
No et donis treba,
pren la dracera
de deixar la pell.
Com si et juguessis l'última carta,
com si visquessis el primer amor,
omple el jardí amb dos mil roses blanques,
omple d'espelmes el carrer Major.
I quan la vida, com un tsunami,
vingui i reclami el seu arancel,
espanta la por
i el peu del canó
a deixar la pell.
Deixar la pell.
Es pasa de llum,
escarpa i martell.
Deixar la pell.
Deixar la pell.
Enterra la creu
sota d'un lloret.
deixar la pell.
Demà mateix ens deixarem la pell
veient a sobre l'escenari de la bequeria
el Daniel Kroos.
Cantant, compositor que ens arriba
a teix de Barcelona
i presentant-nos el seu setè disc
Aquello era entonces
Esto es ahora.
I això sempre
palante, palante.
Es carpa i martell
deixant la pell.
Deixant la pell.
I el tenim via telefònica,
Daniel Kroos.
En Daniel, bona tarda.
Molt bona tarda.
Com estàs?
Molt bé, molt bé.
Demà mateix ja tenim a Tarragona
a la sala de la bequeria
però abans de mirar
a veure què és el que passa demà
ets tu de Sant Jordi
o de Sant Valentí?
Més aviat de Sant Jordi
perquè el Sant Valentí
el veig una mica artificial, no?
Sí?
Sí, no em convenç.
No sé.
Doncs mira,
no sé si per les terres
on has estat de gira
darrerament
allà també s'estila molt
el Sant Valentí, no?
Ah, sí?
Sí.
No ho sé, t'ho pregunto.
S'ha estat fins a la Mèxic,
no ho sé.
No se t'enganxa res,
no se t'enganxa res.
Bueno, allà sí que som
molt així,
com molt dolçons, no?
I molt carinyosos, no?
És veritat, eh?
Sí, sí.
Som molt bona gent.
Som una mica més tecs, eh?
Bueno, és diferent,
és diferent.
Nosaltres som d'aquesta manera, no?
Així es pot veure
la diversitat de cultura
i diversitat de caràcters
de la gent d'allà on vagis, no?
Sí.
No, a més a més el Sant Jordi
perquè tinc una cançó
que es diu
La Rosa Azul.
Veus?
Sí.
Ja estàs descomprat cap a casa.
Sempre regalo a les noies,
aquí a prop,
sempre regalo roses l'avésia.
Què dius!
Sí, sí.
O sigui, la gent que vagi demà
a la vaqueria a veure't?
Bueno, no sé si...
Ara t'hi he posat en un compromís.
Això veus?
Això passa perquè ho expliques.
Ho expliques per les ràdios
i no pot ser.
No, però per mi
La Rosa Blava
està molt carregada
de missatge.
Ai, què té?
Explica'm-ho.
Què té La Rosa Blava
que t'agrada?
Clar, jo tinc una història
que és que
a casa meva
fa uns quants anys
hi havia unes llavors
d'Arrosa Blava
que estàvem per allà, no?
Sí.
Llavors, doncs, bueno,
les van plantar
i no va sortir res, no?
Oh.
Però, bueno,
vaig escriure la cançó,
una cançó que es diu
La Rosa Azul,
que és un tango
i, bueno,
no va sortir...
D'alguna manera
van germinar també,
no?
D'una altra manera.
Sí.
I és una cançó
que per mi ha sigut
important
perquè temps després
vaig crear una productora
de música
que es diu
La Rosa Azul.
Ostres!
Tot junt,
amb una sola rosa azul.
Sí, sí, sí.
O sigui que, bueno,
té una mica d'història.
Hi ha cançó
i hi ha productora.
No, i a més, a més,
si aquesta rosa blava
t'està portant bona sort
i tot funciona
i tot brulla...
Sí.
Fantàstic, no?
A més, el blau
és un d'aquells colors màgics.
Sí.
No?
Fins i tot
que la pròpia rosa vermella
de sempre...
Sí.
Al donar-li aquest...
un altre toc diferent,
un altre color de rosa...
Sí, perquè diuen
que el blau és un color fred,
però jo el veig
com un color càlid, no?
Sí.
Home, fred,
és el cel, el mar, no?
I a més, a més,
té totes les tonalitats,
tant el cel com el mar,
dels blaus que vulguem
i necessitem, no?
Sí.
Però bé,
parlem d'aquest setè
treball discogràfic.
Molt bé.
Aquello era entonces
esto es ahora.
Què ha passat?
Què era lo que era entonces
i què és lo que és ahora?
Bueno, això està extreta
d'una de les cançons
del disc,
que es diu
Nunca nada
volverá a ser lo mismo.
I, bueno,
a mesura que anava
fent la tria de cançons,
anava donant-me compte
que el temps,
o sigui,
tant el temps passat,
el present i el per arribar,
doncs era un element comú
a les cançons, no?
Val.
I llavors,
doncs al final
vaig acabar trobant aquest títol
que, bueno,
és així com molt realista, no?
Perquè, bueno,
fa com una situació actual, no?
Estem en aquest moment
i tot el temps passat,
doncs, bueno,
és passat
i, bueno,
no em serveix de res.
El que compta
és el present, no?
El present
és una paraula
maca
perquè té un doble sentit,
no?
Clar.
I tant.
A més,
és allò que dius,
la part de darrere
és el que hem viscut,
el que
hem de deixar enrere,
mai millor dir,
encara que de tant en tant
hem de mirar
allò que dius,
un cloquet d'ull
per si de cas,
per no tornar a repetir,
no?
I el present
el podem tornar a tenir
de moltes maneres diferents,
cada 30 segons
fem un present diferent,
no?
Clar,
estic d'acord.
La lleia seria per aquí,
no?
A més,
a més,
és que no tenim més remei.
Sí.
Perquè tot el passat
ja està viscut,
està,
bueno,
arxivat,
clar,
evidentment,
som el resultat
de totes les coses
que hem viscut,
sensacions,
emocions,
relacions,
però, bueno,
tot el nou
està per crear
i començarà mateix,
no?
A més,
potser també és una miqueta
el teu pare,
allò que dius,
mira,
tinc aquest setè treball discogràfic,
el que he fet
ja està fet,
totes les emocions,
tot el que
podia haver posat
en aquest setè treball discogràfic
ja estan posats,
demà
podria ser millor
o en aquest present
podria ser millor,
però ara ja és el que tinc,
no?
Sí, sí.
És el que està.
Aquesta també és la sensació
que et va quedar
una vegada
acabat a l'àlbum?
Sí.
O ets una mica prim mirat
i dius,
jo encara
hauria ficat
alguna coseta més.
Bueno,
ha estat
bastant meditat,
eh?
Portava
molt temps
escrivint les cançons
i, sí,
a més a més,
el vaig presentar
primer a Mèxic
a l'estiu passat
perquè em van convidar
a fer un concert
a la Fira de Música
a la Universitat
de Guadalajara,
que és la que organitza,
els mateixos que organitzen
la Fira del Llibre,
no?
Ah, molt bé.
Sí, sí, sí, sí.
I llavors,
doncs,
vam coordinar
una mica
de gireta
per allà
amb un amic
periodista
que viu
al DF
i allà
vaig començar
a rodar
els temes,
no?
I vaig anar
fent la selecció
i llavors
quan vaig tornar
vaig començar
a enregistrar-lo
i tenia
bastant clar
el que volia gravar,
no?
I com va ser?
Perdona,
després tornem
una altra vegada
al disc.
Sí.
Com va ser
que vas anar
per allà,
a Mèxic?
el van convidar,
va ser
una mica
de casualitat?
Bueno,
va ser
buscat
perquè van presentar
la proposta
en aquesta Fira de Música
que és bastant
jove
perquè
aquest estiu
passat
va celebrar
la segona edició,
que és una cosa
que a la Fira del Llibre
la universitat
ha decidit
engegar,
una Fira bastant
grossa,
amb voluntat
de convertir-se
en referent
a tota
Llatinoamèrica,
no?
I,
clar,
em plantejau
un dilema
perquè,
clar,
no hi havia
pressupost
per portar
músics d'aquí
amb viatges
i tot això,
no?
Llavors,
doncs,
vaig contactar
amb músics
d'allà,
del DF
i que em van
recomanar,
vaig enviar
totes les partitures
i llavors
ens vam trobar
uns dies abans
i vam començar
a fer uns assajos
i vam fer
doncs
set concerts.
Set concerts?
Sí, sí,
va ser molt maco,
la veritat és
que va ser
una experiència
molt bona.
I l'acollida
de la gent,
què?
Molt bé,
la gent,
sí,
la gent com
molt curiosa
i venia a parlar
després d'acabar
els concerts
i, no sé,
molt, molt variopint.
Vaig tocar
l'Orfeó Català
del DF també,
que va ser
un concert molt xulo.
A més,
que dius
que això
és gairebé
de la meva terra,
no?
Sí,
que és de la meva terra.
Sí, sí, sí,
hi ha quadros
allà de tothom,
del Miró,
del Tàpies,
de...
Que bonic.
Sí, sí,
molt macos,
sí,
molta solera.
Segur que un repàs
dels altres sis
treballs discogràfics,
la presentació
d'aquest seter.
i dius
ara ja pots posar
la biografia
presentat a Mèxic.
Sí, sí,
que és molt fàcil,
però ara fer-ho,
a veure qui arriba,
a veure qui arriba.
Sí,
bueno,
és que està
a 10 hores,
no sé quantes hores eren,
no?
Em sembla que una mica menys,
no?
8 hores,
em sembla que vaig trigar,
no?
Clar,
és aquella sensació
que un cop...
Sí,
sembla que està...
Perdona?
No, no,
per aquí,
per aquí,
tens raó,
que t'estava dient
que sí que eren
unes quantes hores són.
Sí,
però bueno,
quan hi vas,
o sigui,
tens la sensació
que dius,
està lluny,
però tens,
no sé,
tens la sensació
que tampoc és tan diferent.
Home,
la llengua
acompanya molt,
no?
Sempre.
Sí,
bueno,
jo canto quasi
totes les cançons en castell,
algunes en català,
també,
i en aquest sentit
també vaig notar
la gent molt receptiva
i molt oberta,
i bueno,
doncs aquesta sensació
d'estar,
d'eixample,
no?
D'amplitud,
no?
Sí, sí,
a més a més,
segur que deies també tu,
també,
de comoditat
a través del que dius,
el carinyo de la gent,
no?
Sí.
De com són,
de la manera que tracten els altres
i que dius,
em sembla que te coneguin
de tota la vida
i acabes de saludar-los,
no?
Sí,
i a més a més
són molt respectuosos
també,
no?
Certo.
Vull dir,
quan parles
són com molt primirats
en la manera
que a vegades
un pensa,
dius,
nosaltres els bàrbars,
no?
Nosaltres
vam anar allà
a conquerir el què?
va anar?
No sé.
Què estàvem fent
en aquell temps,
no?
Sí, sí,
aquella frase
que la vida
és una llarga lliçó
d'humitat,
no?
Com ho saps,
i que sempre
hem de continuar aprenent,
no?
I tant.
i no deixa mai
l'escola,
no deixa mai
aquesta escola.
No, no, no.
Daniel,
una altra cosa,
et tindrem a la vaqueria
demà mateixa,
a partir més o menys
que calculem a les 10,
dos quarts d'11,
sí,
dos quarts d'11.
Dos quarts d'11,
no?
Estarem allà,
ho dic per anar a avisar la gent,
millor que vinguin a les 10,
no?
que comencin a prendre
els puestos
a lloc,
no?
A lloc on s'han de seure,
que estiguin més o menys
a propet de l'escenari,
perquè a mi m'ha donat
una mica de respecte
quan vaig a algun concert,
que sempre hi ha,
hi ha com dos metres
entre la persona que canta
i el primer,
ullent.
Això mata, eh?
No, no, no.
Clar, no,
que s'apropin,
que s'apropin,
i a més a més,
jo crec que els amics
de la vaqueria
ja pujaran unes tauletes
així com
que s'apropin,
que no quedi més enrere,
no?
Sí,
és com quan puges a l'autobús
i només hi ha una persona,
que no saps on seure
perquè es fa alguna cosa,
no?
Això passa,
ai,
anava a dir una cosa,
això em passa
quan trobo molt aparcament.
Sí.
Quan trobo molt aparcament
me'n torno oja.
No, no,
ara aquí no,
ara aquí no.
Tens masses opcions,
no?
Exacte,
dius, no, no,
primer aquest,
aquest i justet,
eh?
Justet.
Bueno,
l'escap al davant,
que no m'ho seguem.
Exacte, exacte.
Bueno,
farà segurament un repàs
el que dèiem abans
que vas fer a Mèxic,
també ho farem a la bequeria,
potser més reduït,
d'una hora mitja,
dues horetes de concert?
Una hora i quart,
al culo, eh?
Una hora i quart,
bueno,
està bé.
I segur que no et deixarem baixar,
otra, otra.
Tant de bo,
sí.
No?
Sí, sí, sí.
El que doni la festa,
el que doni la festa.
Clar que sí.
Ja has fet la tria?
Sí,
de fet estem aquí
amb el Ferran
preparant l'assaig
i repassant els temes
i sí,
anem fent.
És que t'haurà de preguntar precisament
qui més s'acompanyarà
sobre l'escenari?
Doncs n'hi anirem.
Perquè jo crec que el Daniel
no estarà sol, no?
No,
vindrem però en un format
molt acústic
perquè avui en dia
els músics,
vull dir que
és com estem tocant,
no?
O sigui,
o un o dos,
no?
O allò,
una o ninguna,
no?
Ho sé,
és una mala sort
això que s'està passant ara,
però bueno,
jo espero que només
sigui un pur tràmit
d'una sèrie d'anys
i que després
tornin a agafar
una altra vegada
la rifada,
en directe amb tot de músics
té un color espectacular,
eh?
Clar,
no, no,
i a més és molt necessari
vull dir que la gent
continuï anant als concerts
perquè de fet
som entre tots
que ho fem, no?
Vull dir,
entre els professionals
dels mitjans,
els músics
i el públic
som els que
ho aguantem
i els que gaudim, no?
D'aquesta experiència
tan bonica.
Tota la raó del món, eh?
A veure, a veure,
explica'm qui t'acompanya.
Dica'm.
M'acompanya el senyor
Ferran Covedo,
que és un amic
i contrabaixista,
de castelló,
de família de músics
Covedo,
molt coneguts,
i, bueno,
jo tocaré el piano
i també alguns temes
amb guitarra.
Ah, molt bé.
Sí, sí, sí.
I a més,
hem de dir,
jo no sé si algú,
has enredat amb algun dels
que també han col·laborat
al disc
per poder venir o no?
A Tarragona no.
Ai, sí, sí.
No, la veritat és que no.
Ja, sí, va.
Sí.
O sigui, haurem d'esperar
a Manresa
o potser a la Luz de Gas.
A la Luz de Gas, exacte.
Veus que ja t'ho veia, eh?
T'has vist, no?,
que t'he agafat la idea.
Sí, sí, exacte, sí, sí,
ja m'has entès.
Però a Granada
no que queda una mica lluny.
Bueno, no, sí, clar,
a Granada ja veurem qui va.
Ja veurem qui va.
I vaig jo
o envio una franquici, eh?
De cara,
i us envio el vídeo.
Us envio el vídeo
i aneu posant el que ja arribaré, eh?
No, no, això encara no funciona
en realitat virtual, eh?
Ah, d'acord.
I espero que mai, eh?
I espero que mai.
No.
Perquè comentàvem que, clar,
el dia 15, demà mateix,
tenim aquí a Tarragona la bequeria.
Sí.
El dia 17 de febrer,
dos dies més tard,
o sigui que, a veure,
que miro la...
El diumenge.
Sí, el diumenge a Manresa.
Exacte.
Amb una sala nova
que m'han parlat molt bé
i que té molta vitalitat,
que es diu sala Voila.
Voila.
A la fe,
t'he trobat, no?
Oui, oui.
Oui, oui.
Très bien.
I sí.
I després,
el dia 26,
anirem a Madrid,
a la sala Clamores,
26 de març, parlo.
Sí.
Després tornaré aquí
a presentar-lo al Bernard Sants,
que és al Lodegas,
el dia 29 de març.
Sí.
I a l'abril, bueno,
València, Múrcia,
i al maig Granada.
Deu-n'hi-do.
I quan tornem a Mèxic?
A Mèxic...
I perquè pel París...
Sí?
Potser el juliol...
Però es prepara una maleta
així com a substanciosa,
d'uns quants quilos llargs de pes...
No, no,
jo la faig en 10 minuts,
la maleta, eh?
No, no,
però perquè capigui jo.
Ah, vale, vale, vale.
No t'havia dit.
Jo me poso el portaequipatges,
d'aquells...
Vale, vale.
Sí?
Segur que no ens enganxen.
No,
jo només faré...
Ai,
ai,
ai...
No,
si el que busquen és una altra cosa,
vull dir,
persones no passa res.
Ah, per això,
jo aniré saludant,
quan passin aquelles màquines,
aniré saludant.
Fem un dos per un,
o entrem els dos amb un billet.
Ja està,
ja està,
claríssim,
claríssim.
Què no coneixes Mèxic,
tu, què?
Poquet.
Poquet, ah,
sí,
perquè ja saps que com és tan petit Mèxic,
només que vagis una setmana,
ja...
No has vist res.
Una setmana vas estar.
Una setmana,
una setmana no fas res.
Ah, que no?
Anar i tornar,
no,
perquè ja,
clar.
I 12 hores d'avió,
i això,
només les distàncies,
de lloc a lloc,
ja et passes quasi un dia sencer,
no?
Exacte.
Vas allò votant amb el cotxe,
que sembla que no ha arribat allà el formigó,
no?
Perquè van als carrers,
que estan tots ondulats.
I les guaguas,
com ja vaig dir jo,
perquè no eren autobusos,
eren guaguas, guaguas, eh?
Depèn de com,
quan fremen...
Sí, sí, sí,
sí,
Déu-n'hi-do, eh?
Estan bojos.
Jo arribava a la ràdio sempre marejat,
perquè anava donant bots,
ostres,
i a més a més les distàncies,
és com qui diu,
me'n vaig a la ràdio,
ostres,
me'n vaig,
jo què sé,
a la seu d'Urgell
i torno a Barcelona,
saps?
Sí, sí.
Vull dir...
Però,
te dic una cosa,
un noi que vaig conèixer allà a l'autobús,
que ells expliquen
que durant tota la setmana
estan treballant
i no veuen a la seva família
només el dissabte i el diumenge.
Clar, clar.
Si divendres a la nit surten
d'allà on treballen
i arribava el dissabte
al migdia
per poder estar
amb la seva família...
Fins meu,
com has crescut!
Sí, sí,
la idea seria aquesta,
tornaven a agafar
l'autobús
la matinada
de diumenge
per arribar
el dilluns
a la feina.
I això
ho feia aquell senyor
tots els caps de setmana,
perquè si no era
l'única manera
de poder estar
amb la seva família.
Sí, sí.
Anava gairebé
de punta a punta
de Mèxic.
Déu-n'hi-do.
Si quan arribes
amb l'avió
ja ho veus,
de les galàxies,
que no s'acaben mai
el planeta,
i que no s'acaben mai
la ciutat
i passen les hores
i continuen bastant.
Sí, sí, sí.
I a més,
i gent,
i gent,
i cotxes,
i cotxes,
i gent.
Clar,
cent de milions
em sembla que hi ha,
no?
No me'ls vaig trobar tots,
però gairebé, eh?
No els vas comptar, no?
Estaven allà
en aquest raconet, eh?
Estaven en aquest raconet.
Daniel,
continuarem parlant amb tu,
perquè jo crec que ens hauries
d'explicar moltes coses més,
però fem una cosa,
de cara a un futur,
no gaire llunyà,
a veure si la propera vegada,
això ho podem fer face to face,
et sembla?
Clar,
i tant.
I a més a més,
m'aportes físicament,
que a mi m'agrada més
el físic,
sóc una mica nostàlgica
als CD's,
aquest treball discogràfic
que té,
el darrer treball discogràfic.
Clar que sí,
i tant.
La cara.
Encantat.
Doncs que vagi molt bé
per Tarragona.
Moltes gràcies.
Millor també per Manresa,
per Barcelona,
per Madrid,
per tot el que et queda encara.
Sí.
I res,
la tornada a Mèxic,
ja m'explicaràs com ha anat,
eh?
És super,
jo t'avisaré, eh?
Gràcies.
Gràcies per l'entrevista.
Adéu-sia,
bona tarda.
De l'altra.
Bona tarda.
Bona tarda.
Ya no eres lo que eras
este loco agosto
en pleno mes de abril.
Manicomio solar,
líbrame del sopor,
no se puede pensar
ya con tanto calor.
Mándanos un vendaval,
el dilumio universal
o el augurio
de una aurora boreal.
La, la, la, la, la...
La, la, la, la...
El socorrista se durmió
en el torreón.
Los niños se lanzan
a estrenar su flotador.
Las medusas se relamen
preparando el testín.
La familia se perdió
con el patín.
Primavera caprichosa
que no riegas las limosas.
No hay paraguas,
no hay paraguas chupasqueros
ni aguas mil.
Este loco agosto
en pleno mes de abril.
Manicomio solar,
líbrame del sopor,
no se puede pensar
ya con tanto calor.
Mándanos un vendaval,
el dilumio universal
o el arrullo
de una aurora boreal.
Primavera, chaquetera,
ya no eres lo que eras.
No hay paraguas chupasqueros
y aguas mil.
Este loco agosto
en pleno mes de abril.
Este loco agosto
en pleno mes de abril.
Ay, si el infierno volviera.
Este loco agosto
en pleno mes de abril.
El tiempo se volvió loco.
Este loco agosto
en pleno mes de abril.
Ay, yo no sé qué va a pasar.
Este loco agosto
en pleno mes de abril.
Pero que mira,
no importa, sigo gozando.