I couldn't wait, and the price is going down
Cheeks, choices, monkeys all around
Oh my dear, no, it's going down, yeah
Spoken lies on the night is fastened by
Cheeks, tokens, yeah, where's your time?
Oh my dear, your price is going down, yeah
I couldn't wait, so you really must hurry
You really must hurry, your price is just going down, yeah
Down, down, down, down, down
Down, down, down, down, down, down
Baby, baby, baby, baby, don't you see it's going down, yeah
I couldn't wait, so you really must hurry, your really must hurry
Your price is just going down, your price is just going down
You really must hurry, my price is just going down, yeah
Down, down, down, down, down, down, down, down, down
Aquest mateix vespre tenim al carrer Sant Magí número 12 a la sala 0
una esita amb el quilòmetre 0.
Ahir la gent de Gothenburg ens ho comentava,
avui ens toca l'altre 50% del concert,
com són els Soy un espia russo.
Via Telefònica tenim el grup sencer,
perquè ara mateix, Darri de Primer, bona tarda, benvingut.
Bona tarda.
Hola, Wampis, com esteu?
Bé, aquí, preparats.
Hem de dir que ara mateix us agafem al local d'assaig,
però com aquí què diu, empacatant-ho tot,
per anar cap a la sala 0 i començar a provar
i a veure com funciona aquesta nit, no?
Exacte, aquesta és la idea.
I amb els nervis normals del moment.
Home, m'imagino, eh? M'imagino que encara està...
A més, és el que dius.
Molt, molt... Últimament no us hem vist?
Bé, sí, realment no hem sortit gaire a fer concerts.
Els últims mesos sí que hem fet un concert per més,
però normalment, bé, ens hem prodigat tot, diguéssim.
Ara just estem acabant de...
estem acabant de fer un EP,
estem acabant de fer les mescles i tal,
i bé, hem començat a sortir una miqueta més
i esperem continuar.
Home, jo crec que sí, no?
Sí.
Home, ja com per...
Ja, amb aquest quilòmetre a 0 ja agafeu embranzida
i vinga.
I a la carretera, i a la carretera.
I aquesta demo, home, aquest EP que esteu enregistrant,
són cançons que...
Les que trobem dins del bancà,
són amb aquestes cançons?
Sí.
O són noves?
Sí, són aquestes.
Sí, són aquestes tres,
més un parell més que falten.
D'acorda.
Ja, i tant.
Fem una cosa,
Darry, qui són la gent de...
De soy un espiarrusso?
i després ja comentarem-lo del nom, eh?
Ajà.
Digues qui sou ara mateix.
Bueno, però som quatre amics de Tarragona,
sobretot som quatre amics.
I...
I, a més,
passar una bona estona plegats,
ho dic nosaltres mateixos,
i a més a més una miqueta de música
i passar-nos...
Eh?
I veniu...
Digues, digues.
No, m'hi diuen que és quatre, tres?
Quatre, no?
Bueno, sí, som quatre,
el que passa és que tenim un una...
Un infiltrat.
No, al contrari,
ens falta un company
que acaba de ser pare,
el Nacho,
des d'aquí salutacions,
Nacho,
i llavors,
normalment som quatre,
però aquesta nit,
per exemple,
i l'últim concert també l'hem fet a trio,
tres només,
perquè,
això,
hem tingut...
S'han fet unes vacances el company,
com hem de dedicar-se a coses
molt importants.
Home,
ha estat parafat recentment,
jo crec que ara serà una miqueta complicat
que el separeu de la criatura,
i sobretot,
que dius,
mira,
de veritat,
segur que li dol més que a qualsevol altre,
no?
Sí, sí.
Però dius,
ara entenem-nos,
entenem-nos,
no?,
que ara avui és...
Quan la PQ sigui més gran,
ja en parlarem d'una altra història,
no?,
ja en parlarem de negocis.
Ja en parlarem,
ja en parlarem.
De moment,
s'ha guanyat unes vacances...
meroscudes.
Bueno,
diguem que ara a les nits es viurà d'una altra manera.
Sí,
sí,
sí,
sentirà un altre tipus de música,
probablement.
Sí,
sí,
cada nit,
cada nit,
cada nit.
Ell era també un dels cantants,
una de les veus dins del grup?
No,
no,
no,
no,
ell era guitarra,
d'acord,
això ens obliga a canviar una mica la configuració,
jo soc el cantant i l'altra guitarra,
i, bueno,
s'està intentant adaptant,
perquè això ha estat molt recent,
intentar adaptar els nostres temes
i la manera de fer,
doncs,
a tres persones,
que canvia una miqueta,
no?
T'ho dic per el que deies abans,
que ara ho viurà de diferents nits
i també li tocarà cantar més d'una nana
o una cançó sobre sol.
Per això et preguntava,
dic si també era de les veus,
dic malament, eh?
Dic,
aquí ens falla moltes coses.
Però bé,
deixa'm el tema.
Apresenta'm els que sí.
Trobarem sobre l'escenari
quins són els teus companys de viatge
per aquesta nit.
Doncs mira,
tenim en Gavi,
que és el vaixista.
Sí.
Tenim en Esteban,
que és el Batria,
i jo mateix,
que soc el Darri,
i la veu,
també, no?
Ells també intentaran ser coros,
tot i que fan el que poden.
Bueno,
obre,
està bé,
està bé.
I tant,
i tant,
i tant,
i tant.
Fem una cosa,
Darri,
com sé que els tens aquí al costat.
Sí.
Me'ls passes i me'ls presentes així.
Doncs mira,
t'apasso amb el Gavi,
o t'apasso amb l'Esteba.
I tant,
doncs mira,
us presento el Gavi,
que és el vaixista de Sonia Espira-Russo.
Doncs diga.
Hola,
bona tarda.
Hola,
Gavi,
com estan els nervis per aquesta nit?
Com va?
Bueno,
normalet,
un poc,
ja gairebé ens posem nerviosos,
eh?
No?
Jo ja hem de pujar,
això que estàs allà,
a la banda d'escenari,
i ja dius,
ei,
que toca.
Però no,
aquí el local,
no,
el local és casa nostra.
D'acord,
que estem descarregant tot allò,
pim, pam,
les coses a la furgo.
Ja quan arribes allà,
és quan dius,
hòstia,
toquem aquí.
Ja està,
eh?
I estem aquí a la sala 0,
eh?
Ja han obert les portes,
eh?
Sí, sí, sí.
Explica'm una miqueta,
perquè això de Soy un Espira-Russo,
a qui se li va córrer la feliç idea?
Bueno,
doncs la veritat és que és el Dari.
Va ser una nit...
Això és el Dari?
Ara que m'has parlat tu?
Sí,
ara que m'agrada,
ara que estic parlant jo.
Però bueno,
estàvem tots junts.
perall de festa,
i el cançó en Déu,
la història,
les burbujes,
doncs el Dari,
no sé què va dir,
una punteria,
com tant de fan res dient tots,
i ens va fer molta gràcia.
I aquella nit que vam dir,
ei, ei,
posem del grup,
però no ho ha passat,
en la prova,
es va quedar perall.
Sí.
I va fer una repesca
que al final van dir,
hòstia,
aquells que van dir,
no sé què,
pum, pum, pam, pam,
i bueno,
així es va quedar.
Per què?
Però anem fent les coses
bastant improvisades,
en altres.
Depèn del que surt al local,
el que parlem d'una nit,
aquest tipus de coses
són les que al final
ens descriveixen una mica.
De cap, de cap.
sí, és una punteria d'una nit,
una festa,
bon rotllo,
i així,
així es va quedar.
I això,
més o menys,
de quant de temps
m'estàs parlant?
Com va ser això?
Com el nom de
o menys russo?
Sí, com allò que dius,
ja comencem a prendre'ns-ho en sèrio,
i sembla que això ja té cara i ulls?
Bueno,
diguéssim,
és que sempre ens ha agradat
canviar-nos el nom.
D'acord.
Hem fet concerts
amb quatre o cinc noms diferents.
Bé,
el Cap Sondeu és una mica
el mercat de la casa, eh?
Sí.
Vale, vale.
I llavors,
no,
portem igual ja cinc anys, eh?
Fent coses bastant en sèrio.
El que passa que
no hem fet molts concerts ni res,
perquè,
bueno,
som de local,
som bastant de local.
Venir al local,
passar el rato,
tocar aquí,
això ens ha agradat molt.
Llavors,
no hem fet molts i molts concerts,
però des del principi
hi ha això,
quatre o cinc anys
que portem fent temes,
més o menys.
Molt bé.
tan guai.
El que passa és que
el nom ha anat canviant.
En aquests quatre o cinc anys
el nom ha anat variant.
Ha sigut el primer que teníem.
Quina era?
Killer Mandingos.
Killer Mandingos?
Sí.
Ostres,
també aquest és molt bo, eh?
Sí, sí, sí.
És boníssim, aquest.
Però molta gent
hi trobava connotacions racistes,
connotacions rares,
que nosaltres no les hem considerat,
però, bueno,
al final,
doncs ho vam decidir canviar.
I també hem tocat
com a
The Fly Supreme,
que és una altra versió
de Soy un espia russo,
que són cançons així
més instrumentals,
improvisades,
totalment.
També hem fet
algun concertillo així,
amb aquest nom,
i, bueno,
The Power Trio Cincinnati,
també.
The Power Trio Cincinnati.
Soy uns cracs
buscant noms, eh?
Ah,
i també Pistolero,
també Pistolero,
és veritat.
O sigui,
és que ja no me'n recordo,
és una mica difícil de seguir-lo,
ja ho diu la penya,
això.
Però, bueno,
sí,
també ens agrada
el rotllo aquest del Cacandeu,
el bon rotllo
amb tota la gent,
i de fer un vol
també divertit,
i passant-ho bé.
Això és importantíssim.
És passant-ho bé,
i crec que el directe
ho fem amb molta il·lusió,
amb molta força.
Bueno,
doncs m'imagino,
perquè, a més,
el que dius,
no?,
una cosa que teniu
com a afició,
que és la música
que us agrada,
que us junteu
al local d'assaig,
que traieu hores
d'allà on no són
per poder tirar-ho endavant,
això s'ha de fer
amb moltes ganes, eh?
Sí,
és que desganat
no arriba d'allò.
No n'hi ha, eh?
Bueno,
que arriba enllò
que en altres,
la nostra,
també,
les ganes
que tenim en altres
és de tocar
i de passar-nos-ho bé,
això és el més important.
Ostres,
si fas temes
que estan bé,
agraden a la gent,
pots gravar alguna cosa,
pots sortir
més prai,
més lluny,
és genial,
però com a principi
cada concert
és com si fos l'últim.
M'imagino,
i a més a més,
és el que passa,
dius,
mira,
tenim aquesta nit,
aquest quilòmetre zero
conjuntament amb els Gothenberg,
que després comentarem
que crec que no us coneixeu de res,
no?
Els Gothenberg?
Sí,
que no us coneixeu de res,
ni res.
Alguna cosa me la va comentar
i el Toni,
i l'Àlex.
No t'ho diguem una mica de broma,
eh?
Una mica de broma.
Per això deia que dic
que no us coneixeu de res,
ni sou amics,
ni teniu mòbils
uns dels altres,
ni res.
Sí,
sí,
no,
de res.
Casualitat,
no?
Casualitat,
que estigueu aquesta nit
tots junts,
no?
Bueno,
vam tocar,
vam fer,
la veritat és que està molt bé,
vam tocar la sala estèrie,
jo a Santa Té,
clar,
vam estar molt a gust amb ells,
i hem dit,
i hem dit, bueno,
repetim,
tornem a muntar una faceta junts.
Que no sigui per nosaltres,
no?
Que no sigui per nosaltres,
que farem el que convingui,
no?,
per anar a tocar i per tenir una bona nit.
i tant que sí,
i tant que sí,
i tant que sí.
Per cert,
aquest EP que em comentava fa un moment el Darri,
més o menys,
quan ho teniu per avís de que surti?
Està garantet?
Ja teniu per avís?
És que no tenim fama de ràpids,
això sí que és veritat.
A veure,
la veritat és que havíem d'anar a acabar una mica les mescles ara,
a banda d'aquest concert,
però ja coneixent-nos,
a dimecres a la tarda,
no crec que ho fem abans del concert.
Ah, d'acord.
La setmana que ve intentarem,
o l'altra,
acabar els últims retors que queden,
i, bueno,
aconseguir la pasta per fer les còpies.
El que tardem hem fet això.
D'acord, d'acord.
Sí, sí, sí, sí.
Doncs...
Suposo que potser un parell de mesos així
i podrem treure'l
i farem un concert també de presentació,
farem una festa xula.
Ei, aviseu-nos, eh?
Sí.
Quan es faci això,
veniu cap aquí, cap a la ràdio
i el presenteu aquí en directe,
al treball discogràfic,
si us sembla.
Home, seria fantàstic.
Seria genial.
Doncs agafa'm la paraula que compleixo, eh?
Ja te l'he agafat, ja te l'he agafat.
Vinga, agafa-la.
A més, queda gravat, eh?
Tot això queda gravat al copion,
a l'ordinador del copion aquí,
que grava durant tot el dia
de la programació de la ràdio.
Ja està, ja està.
O sigui, que ha fet fet, eh?
Molt bé, molt bé.
Doncs, si et sembla,
em passes al que ens queda de parlar.
Ai, al que ens queda, l'Esteban.
A l'Esteban, vinga, anem amb ell.
Molt bé, moltes gràcies, eh?
A tu, Gavi, gràcies.
Adéu-siau, adéu-siau.
Doncs anem a parlar amb l'Esteban,
un altre dels components,
en dalt sóc un espiar russo.
Esteban.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
I a tu com et van enredar
per entrar en el grup?
Com va ser?
Me van enredar, me van enredar.
Una tarda, parlant amb el Gavi,
me van enredar.
Veus?
La primera, i a més, va ser així,
va ser, tot no és directe.
M'ho va dir,
li vaig dir que no,
que no volia tocar més la bateria.
I el dia següent li vaig dir,
mira, sí, sí, sí, toquem, toquem.
I així, cinc anys.
O sigui que tu no eres per bateria.
Sí, l'ha tocat sempre, la bateria.
Llavors?
No m'ha agradat massa,
però l'he sempre tocat.
I com és menjar, això?
Com és menjar?
No m'agrada la bateria,
però porto cinc anys.
Sí, és que sempre falten bateries
per tocar als grups.
La gent la guitarra
la pots tocar a casa
i coses així,
però la bateria no.
Jo vivia una parcel·la
que podia fer soroll i tal
i llavors la podia tocar.
I és més fàcil
per tocar amb els nostres grups
i això,
o sigui, sempre falten bateria.
Això és veritat, eh?
Mira, ara acabes de donar-me el clau,
perquè moltes vegades
el que dius,
que clar, a casa,
una guitarra,
un baix, no?
Un baix.
Qualsevol instrument
que més o menys pugui ser...
Una mònica, pots cantar, també.
Exacte, exacte.
Però clar, una bateria
i que sigui en condicions
on la fiques.
Sí, és complicat.
Clar, com no tinguis
a casa teva
un local
o un lloc insonoritzat
que els veïns
més o menys
ho puguin aguantar...
Sí, sí, sí.
Bueno, ara aquestes electròniques,
passa que van uns calés,
però aquestes electròniques
que ara es poden xofar.
Sí, bueno,
amb la modernitat
ja de tot arreu.
Però sí, sí, vamos.
Abans, si no tenies puesto
que fer soroll,
no podies tindre una bateria a casa.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
I cinc anys, així, eh?
Sí, cinc anys, sí.
I que no t'agrada?
Bueno, que no et deixin...
L'he pillat el gustet al final,
ja t'han de tocar al final.
Home, s'ha de...
Es deixa estimar la bateria al final,
no?
Sí, sí, sí.
A més, descarregues molt amb ella.
O sigui, com...
És un instrument
que requereix una energia.
Sí.
Llavors te desfogues
una miqueta quan la toques.
N'hi ha altres com fer
un rock així,
una mica desfogat.
Contundent, sí, sí.
Sí.
Sí, què dius?
Si algun dia et veuen allà
tot m'aixecant-te...
No dius res a l'Estevan,
no dius res a l'Estevan,
que avui no té el dia, eh?
Deixem-lo córrer,
deixem-lo córrer.
Així és, així és.
I quan veu que hi ha
la bateria més lenta,
dius, no,
avui ja és el dia de conversa.
Demà ja serà una altra història, no?
Potser ja per l'entrada
d'aquí la menta.
Ja sapent com veig la bateria.
Ja m'imagino.
I Estevan,
com es prepara aquesta nit?
Com...
Bé, bé, bé.
Per la teva vessant de bateria.
I a més l'Acero
és un local gran,
nervioset,
és un local més potentet
de per aquí,
de la zona.
Sí.
Llavors, claro,
sempre tocar a l'Acero
té la seva història.
Estic una mica nerviós, homos.
No, m'imagino.
Jo, a això somric tot el rato,
quan somric tot el rato
és que estic nerviós.
Home, però és normal,
és normal.
És aquelles coses que dius,
mira,
a quilòmetre a l'Acero
també teniu els Gothenberg
amb vosaltres.
Sí.
És a les 10 de la nit,
o sigui que...
Per cert,
qui començarà?
Primer ells,
primer vosaltres,
com anirà el concert?
Faren ells primers,
perquè ells porten menys temps
i llavors tenen menys temes.
Fan uns 45 minuts,
50 minuts,
nosaltres farem una hora,
una hora i 10.
Llavors ells faran primer.
D'acord, d'acord.
Però ho porten tot molt bé
perquè estan ensajant
que no paren
i tenen tot el de dir-ho.
Ho fan molt bé, molt bé.
Entre tu i jo, Esteban,
ja m'han explicat,
però és per preguntar,
és per preguntar.
És que vam parlar ahir amb ells
i avui,
per si algú no s'ho va perdre,
he de tornar a repetir,
per si l'has volgut.
No és mal, no és malament fet.
Doncs soy un espia russo,
que ara ja si algú ens escolta
des de qualsevol punt d'Amèrica,
que ja els he trobat,
estem aquí,
m'ha falta un,
que el tenim de baixa paternal,
momentàniament, no?
Sí, sí.
Però que si els voleu...
Però feliç està ell, eh?
El què?
Que està feliç de la vida.
Home, clar, no m'ho imagino.
Home, home, m'ho imagino, m'ho imagino.
I si a més a més és el primer,
m'ha comentat abans d'arrib, no?
Sí, sí, sí.
Llavors, fantàstic.
Llavors, ho té ja...
Home, no entreu a casa?
Doncs si entreu a casa,
hi ha una munió d'aigua per terra.
Sí, sí.
Allò va bejant, va bejant,
va escriure, volent.
Contentíssim, jo te dic.
No, des d'aquí doneu-li
unes records de part nostra.
I si us sembla recordar que aquesta nit
us tenim a la sala 0,
conjuntament amb els Gothenberg,
i la sala 0 que es troba
al carrer Samagí número 12,
que el prou de l'entrada
és a 6 euros
i que enclou
el xupito de benvinguda.
Exacte.
I que és xupito.
Una petita sorpreseta
que donarem nosaltres.
Què dius?
Sí.
I que, clar,
no m'ho diràs ara
perquè estem a la ràdio.
No, clar,
perquè és sorpreseta,
però és una petita sorpreseta,
no reu en detall
per qui vingui.
D'acord.
I hem de dir
que aquest xupito
de benvinguda
tindrà el nom
o de Gothenberg
o de Soy un espia russo.
O sigui que podem triar-ne
que normalment es fa així.
Els altres concerts
del quilòmetre 0
funcionava així.
O sigui que vosaltres
també heu de tastar
el vostre propi xupito, no?
Oh, genial, genial.
No?
Si per tastar...
Sí, sí.
Per tastar que no sigui, no?
Per tastar que no sigui.
Sí, sí, no,
que no sigui.
Si clar,
quan ho inventes,
no ho vols portar
que ho tastarem,
a veure què tal.
Molt bé.
Doncs,
Esteban, Gabi,
Darri,
moltíssimes,
moltíssimes gràcies.
Que vagi molt bé
aquesta nit.
I res,
us deixem amb la música
de Soy un espia russo
que segur que serà
una de les cançons
que sonaran aquesta nit.
D'anau gràcies, companys.
Bé, moltes gràcies.
Adéu-siau, família.
Que vinga.
Adéu, bona tarda.
Esperem que vingueu
aquesta nit
com a bojos
que us donem
una mica de canya.
Vinga, clar que sí.
Adéu-siau.
Vinga, adéu-siau, gràcies.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu, salud.
Adéu, adéu, salud.
Adéu, adéu, salud.
Adéu, salud.
Adéu, salud.
Gràcies.