Fins demà!
Saltando las polteretas que empuñan mi profesión, ya no tengo más cojones que seguir bebiendo ron.
Días enteros sin dormir, ya no tengo a dónde ir, busco siempre otro lugar y otra cosa pa' volar.
Días enteros sin dormir, ya no tengo a dónde ir, buscando siempre otro lugar y otras ganas pa' volar.
Aquest divendres a partir de les 11 de la nit a la sala Garage de Salou, ausentes en concert.
I per parlar-nos d'aquest concert, tenim via telefònica al bateria dels ausentes, ell és el Dani.
Dani, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal, com estàs?
Molt bé, molt bé.
Bé, ens vau escapar quan teníeu l'actuació a la floresta, te'n recordes, no?
Sí, sí.
No vam poder parlar amb vosaltres i vam dir, home, amb aquesta que teniu a la sala Garage de Salou hem de parlar.
que almenys hem de dir a tota la gent que l'entrada és gratuïta, que poden venir, que a més a més allà poden triar i poden tenir aquest Absurdes Melodies, i per 7 euros.
I que tenen moltes coses que poder veure i gaudir, no? A la sala Garage?
Pues sí, porque, bueno, presentamos el nuevo disco, que se llama Absurdes Melodías, y bueno, intentaremos tocar todo el disco con algunas versiones y temas del disco antiguo, y bueno, pasar una buena noche de rock and roll y disfrutando con la gente.
Molt bé. O sigui que repassarem en aquest concert, repassarem aquest treball discogràfic, i ja teniu alguna cosa més en cartera o encara no?
Pues en principio tenemos uno, bueno, tenemos dos conciertos para las dos primeras semanas de marzo.
Sí, molt bé.
Que uno sería en Terrassa, compartiendo escenario con La Fuga.
Muy bé, molt bé, és veritat.
Y bueno, el fin de semana siguiente, con un grupo amigo de aquí de Vilasega, que se llama Enrique Espera, pues nos iremos los dos para Madrid, para Vallecas.
Para Madrid, para Vallecas?
Sí, sí.
Això quan és? També pel març?
Pues el 9 de marzo, creo.
El 1 de marzo?
El 1 de marzo en Terrassa.
Ah, el 9...
El 9, el dia 9.
Ostres, quins nervis, no?
Pues sí, pues sí, ya con ganas de que llegue ya el mes de marzo.
Però una cosa, Dani, no és la primera vegada que aneu cap a Madrid, crec, no? O sí?
Sí, sí, es la primera vez.
És la primera vegada.
És que ara t'ho preguntava així amb la boca petita, perquè sé que heu fet petites escapades, petites cosetes, però no me'n recordava si a Madrid ho havíeu fet.
No, no, a Madrid no.
D'acord, d'acord. Home, hi ha més a més i més i menys que Vallecas.
Pues sí, en la sala Jimmy Jazz y bueno, estaremos compartiendo también escenario con Enrique Espera y a ver qué tal sale la cosa.
I Dani, ¿cómo ha sortit aquesta actuación a Madrid?
Bueno, Enrique Espera ya tenía confirmado un concierto allí y bueno, nosotros teníamos más o menos apalabrado para otra fecha.
Y bueno, Julio se movió para ver si podíamos coincidir los dos grupos el mismo día.
D'acord.
Y así salió el concierto de Madrid.
Però una cosa, a part del concert, ¿passareu alguns dies abans per Madrid per fer una mica de promo, per moure-us per allà o com anirà?
Com serà el vostre tèmin allà a Madrid?
Bueno, la cosa está complicada con el tema de trabajo, de los componentes y tal y bueno, yo creo que será el mismo día y para allí y el domingo por la tarde pues vuelta para casa.
Va, o sigui que anireu ja, que es diu, per feina, no? Anireu, muntareu, provareu, fareu el concert i si pot ser diumenge ja està aquí.
Perquè el dia nou, pel que s'hi veien, és dissabte, o sigui que anireu a córrer cuita, no?
Pues sí, sí.
Tot el dia viatjant.
Ah, ostres. Perquè demanar festa, com que ara mateix amb el temps que córrem, millor que no, no?
Bueno, son muchos, bueno, son cuatro los componentes están trabajando y es muy difícil que los cuatro puedan conseguir...
Festa, alhora, és veritat.
Bon dia.
És que, clar, deu ser complicat, Dani, és el que deia en molts grups, no?
Que això de la música us agrada molt per ara mateix, és tan difícil viure de la música...
Pues sí, sí, hay que tener un plan B y bueno...
I aquest plan B sempre és la feina, no?
Sí, la feina.
Que ara ja s'està convertint en el plan A i el plan B és el que acaba de sortir, no?
Vaya, vaya, pues sí, sí.
Dani, recorda'ns qui son ausentes.
El tenim a tu a la bateria.
Bueno, después está bajo Samuel.
Sí.
Vemos después a su hermano, que es Antonio, que está a la voz.
Gorka, que es el guitarra solista, y Chávez Moreno, que es el que nos ha grabado este último disco, pues es el otro guitarra rítmica.
Molt bé, molt bé.
I estareu a sobre l'escenari, recordem de les Salagares, que sereu puntuals...
A partir de les 11.
A partir de les 11 de la nit, que tal hora bé, no?
És una hora d'aquelles que ja hem acabat de sopar i la gent s'apropa a la Salagares i...
I a disfrutar...
I a donar-li canya.
Pues sí, sí.
Molt bé.
Doncs Dani, gràcies per atendre la trucada de Tarragona Ràdio.
Gràcies a vosotros.
Gràcies per estar amb nosaltres.
I una cosa, quan arribeu de Madrid, quan arribeu de viure aquesta experiència, el dia 10, no perquè és diumenge, però pel 11 o pel 12, podríem tornar a parlar i us veniu aquí a la ràdio i m'expliqueu com ha anat per Madrid.
Va bé, està heu fet, sí.
Què et sembla, no? Seria una bona idea.
Una bona idea, sí, sí.
A més, recordem que abans, clar, el dia 1 teniu l'actuació també amb la gent de la Fuga, important, a Terrassa, eh?
Pues sí.
Que també és una d'aquestes escapadetes que dona goig, eh? Que dona goig.
És aquí cerca, però bueno, tocar con ellos siempre es un privilegio.
Molt bé. Doncs Dani, de nou, gràcies i fins la propera, que serà ben aviat, eh?
Muy bien.
Gràcies.
Adéu-siau, adéu.
Mi dientes rechinan, cuando ven pasar el tiempo, que ya no me adentro, cuando estoy contento me alejo de ti.
Mi mente se olvida, que toda mi vida he estado huyendo, de mi recuerdo, que aunque no quiera lo llevo grabado dentro.
Mi pecho se sale, cuando yo lo separe, de todas mentiras, miradas, carecias que no son verdades, que no sean iguales.
Aunque tú las compares, con todos mis gestos, palabras y frases que tú me robaste, que no son iguales.
No, solo que yo, tengo monstruos en mi interior, que miro pa' atrás, y a veces me das, lo que no quiere, lo que va a sentir, ay, ay, ay, ay, ay, ay.
Quiero subir, poder escoger, sin tenerle miedo al suelo que vas a alargar, tu propia vida querer olvidar, sin poder mirar de nuevo.
Desechos humanos, ya no importa el hambre o el castigo, esta vida es solo tuya.