Bé, doncs, voldria començar amb aquest personatge, el Nikola Tesla,
i podríem amenir-ho amb una música que un grup de culte dels anys 80,
que feia música tecnològica, o sigui, música feta amb màquines,
hi havia les veus dels cantants, però el darrer de tot eren màquines musicals.
Sintetitzadors, jo mateix, si tu ho has dit.
Bé, la qüestió... Sí, no, però és una manera de parlar, no?,
les màquines aquestes que fan música, perquè a més de sintetitzadors
també tenien programadors, tenien ordinadors, tenien coses rares, no?,
i bé, era un grup molt més enllà que els sintetitzadors, no?
Bé, la qüestió és que ells, les OMD Orquestral Manuvers Interdart,
que es feien les maniures orquestals a la Foscor,
doncs, van fer diverses cançons d'atribut a la tecnologia.
Sí.
I tenim cançons com Tesla Girls,
que és la que sentirem per amani a això que volem parlar avui,
i que és un homenatge, doncs, al senyor Nikola Tesla, no?
I ells, doncs, bé, hi van voler participar, no?
I també tenen altres cançons que eren aquest tribut, no?,
cançons titulades com Electricity, Electricitat,
Telegraph, que també és una cançó que van fer ells,
una altra que parlava d'un ordinador que era BCL11,
i una altra cançó també tecnològica,
però en aquest cas ja no podríem dir tribut a la tecnologia.
En aquest cas seria com una manera d'anúncia, sí,
perquè la cançó Enola Gay, que es va fer molt famosa als anys 80,
parla de tecnologia, però en aquest cas no és en tribut com podia ser, doncs,
doncs, Nikola Tesla, que parla d'aquest personatge
que en el seu moment, doncs, va fer tant per la ciència,
el telégraph, l'electricitat...
Enola Gay, pels que no ho sàpiguen, no sé si ho tu saps, Sílvia,
pels que no ho sàpiguen, era el nom de l'avió que va llançar la bomba atòmica de Xima el 1945.
Aleshores, sí, és una cançó tecnològica, però una mica tecnologia terrífica, no?,
perquè és que en aquest cas és tecnologia malèfica, tecnologia de guerra, no?
Tecnològia que fa mal, no?
Sí, que fa molt de mal.
En canvi, doncs, bé, però és una tecnologia que existeix,
que es va fer servir en el seu moment,
i les OMD no van ser alians, això, i van fer una cançó, doncs,
no d'homenatge, però sí de record amb aquest fet, no?
Però nosaltres, doncs, del que volem parlar és del senyor Nikola Tesla,
de fons tenim aquesta cançó, Tesla Girls,
i qui era aquest personatge?
Com hem dit abans, el preàmbul, ja n'havíem parlat aquí, no?
Però volem tornar a parlar-ne perquè en el seu moment
es va pronunciar diverses teories, de les quals, doncs,
encara estan per confirmar, però bé, temps al temps, temps al temps, no?,
perquè, com dèiem també el preàmbul, valgui la representància,
el senyor Leonardo da Vinci també feia segles que havia predit
que l'home acabaria volant, i esclar, no va ser d'un dia per l'altre,
sinó que van trigar, doncs, uns quants anys, centenes d'anys,
i al final es va aconseguir, doncs, donant-li un marge de temps
el senyor Nikola Tesla, aquest senyor va néixer
en el seu moment a un poble anomenat Smiljan,
que en el seu moment, el 10 de juliol del 1856,
pertanyia a l'imperi austríec, però que ara és l'actual Creuàcia,
i va morir a la ciutat de Nova York el 7 de gener del 1943,
o sigui, que és un personatge que va viure a cavall
entre el segle XIX i el segle XX,
que és on se van fer els grans descobriments,
on hi va haver el gran impuls, el gran canvi tecnològic.
Clar, és el temps on passem del carro a l'automòbil,
de la llum, de la llàntia, de l'espelme,
a l'electricitat, dels viatges, doncs...
És una passada, ara que ho estàs dient així en veu,
és una passada el canvi que hi ha hagut de l'ésser humà.
Aquesta època vam viure, veritat, un gran canvi, no?
El fet de, també, l'expansió del ferrocarril,
d'anar en diligència a cavall, a poder anar amb un mitjà
que corria molt més que el cavall.
Després, doncs, va venir l'aviació, també poder volar, no?
Comencem al segle XX.
Clar, aquest personatge, el senyor Nikola Tesla,
del 1856 al 1943, ho va viure tot això.
Tot aquests esdeveniments...
Aquest boom.
Aquest boom, el desenvolupament de la ràdio,
el desenvolupament, també, de la televisió.
I, esclar, són coses que nosaltres les tenim ara...
I que les trobem tan normals, no?
Sí, tan normals, això de...
Anem a agafar un avió, anem a agafar el tren,
anem a engegar la tele, anem a escoltar la ràdio,
que és el que esteu fent vosaltres ara, esperem.
I, esclar, és una cosa que ho tenim tan assumida,
que hem nascut amb ell aquestes coses, no?
Però els que van viure aquesta època, no, no, no, no.
Ho van anar vivint dia a dia, no?
Ostres, ara arriba el telèfon, ara arriba això.
Esclar.
Bé, la qüestió és que aquest personatge
es va haver traslladat perquè tenia el cap molt bemoblat
i tenia molt bones idees.
I, esclar, a l'actual Cragina, a Croàcia,
doncs no hi havia prou recursos o prou institucions
per desenvolupar les seves inquietuds.
I se'n va anar a França
i allí va començar a treballar per una de les companyies d'Edison,
que és, tothom sap, desenvolupador de la bombeta elèctrica,
desenvolupador de l'electricitat.
Doncs bé, ell, aquesta sucursoral a París de les companyies d'Edison,
va realitzar la seva major aportació,
que és la teoria del corrent altern en electricitat,
la qual cosa li va permetre dir el primer motor d'inducció,
el 1882.
Ell ja va fer una cosa bona, no?
Ell ja va fer una cosa bona.
Però nosaltres volem destacar la seva teoria,
que és el que dèiem abans, no?,
que encara no ha pogut ser confirmada,
però que temps al temps no és d'un dia per l'altre, aquestes coses.
I la seva teoria és la que ell va fer molts experiments,
no se'n van sortir perquè suposo que també el temps que li va tocar viure
no permetia arribar a bon port amb aquestes teories,
arribar-les a bon port, no?
Tecnologia del moment no va permetre.
Suposo que si visqués ara, en la tecnologia que disposem ara,
les seves teories possiblement tindrien més fortuna, no?
Doncs una de les seves teories, entre les moltes,
era la del transport d'electricitat per les zones de ràdio, no?
O sigui, per l'aire, sense cables.
O sigui que ell va fer experiments sobre això, no?
No se'n van sortir, però tot queda escrit.
I bé, suposo que algú ha agafat el relleu
o està agafant el relleu i algun dia se n'en sortirà.
Sí, o sortiran altres gents que miraran encara una miqueta més
enllà i que també sortiran amb altres descobridents
i amb altres històries.
Això mateix.
Que no dubto que ara ja existeixin.
El que passa que potser no són tan coneguts.
Clar, és que tots en el seu moment segurament
que ningú els va fer cas o els van tractar de bojos, no?
Sí.
Al cap dels anys ens han donat compte,
perquè els invents han anat sorgint de diferents maneres,
tot allò que deien resulta que s'han convertit en realitats.
Això mateix.
I ara segurament que deuen haver d'altres visionaris
que deuen estar passant-li més o menys el mateix, no?
Sí, sí, però és que deixa'm dir-te una cosa,
que molts dels descobriments que es fan
o que s'han fet al llarg de la història
és que no venen, no parteixen de zero,
sinó que parteixen d'una idea
que la va tenir una anterior persona, no?
Per exemple, els germans White,
que van desenvolupar l'aviació,
van tenir sobretot molt present
les teories del Leonardo da Vinci en el seu moment,
van dir-me, doncs aquest home
va tenir unes teories d'aerodinàmiques,
nosaltres vam aplicar
i al començament del segle XX,
amb la tecnologia que hi havia en aquells moments,
es van poder desenvolupar aquelles teories
que va dir, no?
El fet de la ràdio, també,
que ho comentaven també fa 15 dies.
Exacte.
Clar, el senyor Marconi no va començar de zero.
Ell ja va tenir precedents d'altres inventors
o d'altres persones que van tenir teories.
Per exemple, suposo que abans que el senyor Ertz
descobris les zones cercianes,
aquest senyor hauria també de descobrir
un altre personatge que en el seu moment va dir
que ell pensava que hi havia nones de ràdio,
però no ho va poder demostrar.
Va venir Ertz i va demostrar
que sí, que existien aquestes zones de ràdio.
Després va venir Marconi
i aquestes zones les va domesticar,
diguem-ho així,
i les va canalitzar per fer la ràdio, no?
Clar, és un seguit de...
De les circumstàncies.
De les circumstàncies.
A la televisió li va passar el mateix.
El d'inventor del televisor,
esclar, no va poder realitzar el seu ambient
fins que abans unes persones
no van descobrir unes peces claus
per fer el televisor,
com va ser els televisors aquells antics,
no les pantanes planes d'avui dia,
aquells que tenien cul.
Sí, que s'havia de posar el motor en algun lloc, no?
Doncs, doncs, els que tenien aquest cul
era perquè hi havia com una mena de pantalla,
d'un tub que allí generava les imatges, no?
Aquest tub va ser un descobriment previ
d'una persona que va dir,
ostres, doncs, jo puc aquestes imatges,
les puc fer passar per aquest tub
i les puc, doncs, això,
agafar-les de les zones de televisió
i que aquí es comencin a imprimir la imatge, no?
Doncs, doncs, aquest descobridor,
esclar, doncs, va ser el previ
al que després va dir,
doncs, això, faré una televisió, no?
Tens que m'has de desmuntar la meva teoria, no?
Sí.
Beta?
Quina és?
Home, que van venir els extraterrestres
i ens ho van donar tot.
Ah, bé, sí, podria ser també.
I que aquí ningú va treballar res.
Podria ser que en Nicolà Tesla
també va ser extraterrestre, però bé.
Exacte, exacte.
Ell, resumint, va tenir aquest primer invent
el 1882, d'idear el primer motor d'inducció elèctrica, no?
Era també un defensor de la correnta elèctrica
alterna en aquest sentit, no?
Perquè als començaments d'electricitat
hi va haver una guerra entre corrent contínua
i corrent alterna.
Corrent contínua és de baixa intensitat,
aleshores no produeix descarres elèctriques.
I la corrent elèctrica, doncs, la intensitat és més alta.
Aleshores, què passa?
Doncs tu fiques els dits i t'hi quedes enganxat, no?
I és clar, aleshores, degut al perill que hi havia
la corrent alterna, va ser molt desqualificada
en el seu moment, o sigui, va agafar molt mala premsa.
I aleshores, doncs, els que defensaven el corrent altern
no les tenien totes, perquè hi havia la casa Westinghouse
que defensava el corrent contínu.
El que passa és que el corrent contínu té aquest efecte
que no et pots enrampar, però a l'hora de transportar
aquest corrent a llargues distàncies era molt, molt complicat.
No es podia fer.
I, en canvi, en corrent alterna sí que es podia fer.
Transportar, doncs, a les centrales elèctriques
a uns quants quilòmetres a les ciutats, no?
I aleshores, doncs, clar, van dir, home,
sí, hi ha el perill que et puguis enrampar,
però, en canvi, podem.
I al final va triomfar el corrent altern, no?
I aquest senyor, doncs, el Nikola Tesla,
va ser defensor del corrent altern,
a passar d'aquests problemes o riscos que hi ha
i que tots sabem que m'han de posar els dits
allà de les tomes elèctriques
perquè té aquest efecte secundari.
No, perquè, mira, té aquestes coses.
Té aquest efecte secundari,
però el que passa és que permet, doncs,
el corrent alterna és transportar a llargues distàncies, no?
Doncs, a més a més de fer això, el 1882,
van arribar diversos invents i descobriments més tard, no?
No els direm tots, només resumint que el 1915,
degut a tot això, va rebre un premi Nobel de física,
encara que el va haver de compartir amb Edison.
Sí, el premi Nobel de física, el del 1915,
va ser Execo, el Nikola Tesla i el senyor Edison,
doncs, va ser un bon reconeixement, no?
Doncs, bé, allà on volíem arribar.
Ell es va quedar a les portes
de poder confirmar la seva darrere teoria.
Ja no va poder aconseguir això
de poder transportar aquesta electricitat
a través de les zones de l'aire,
d'ones de ràdio, ones de televisió,
però, bé, unes zones específiques
per transportar el senyal d'electricitat, no?
Esclar, ell era conscient
que hagués estat un gran benefici, no?
Perquè, esclar, tenim les muntanyes,
els camps tot ple de torres elèctriques,
que, esclar, bonic, bonic, no fan, no?
No, no, i a més, jo crec que...
A veure, no sé si ara m'estic ficant
allò que dius en un jardí una mica complicat,
però fins que no van descobrir segons quines coses,
les torres de segons quines tensions i companyia
eren una miqueta perilloses,
depèn on estiguessin,
de prop de segons quines poblacions.
També, per això vol dir que...
Jo vull dir que ara blau cap petita, però...
No, no, no, és que és on anava jo ara,
vol dir, perquè té diversos efectes.
Primer, impacte visual, no?,
ambiental, en aquest sentit,
que dius, ostres,
què fa aquesta torre d'alta tensió
enmig d'aquest parc natural tan bonic, no?
Després, els efectes electromagnètics,
que, esclar, que no et pots ficar
en les torres d'alta tensió
al costat d'una escola,
d'un hospital,
perquè té això,
aquests efectes electromagnètics,
que, esclar, te poden...
Si ets al costat d'un hospital,
en lloc de curant,
encara produeix més malalts, no?
Que sí, que sí, que té aquest problema, no?
Aleshores, costos, també,
perquè el cost de transportar l'electricitat
d'una central elèctrica
a una ciutat,
mitjançant una línia d'alta tensió,
també té el seu cost, no?
I, esclar,
aleshores,
ell va pensar en això, no?,
en poder fer-ho de...
com avui dia ens gaudim
de la televisió,
de la ràdio,
dels telèfons mòbils,
doncs, mitjançant unes de ràdio, no?
I, bé, doncs,
no s'ho van sortir,
però, però bé,
va ser un visionari
i d'aquesta visió,
doncs,
s'ha fet una llegenda.
Ho vam recordar també un cop
d'una pel·lícula
que es deia
l'últim truc
i en el qual, doncs,
el Nikola Tesla
era un dels protagonistes,
bé,
no protagonista principal,
però secundari,
perquè sortia en aquesta pel·lícula
i un de...
era un...
la pel·lícula que estàs resumint
era un...
va ser una baralla
entre dos mags
que a veure qui era el que feia...
El millor.
El millor, no?
Aleshores...
Que feia el millor truc.
Això mateix.
Aleshores, doncs,
un d'ells,
se'n va anar a veure
el Nikola Tesla
perquè n'havia sentit
parlar molt
i dels seus experiments
i un dels experiments
que s'atribueix
en aquesta pel·lícula
és que el Nikola Tesla
podia transportar objectes, no?
Clar,
que per aquell mag
era magnífic, no?
Superbi,
superbi, sí.
Aleshores, doncs, clar,
el problema
que surt a la pel·lícula
és que el Nikola Tesla
s'hi aconsegueix
en transportar objectes
però no es transporta
si no es duplica.
Aleshores,
va fer proves
amb barrets de copa
i sí, sí,
el barret de copa
doncs,
doncs,
passava d'un cantó a l'altre
però el que passa
que no,
diguéssim,
l'altre no es apareixia
si no es duplicava.
Aleshores,
això fet en persones
representava
que no passaves
una persona
d'un costat a l'altre
sinó que en feies dos
i, esclar,
a la pel·lícula es veu
que la persona duplicada
doncs ha de morir ofegada
perquè si no
hi haurà molts mags duplicats, no?
Clar,
se no seria una mica
també fantasiós
això d'uplicar persones
però bé,
va en la línia
de la llegenda
del Nikola Tesla
de fer aquestes coses
doncs,
de transportar objectes,
d'exportar electricitat
sense cables, no?
I, esclar,
nosaltres doncs,
fascinats
pel que va
visionar
en el seu moment
avui doncs
hem volgut
divagar
amb aquesta persona, no?
I deixa'm dir-te una cosa
doncs,
abans d'acabar
que suposo
que aquesta gent
d'OMD
en el seu moment
les orquestres
maniobres
india d'art
que aquestes maniobres
costals
de la foscor
que, esclar,
que tenien aquesta devució
per la tecnologia
no tan sols
a l'hora de fer música
sinó també
a l'hora
de tractar els temes, no?
O sigui,
anem a fer una cançó
sobre electricitat
sobre el telegrafs
Per què?
Perquè es veu
que teníem
una passió
per la tecnologia
que anava
molt més enllà
per les màquines
de fer música, no?
I aleshores
aquí també
podem parlar
del telegraf
que va ser
una revolució
una revolució
de...
No sé si la Sílvia
la té preparada
la cançó del telegraf
Teònicament
hauria de començar
i a sonar, eh?
Sí
Molt bé
És que
el micrófon tancat
m'ha dit la Sílvia
dic
em sembla que no és d'aquest
sí que és d'aquest grup
No, no, no
però és que
t'he de dir una cosa
l'estava buscant
i no em sortia
No em sortia
Jo puc donar fer
que era d'aquest grup
Has vist que hi ha hagut
un moment
que teníem moviments
cap a una part
de l'ordinador
i era perquè estava continuant
Dic, home
si el Bet em diu que sí
Això s'ha de trobar
Em sembla molt bé
la feina amagada
de la Sílvia
i això també
ens fa parlar
del telegraf
que és
allò de
ens enllaçant la línia
del que vam parlar
fa 15 dies
que el que representa
tenir un telèfon
sense cables
un telèfon mòbil
i que nosaltres
ens preguntem
qui és el que hi ha
al darrere
doncs el mateix
va passar en el seu moment
amb el telègraf
el telègraf
esclar
va haver-hi una persona
que va descobrir
que amb una característitat
doncs
es produïa
com un so
aleshores
esclar
això primer
va ser
un inventor
no parlem
del senyor Morse
el Morse
va venir després
és el que dèiem
la cadena
la cadena
de favors tecnològics
en aquest cas
seria
cadena de favors tecnològics
doncs
hi va una persona
que va dir
ostres
li poso una carrera elèctrica
a un conducte
i sento un soroll
un piulet
no?
i dic
ostres
doncs
amb aquest piulet
doncs
ens podíem fer alguna cosa
no?
aquest cable
el posem
jo què sé
de Nova York
a Washington
i aquest piulet
doncs
ens podria donar
donar dades
però esclar
com ho fem
perquè doni dades?
aleshores
esclar
va haver-hi la primera persona
que va dir
ostres
posant-li una carrera elèctrica
ja com un xiulet
no?
i esclar
i aquí se va caer
aquesta persona
esclar
va pensar
podíem fer
que sigui
una eina de comunicació
però
com ho fem?
aleshores
va venint una altra persona
que va dir
jo ho sé com fer-ho
i va ser
això
que va dir
doncs aquest piulet
el tallarem
a estones
i si el tallem
més llarg
serà l'A
si el tallem
a dos puntets
serà l'A-B
si tallem
tres així
que és el codi mort
el codi mort
és el pivot
aquest retallat
pip pip pip pip pip
clar
doncs
més llarg
és això
una lletra
més curt
tres pulsacions
això
aleshores
clar
van dir
van dir
ostres
això mateix
ja va ser molt bona
és clar
aquest
aquest xirullet
continu
doncs
el tallava
i segons com
l'anava tallant
doncs
era un codi
és el codi morse
el que fa
l'intel·ligència humana
però esclar
que algunes vegades
perdó la mare
he de fer un impetit en si
unes vegades
dubtem d'ella
sí
dubtem d'ella
depèn de les coses
que veiem
i com ho veiem
la tenim
però també
també
gràcies a Déu
però
seguim
en aquesta cadena
esclar
és genial
la persona
el senyor morse
que va dir
home
tenim aquest senyal
perquè podem
comunicar-nos
l'anem tallant
i així tindrem
com una mena de codi
i aquí va sortir
el telègraf
però esclar
aleshores
generacions
que van venir més tard
van dir
home això
el telègraf està molt bé
per comunicar-nos
però esclar
i per què
en lloc d'anar fent codis
i una cosa molt complicada
que has d'aprendre
el codi
morse
i si no el saps
no
perquè
tu no saps el codi morse
el que pipipipipip
no t'ho sona res
Saps que hi ha alguna cosa que està allà, però que no hi ha res.
Clar, te l'has d'aprendre, no?
Les persones que van venir després, una generació més tard,
van dir, home, però això és una complicació,
que ens han d'aprendre, però què no ho fem més senzill?
I li vam preguntar, com ho fem més senzill?
Doncs fem transmetre la veu de la persona,
no cal que transmetem un cirullet.
I així com va venir el telèfon, van dir, fem-ho senzill,
no cal aprendre codis,
i llavors va venir una persona que va dir,
home, doncs anem a això,
que aquest cable, a més a més,
es porti la veu humana,
i a partir d'aquí va sortir el telèfon.
Després, doncs, va venir el telèfon i se n'acaba.
És clar, és això, no?
Que si ens posem a pensar
com hem anat evolucionant
i com ha anat la cosa, doncs,
partint d'una idea,
d'una teoria,
s'ha convertit en realitat,
i aquesta realitat,
podríem dir que ha estat una realitat augmentada
perquè l'han millorat, l'han millorant.
I en tots els aspectes, eh?
Això mateix, del telèfon van passar el telèfon,
perquè el telèfon, podríem dir que és fill del telègraf.
És a dir, anem a substituir aquesta complicació del codi mòrssia
amb una cosa més senzilla,
perquè va a utilitzar els mateixos cables de coure, no?
Sí, sí, sí.
És el fill del telègraf.
I els telèfons mòbils
són fills dels telèfons fixos, amb cable, no?
O sigui que és allò, no?,
que no ens preguntem,
ara que tenim aquestes comoditats,
internet, cable, sense cables,
tot ho tenim tant també,
però preguntem-nos qui hi ha al darrere,
qui és una cadeneta de favors tecnologies
que una cosa va portar a l'altra, no?
Comencem a veure les arrels d'aquest gran arbre, no?,
que tenim al voltant.
Això mateix, això mateix.
I tot són branques i que parteixen d'un únic tronc,
d'una idea d'una persona que en un moment va dir
podríem fer això,
però en un moment no ho va poder pel que sigui
i una d'aquestes persones va sonar el senyor Nikola Tesla
i tornem una altra vegada així al Nikola Tesla.
Què et sembla aquestes divagacions
de finals d'hivern a primavera
perquè amb el dia que fa avui
no sembla que estiguem al mes de març,
però bé, va bé per reflexionar,
per dir, ostres, doncs sí, eh?
Quines coses que podem fer els humans, no?
Però te l'adones d'una altra cosa
que no hem arribat a tocar
o crec jo que no hem arribat a tocar?
Digue'm.
Que tot això, jo crec que sense voler,
va començar amb un senyor
que va inventar allò que es diu
posem una miqueta d'electricitat?
Sí, sí.
Aquí és on li diem ara
fer aquest viatge a vinília,
que és ja per acomiadar-nos,
perquè em sembla que el temps ja toca, eh?
No dic res més.
I fem això, aquest viatge a vinília,
i quina millor manera d'acabar-ho
com amb la cançó Electricity
d'aquesta formació britànica
que està al Manoeuvre Sintedart
de començaments de l'any 81.
o sigui, això és als 80,
aquella música que sembla ser
que torna una altra vegada, eh?
Es veu que sí, es veu que sí.
Es veu que sí.
És un d'enhorabona, eh?
Sí, sí, sí.
Que hi ha molt de discoteques,
molt de sales,
molt de pubs que diuen...
A veure, a veure.
Sessió 80 era, no?
Diges que es dedica a recuperar la música
dels 80 de nosaltres aquí a la Terrasplana
i en aquesta secció del viatge a vinília
fa temps que reivindiquem aquesta música.
I avui tornem a fer una altra vegada
amb aquesta cançó Electricitat,
homenatge a Nikola Tesla.
Vinga, va.
Sí? A Nikola Tesla?
Deixem a l'Edison que se'n vagi d'una volta.
És que l'Edison va tenir coses fosques, sí.
D'acord, d'acord.
Sí, sí, perquè diuen les males llengües
que es va apropiar d'invents de s'altres.
Va ser una mica piratilla, piratilla va ser.
Diuen que va ser una mica piratilla.
D'acord, d'acord.
No diguem res.
I fins que la cosa no quedi neta del tot,
nosaltres li dediquem...
Al Tesla.
Al senyor Tesla, sí, sí.
Molt bé.
Doncs, Beta, fins la setmana vinent.
A reveure.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.