Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i una carrera gairebé, jo diria que meteòrica,
ja arriba el segon...
Jo ho dic que en meteòrica em refereixo
en concerts, en aparicions
de la vostra música en diferents
hipotents emisores de ràdio i televisió,
i a partir d'aquí,
doncs ja, com ell que diu, i encara no hem acabat
aquest 2013, ja tenim aquest segon.
Això mateix, sí. Però què us ha passat?
Encara us esteu passigant?
Deveu tenir uns blaus als braços?
No em desperteu, no em desperteu,
però per si de cas fermo, no?
Podem fer...
Realment, o sigui, sí que ha anat tot
bastant ràpid, ja estem molt contents, però
darrere hi ha una feina i un picapedra
espectacular, eh? M'imagino, m'imagino.
O sigui, sí que el 2012 és quan vam néixer
i vam consolidar la formació
com els sis membres, que som ara,
que som, bueno, els repassadets, que soc jo, el Dui,
o, bueno, em dic David, però... Hola, David.
També hi ha un altre David al grup,
que és la guitarra, el Díctor, el Néstor
i l'Oriol, també, i el Marc, els teclats.
Doncs sí, el 2012 vam treure
el capellà de febrer i el març del nostre primer àlbum,
que era l'Aromai, i vam
fer una gira per tota Catalunya,
on vam trepitjar Tarragona, precisament,
també, i, bueno,
la vam acabar a les festes de la Mercè,
a Barcelona, a un dels estats principals.
Que em dius, a veure, de veritat som nosaltres?
A veure, a veure...
M'imagino que us haia preguntat...
Som nosaltres, eh? Sí, la veritat és que...
Estem aquí, estem aquí, a les festes de la Mercè.
Estem... Estàvem supernerviosos
abans de sortir i, bueno, va ser una
experiència espectacular i que segur
què repetirem dins de poc.
Oi, espero que sí, espero que sí,
i que, a més a més, encara us queden
tantes coses per acabar de descobrir, eh?
Segur, segur, perquè això és el principi del camí,
segur que ens queda molt i treballarem
i seguirem treballant per fer-ho.
David, em deixaves molt clar que, clar,
això no és una flor d'estiu, allò que dius,
mira, vam néixer el 2012,
que ja veníeu d'abans,
veníeu també d'altres grups,
d'altres formacions?
I és possible que allò que dius,
ostres, com va ser que us vau trobar?
Perquè, clar, trobar-te dos està bé,
però sis?
Sí, clar, no, que casualitat no és.
No, no, ja tení clar, eh, que tu...
Els que veníem exactament del mateix projecte
eren el David a la guitarra,
el Víctor a la guitarra i jo,
que veníem d'un estil així més canyaret
i més rockero,
i, bueno, a l'estudi on estàvem gravant
una de les maquetes de l'antestor disc,
ens vam trobar amb el bateria,
que actualment és la bateria d'Abril,
que és l'únic, més endavant van trobar el Néstor
per un seguit de coincidències
i després el Marc, els ciutats,
i, bueno, això mateix,
el 2012 ens vam trobar tots sis,
bueno, ja, més que una família, sí,
més que un grup, com una família.
I com vau arribar fins a Pickup?
Com va ser?
Jo m'imagino, a veure,
com la gran majoria de grups,
enviant la maqueta i creuen els dits,
esperant a veure què els agradi, no?
Doncs això mateix, exactament,
nosaltres sabíem que teníem,
o creiem que teníem un bon producte
ja gravat a totes les mans,
i vam decidir,
i, bueno, doncs,
en comptes de fer 20 discoràfiques,
vam anar a la que consideràvem
que era la més típica,
era més,
o sigui,
les més importants que hi ha a Catalunya,
amb més tradició
i amb millor catàleg,
que era Pickup.
Sí.
Molts dels grups que hem escoltat
des de petit,
nosaltres,
estaven a Pickup
i vam voler intentar-ho.
Ho vam enviar directament
al director,
que és el Joan Carles,
i el dia següent ens van contestar,
bueno,
ja només sabia que ens havien contestat
i ja estàvem contents,
quan vam veure que ens volien reunir amb nosaltres
i, bueno,
i tirant davant un projecte,
vam estar encantadíssims.
i això va ser
més o menys
en el temps,
el que dius,
comencem el 2012,
de quantes mesos,
més o menys,
estem comentant?
Nosaltres vam entrar a l'estudi
el febrer del 2012,
teníem el disc acabat
a finals de febrer,
va ser un mes de gravació gairebé,
i la setmana següent
ja estàvem tirant la canya a Pickup
i, bueno,
doncs ja està,
després va sortir cap allà al maig,
va anar superràpid,
el calendari molt apretat,
vam començar la promoció a l'estiu
i, bueno,
la gira fins al setembre-octubre,
tres mesos de girant pel Catalunya.
I amb qui va comptar?
Vau comptar amb algú de producció
que us va donar un cop de mà a la gravació
i com va anar també
aquesta gravació d'aquest primer disc?
Ara arribarem també al segon
perquè jo crec que ha canviat una miqueta, no?
Sí,
el primer dia sí que teníem
el nostre productor de l'antic grup
que es diu Xosé Ruiz,
que està a Cerdanya del Vallès,
al seu estudi,
i que estem contentíssims amb ell
perquè sempre ens ha ajudat moltíssim
en qualsevol cosa que hem necessitat
i, sí,
ell,
la producció corria a càrrec seu
i nostre,
era coproduït.
D'acord.
I aquest segon,
com ha anat?
Aquest segon
vam voler tirar-nos més,
no descaradament,
però sí,
amb una miqueta més intenció
que va al pop més comercial.
D'acord.
Perquè és el que creiem
que era el nostre camí
i el que ens agradava.
Era el punt d'unir
a tots nosaltres, potser.
Sí.
i vam, bueno,
uns grans amics nostres
que són els vuit,
que són companys de l'escola,
des de primera primària,
molts d'ells,
i vam...
ja els estàvem acompanyant
alguns dies
a l'estudio
on anaven ells a gravar,
que era l'estudi de Manu Guix,
a Medusa Estudio,
aquí a Barcelona,
i, bueno,
doncs,
nosaltres les vam conèixer,
vam conèixer el Manu,
vam conèixer el Roger Rodés,
que és el tècnic
i l'enginyer de la sala.
Sí.
I, doncs,
ens vam tirar de cap,
també,
a gravar el segon àlbum amb ells
perquè sabíem que,
bueno,
el currículum d'aquestes dues persones
era espectacular,
tot i que aquest segon disc
sí que és autoproduït
per nosaltres,
perquè volíem que fos així,
volíem donar el que érem
i sense intentar enganyar ningú.
I sense embuts,
no?
M'imagino.
Això mateix.
I aquestes cançons,
que són deu,
eren cançons que
a l'Ara o Mai
vau dir
aquestes no poden entrar
per segons quines coses
les tirarem més endavant,
es van fer,
especialment
per les pedres més precioses,
la flor més senzilla,
m'agrada molt el títol, eh?
Sí,
ara t'explicaré el títol,
però sí,
efectivament,
totes les cançons,
excepte una,
que és la Somnis d'Abril,
que és la que tanca el disc,
són fetes
després de la gira
de l'Ara o Mai.
És a dir,
totes són,
les volíem posar aquí
i no vam arrastrar res del passat.
Sí que Somnis d'Abril
és una cançó
que ja restren
des de l'antic grup
que no es deia Abril.
És una cançó
que cantàvem en anglès
i que vam voler
adaptar-la al català
perquè ens agradava molt
i la vam voler posar
en aquest segon àlbum.
Deu ser molt especial
per a vosaltres, llavors.
Sí,
Somnis d'Abril,
ja el títol...
Ja ho diu tot, no?
Sí.
Però és una cosa,
no sé si te dediques,
ets tu qui fa una miqueta
les lletres
i després feu el consens
dins del grup,
hi ha algú
que s'encarrega especialment?
Sí, David.
Sí, això,
les lletres sí que
és una cosa
que sempre faig jo
perquè el que sempre dic
és que si les he de defensar
i les he de sentir en directe
vull fer-les jo
per saber el que estic dient
i per decidir jo
el que estic dient.
I en aquest cas,
en aquest aspecte
som un grup molt independent
en què les guitarres
es decideixen bastant
les guitarres,
les bateries a la bateria
i sí que després
arribem tot en un consens
i fem votacions democràtiques
i populars, etcètera,
però sí que cada un
s'encarrega molt
de la seva part de la música.
Fantàstic,
no ho dic perquè, clar,
no és el mateix a l'hora
d'interpretar segons quins sentiments
que et puguin arribar de fora
que no és que tu mateixa
puguis arribar a sentir, no?
Sí, sí, sí.
Que són les teves paraules.
Clar,
si jo no em considero un actor
sinó un cantant potser.
Clar, no,
però és el que dèiem, no?
Que te pot passar
a un dels companys,
mira,
l'altre dia estava inspirat
i m'ha rebut això, no?
I m'ha sortit aquesta cançó.
A veure què et sembla.
Que també, segurament,
més endemà no us passarà, no?
Sí, i tant.
I sí que està passant.
Sí que em presenten coses,
però en aquest aspecte
és una miqueta delicat
i, bueno,
ja se les queden ells i ja...
O sigui que tu han d'adonar així
en plan imagini, no?
I en plan,
David,
que sembla ser...
Sembla ser...
No, sembla ser, eh?
Mira, m'he trobat això...
Mira, pujant les escales.
Mira que no t'hagi caigut.
Mira que no t'hagi caigut.
I tu no.
M'ho deixen cular per allà,
però no cola, no cola.
No, no,
tu ja saps el que i com, no?
Això mateix.
Tens molt clar.
Molt bé, molt bé.
I com és en directe,
la gent d'abril?
Com serà el concert
que ens presenteu aquest diumenge?
Doncs nosaltres som un grup
que ens agrada molt.
Sí, ja crec que és una cosa
que suposo que tot el grup
els hi passarà,
però a nosaltres el directe
és el que més ens agrada
i el que més ens motiva, no?
I el que més ens il·lusió
ens fa mirar a curt i a llarg plaç.
Però nosaltres som un grup
que ens encanta fer participar
molt a la gent en directe.
Ens encanta fer sentir a la gent
que som molt propers
perquè ho som
i ens encanta poder parlar
amb tothom després, abans
i durant el concert.
Fer a la gent ballar,
fer a la gent cridar.
Si no, ens agrada tocar
les 10 cançons
i en plan donar-li el play al disc.
No, ens encanta fer
moltes variacions
que la gent no se les esperi,
fer participar,
fer saltar,
fer cridar
i, bueno,
us asseguro que no serà
indiferent tothom
que vingui a la sala.
I més o menys
comenceu,
o almenys
està la fita,
diguem-ho,
a partir de les 9 del vespre?
Sí, una miqueta abans potser.
Una miqueta abans?
Sí, el 7 diumenge
vam decidir
que potser una miqueta abans
la gent,
i més pensant
en el tipus de públic
que tenim
que són la gran majoria
menors d'edat
i com ens han d'acompanyar
els pares normalment
tot això,
doncs mira,
no volem molestar gaire
a les 12 de la nit
un diumenge
i obrirem les portes
a les 7, 7 i mitja
per començar l'actuació
a les 8.
Fantàstic,
o sigui que a les 8
que no s'adormin
a les 7 que estiguin per allà
a les 8 ja poden entrar
i a més és aquells dies
que des d'aquí
ja t'ho dic
que us felicito
perquè els diumenges
ens acostuma a passar
molt els pares
ja t'ho dic ara
que dius
ostres,
què fem un diumenge
a la tarda?
Doncs ara.
Quan ja hem acabat
de fer deures,
quan ja hem acabat de...
i també importantíssim,
el preu de l'entrada
oscil·la...
teniu 3 preus d'entrada.
Jo que dius
mira,
la varietat està al gust.
Sí, sí,
que tothom quedi el que vulgui.
O sigui,
tenim l'anticipada general
que són 9 euros per internet.
Sí.
Després a guixeta,
qui no se la vulgui jugar
i vol anar directament a guixeta
com els vells temps,
són 13 euros.
Sí.
Però també estem oferint
el nostre segon disc.
El pack.
Aquest és el pack.
El pack,
que és l'entrada anticipada
per 16 euros.
Fantàstic.
El disc està més o menys
a aquest preu a les botigues.
O sigui,
una entrada més al disc,
al preu de disc.
No, per això et deia
que sortirà molt,
però que molt rebé.
I després de Tarragona,
després de la sala 0,
recordem,
a les 7 de la tarda
sobre en portes,
el concert començarà a les 8,
cap a una neu.
Quina seria ara mateix
l'agenda de concerts
que teniu prevista?
Doncs, mira,
t'anuncio en primícia
que tenim el dia 8,
crec que és un divendres,
tenim un esdeveniment promocional,
acústic,
a la maquinista,
a l'esnac de la maquinista
amb una associació solidària.
Ah, molt bé.
Sí, sí, divendres, sí.
cap al dia 22
també estem a Terrassa
i, bueno,
tenim 3 o 4 h a les
que no ho vien anunciar,
no ho vien anunciar encara
perquè, si no,
la gent no hi va.
Jo amb una imprimícia
ja m'aportunà
per satisfetar.
Molt bé.
Doncs això,
que si us heu quedat
encara amb més ganes
d'aquest grup d'abril,
ja sabeu,
de cara al dia 8,
d'aquí a una setmana
i un dia,
comptant-ho amb compte enrere,
la maquinista de Barcelona,
allà els tornareu a trobar
i, a més a més,
com em deies
per una qüestió solidària
que sempre va bé
de tant en tant, no?
I tant.
I que està caient ara per ara,
doncs,
si podem donar un cop de mà
millor que millor.
I tant que sí.
Doncs, David,
moltes gràcies
per atendre la trucada
de Tarragona Ràdio,
però m'has de respondre
una cosa que m'has dit.
Després te l'explico.
Ah, perfecte, perfecte.
Ben recordat, eh?
Ben recordat.
He de reconèixer que m'encanta
explicar-ho perquè,
o sigui,
no és un nom gratuït.
Doncs digues.
La pedra més preciosa,
la flor més senzilla
té la seva història.
Llavors,
nosaltres vam estar informant-nos
sobre la gemologia
de la paraula abril,
d'on provenia
i curiositat sobre la paraula abril.
Sí.
I ens vam adonar
que a l'antiga Grècia
o ja cap als romans,
ja no me'n recordo,
cada un dels mesos
tenia signat
una pedra
i una flor.
Ah.
I vam veure
que la pedra del mes d'abril
era el diamant
i la flor era la margarida.
I vam pensar
que eren
la pedra més preciosa
i la flor més senzilla.
Doncs sí.
També és una mena
de recull
del que té el disc.
Coses molt elaborades
i coses
molt més senzilles.
I que en el context
en general
diguem que també
és una meravella
de disc, no?
Què podem dir?
Què podem dir
d'aquest treball discogràfic?
Que se'l sentin.
Sí,
això és el primer
que se'l sentin,
que opinin
i que sincerament
estem molt orgullosos,
estem molt contents.
Creiem que
hem fet una bona feina
i això
sembla que
ens estan degustant
als mitjans
i, bueno,
de moment molt contents.
I després també recordar
que teniu la vostra pàgina web,
que també a través
d'Spotify
podem tornar
i escoltar
i baixar-nos
si volem
i comprar el disc
també per allà
si voleu, no?
I tant.
O sigui,
la nostra web
és
www.abrilweb.cat
i després
qualsevol xerxa social,
ja sigui
YouTube,
Facebook,
Twitter,
totes aquestes coses,
és Twitter
o la xarxa
en qüestió
.com
barra
Abril Oficial Cat.
Oficial Cat,
importantíssim.
i aquí trobareu
totes les cançons,
totes les tonteries
que pengem
que ens encanta
i que
espero ser-te
més a prop.
Doncs, David,
amb el teu permís
m'agradaria continuar
amb aquest somni
d'abril,
si us sembla,
però ja serà
a les a la cero,
com dèiem,
a partir de les set de la tarda
s'obrirà les portes,
a les vuit
començarà el concert.
David,
que continuï la sort
i fins ben aviat,
d'acord?
D'acord,
moltíssima gràcies.
A tu,
gràcies.
A veure,
a la tarda.
Saps que ens queden
forces
per vèncer
els teus somnis
d'abril.
Si tu vols
anirem
fins a un mar
on tot prengui sentit.
Vés
en que
mirar
els teus ulls,
veure'n
a vegades
les llàgrimes
que
un dia
em vas
volent
senyar
que mai més
podré
tocar.
Serà
al teu costat
com
un vist
despertar.
serà
al teu
costat
com
un vist
espartarà.
ja no crec
que el teu cel,
que els estels
no hi vulguin
tornar.
Deixa el temps
que en fonsi
les llunes
que no et deixen
somiar.
Només
hem
cap a mirar
que a mirar
els teus ulls
veure'n
vegades
les llàgrimes
que
un dia
em vas
voler
ensenyar
cap a mirar.
que mai més
podré
tocar.
que el teu
serà
serà
al teu
costat
quan vulguis
despertar.
serà
serà
el teu
costat
quan vulguis
despertar.
serà
el teu
costat
perquè
ho ets
tot.
potser
no tot
serà
perfecta
no tot
serà
impossible
sense
que
estàs
aquí
potser
potser
potser
potser
potser
potser
per
bet
potser
potser
potser
potser
potser
potser
potser
potser
potser