Fins demà!
Fins demà!
Ara em sents, oi?
Alto y claro, desde el otro lado del estudio.
Que bé, que bé.
Bueno, pues mira, seguirem parlant del Roberto Carlos, que t'agrada molt, a mi també,
i hi ha molta gent que també els ha dit que també els agrada.
És el que t'anava a dir, eh?
I crec que, a més, anem descobrint no només parts de la seva vida que desconeixíem,
i també moltes de les seves cançons.
Sí, perquè a vegades més sents les cançons, però no sents res més.
No, no, i també ens quedem amb les quatre cançons que potser li han donat la fama,
o les que més han saltat a nivell internacional.
i més en gràcia, però n'hi ha de molt bones.
Exacte, però hi ha d'altres més que anem coneixent amb tu.
Durant aquests dies hem estat parlant que ell primer cantava amb la guitarra, i ja està,
després va voler posar algú més, va posar un bateria, llavors ja es deia RC, Roberto Carlos, RC2.
Sí, perquè era ell, la guitarra, sí, sí.
Llavors va pensar que si posés un altre instrument, i així va anar fent i va anar pujant,
fins a fer RC7, i més endavant ja vas fer el nou.
Llavors va posar inclús un director, i aquest director, en fi, volia fer-ho a la seva manera.
Llavors hi havia un dels músics, que era El Gato, que li deien El Gato,
i el director el volia treure, però és clar, sabia greu perquè duria molts anys,
però va tindre problemes amb l'alcoholisme, aquest El Gato,
i ell mateix va tindre que allunyar-se de la banda,
i va ser substituït pel guitarrista Aristes Reis,
qui pertany a la banda i avui dia.
Amb aquests anys 70 va arribar el saxofonista Dionir,
qui va estar amb la banda fins que va morir l'any 2009.
El baixista, Torno Bruno, cap l'any 1973,
va començar a tindre problemes d'audició,
va començar a perdre, en fi, l'oïda,
i ell mateix també va dir, bueno, escolteu,
jo això no ho puc aguantar, ni vosaltres tampoc em podeu aguantar,
i llavors ell mateix va demanar la baixa.
Això era l'any 74.
I llavors va ser escollit Pablo César Barros per tocar el baix.
La banda era quasi com Chiquinho volia,
el que feia de director de la banda,
sense El Gato ni El Bruno,
només quedava ja Dede, que és el que va començar amb Roberto Carlos,
i el director no volia seguir improvisant sobre l'escenari amb dues bateries,
perquè Dede tocava la bateria,
i com que ell no se'n volia anar i Roberto Carlos tampoc el volia deixar anar,
doncs què van fer? Van posar una altra bateria,
i hi havia dues bateries sobre l'escenari,
cosa que va agradar molt amb el públic,
perquè, esclar, a més a més hi havia els temes concorrents de la banda.
Clar, perquè era una cosa extraordinària.
Exacte.
Normalment una bateria sí, però dues...
Exacte.
Llavors el director, que no volia seguir improvisant sobre l'escenari amb dues bateries,
va substituir l'altra bateria, que havia arribat l'últim, el Das Naves,
contractant amb un altre baterista, Paulino Norival D'Àngelo,
i es crea un nou paper per Dede,
llavors Dede va deixar tocar la bateria,
i va entrar com a percussionista.
Veus? Van trobar sempre la solució, no?
Exacte.
Bé, llavors en aquest any es va integrar el saxofonista Ciezio,
que perteneix a la banda fins avui,
i l'any 1978 Chiquinho es va allunyar de la banda amb problemes de temperament.
En fi, era un home molt temperamental,
i sempre hi havia problemes per aquesta cosa.
I va ser substituït per Leonardo Bruno,
qui aviat no va ser de l'agrat dels músics de Roberto Carlos,
i en seguida va arribar a la direcció de la banda un altre nou director,
Eduardo Lages,
que havia treballat amb la red Globo,
i Roberto Carlos li va demanar que fes els arreglos per dues de les seves cançons,
i després va ser contractat com nou director.
Veus?
Anem a parar un momentet, anem a sentir un dels temes de Roberto Carlos,
que jo crec que també t'agradarà molt.
A veure, a veure, sorpres-me, a veure, sorpres-me.
Còncavo i convexo.
A que no ho sentit?
Mai, mai, mai.
A veure.
Y lo que no se ha escrito.
Cuando nos abrazamos, tantas cosas sentimos, no hace falta ni hablar.
Un encuentro perfecto entre el tuyo y mi pecho, nuestra ropa no va.
Nuestro amor es así, para ti y para mí, como una receta.
Nuestras curvas se hallan, nuestras formas se entallan, en medida perfecta.
Este amor de los dos, es locura que trae, este sueño de paz, bonito por demás.
Y cuando nos besamos, al amar olvidamos, la vida allá afuera.
Cada parte de ti, tiene forma ideal, y si estás junto a mí, coincidencia total, de cóncavo y convexo.
Así es nuestro amor, en el sexo.
Y cuando nos besamos, al amar olvidamos, la vida allá afuera.
Cada parte de ti, tiene forma ideal, y si estás junto a mí, coincidencia total, de cóncavo y convexo.
Así es nuestro amor, en el sexo.
Uau, eh, Andrés?
Sí, sí, sí, sí. Seguim, seguim.
Mira, amb els anys 70, resulta que alguns dels músics es van transformar també, a més a més, en curistes de la banda.
Però a principis dels 80, Roberto Carlos va contractar el primer triu de curistes, Lucina, Fátima e Ismael, que era un amic de la seva adolescència.
Lucina fa 30 anys que està a la banda.
Fátima va estar fins a l'any 1984 i va ser reemplaçada per Miriam Perazzi fins a l'any 2000 i va ser substituïda per Jurema, que està, avui dir, encara amb la banda.
Sent avui Lucina, Ismael i Jurema, els curistes que estan en el grup de Roberto Carlos.
Amb els anys 80 es va integrar el tecladista Esquil Borba com un músic temporal, però fins avui segueix amb la banda perquè va reemplaçar el tecladista Sergio Carvalho, que va morir als anys 90.
Tornem una miqueta enrere.
L'any 1986, el trombonista Maguinho deixa la banda per seguir el seu propi trajecte i va ser reemplaçat per Berto.
En aquests anys també va haver un segon guitarrista, José Carlos, que semblava molt bé amb l'escenari.
Cap a l'any 1993 es va incorporar el baixista D'Arcio, que va substituir l'anterior baixista i amb l'any 2000 el guitarrista Paulinho va substituir a José Carlos,
convertint-se, a més, l'any 2008, amb el gendre de Roberto Carlos.
Per que veigis.
Com va canviant tot, ja...
Ja és gendre, eh?
No, la família, la família...
Els anys passen, però dóna't compte que ells sempre han anat mantenint-se davant.
Bé, en aquest any, l'any 2008, arriben dos trompetistes, Nacor i Juan, que substituyeixen amb els dos anteriors.
L'any 2009, amb la mort del saxofonista Dionísio de Souza, Eduardo Lages el reemplaça portant a Ubaldo Versolato.
La banda queda convertida en la RC9 actual, però no és Roberto Carlos 9 actual, sinó que són 17 membres amb Roberto Carlos inclòs.
Imagina't.
Diria que ser ERC 10, però bueno, s'ha quedat amb l'ERC 9.
Anem a sentir la veu de Roberto Carlos, que t'encanta.
Mira, jo ara posaria una, que jo crec que també t'agradarà, és l'amor i la moda.
Si el amor está fuera de moda, yo estoy tal vez algo anticuado,
por amar y sentir ciertas cosas, lo que a veces lo tildan cuadrado.
Y los celos me causan problemas, que a veces no sé contener.
La reacción de un machismo ridículo, que no siempre consigo esconder.
Mira, pasa que en todo momento, el hombre con sentimiento, lucha por su querer.
Amar sin reparar en la moda, pacho al que no lo incomoda,
ser cariñoso con su mujer.
El amor está siempre de moda, las parejas tú siempre verás,
Como se aman por calles oscuras, y entre cuatro paredes aún más.
Sé que muchos se quieren bastante, y que otros también por demás.
Y mi amor es por ti tan inmenso, y te quiero aún mucho más.
Mira, pasa que en todo momento, el hombre con sentimiento,
lucha por su querer, lucha por su querer.
Amar sin reparar en la moda,
macho al que no lo incomoda,
ser cariñoso con su mujer.
Música
El amor está siempre de moda
Las parejas tú siempre verás
Cómo se aman por calles oscuras
Y entre cuatro paredes aún más
Mira, pasa que en todo momento
El hombre con sentimientos
Lucha por su querer
Amar sin reparar en la moda
Matar que no le incomoda
Ser cariñoso con su mujer
Mira, pasa que en todo momento
El hombre con sentimientos
Lucha por su querer
Veus com l'amor i la moda
Sempre, sempre poden anar de bracet?
Aviam, és lògic
Andrés, perquè és el que deia el Roberto Carlos
Que l'amor nunca passa de moda
Tot al contrari, estem allà amb la inspiració divina
Imagina't
Marc-Antonio i Cleopatra
Que estaven de moda
Que estaven de moda
I anem tirant endavant a l'An i Eva
Home, això ja
Tira més enrere, eh?
Sí, sí
Seguirem una miqueta
Amb això de les presentacions de Roberto Carlos
Doncs sí, endavant
Sí
Què em dius?
Què em dius d'ell?
Mira, Roberto Carlos
Presentacions de Roberto Carlos
Sí
És potser la més gran orquestra realitzada per artista llatí
Està considerada la millor gran orquestra per un artista llatí
La seva orquestra és considerada la millor de cap cantant de la història
Imagina't
Declarada així
La seva formació va arribar a ser de 32 músics
Els quals Roberto Carlos va baixar a 16
Amb l'aparició ja dels sintetitzadors
Que això arreglava molt
La fama de l'orquestra ve d'una vegada que van tindre que acompanyar a Frank Sinatra
Després que els músics de Frank Sinatra resultessin intoxicats
I Roberto li va dir a Frank Sinatra
Que només els hi col·loquen les partitures
I ells l'acompanyarien
I així va ser
I Sinatra va confessar que mai havia tocat amb una orquestra igual
Què em dius?
Imagina't
Es va quedar al·lucinat
Com es diu aquesta?
Avui estem molt musicals
Camionero
Cada dia por la carretera
Noche madrugada entera
Y mi amor aumenta
Más
Porque pienso en ella en el camino
Imagino su cariño y todo el bien que ella me da
La nostalgia viene a hablar conmigo
Con la radio yo consigo espantar la soledad
Voy de día un poco más veloz de noche
Prendo los faroles a iluminar la oscuridad
Yo sé
Voy corriendo en busca de ella
Corazón en busca de ella
Corazón tan disparado
Pero yo voy con cuidado
No me arriesgo en marcha suelta
Yo sé
Yo sé
Siempre en esa carretera
Al volante pienso en ella
Ya pinté en el parachoque un corazón
Y el nombre de ella
Y el nombre de ella
Ya rodé por mi país entero
Como todo camionero
Tuve lluvia y cerrazón
Cuando llueve el limpiador desliza
Va y viene el parabrisas
Lata igual mi corazón
Loco por lo dulce de su beso
Miro lleno de deseos
Su retrato en el panel
Es en el calor de su abrazo
Que me olvido del cansancio
Y me abastezco de su miedo
Yo lo sé
Voy corriendo en busca de ella
Corazón tan disparado
Pero yo voy con cuidado
No me arriesgo en marcha suelta
Yo sé
Siempre en esa carretera
Al volante pienso en ella
Ya pinté en el parachoque un corazón
I el nombre de ella
Aquesta sí que la coneixia també, Andrés
Roberto Carlos sempre original
Mira, jo tinc la llista
de totes les gravacions que ell ha fet
I ell va començar l'any 1959
Amb un disc de 78 revolucions per minut
78?
Era de pedra?
D'aquells que diem de pedra
Sí, d'aquells que diem de pedra
Sí, sí
I en una cara hi havia
Joao Maria
I a l'altra cara hi havia
Fora de Torn
Això va ser l'any 59
A l'any 60 en torna a gravar
Un altre single d'aquests 78 revolucions
Bueno, un single, single
Perquè no hi havia una cançó per cara
I és Cançó d'amor
I per una cara i per l'altra
Botínio sense coïcció
A l'any següent grava un altre disc
Loco por vosé
Loco por usted
A l'any 62
També en 78 revolucions
Fin d'amor
Malena
A l'any 62
Torna a gravar
Un altre disc de 78 revolucions
Aquí la cosa començava
A semblar que anava bastant bé
Suci
I triste
I abandonado
A l'any 63
Esplís
Esplàs
A l'any 64
Es prohibido fumar
A l'any 64
Torna a gravar
Canta la joventut
Un altre disc
A l'any 65
Canta el mateix
Però canta para a juventude
Aquí ja en portuguès
O sí, en brasilen
A l'any 65
Saps que vam parlar
De la jove guàrdia
Que estava de moda
En aquell temps
Que eren els nous cantants
Després va desaparèixer
Doncs aquí va gravar
Un disc que es dedicava
Precisament a la jove guàrdia
I aquí ja començava
Aquí ja començava
Aquella ratxa
Que després va fer
De posar només
Roberto Carlos
El títol del disc
És veritat
Que ens va sobtar
Tu i a mi
Que clar
Tot els discos
A partir d'un cert moment
Es deien Roberto Carlos
Però llavors
A més a més
No li posava Roberto Carlos
Un o dos o tres
No, no, no
Ara t'explicaré
El que passava
Posaven el títol
Que més èxit havia tingut
Dels que presenten
Quan fan els singles
Els discos
D'aquests petitets
Que hi havia
De 45 revolucions
Però sempre coincidia
Que esclar
Fer el muntatge
Era el primer
Llavors l'any 66
Ja fan
La primera
En fi
Intentona
I es diu
Roberto Carlos
Et tu daré
O creus
O teu
Jo te daré
El cielo
L'any 67
Ja fa
En ritmo
D'aventura
L'any 68
Canzone per te
A que serve volare
Aquest ja va sonar en italià
Aquest ja va gravar en italià
L'any 68
O inimitàvel
I aquí l'any 69
Ja grava
Roberto Carlos
Aquí ja comença
Las flores del jardín de nos
A casa
Las flores del jardín
De nuestra casa
L'any següent
El 70
Roberto Carlos
Una altra vegada
Pedro
Eolovo
Al mateix any 70
Torna a treure un altre disc
Roberto Carlos
Por aquí
Jesús Cristo
I llavors torna a treure
L'any 70
La mateixa
El mateix títol
Por Roberto Carlos
Jesús Cristo
En italià
Veus?
Aquí va obrir
El que dèiem
Que a partir que
Segurament que es va fer en italià
Va començar a venir cap a Europa
Sí
I les coses
Les van començar a obrir
Però espera, espera
És que a darrere d'aquesta
El mateix any 70
Roberto Carlos
Jesucrist
Un senzill en anglès
Déu-n'hi-do
I al mateix any 70
4 en espanyol
No, no
Que sí que sí
Que sí que estava obrint
Estava obrint mercat
Quan es va començar a llançar
És el que dèiem
Que estàvem obrint mercat
I que volia venir cap a Europa
L'any 71
Més en va fer un
Roberto Carlos
Detalles
Aquesta detalles
Va ser popularíssima
Més no poguer
Encara l'hem sentit, no?
No sé si l'hem posat
Jo crec que no
Jo crec que no
Crec que deu estar el primer
Podria ser
L'any 72
Roberto Carlos
A distància
Oh, i aquesta també
Per el mateix any següent
L'any 73
El mateix
Per Roberto Carlos
La distància
En espanyol
El mateix any 73
Roberto Carlos
Entra un altre
Que és
A cigana
Passem a l'any 74
Roberto Carlos
Amb la cançó
El dia que me quieras
Que és
A cigana
En espanyol
Déu-n'hi-do, eh?
Segueix l'any 74
Roberto Carlos
Despedida
Però també l'any 74
Lògicament
Roberto Carlos
Despedida
En espanyol
L'any 75
Roberto Carlos
Un altre títol
Com sempre
Roberto Carlos
Però
Que era
Que posava també
L'any
Era importantíssim
No, l'any no posava
Això és l'any
Que tenim de referència
Però això posaria
Darrere amb els registres
Els copilalls
I tot allò
Però amb la portada
Podia posar això
Roberto Carlos
Quiero que vaya todo
Pero infierno
Que vol dir
Quiero que vaya todo
L'inferno
Que el mateix any 75
La va editar
En espanyol
I era així
Quiero que vaya todo
A l'inferno
L'any 75 mateix
Roberto Carlos
Testardo io
La distància
En italià
I l'any 76
San Remo
1968
Aquí va fer
Tot una recopilació
De temes
De San Remo
Després va fer
L'any 76
Ilegal
Immoral
O engorda
Després en espanyol
Illegal
Immoral
O engorda
Hi havia el progreso
La niña y el poeta
Un modo estúpido
De amar
Reservada
Los botones
Quatre cançons
Que no coneixem de res
Necesito
Llamar tu atención
Illegal
Immoral
O engorda
Mi tía
Tu en mi vida
Por motivo de fuerza mayor
Comentarios
Bueno
I així segueix
L'any 76
77
Roberto Carlos
Roberto Carlos
Amigos
Fer
Cada vegada
Meu querido
La guerra de las minñas
La guerra de los niños
I així va seguint
Seguint
Seguint
Seguint
Fins a l'any 88
Que llavors em fa una
Que és 1988
Au vivo
Res de Roberto Carlos
Una que va fer
D'una gravació
En vivo
En vivo
I el mateix any
En fa una altra
Que es diu
Sonrier
Però després
Ja va tornar
Una altra vegada
Amb el Roberto Carlos
Amazónia
Es Pajaro Herido
Això l'any 89
Superheroe
Todas las manyanas
Voces de Mina
I bueno
I així va anar
Seguint
Seguint
Seguint
Fins a l'any 2012
Esa cara
Sou eu
Àlbum inèdit
Amb quatre cançons
I aquí
Andrés
Si et sembla
Ho deixem
No, no, no
No busquis
No busquis
Perquè t'he trobat
Una cançó
Que precisament
Estava buscant
En aquest disc
Que m'has deixat
I és molt estrany
Però no hi és
No, no, no
I això que són bastantes peces
I això
És el que et deia
I que es diu
El progreso
Que l'has comentat
Sí, sí, sí
I dic
Home, aquesta s'ha de posar
Andrés
I ja que l'has comentat
I que sortia dins
I que és una de les cançons
Podríem dir
Conegudes
D'ell
De Roberto Carlos
Que et sembla
Si la utilitzem
Per acomiadar
Molt bé
Doncs ho farem així
Doncs acabarem
Acabarem amb el progreso
Però tornarem a començar
El dilluns que ve
Si Déu vol
I tu m'ho permets
Com sempre
Gràcies, Andrés
Gràcies, Andrés
Adéu
Adéu
Yo quisiera poder
Aplacar
Una fiera terrible
Yo quisiera poder
Transformar
Tanta cosa imposible
Yo quisiera decir
Tantas cosas
Que pudieran hacerme
Sentir bien
Conmigo
Yo quisiera poder
Abrazar
Mi mayor enemigo
Yo quisiera
No ver
Tantas nubes
Oscuras
Arriba
Navegar
Sin hallar
Tantas manchas
De aceite
En los mares
Y ballenas
Desapareciendo
Por falta
De escrúpulos
Comerciales
Yo quisiera ser
Civilizado
Como los animales
Yo quisiera ser
Civilizado
Como los animales
Yo quisiera no ver
Tanto verde
En la tierra
Muriendo
Y en las aguas
De ríos
Los peces
Desapareciendo
Yo quisiera ser
Yo quisiera gritar
Que ese tal oro
Negro
No es más
Que un negro
Veneno
Ya sabemos
Que por todo eso
Vivimos
Ya menos
Yo no puedo
Aceptar
Ciertas cosas
Que ya no
Comprendo
El comercio
El comercio
De armas
De guerra
De muertes
Viviendo
Yo quisiera
Hablar
De alegría
En vez
De tristeza
Y en las aguas
No soy capaz
Yo quisiera ser
Civilizado
Como los animales
Yo quisiera ser
Civilizado
Como los animales
Yo quisiera ser
Civilizado
Como los animales
Yo no estoy
Contra el progreso
Si existiera
Un buen consenso
Errores
No corrigen
Otros
Eso es lo que pienso
Yo no estoy
Contra el progreso
Si existiera
Un buen consenso
Errores
No corrigen
Otros
Eso es lo que pienso
¿Qué pasa?
Pero no bajo
No
No
No
Eso es lo que
Bien
Sí