Bé, amb el teu permís, avui només espero el qui m'he portat.
Bona tarda.
Bona tarda, bona tarda.
Que no me veies?
Sí, el que passa és que ara no sabia on estaves.
Estava a la Terra o a la Lluna?
No, no, crec que estaves a la Lluna.
A la Lluna, sí, sí.
Estaves arribant, arribant com a la Lluna.
I bé, tinc una foto de la Lluna aquí al davant, sí.
Oh, i hauré de posar-te aquella cançó de
Oh, la Lluna, la Lluna.
Veus? És que a més a més serà una de les nostres protagonistes, o no?
Bé, m'he distret, m'he distret, no passen coses a la ràdio en directe,
però bé, la qüestió és que, sí, sí, sí, avui en poc temps,
en poc temps, però va, anem de cara a barraca, no?
Com deies abans, és un terme futbolístic també, no?
Ja que hem fet partit de futbol, doncs allò...
No t'ha dit que no.
De cara a barraca véssim marquem gol, almenys el màstic empatat.
Bé, alguna cosa és alguna cosa, no?
Bé, doncs, com tenim poc temps,
hauré de tirar de quatre notícies la que cregui que pot ser la millor.
Les altres tres seran bones, però les haurem de deixar per la setmana vina.
Per la setmana vina, que estarem, ara tenim més temps, i tot serà diferent.
Sí, perquè podríem parlar d'una polèmica que s'ha encetat als Estats Units,
de l'empresa Amazon, que distribueix llibres, discos i altres coses,
i bé, el projecte és que en un futur proper,
aquests llibres, aquests discos, en lloc d'arribar pel missatgeria normal,
que arribin amb uns drons, que són uns avions no tripulats,
i que t'ho portin al jardinet de casa, no?
Sí, però jo no me'n refio gaire.
No, no, no, és que genera molta polèmica.
Home, lògic, és normal.
Genera molta polèmica i la cosa no està tan clara,
però no en parlarem d'aquesta, sí, sí.
No en parlarem perquè, com és una cosa qüestió de futur,
doncs tenim futur per parlar-ne, no?
Després, una cosa que també té el seu futur,
i que també tenim temps de parlar-ne,
és que hi ha un projecte de la NASA
de plantar naps i alfàbrega a la Lluna el 2015.
Ah, ja està bé, home.
Sí, sí, és un experiment de la agència especial.
Com aquí no hi ha terra per poder fer coses.
Sí, doncs la agència especial americana
pretén utilitzar o analitzar les condicions de vida
de l'entorn lunar plantant això naps i alfàbrega.
També en parlarem, també en parlarem.
Això està meravellant, haurem d'esperar una miqueta
per parlar de la Lluna.
I una cosa que no és de futur, i també ho és,
és que...
A veure, a veure, explica't,
perquè no m'acabo d'aclarir jo la història, eh?
A veure, nota que és una cosa que ha passat,
però que encara no ha passat del tot.
Bé, m'explico, bé.
Has vist, he tingut un comentari intel·ligent.
Va, l'altre dia, el passat dia 1 de desembre,
la Xina va llançar en Mèxit la seva primera sonda
amb la missió d'explorar la Lluna sobre el terreny.
O sigui que fa res, 4 dies van llançar aquesta sonda,
però, esclar, com passa amb aquests viatges especials
tan moderns que tenim al segle XXI,
doncs no arriben demà mateix, no?
No, acostumaran a tenir el seu recorregut, no?
Sí, triguen uns dies, no?
Sí.
Aleshores, doncs, hem tingut més temps de parlar.
Quan en tornem a parlar, doncs encara aquesta sonda...
M'estàs fent encara l'avantmaig de tot el que hem de parlar.
Estarà en viatge, va, vinga, va.
Va, va, va. Anem, anem, de cara a barraca.
Resultat que últimament parlàvem que,
dins del context actual de crisi econòmica,
doncs també s'havia instal·lat un cert pessimisme
en el sentit que això no ho superarem, no tirem endavant,
som en un país fracassat, que, bé...
Entre moltes altres flors, sí.
Estem donant missatges positius en qüestió de ciència
que no és el tot cert.
Que sí, que la cosa està malament,
però no tan malament com semblaria.
Com ens ho pinten, no?
Sí, és com ara que arriba aquest temps de tardor-hivern,
que a les 5 comença a posar-se el sol,
a les 6 fosc,
i a les 7 sembla que sigui mitjanit, no?
I fa un ambient depressiu.
Quan vas a les 7 de la tarda, dius,
ostres, sembla que sigui ni tancada, no?
I te'n penseixes, no?
En canvi, a l'estiu, doncs a les 7,
a les 8, a les 9, doncs estàs més alegre, no?
Doncs és un ambient d'hivern així mig deprimit.
Doncs és el que passa amb aquesta crisi econòmica,
que tot ho veiem negre,
i no és tan negre.
Podríem dir que és gris, gris tirant el negre.
Sí, sí, sí, que està malament.
Està la cosa molt grisa, però no negre del tot.
I en la línia del que dèiem,
que la ciència catalana està donant mostres
que està en primera línia,
en primera línia d'investigació mundial,
doncs us portem una altra notícia
que va a la mateixa línia,
va a la redundància, no?
I és que hi ha una missió que es diu Gaia
i que es dedicarà a cartografiar mil milions d'estrelles
i farà el primer mapa en 3D de la nostra galàxia,
la Via Làctea.
Aquesta missió Gaia la fa l'Agència Especial Europea, no?
I no diries mai qui participa.
Doncs científics catalans.
Molt bé, de casa nostra.
De casa nostra.
També de Barcelona o d'aquí Tarragona?
No, no, en aquest cas de Barcelona.
Sí, sí, sí, sí.
Ara ja anem a distingir, eh?
Centífics catalans de Barcelona.
Però el que és més important,
que també hi participarà un ésser que no és viu,
i que ja n'han parlat.
El supercomputador Mare Nostrum, que està a Barcelona,
també tindrà part de participació en aquest projecte,
a l'hora de cartografiar aquests mil milions d'estrelles
i fer el primer mapa en 3D de la galàxia.
Ja vam dir del supercomputador Mare Nostrum
que ja tenia una part del projecte,
o sigui, ja col·laborava amb el projecte cervell,
el projecte Brain, Brain Project, no?
O sigui, que per investigar com funciona el nostre cervell humà, no?
Doncs ara també li han encomanat aquestes tasques de cartografiar
aquests mil milions d'estrelles.
O sigui, d'administrar la informació,
perquè qui farà la cartografia serà aquesta emissió,
aquesta sonda, no?
Aquesta sonda que s'enviarà el 19 de desembre
i que serà que farà les fotografies.
Però qui ho analitzarà i ho portarà tot a bon port
serà aquest supercomputador.
Per això és supercomputador,
perquè pots fer moltes coses a la vegada,
fins i tot, analitzar aquests mil milions d'estrelles, no?
Doncs sí, dèiem això que el 19 de desembre
es llençarà des de la Guaiana Francesa
la emissió del satèl·lit Gaia,
de l'Agència Espacial Europea,
que compta amb una important participació científica catalana
i la sonda explorarà mil milions d'estrelles
durant cinc anys i farà el primer mapa en 3D
de la nostra galàxia.
Gaia permetrà multiplicar per 10.000
el coneixement actual de la galàxia.
O sigui que si ara teníem un coneixement de la galàxia
gràcies a aquesta sonda Gaia,
el multiplicarem per 10.000.
Déu n'hi do.
I totes aquestes dades s'han d'analitzar, processar,
i aquí és on entra el supercomputador,
mare nostre, que tenim a la Universitat de Barcelona.
Dèiem científics catalans i de la Universitat de Barcelona,
que és en aquest sentit molt prestigiosa
en l'àmbit de la investigació de l'espai.
I també el mare nostre no també estava investigant
el que serien les nostres cèl·lules grises?
Sí, el projecte del cervell.
Sí, sí, Brain Project.
Ja vam parlar, és el que deia abans.
I bé, doncs per acabar de dir que la sonda,
que orbitarà a un milió i mig de quilòmetres de Terra,
observarà el cel durant 5 anys
i enviarà 50 gigabatts de dades cada dia.
50 gigabatts de dades cada dia.
És clar, per tot plegat es necessita
aquest supercomputador mare nostre.
Fantàstic, fantàstic.
I aquesta és la gran estrella de notícies
que avui ja hem patit, diguem.
No, perquè, a veure, els temes que hem parlat abans,
aquesta entrada que s'ha allargat una mica,
són interessants, però el que passa és que això
ja ens toca de prop,
perquè és un projecte europeu
però amb una participació alta
dels científics catalans
i un computador català, no?
En aquest cas, el mare nostre.
I dius, home, doncs alguna cosa rascarem, no?
Si col·laborem a divulgar la ciència
o fer-la més gran,
doncs suposo que alguna part bona rascarem, no?
Bé, algun benefici.
I per això que dic que
hem de buscar sempre aquestes notícies optimistes
per treure aquesta negra que tenim,
ara també de cel, que s'ha fet ja a fosc,
doncs és negra del futur,
i pensar que, home, doncs sí,
està la cosa fotuda, però...
Ens podem sortir.
Ens podem sortir.
Ah, m'agrada aquesta expressió.
Ens podem sortir.
M'agrada, m'agrada.
Sí, sí, sí.
Hem de ser optimistes.
Ens podrem sortir.
Hem de tenir una miqueta de llum,
ja que no ens la deixen veure,
almenys que nosaltres cadascú personalment,
al nostre interior,
per petites coses,
encara que no només sigui el que dius,
m'he aixecat aquest matí,
continuo respirant,
puc veure la llum del sol,
això mateix.
avui he donat un petó a mons fills,
amb això jo crec que podíem anar caminant, no?
Les petites coses,
les grans coses,
això que possiblement no ens toqui de prop,
però és una notícia res d'una altra,
que l'essència aquí al nostre país
està ben viva,
i això és molt important per un país, no?
Quan la situació està tan fotuda
econòmicament parlant,
doncs que l'essència encara tingui aquest vigor
de participar en aquests projectes,
doncs diu que és això,
que ens podem en sortir, no?
I d'aquí a poc esperem que la resta de població
que s'ho està passant malament,
doncs pugui observar i pugui beneficiar-se
que la cosa s'arreglarà.
Bé, hem de pensar així,
és el missatge que hem de donar aquí, Sílvia,
perquè és que si no,
doncs ja podem tancar la ràdio i anar a casa.
No, no, hem de donar missatges positius
i que la gent, doncs,
això, que sàpiga que ens en sortirem.
M'apunto.
Molt bé.
Perfecte.
El viatge vindria ràpid.
Què t'he de dir?
Què et sembla?
El que passa és que m'has dit
que m'enviaries una cosa...
Sí, un missatge privat.
Exacte, no m'ha acabat d'arribar aquest missatge.
No, no, no.
Deu ser una il·lusió.
Una il·lusió, potser.
Sí, és la mateixa il·lusió possiblement
que vas tenir jo
quan vam encertar el mig de desembre
i vas ser com una il·lusió pensant
ai, que s'acosti al cap d'any,
farem una festa,
bona companyia,
bona música,
una música com aquesta,
com aquesta,
que fa il·lusionar.
Segur que és aquesta?
Sí, jo diria que sí,
una gent que es deien
Imagination
i que el 1982
fia aquesta obra d'art
que escoltant-la
després de tant d'anys
encara...
encara...
encara...
encara atrapa.
Deixa'm una cosa.
Digue'm.
Millor escoltar-la
que no veure el vídeo.
Ja us ho dic ara,
perquè...
Home, és un vídeo dels anys 80
i té ells,
ja molt que ha de llegit.
Ja per la cançó
s'ha mantingut molt bé
despassat aquests
més de 20 anys
que té al darrere
o té a sobre,
vaja,
i s'aguanta molt bé
i és allò que dius,
dius,
ostres, comencem desembre,
què passa al desembre?
Home, cap d'any,
home, musiquete,
bona companyia.
i a més a més
ja tornem una altra vegada
a depèn de com
ens posem nostàlgics,
els anys 80
van ser molt bo
també, no?,
per nosaltres,
dret a...
Ilusió,
il·lusió
que arribarà un nou any
i bé,
tot plegat,
tot plegat.
La cançó
que hem escollit avui
és...
No veieu el vídeo,
escolteu només la música.
No veieu el vídeo.
Molt bé, Sílvia.
Home, és que...
Sí, sí.
Bueno,
si el voleu veure
sabreu de què estic parlant.
Veureu Arqueologia
Vídeo,
o videoarqueologia
dels anys 80,
ara, ara.
Benta, mira què m'està dient la Núria,
m'està marcant el rellotge
com dient...
Ostres.
Que tinc aquí els convidats,
eh?
Sí, sí,
bé, doncs,
no res,
a reveure.
Home, jo crec que per dos minuts
no passarà res, no?
No.
Jo crec que no.
Bé.
Deixem-me l'escoltar una miqueta,
no?
Va, vinga, doncs,
però ens en convidem,
no?
O m'acomiadon en el meu cas,
no?
Home, si et vols quedar per aquí,
jo, perfecte.
Bé, però,
davant de suïdors,
sí, dic adéu, no?
Bé, doncs,
a reveure,
fins al proper d'Èmeca,
que vagi tot bé,
i a gaudir d'aquesta
excel·lentíssima cançó de l'any 1982.
I se posa a sèrio.
Adéu, Beta,
gràcies.
Bé, bé, bé, bé.
Gràcies.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé.
Fins demà!
Fins demà!